Espermatogénesis

Túbul seminífero en cort travessera (centre de l'image) en alguns espermatozoides.

L'espermatogénesis és el llarc procés pel qual es produïxen els espermatozoides a partir de les cèlules germinals primordials del mascle (espermatogonis), per mig de mecanismes de mitosis i meiosis. Este procés de formació de l'espermatozoide (o gametogénesis), es desenrolla en els testículs del mascle, pero la maduració final es porta a terme en l'epidídimo.
Les cèlules implicades en l'espermatogénesis comencen este procés en una dotació cromosòmica diploide (2n), i terminen en una dotació haploide (n) en l'espermatozoide, la cèlula reproductora masculina (gamet), destinada a la fecundació de l'òvul.

Història

Els espermatozoides varen ser observats per primera volta en el semen per Anton van Leeuwenhoek en l'any 1677. Anys més vesprada, en 1697, Nicolás Hartsocker va propondre la teoria del homúnculo, la qual pretenia donar una explicació a l'orige del ser humà, trobant-se una persona minúscula dins del cap de l'espermatozoide. Casi un sigle més vesprada, en 1780, Lazzaro Spallanzani va sugerir que els espermatozoides eren els responsables de l'èxit de l'inseminació, en base en els experiments que va realisar en gossos.

No va ser, no obstant, fins a l'arribada de la teoria celular i, per tant, el descobriment de la naturalea celular dels espermatozoides que es va escomençar a estudiar de forma eficaç el desenroll de les cèlules reproductives masculines. El terme espermatozoide apareix en 1827 per primera volta, no obstant, no està del tot clar quí va ser el primer en pronunciar l'idea de que els espermatozoides provenien de cèlules testiculars. Koelliker (1841), qui colectó la primera evidència notable sobre este tema, va mantindre que va ser Rudolph Wagner, ya que ell va examinar les decorregudes fresca provinents dels túbuls testiculars en mamífers, i els va observar baix el microscopi evidenciant grànuls peculiars o chimbolicos de formes i tamanys molt variables. Wagner també va observar Samenthierchen, o animáculos d'esperma, espermatozoides, sentint-se segur de que els varis tipos de esférulas vists en anterioritat eren estats anteriors a l'espermatozoide. El seu treball, en el que la paraula cèlula no ocorre ni una sola volta, és característic del tipo de concepte de formació que va precedir immediatament a la teoria celular.

Anys més vesprada, Albert Koelliker presenta un tractat despuix de varis anys d'investigació, en el que ensenya per primera volta els aspectes fonamentals concernents a l'espermatogénesis:

• En el semen de tots els animals, en algunes excepcions, es troben partícules en motilitat.
• Els espermatozoides són la part essencial del semen.
• Els espermatozoides es desenrollen individualment en paquets a partir de cèlules que s'han format en moments de madurea sexual o d'activitat testicular a través de processos anàlecs al desenroll celular, pero significativament diferents del desenroll cigótico dels animals.
• Les formes dels espermatozoides són prou llimitades en varietat. Usualment són similars dins de gèneros, i freqüentment també dins de classes i famílies. Cada animal sembla posseir solament un tipo d'espermatozoide, en solament algunes excepcions.

baix estes conclusions i un parell més, Koelliker deixa clar que la visió de l'espermatozoide com a condició primària d'un animal en desenroll, sostinguda per Leeuwenhoek i molts uns atres, devia ser abandonada.

A partir d'eixe moment, les investigacions sobre l'espermatogénesis varen escomençar a alvançar en molta més rapidea i eficiència.^{cita requerida}

Finalment, el descobriment més important en este camp i el dels teixits espermatogénicos va ser la demostració de les «cèlules de soport», en els túbuls seminíferos, feta per Enrico Sertoli en 1865. En 1878 Sertoli establix l'estructura del túbul seminífero i les cèlules que ho componen; aixina com l'orige dels espermatozoides en les cèlules redones (espermatogonis).

Les corrents d'investigació actuals estan predominantment orientades a la resolució de problemes humans en el sentit més ampli de la paraula, i és portada a terme per especialistes en els camps mèdics i paramédicos actuals, aixina i tot, en el present, és de suma importància mantindre la significancia biològica d'este tema de manera ferma en ment.^{cita requerida}

L'espermatogénesis o espermatocitogénesis (meiosis) i l'espermiogénesis o espermiohistogénesis (formació estructural de l'espermatozoide) són els dos processos que engloba l'espermatogénesis. Primer es formen les cèlules haploides i despuix es formen els espermatozoides. La duració no és regular, és dir, la meiosis té una duració molt menor que l'espermiogénesis.^{cita requerida}

Ubicació

Diagrama de localisació de les etapes del procés de espermatogénesis.

L'espermatogénesis es porta a terme en les cèlules que formen l'epiteli germinativo, dins dels túbuls seminíferos, chicotets conductes enrollados de 0,2 milímetro (mm) de diàmetro. Els dos testículs contenen al voltant de mil túbuls seminíferos.^{cita requerida}
Este procés s'activa per l'acció de l'hormona liberador de gonadotropina (GnRH) que es llibera en el hipotàlem.
L'espermatogénesis té una duració aproximada de 62 a 75 dies en l'espècie humana i consta de tres fases o etapes: mitosis o espermatocitogénesis, meiosis i espermiogénesis o espermatohistogénesis.
Per tant, <o>espermatogénesis</o> és el procés complet i la <o>espermiogénesis</o> és l'últim pas d'esta, en la que es produïx la maduració de espermátida a espermatozoide.

Vore també

• Espermiograma
• Ovogénesis
• Salut masculina

Bibliografia

• Scott F. Gilbert, Developmental Biology (6th Edition), cap 19 Spermatogenesis.
• Arthur C. Guyton, Tractat de fisiologia mèdica, 12 edició, Ed. Elsevier, 2008.
• Human Embriology: Embryogenesis. Spermatogenesis: Local course of spermatogenesis - the spermatogenesis wave [1] archivat en Wayback Machine.
• Barbara Young, Wheater's Histologia Funcional: Text i Atles en Color, Elsevier Espanya, (2000)
• Alan Stevens, James Steven Lowe, Histologia humana, Elsevier Espanya, 2006
• Edward C. Roosen-Runge, Process of Spermatogenesis in Animal, CUP Archive, 1977