Una neurohormona és qualsevol hormona produïda i lliberada per les cèlules neuroendocrinas (també cridades cèlules neurosecretoras) a la sanc.[1][2] Per definició, de ser hormones, es secretan en la circulació per a un efecte sistémico, pero també poden tindre una funció de neurotransmissor o atres funcions com mensager autocrino (de la pròpia cèlula) o paracrino (local de teixit).[1][3]

Hormona liberador de gonadotropina GnRH, Neurona secretora del hipotàlem en blau, el seu axón aplega fins a l'Eminència mija, a on bolca el factor liberador GnRH en el sistema portal hipotàlem-hipòfisis.

Les hormones liberador del hipotàlem, són hormones, dins de neurones especialisades que estenen les seues terminacions fins a l'eminència mija i l'hipòfisis posterior. La mèdula suprarrenal produïx hormones adrenomedulares en les cèlules cromafines, que tenen una estructura molt similar a les neurones simpàtiques postsinápticas, encara que no són neurones, són derivats de la cresta neural.[4]

Les cèlules enterocromafines i les similars a les enterocromafines (ECL), abdós cèlules enteroendocrinas, també es consideren cèlules neuroendocrinas per la seua similitut estructural i funcional en les cèlules cromafines, encara que no són derivades de la cresta neural.[5] Atres cèlules neuroendocrinas es troben disperses per tot el cos. Les neurohormonas són lliberades per cèlules neurosecretoras.

Hormones liberador

Les hormones liberador també conegudes com a hormones hipofisiotrópicas o hipotalàmiques, són sintetisades per diferents tipos de neurones especialisades en el hipotàlem. Després es transporten a lo llarc dels axones neuronals fins als seus terminals axónicos que formen la major part de l'eminència mija, a on s'almagasenen i lliberen en el sistema capilar porta hipofisario. Apleguen per via sanguínea ràpidament a l'hipòfisis anterior a on eixercixen la seua acció hormonal. Les hormones residuals passen a la circulació sistémica, a on es diluïxen, degraden i tenen relativament pocs efectes. La síntesis, el control i la lliberació d'eixes hormones estan co-regulades per senyals hormonals, locals i sinápticas (neurotransmisores).[6][7] S'ha descobert que les neurones que secretan vàries hormones descarreguen impulsos en raches, lo que provoca una lliberació pulsátil que és més eficaç que una lliberació contínua.[8] Les hormones hipofisiotrópicas inclouen:

Hormones neurohipofisarias

Les hormones neurohipofisarias se sintetisen en les neurones secretoras magnocelulares del hipotàlem. Després es transporten a lo llarc dels axones neuronals dins del talle infundibular fins a les seues terminals axónicos que formen la parell nerviosa de l'hipòfisis posterior, a on s'almagasenen i lliberen a la circulació sistémica. La síntesis, el control i la lliberació d'eixes hormones estan regulades conjuntament per senyals hormonals, locals i sinápticas.[9] Les hormones neurohipofisarias inclouen:

A través d'esta via, la gran majoria de les hormones oxitocina i vasopresina apleguen a la circulació sistémica.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Purves, William K. (2001). Life, the science of biology, 6th ed edició, Sinauer Associates, p. 714, 718. OCLC 45064683. ISBN 0-7167-3873-2.
  2. ↑ Nelson. 2005 An Introduction To Behavioral Endocrinology, Third Edition
  3. ↑ «Neurohormonas hipotalámicas». Manual MSD, Versió per a professionals. Consultat el 15 de setembre de 2020.
  4. ↑ Unsicker, Klaus; Huber, Katrin; Schütz, Günther; Kalcheim, Chaya(2005-06).«The chromaffin cell and its development».Neurochemical Research.30(6-7): 921–925.ISSN 0364-3190.doi:10.1007/s11064-005-6966-5.
  5. ↑ Andrew, A.(1974-06).«Further evidence that enterochromaffin cells llaure not derived from the neural crest».Journal of Embryology and Experimental Morphology.31(3): 589–598.ISSN 0022-0752.
  6. ↑ Meites, J.; Sonntag, W. E.(1981).«Hypothalamic hypophysiotropic hormones and neurotransmitter regulation: current views».Annual Review of Pharmacology and Toxicology.21: 295–322.ISSN 0362-1642.doi:10.1146/annurev.pa.21.040181.001455.
  7. ↑ Nillni, Eduardo A.(2010-4).«Regulation of the Hypothalamic Thyrotropin Releasing Hormone (TRH) Neuron by Neuronal and Peripheral Inputs».Frontiers in neuroendocrinology.31(2): 134–156.ISSN 0091-3022.doi:10.1016/j.yfrne.2010.01.001.
  8. ↑ Brown, A. G. (2001). Nerve cells and nervous systems : an introduction to neuroscience, London: Springer, pp. 200. ISBN 978-3-540-76090-0.
  9. ↑ Burbach, J. P.; Luckman, S. M.; Murphy, D.; Gainer, H.(2001-07).«Gene regulation in the magnocellular hypothalamo-neurohypophysial system».Physiological Reviews.81(3): 1197–1267.ISSN 0031-9333.doi:10.1152/physrev.2001.81.3.1197.