Anar al contingut

Arteriola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arteriola

Una arteriola és un got sanguíneu de la microcirculaació de diàmetro menor de 40-100 μm (micrómetros), depenent del seu grau de contracció, que resulta de les ramificacions de les artèries i que conduïx la sanc cap als capilars. La resistència que presenten les arteriolas al pas sanguíneu està determinada pel grau de contracció o relaixació de la capa muscular de dites arteriolas.[1]

Fisiologia

Les arteriolas posseïxen en les seues parets una capa muscular, sent els punts principals de resistència vascular. La pressió sanguínea es produïx per la contracció cardíaca i la resistència vascular, a nivell arteriolar, cridada normalment per meges i investigadors resistència perifèrica total. Les fluctuacions de la pressió sanguínea arterial es deuen a la naturalea pulsátil del ritme cardíac i estan determinades per l'interacció del volum del clapit contra el volum i elasticitat de les artèries principals. Les arteriolas reben inervaació autònoma i responen a diverses hormones circulants en la finalitat de regular el seu diàmetro. De fet els gots retinianos carixen d'una inervaació simpàtica funcional.

Rellevància clínica

Els diàmetros de les arteriolas disminuïxen en l'edat i en l'exposició a la contaminació atmosfèrica .

Vore també

Referències

  1. ↑ Maton, Anthea (1993). Human Biology and Health, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall. ISBN 0-13-981176-1.