Anar al contingut

Neuroendocrinología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Fisiologia del sistema endocrino La neuroendocrinología[1] és la branca de la fisiologia que estudia l'interacció entre el sistema nerviós i el sistema endocrí; és dir, cóm el cervell regula l'activitat hormonal en el cos.[2] Els sistemes nerviós i endocrí actuen junts en un procés cridat integració neuroendocrina, per a regular els processos fisiològics del cos humà. La neuroendocrinologia va sorgir del reconeiximent de que el cervell, especialment l'hipotàlem, controla la secreció d'hormones de la glándula pituïtària i, posteriorment, s'ha expandit per a investigar numeroses interconexions dels sistemes endocrí i nerviós.

El sistema endocrí consta de numeroses glándulas en tot el cos que produïxen i secretan hormones d'estructura química diversa, inclosos pèptids, esteroides i neuroaminas. En conjunt, les hormones regulen molts processos fisiològics. El sistema neuroendocrí és el mecanisme pel qual el hipotàlem manté l'homeostasis, regulant la reproducció, el metabolisme, la conducta de menjar i beure, l'utilisació d'energia, l'osmolaritat i la pressió arterial.

Sistema neuroendocrí

El sistema neuroendocrí és el mecanisme pel qual l'hipotàlem manté l'homeostasis, regulant la reproducció, el metabolisme, la conducta de menjar i beure, l'utilisació d'energia, l'osmolaritat i la pressió arterial.[3]

Hipotàlem

Artícul principal → Hipotàlem.
Interacció hipotalámica en les Hipòfisis. El hipotàlem produïx les hormones oxitocina i vasopresina en les seues cèlules endocrinas (esquerra). Estos es lliberen en les terminacions nervioses de la glándula pituïtària posterior (neurohipófisis) i després es secretan a la circulació sistémica. El hipotàlem llibera hormones trópicas en el sistema portal hipofisario a l'hipòfisis anterior (dreta). Després l'hipòfisis anterior (adenohipófisis), secreta hormones tróficas en la circulació que provoquen diferents respostes de varis teixits diana. Estes respostes després tornen la senyal a l'hipotàlem i la pituïtària anterior per a que deixen de produir o continuen produint les seues senyals precursores.

Al hipotàlem li'l coneix comunament com el centre de retransmissió del cervell pel seu paper en l'integració d'entrades de totes les àrees del cervell i la producció d'una resposta específica. En el sistema neuroendocrí, el hipotàlem rep senyals elèctriques de diferents parts del cervell i traduïx eixes senyals elèctriques en senyals químiques en forma de hormones o factors liberador. Estos productes químics es transporten després a l'hipòfisis (eix hipotàlem-hipofisario) i d'allí a la circulació sistémica.[4]

Glándula pituïtària

Artícul principal → Hipòfisis.


L'hipòfisis o glándula pituïtària, es dividix en tres lòbuls: la pituïtària anterior, el lòbul pituïtari intermig i la pituïtària posterior. El hipotàlem controla la secreció de hormones de l'hipòfisis anterior, enviant factors de lliberació, cridats hormones trópicas, per mig del sistema portal hipotálamohipofisario.[5] Per eixemple, l'hormona liberador de tirotropina lliberada per l'hipotàlem en el sistema portal estimula la secreció d'hormona estimulant de la tiroides per l'hipòfisis anterior.

L'hipòfisis posterior està inervada directament per l'hipotàlem; les hormones oxitocina i vasopresina són sintetisades per cèlules neuroendocrinas en el hipotàlem i almagasenades en les terminacions nervioses de l'hipòfisis posterior. Són secretadas directament a la circulació sistémica per les neurones hipotalàmiques.[5]

Principals eixos neuroendocrins

l'oxitocina i la vasopresina (també cridada hormona antidiurética), les dos hormones de la «glándula pituïtària posterior» (la neurohipófisis), es secretan directe des de les terminacions nervioses de les cèlules neurosecretoras magnocelulares cap a la circulació sistémica. Els cossos celulars de les neurones d'oxitocina i vasopresina es troben en el núcleu paraventricular i el núcleu supraóptico del hipotàlem,[4] i l'activitat elèctrica d'estes neurones està regulada per entrades sinápticas aferentes d'atres regions del cervell.[6]

Pel contrari, les hormones de la «glándula pituïtària anterior» (adenohipófisis) es secretan a partir de cèlules endocrinas que, en els mamífers, no estan inervadas directament, pero la secreció d'estes hormones (hormona adrenocorticotrófica, hormona luteinizante, hormona estimulant del folícul, el hormona estimulant del tiroides, prolactina i hormona del creiximent) permaneix baix el control del hipotàlem.

El hipotàlem controla l'adenohipófisis a través dels, cridats inicialment, «factors hipotalámicos», que es varen separar en «factors liberador» i «factors inhibidors» de la lliberació. Estos factors varen ser identificats modernament com hormones liberador i inhibidores, segregades per les neuronas hipotalàmiques dins dels gots sanguíneus de la base del cervell, en l'eminència mija.[7] Estos gots del sistema porta#Sistema Porta hipotàlem-hipòfisis, transporten les hormones hipotalàmiques a l'hipòfisis anterior, a on s'unixen a receptors específics en la superfície de les cèlules productores de hormones.[5]

Per eixemple, la secreció del hormona del creiximent està controlada per dos sistemes neuroendocrins: les neurones del hormona liberador del hormona del creiximent (GHRH) i les neurones de la somatostatina, que estimulen i inhibixen la secreció de GH, respectivament.[8] Les neurones GHRH estan ubicades en el núcleu estovat del hipotàlem, mentres que les cèlules de somatostatina involucrades en la regulació del hormona del creiximent es troben en el núcleu Periventricular. Estos dos sistemes neuronals proyecten axones a l'eminència mija, a on lliberen les seues pèptids en els gots sanguíneus portals, per al seu transport a l'adenohipófisis. El hormona del creiximent se secreta en polsos, que sorgixen d'episodis alterns de lliberació de GHRH i lliberació de somatostatina, que poden reflectir interaccions neuronals entre les cèlules de GHRH i somatostatina, i retroalimentaació negativa del hormona del creiximent.[8]

Funcions

Els sistemes neuroendocrins:

  • Controlen la resposta del cos a l'estrés[10] i les infeccions.[11]
  • Regulen el metabolisme del cos, influïxen en el comportament de menjar i beure, i influïxen en cóm s'utilisa l'ingesta d'energia, és dir, cóm es metaboliza el greix.[12] Influïxen i regulen l'estat d'ànim,[13] els líquits corporals i l'homeostasis de electrolitos,[14] i la pressió arterial.[15]

Les neurones del sistema neuroendocrí són grans; són mini fàbriques per a produir productes secretores; les seues terminals nervioses són grans i estan organisades en camps terminals coherents; la seua producció a sovint es pot medir fàcilment en la sanc; i lo que fan estes neurones i els estímuls als que responen estan fàcilment oberts a hipòtesis i experiments.

Història

L'estudi de les funcions de coordinació del sistema nerviós i del sistema endocrino, va crear la disciplina de la neuroendocrinologia que eixercix el control de les funcions de l'organisme.[16]

Pioners

Ernst i Berta Scharrer,[17] de l'Universitat de Munich, la Facultat de Medicina Albert Einstein se'ls atribuïx com cofundadores del camp de la neuroendocrinologia les seues observacions i propostes inicials en 1945 en relació en els neuropèptids .

Geoffrey Harris[18] és considerat per molts com el pare de la neuroendocrinologia. A Harris, professor d'anatomia del Dr. Llig en l'Universitat d'Oxford, se li atribuïx haver demostrat que la glándula pituïtària anterior dels mamífers està regulada per hormones secretadas per les neurones hipotalàmiques en la circulació portal hipotalámica. Pel contrari, les hormones de la glándula pituïtària posterior es secretan a la circulació sistémica directament des de les terminacions nervioses de les neurones hipotalàmiques. Este treball fonamental es va realisar en colaboració en Dora Jacobsohn de l'Universitat de Lund.[19]

Els primers d'estos factors que s'identifiquen són l'hormona liberador de tirotropina (TRH) i l'hormona liberador de gonadotropina (GnRH). TRH és un chicotet pèptid que estimula la secreció de l'hormona estimulant de la tiroides; la GnRH (també cridada hormona liberador de hormona luteinizante) estimula la secreció d'el hormona luteinizante i l'hormona estimulant del folícul.


Roger Guillemin,[20] estudiant de medicina de la Facultat de Medicina de Lió, i Andrew W. Schally de l'Universitat de Tulane varen aïllar estos factors del hipotàlem d'ovelles i porcs, i després varen identificar les seues estructures. Guillemin i Schally varen ser guardonats en el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1977 per les seues contribucions a la comprensió de "la producció de hormones peptídicas del cervell".

En 1952, Andor Szentivanyi, de l'Universitat del Sur de Florida, i Geza Filipp varen escriure el primer artícul d'investigació del món que mostrava cóm el control neuronal de l'immunitat té lloc a través del hipotàlem.[21]

Alcanç modern

Hui en dia, la neuroendocrinologia comprén una àmplia gama de temes que varen sorgir directa o indirectament del concepte central de neurones neuroendócrinas.
Les neurones neuroendocrinas controlen les gònades, que els seus esteroides sexuals, a la seua volta, influïxen en el cervell, de la mateixa manera que els corticosteroides secretados per la glándula suprarrenal baix l'influència de l'hormona adrenocorticotrópica. L'estudi d'estes retroalimentacions va passar a ser competència dels neuroendocrinólogos.
Els pèptids secretadas en la sanc per les neurones neuroendocrinas hipotalàmiques, varen demostrar ser lliberats també en el cervell, i les accions centrals a sovint semblaven complementar les accions perifèriques. Per lo tant, comprendre estes accions centrals també es va convertir en el domini dels neuroendocrinólogos, a voltes inclús quan estos pèptids sorgien en parts molt diferents del cervell que semblaven complir funcions no relacionades en la regulació endocrina.
Es varen descobrir neurones neuroendocrinas en el sistema nerviós perifèric, regulant, per eixemple, la digestió. Les cèlules de la mèdula suprarrenal que lliberen adrenalina i noradrenalina varen demostrar tindre propietats entre les cèlules endocrinas i les neurones, i varen demostrar ser sistemes modele sobreixents, per a l'estudi dels mecanismes moleculars de l'exocitosis. I estos també s'han convertit, per extensió, en sistemes neuroendocrins.

Els sistemes neuroendocrins han segut importants per a la nostra comprensió de molts principis bàsics en neurociencia i fisiologia, per eixemple, la nostra comprensió del acoplament estímul-secreció.[22] Els orígens i l'importància dels patrons en la secreció neuroendocrina seguixen sent temes dominants en la neuroendocrinologia actual.


La neuroendocrinologia també s'utilisa com a part integral de la comprensió i el tractament dels trastorns neurobiológicos del cervell. Un eixemple és l'aument del tractament dels síntomes de l'estat d'ànim en hormona tiroidea.[23] Un atre és la troballa d'un problema de transtiretina (transport de tiroxina) en el líquit cefalorraquídeo d'alguns pacients diagnosticats en esquizofrènia.[24]

Vore també

Referències

  1. ↑ OMS,OPS (ed.): «Neuroendocrinología». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
  2. ↑ «Endocrine system and neuroendocrinology :: DNA Learning Center». www.dnalc.org. Consultat el 2018-05-12.
  3. ↑ Gonzáles G.F.(1999).«Neuroendocrinología».Revista Peruana de Endocrinologia i Metabolisme.4(2)
    57-82.Consultat el 13 de febrer de 2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 «60 Years of Neuroendocrinology: The structure of the neuroendocrine hypothalamus: the neuroanatomical legacy of Geoffrey Harris».Journal of Endocrinology.226(2)
    T25–T39.ISSN 0022-0795.doi:10.1530/JOE-15-0157.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (2009) «Chapter 10: Neural and Neuroendocrine Control of the Internal Milieu.», Sydor A, Brown RY (ed.). Molecular Neuropharmacology: A Foundation for Clinical Neuroscience, 2nd edició, New York: McGraw-Hill Medical, pp. 246, 248–259. ISBN 9780071481274.
  6. ↑ «Oxytocin cells in the paraventricular nucleus receive excitatory synaptic inputs from the contralateral paraventricular and supraoptic nuclei in lactating rats».Neuroscience Letters.572
    44–47.doi:10.1016/j.neulet.2014.04.040.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ 8,0 8,1 «Modelling the Hypothalamic Control of Growth Hormone Secretion».Journal of Neuroendocrinology.17(12)
    788–803.ISSN 0953-8194.doi:10.1111/j.1365-2826.2005.01370.x.
  9. ↑ «Fish as models for the neuroendocrine regulation of reproduction and growth».Comparative Biochemistry and Physiology. Part C, Pharmacology, Toxicology & Endocrinology.119(3)
    345–364.ISSN 1367-8280.doi:10.1016/s0742-8413(98)00023-1.
  10. ↑ «On the role of brain mineralocorticoid (type I) and glucocorticoid (type II) receptors in neuroendocrine regulation».Neuroendocrinology.50(2)
    117–123.ISSN 0028-3835.doi:10.1159/000125210.
  11. ↑ «Neuroendocrine regulation of immunity».Annual Review of Immunology.20
    125–163.ISSN 0732-0582.doi:10.1146/annurev.immunol.20.082401.104914.
  12. ↑ «Neuroendocrine mechanisms regulating food intake and body weight».Obesity Reviews: An Official Journal of the International Association for the Study of Obesity.1(1)
    37–46.ISSN 1467-7881.doi:10.1046/j.1467-789x.2000.00007.x.
  13. ↑ «Neural and behavioral substrates of mood and mood regulation».Biological Psychiatry.52(6)
    478–502.ISSN 0006-3223.doi:10.1016/s0006-3223(02)01458-0.
  14. ↑ Antunes-Rodrigues J.«Neuroendocrine control of body fluïu metabolism».Physiological Reviews.84(1)
    169–208.doi:10.1152/physrev.00017.2003.
  15. ↑ «The angiotensin receptor subtype AT1A predominates in rat forebrain areas involved in blood pressure, body fluïu homeostasis and neuroendocrine control».Brain Research. Molecular Brain Research.30(1)
    53–60.ISSN 0169-328X.doi:10.1016/0169-328x(94)00272-g.
  16. ↑ Dickerman S.(1981).«Neuroendocrinología "L'esclavó perdut"».REV. MEDICA HONDUR..49(3)Consultat el 13 de febrer de 2022.
  17. ↑ «Neurosecretion».Physiological Reviews.25(1)
    171–181.ISSN 0031-9333.doi:10.1152/physrev.1945.25.1.171.
  18. ↑ «An urge to explain the incomprehensible: Geoffrey Harris and the discovery of the neural control of the pituitary gland».Annual Review of Neuroscience.20
    533–566.ISSN 0147-006X.doi:10.1146/annurev.neuro.20.1.533.
  19. ↑ «First ladies in laying the foundation of neuroendocrinology».Irish Journal of Medical Science.182(1)
    143–147.ISSN 1863-4362.doi:10.1007/s11845-012-0830-9.
  20. ↑ «On the presence in hog hypothalamus of 3-corticotropin releasing factor, alpha- and beta-melanocyte stimulating hormones, adrenocorticotropin, lysine-vasopressin and oxytocin».Endocrinology.70
    471–477.ISSN 0013-7227.doi:10.1210/endo-70-4-471.
  21. ↑ «Dr Andor Szentivanyi Memorial». University of Manitoba. Archivat des d'el original, el 2009-02-10. (Warning: automatic background music)
  22. ↑ «Unifying concepts in stimulus-secretion coupling in endocrine cells and some implications for therapeutics».Advances in Physiology Education.33(3)
    175–186.ISSN 1522-1229.doi:10.1152/advan.90213.2008.
  23. ↑ (2006).«Identifying Hypothyroidism's Psychiatric Presentations».Current Psychiatry.5(11)
    98–117.
  24. ↑ «Disease Biomarkers in Cerebrospinal Fluïu of Patients with First-Onset Psychosis».PLoS Medicine.3(11)
    i428.ISSN 1549-1277.doi:10.1371/journal.pmed.0030428.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neuroendocrinología&oldid=1452107»