Arteriola
Una arteriola és un got sanguíneu de la microcirculaació de diàmetro menor de 40-100 μm (micrómetros), depenent del seu grau de contracció, que resulta de les ramificacions de les artèries i que conduïx la sanc cap als capilars. La resistència que presenten les arteriolas al pas sanguíneu està determinada pel grau de contracció o relaixació de la capa muscular de dites arteriolas.[1]
Fisiologia
[editar | editar còdic]Les arteriolas posseïxen en les seues parets una capa muscular, sent els punts principals de resistència vascular. La pressió sanguínea es produïx per la contracció cardíaca i la resistència vascular, a nivell arteriolar, cridada normalment per meges i investigadors resistència perifèrica total. Les fluctuacions de la pressió sanguínea arterial es deuen a la naturalea pulsátil del ritme cardíac i estan determinades per l'interacció del volum del clapit contra el volum i elasticitat de les artèries principals. Les arteriolas reben inervaació autònoma i responen a diverses hormones circulants en la finalitat de regular el seu diàmetro. De fet els gots retinianos carixen d'una inervaació simpàtica funcional.
Rellevància clínica
[editar | editar còdic]Els diàmetros de les arteriolas disminuïxen en l'edat i en l'exposició a la contaminació atmosfèrica .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maton, Anthea (1993). Human Biology and Health, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall. ISBN 0-13-981176-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arteriola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.