Neurohipófisis
La neurohipófisis (hipòfisis posterior o pituïtària posterior) és el lòbul posterior de l'hipòfisis que forma part del sistema endocrí. A diferència de l'hipòfisis anterior (adenohipófisis), que és una glándula secretora, la neurohipófisis és una prolongació anatòmica del hipotàlem, en el que forma una unitat funcional. Està composta principalment per axones dels núcleus supraópticos i paraventriculares, i servix com a lloc d'almagasenament i secreció de les hormones neurohipofisarias (oxitocina i vasopresina) directament al torrent sanguíneu. Estos axones es dirigixen, a través de l'eminència mija i l'infundíbulo hipotalámico del brot hipofisario, cap al lòbul posterior de l'hipòfisis.[1]
El sistema hipotalámico-neurohipofisario està compost per l'hipotàlem (núcleu paraventricular i núcleu supraóptico), l'hipòfisis posterior i les proyeccions axonales que els conecten.[2]
Història
El descobriment de la funció de la neurohipófisis es remonta a finals del sigle XIX i principis de el XX. En 1895, el fisiólogo britànic George Oliver i el farmacólogo Edward Albert Sharpey-Schafer varen demostrar que els extractes de hipòfisis posterior tenien efectes presores (elevaven la pressió arterial), identificant aixina l'activitat de la vasopresina.[3]
En 1912, el fisiólogo nortamericà Walter B. Cannon i el seu colaborador Albert B. Keller varen demostrar que les lesions en la regió hipotalámica produïen diabetis insípida, establint la conexió entre el hipotàlem i la funció de l'hipòfisis posterior.[4]
El concepte de neurosecreció (la capacitat de les neurones de secretar hormones directament al torrent sanguíneu) va ser propost pel biòlec alemà Ernst Scharrer en la década de 1920, qui va observar cèlules neurosecretoras en el hipotàlem de peixos. La seua esposa, Berta Scharrer, va estendre estes observacions a atres vertebrats i invertebrats, establint el camp de la neuroendocrinologia.[5]
L'estructura del precursor de la vasopresina i l'oxitocina (propresofisina) va ser elucidada en les décades de 1970 i 1980 pels grups de Richter i Brownstein, demostrant que abdós hormones se sintetisen com a part de molècules precursores més grans que inclouen les seues respectives neurofisinas.[6]
Embriologia
La neurohipófisis es desenrolla com una evaginaació del pis del tercer ventrícul del diencèfal, coneguda com infundíbulo, al que queda unida a través de el "talle de l'hipòfisis".[7] Durant l'embriogénesis, les cèlules neuroepiteliales del revestiment del tercer ventrícul maduren en neurones magnocelulares mentres migran lateralment cap a i per damunt del quiasma òptic per a formar el núcleu supraóptico i cap a les parets del tercer ventrícul per a formar els núcleus paraventriculares.[8]
L'adenohipófisis (lòbul anterior) té un orige embriológico diferent: es desenrolla a partir de la bossa de Rathke, una invaginació de l'ectodermo oral (estomodeo). Esta diferència embriológica explica les distintes funcions i estructures d'abdós lòbuls.[9]
Vore també
- Pituïtària anterior
- Hipotàlem
- Oxitocina
- Hormona antidiurética
- Diabetis insípida
- SIADH
- Neuroendocrinología
- Pituicito
- Cossos de Herring
Referències
- ↑ OMS, OPS (ed.): «Neurohipófisis». Biblioteca virtual de salut, Descriptores en Ciències de la Salut.
- ↑ Melmed, Shlomo (2017). «Chapter 2: Hypothalamic Regulation of Pituitary Function», The Pituitary, 4th edició, Ámsterdam: Academic Press. ISBN 978-0-12-804169-7.
- ↑ «The action of extracts of the pituitary body».Journal of Physiology.18(3)
- 277-279.ISSN 0022-3751.doi:10.1113/jphysiol.1895.sp000570.
- ↑ «The effects of faradic stimulation of the cerebral cortex on the blood pressure and on the movements of the gastrointestinal tract».American Journal of Physiology.30(1)
- 1-14.ISSN 0002-9513.doi:10.1152/ajplegacy.1912.30.1.1.
- ↑ «Neurosecretion: a historical perspective».The Biologist.60(1)
- 1-10.ISSN 0006-3355.
- ↑ «The structure of the human vasopressin gene».Journal of Biological Chemistry.260(22)
- 11928-11935.ISSN 0021-9258.doi:10.1016/S0021-9258(17)38930-2.
- ↑ Sadler T.W.. «cap18:Sistema Nerviós Central», Langman, Embriologia Mèdica, 14a edició, pp. 330-332.
- ↑ Robinson, Alan G.; Verbalis, Joseph G. (2011-01-01). «10», CHAPTER 10 - Posterior Pituitary (en en), W.B. Saunders, pp. 291–323. doi:10.1016/b978-1-4377-0324-5.00010-9. ISBN 978-1-4377-0324-5.
- ↑ Larsen, William J. (2003). «Chapter 14: Desenroll del sistema nerviós», Embriologia humana, 3ª edició, Madrit: Elsevier. ISBN 978-84-8174-685-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Neurohipófisis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.