Testícul

Testícul

Els testículs són les gònadas masculines, productores dels espermatozoides i de la hormona sexual (testosterona). Són els òrguens glandulares que formen la part més important del aparat reproductor masculí. El seu equivalent femení serien els ovaris.

Anatomia del testícul

Macroscòpica

Ubicació

Els testículs, en número de dos, es troben per baix de la regió perineal per darrere de la base del pene, en l'interior de la bossa escrotal. Estan envolts per un conjunt de cobertes en forma de bossa, cridada ouera. Les dos gònades no ocupen el mateix nivell, ya que en la majoria dels varons el testícul esquerre baixa una miqueta més que el dret. Estan suspesos del seu extrem inferior pel cordonera espermático i estan desprovistos d'adherencias en la major part de la seua superfície exterior, per lo que resulten molt mòvils en tots els sentits, podent contraure's i ascendir cap a l'anell inguinal.

Número

Els testículs són dos, un en el costat dret i un atre en el costat esquerre. Anormalment pot existir un sol testícul per absència del desenroll de l'atre, que quan també falta epidídimo i conducte deferente, es diu monorquidia. Quan falten els dos testículs es diu anorquia o anorquidia.

Tamany

En els chiquets el tamany dels testículs és relativament chicotet (de 2 a 3 cm de llongitut). En la pubertat creixen fins a alcançar entre 4 i 8 centímetros (cm) de llongitut i entre 2 i 4 cm d'ample. Este tamany es conserva més o menys similar durant tota la vida, encara que a voltes es percep una llaugera atròfia en la vellea o un llauger aument de tamany pel consum d'esteroides. El tamany desmesurat dels testículs es deu en la majoria de les ocasions a una hidrocele (acumulació de líquit en el corfoll serosa del testícul).

Color, forma i consistència

Els testículs són de color blanc azulado, a voltes roig quan estan replets de sanc. Esta coloració es deu a les bosses que els envolen. El testícul té forma d'ovoide aplanado en sentit travesser. Té una consistència dura i alguna cosa elàstica per la capa fibrosa que ho rodeja.

Migració dels testículs

En l'home com en el restant de mamífers, els testículs procedixen de l'interior de la cavitat abdominal, a dreta i esquerra de la columna lumbar, al costat dels renyons. Cap al tercer més del desenroll fetal, els testículs abandonen esta regió i descendixen pel conducte inguinal, travessant la paret abdominal, arrastrant en si les bosses que els envol fins a la seua posició definitiva. El descens incomplet del testícul es diu criptorquidia.

Microscòpica

Des de la seua superfície el testícul presenta un corfoll testicular

Conductes seminíferos

s= septun dins del testícul.
st túbuls seminíferos.
vr= gots rectes.
rv= repte vasa.
veu= got eferente.

Els túbuls seminíferos són elloc en els que es produïx el esperma. Es troben dins d'uns lòbuls (hi ha uns 380 per testícul) que han format els septos testiculars, que partixen des del corfoll albugínea i s'unixen en el mediastinum testis. Estos lòbuls també contenen teixit intersticial. S'estima que cada «lòbul» conté d'1-4 túbuls seminíferos.
Els túbuls seminíferos desemboquen a través dels túbuls rectes en les cavitats denominades repte testis, en el mediastinum testis.

Conductes auxiliars

El semen en eixir dels conductes seminíferos passa per:

1. Ret testicular, repte testis o ret d'Haller: dins del mediastino testicular. Es compon de tres parts: repte septal o conductes rectes, repte mediastínica i repte extratesticular, de la que naixen els conductillos eferentes.
2. Conductillos eferentes: comuniquen la repte testis en el epidídimo.

• Epidídimo: tubo estret i allargat, situat en la part posterior superior del testícul; conecta els conductes deferentes al revers de cada testícul. Està constituït per la reunió i apelotonamiento dels conductes seminíferos.

Bosses dels testículs

Anatomia

Vista exterior d'un ouera humà, la missió del qual és estajar i protegir al restant d'estructures testiculars.

Els testículs estan rodejats per 7 capes que des de la superfície a la profunditat són:

• Ouera: és la pell que envol al restant d'estructures testiculars. Sol tindre pelussa en folículs pilosos molt profunts i glándulas sebáceas abundants.
• Dartos: és un múscul fi adherit a l'ouera.
• Capa celar subcutànea.
• Fascia espermática externa.
• Cremáster.
• Fascia espermática interna.
• Corfoll vaginal del testícul.

Fisiologia

Les bosses mantenen als testículs a una temperatura d'1 a 3 °C inferior a la temperatura corporal. Açò està relacionat en la correcta producció d'espermatozoides, ya que la maduració de les espermátides (espermiogénesis) no es pot produir a la temperatura corporal, puix les enzimes implicades en este procés (β-polimerasa i recombinasa espermatogénica) necessiten una temperatura menor per a realisar la seua funció.
L'ouera no té grassa i els seus músculs reaccionen a la calor estenent o contraent la pell.
Ademés, existix un mecanisme de regulació de la temperatura depenent del sistema arterial (que proporciona calor) i el sistema venoso (que reduïx la temperatura). Tot açò fa que quan un home entra en un mig la temperatura del qual està per baix de l'ideal, l'ouera es contrau en la finalitat de reduir la superfície en contacte en eixe mig i perdre menys calor fent que el tamany dels testículs disminuïxca.
Un atre fet curiós és que existix una relació entre professions que impliquen estar molt temps assentat i patir problemes d'infertilitat. En estar assentat els testículs es troben més propencs al cos i la seua temperatura ascendix podent-se vore perjudicat el procés d'espermatogénesis.^{cita requerida}

Vascularisació dels testículs

• Artèries: els testículs estan irrigats per les artèries espermáticas, l'artèria deferencial i l'artèria funicular.
• Venes: del drenage sanguíneu estan encarregades les venes espermáticas. Quan s'obstruïxen produïxen el varicocele.
• Gots limfàtics. Les artèries espermáticas es dividixen formant un arbre vascular fins al nivell dels microvasos, que es distribuïxen entre els túbuls seminíferos, dins del compartimiento intersticial inter-tubular. A eixe nivelles arteriolas mostren, un fluix sanguíneu regulat localment en variacions rítmiques regulars conegudes com vasomoción, que són independents del clapit cardíac.

Inervación

Els testículs estan inervats pel Sistema nerviós autònom.

• Fibres parasimpáticas, aferentes viscerals i
• Fibres simpàtiques que provenen del plexe testicular.

Tipos celars

En el testícul podem trobar tres tipos de compartiment, en diferents característiques histològiques i d'orige embrionari distint: intersticial, tubular i corfoll.

En el compartiment intersticial

IC= Compartimento del Intersticio (esquerra). C= cèla de Leydig (dreta). Microscopi òptic.

Apareixen les cèlules de Leydig, els macrófagos i també microvasos sanguíneus, limfàtics i fibres nervioses, rodejats per teixit conjuntiuTeixit conjuntiu laxo. Les cèles de Leydig deriven de les cèlules estromáticas mesenquimáticas. Es localisen fòra dels túbuls seminíferos, responen a l'estímul de la LH i estan implicades en la síntesis d'andrógenos.

En el compartiment tubular

Es troben els túbuls seminíferos, en l'interior dels quals es localisen les cèles de Sertoli (CS). Estes cèlules procedixen de l'epiteli celómico.
Les CS es disponen en un Compartimento basal, envolent a les cèlules germinals (espermatogonis) i en un Compartimento luminal envolent els espermatòcits i espermátidas durant el seu desenroll.
Les SC estan íntimament lligades al procés de maduració de l'esperma. Responen a la FSH produint la proteïna d'unió a andrógenos (ABP) i la inhibina.

En els corfolls

Hi ha cèlules mioides, estes cèlules estan rodejant els túbuls seminíferos. Realisen una contracció rítmica que provoca ones peristálticas que ajuden a movilisar els espermatozoides i els líquits testiculars a través dels túbuls seminíferos. Esta activitat contràctil és estimulada per l'oxitocina, la serotonina i les prostaglandina. Aixina mateix, estes cèlules estan implicades en mediar els efectes d'hormones i factors de creiximent sobre cèlules de Sertoli i cèlules germinals.

Funcions del testícul

El testícul produïx els espermatozoides i també unes hormones nomenades andrógenos, entre les que es troba la testosterona.
Per a produir els espermatozoides es porta a terme el procés d'espermatogénesis. Est requerix, ademés de les cèlules germinals, les cèlules de Sertoli, que constituïxen un soport. Existix una barrera hematotesticular que aïlla l'epiteli germinal del restant de l'organisme per a que no hi haja reaccions immunològiques. Per tant, les cèlules de Sertoli s'encarreguen de dur els nutrients i excretar els rebujos alumen procedents de les cèlules germinals.
Per la seua banda, les cèlules responsables de la fabricació de testosterona són les cèles de Leydig, que responen a FSH i LH (que són produïdes per la hipòfisis gràcies a l'acció de la GnRH de l'hipotàlem) i produïxen testosterona de forma pulsátil. La concentració d'esta hormona en els testículs és 500 voltes superior a la que es troba en el plasma sanguíneu.

Desenroll de la funció testicular

El testícul comença a ser hormonalmente actiu a partir de l'octava semana de gestació. Les cèlules de Sertoli, produïxen una substància inhibidora dels conductes de Müller quan està baix acció de l'hormona FSH (hormona estimulant del folícul). Dita substància inhibidora és capaç d'induir la regressió dels conductes citats anteriorment, té acció en la fase abdominal del descens del testícul masculí i ademés produïx un increment del número de receptors androgénicos en la superfície de les cèles de Leydig. El complet desenroll dels genitals externs en l'humà es produïx entre la semana 10 i 15 de la gestació. Dit desenroll és depenent de l'acció enzimàtica de la 5alfa-reductasa, capaç de produir dihidrotestosterona a partir de testosterona. Dit producte enzimàtic s'unix als receptors androgénicos dins dels òrguens sexuals.

Malties i trastorns

• Anorquia: És l'absència d'abdós testículs en nàixer.
• Criptorquidia: Es tracta d'una maltia que es caracterisa pel fallo en el descens dels testículs des de la cavitat abdominal. Durant el procés del desenroll fetal, els testículs estan dins de dita cavitat, pero gràcies al desenroll descendixen al ouera. La criptorquidia es remedia en cirugia.
• Càncer de testícul: ocorre quan cèlules anormals dins dels testículs es dividixen i creixen sense control.
• Hidrocele: acumulació de líquit en l'ouera. És una maltia benigna.

Us cultural: Testículs

Deportes de combat

• En el boxeig, és contra les regles pegar baix del cinturó, per la sensibilitat al dolor dels testículs.
• En les arts marcials mixtes, el colpejar violentament esta zona considerada com a punt vital pot causar dolor inguinal intens incapacitante i inclús la mort.

Expressió gràfica

• Els testículs han segut plasmats en dibuixos militars coloreados sobre el fuselage d'avions de guerra.
• Els testículs poden ser part de grafiti.
• Comunament es representen per dos círculs o óvals.

Vulgarismes

Pancarta en el text «fins als collons» en una manifestació en Espanya. En eixe context la paraula denota enfade.

En forma vulgar, els testículs carregen les connotacions de flojera i oci. En el Riu de la Plata, els adjectius "boludo" i "pelotudo", per eixemple, són sinònims d'una persona estúpida, esta última en connotacions més pronunciades. Dir "és un rompehuevos", "és un rompepelotas", es referix a algú sumament molest en la seua forma de ser. No obstant, expressions com "boludo" o "güevón" (huevón, hueva) són utilisades també per a saludar a amics varons o referir-se a ells.

Llingüística

• Els testículs han provocat una creació de sinnúmero de paraules Plantilla:¿Quins? empleades en el argot i llenguage vulgar, i per lo tant són part essencial d'un repertori de succeïts.
• En una forma coloquial, se'ls pot conéixer com "testis" , o "els baixos". També als testículs li'ls denomina familiarmente: boles, collons, cocos, ous, entrepierna o pilotes.

Música

• S'han escrit cançons sobre els testículs i del ouera.
• Existixen discs compactes que en el títul duen per nom alguna part del sistema reproductor masculí.
• Es diu que el tamany o l'absència dels testículs afecten el to de veu. (Vejau també: Castrato).

Afaitat

• És usual rasurar l'ouera abans d'operacions quirúrgiques com la vasectomia o extracció de próstata en cas d'inflamació casi oncològica.

Gastronomia

• Caldo de criadillas, en lloc de carn o cap de moltó, s'usen els testículs. Du ceba, tomata, s'assaborix en rocoto mòlt.

• Botat de criadillas, platillo similar al llom botat, en lloc de carn de llom du criadillas de moltó, se servix en escolta d'arròs.

Testic

Segons alguns relats, els hebreus, per a actuar de testic, tenien que agarrar-se els testículs en senyal de l'autenticitat del seu testimoni; per l'idea de que estos òrguens eren mostra de la noblea i honra del varó. Ya en el cristianisme es va canviar pel crucifix o la senyal de la Creu. L'orige d'este terme també se li ha atribuït als romans.

Vore també

• Càncer de testícul
• Castració
• Eunuc
• Torsió testicular

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre testículs.

Testícul en el Viccionari.

• archive. org/web/20060706032651/http://www. upch. edu. pe/facien/dcbf/fisiorepro/TESTICULO%20PARACRINO. ppt#335,2,EJE SNC-Hipotàlem-Hipofiso-Testicular
• archive. org/web/20100325183700/http://ht. org. ar/histologia/NUEVAS%20UNIDADES/unidades/unidad4/Mioides. htm Cèles mioides
• org/index. php/rcedm/artícul/download/490/642? inline=1 Funcions testiculars no reproductives abans de la testosterona.