Contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica és la presència d'un contaminant en el aire, ya siga de matèria o formes d'energia que impliquen un risc o dany per a les persones i/o ecosistemes, produint canvis en materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables i malalties.[1]
Des de que la Revolució Industrial va iniciar en la segona mitat de el XVIII, els processos de producció en les fàbriques, el desenroll del transport i l'us dels combustibles han incrementat la concentració del diòxit de carbono en l'atmòsfera i d'atres gasos i partícules que són perjudicials per a la salut, com els òxits de sofre i els òxits de nitrogen.
La contaminació atmosfèrica pot tindre caràcter local, quan la font d'emissió afecta els voltants del mateix, o global, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l'equilibri del planeta i zones alluntades a les que contenen els focs emissors. Eixemples d'açò són la pluja àcida i el calfament global.
Els gasos contaminants de l'aire més comuns produïts per la indústria i per combustió dels vehículs són el monòxit de carbono, el diòxit de sofre, els clorofluorocarburs i els òxits de nitrogen.[2] Els fotoquímics com el ozon i el esmog aumenten en concentració en l'aire per reacció química dels òxits del nitrogen i hidrocarburs i la seua reacció en la llum solar. El material particulado o la pols contaminant en l'aire és emés per crema de matèria orgànica i també comunament emés en erupció volcàniques. Estos últims es medixen pel seu tamany en micrómetros.[3]
La contaminació atmosfèrica consistix en la lliberació de substàncies químiques i partícules en la atmòsfera alterant la seua composició i suponent un risc per a la salut de les persones i dels demés sers vius.[4]
Segons la Organisació Mundial de la Salut, l'estat de la atmòsfera actual pot provocar, per simple acte de respirar, la mort d'al voltant de sèt millons de persones a l'any (respiració de partícules fines), veent-se moltes més perjudicades.[5][6]
Sobre la salut humana, diferents estudis han demostrat que en altes concentracions, els contaminants de l'aire tenen un efecte inflamatorio directe sobre els neurorreceptores de les vies respiratòries i el epiteli. Ademés, l'estrés oxidativo s'ha associat en l'exposició a contaminants (O3, NO2, PM2.5), ocasionant pèrdua de la funció pulmonar i fibrosis quística.[7][8]
La contaminació atmosfèrica representa un dels factors més importants que agraven l'asma en els chiquets, en major incidència en les regions d'Europa i el Carib.[9][10]
La contaminació atmosfèrica és un factor de risc important per a una série de malalties relacionades en la contaminació, com les infeccions respiratòries, les malalties cardíaques, la EPOC, els accidents cerebrovasculares i el càncer de pulmó. L'exposició a la contaminació atmosfèrica pot estar associada a la reducció de les puntuacions del coeficient intelectual, a la deterioració de la cognició, a l'aument del risc de trastorns psiquiàtrics com la depressió i al detriment de la salut perinatal.[11] Els efectes de la mala calitat de l'aire en la salut humana són de gran alcanç, pero afecten principalment al sistema respiratori i al sistema cardiovascular de l'organisme. En general, la contaminació atmosfèrica provoca la mort d'uns 7 millons de persones a l'any en tot lo món, lo que supon una pèrdua mija d'esperança de vida de 2,9 anys, i és el major risc migambiental per a la salut.[12] La contaminació de l'aire en interiors i la mala calitat de l'aire urbà figuren com dos dels pijors problemes de contaminació tòxica del món en l'informe de 2008 del Blacksmith Institute World's Worst Polluted Plaus. L'alcanç de la crisis de la contaminació atmosfèrica és enorme: més del 90% de la població mundial respira aire brut en algun grau.[13] Encara que les conseqüències per a la salut són extenses, la forma en que es maneja el problema és a sovint desordenada.
Contaminants atmosfèrics primaris i secundaris
[editar | editar còdic]- Els contaminants primaris són els que s'emeten directament a l'atmòsfera[14] com el diòxit de sofre SO2, que danya directament la vegetació i és irritante per als pulmons.[2]
- Els contaminants secundaris són aquells que es formen per mig de processos químics atmosfèrics que actuen sobre els contaminants primaris o sobre espècies no contaminants en l'atmòsfera.[14] Són importants contaminants secundaris el àcit sulfúric, H2SO4, que es forma per la oxidació de el SO2, el diòxit de nitrogen NO2, que es forma al oxidarse el contaminant primari NO i el ozon, O3, que es forma a partir del oxigen O2.[2]
Abdós classes de contaminants, primaris i secundaris, poden depositar-se en la superfície de la Terra per precipitació, deposición seca o humida i impactar en determinats receptors, com a persones, animals, ecosistemes aquàtics, boscs, collites i materials de diferents tipos. En tots els països existixen uns llímits imposts a l'emissió o la concentració de determinats contaminants que poden incidir sobre la salut de la població i el seu benestar o causar un impacte en el entorn.
Principals tipos de contaminants de l'aire
[editar | editar còdic]- Contaminants gaseosos: en ambients exteriors i interiors els vapors i contaminants gaseosos apareixen en diferents concentracions. Els contaminants gaseosos més comuns són el diòxit de carbono (pel seu efecte sobre el clima), el monòxit de carbono, els hidrocarburs, els òxits de nitrogen, els òxits de sofre i el ozon.[15][16] Diferents fonts produïxen estos composts químics, pero la principal font artificial és la crema de combustible fòssil. La contaminació de l'aire interior és produïda, comunament, pel consum de tabac, l'us de certs materials de construcció, productes de neteja i mobles de la llar. Els contaminants gaseosos de l'aire provenen tant del vulcanisme com d'indústrias. El tipo més comunament reconegut de contaminació de l'aire és la boira tòxica (esmog). La boira tòxica generalment es referix a una condició produïda per l'acció de la llum solar sobre els gasos d'escape de automotores, fàbriques, edificis, cases, entre uns atres. Més de la mitat de la població mundial depén de combustibles sòlits (llenya, femta, entre uns atres.) per a cuinar, lo que causa malalties respiratòries que afecten principalment a dònes i chiquets en països en desenroll. Cada any, la contaminació de l'aire en llocs tancats genera al voltant de milló i mig de morts. Aixina mateix, la dependència dels combustibles sòlits agrava les taxes de deforestación i contribuïx per lo tant al canvi climàtic mundial.[17]
- Els aerosols (també cridats partícules en suspensió o material particulado): un aerosol és una mescla heterogénea de partícules sòlides o líquides suspeses en un gas, com l'aire de l'atmòsfera.[14] Algunes partícules són lo suficientment grans i obscures per a vore's en forma de suja o fum. Unes atres són tan menudes que solament poden detectar-se en un microscopi electrònic. Quan es respira l'aerosol, les partícules que conté poden entrar en els pulmons, irritar-los i danyar-los, en la qual cosa es produïxen problemes respiratoris. Els aerosols de carbono negre tenen la capacitat d'adsorber composts cancerígenos en la superfície de les seues partícules.[18] Les partícules fines (representades en PM2,5, mentres que les grosses es representen en PM10) s'inhalen de manera fàcil profundament dins dels pulmons, a on poden permanéixer durant prolongats periodos de temps —causant mentrestant efectes irritantes, inflamatorios i cancerígenos—[19]o ser absorbides pel torrent sanguíneu.
- Artícul principal → Partícules en suspensió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ambient air pollution» (en en). www.who.int. Consultat el 2021-04-21.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Contaminació atmosfèrica».
- ↑
- ↑ «Les ciutats i la contaminació contribuïxen al canvi climàtic». https://www.un.org/es.
- ↑ «Aire tòxic: l'assessí invisible». EL PAÍS.
- ↑ «L'amolador factor ambiental que pot afectar la nostra inteligència». BBC News Món.
- ↑ European Respiratory Journal.43(4)
- 1124–1131.ISSN 0903-1936.doi:10.1183/09031936.00122213.Consultat el 2024-05-02.
- ↑ North Carolina Medical Journal.79(5)
- 289–300.ISSN 0029-2559.doi:10.18043/ncm.79.5.289.Consultat el 2024-05-02.
- ↑ Current Environmental Health Reports.doi:10.1007/s40572-014-0022-z.Consultat el Maig 2024.
- ↑ International Journal of Biometeorology.59(11)
- 1667–1671.ISSN 1432-1254.doi:10.1007/s00484-015-0973-2.Consultat el 2024-05-02.
- ↑ Current environmental health reports.4(2)
- 180–191.ISSN 2196-5412.doi:10.1007/s40572-017-0134-3.Consultat el 2022-03-14.
- ↑ Cardiovascular Research.116(11)
- 1910–1917.ISSN 0008-6363.doi:10.1093/cvr/cvaa025.Consultat el 2022-03-14.
- ↑ «Most of the World Breathes Unsafe Air, Taking More Than 2 Years Off Global Life Expectancy» (en en). AQLI. Consultat el 2022-07-12.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Introducció a la química ambiental AutorStanley E. Manahan. Traduït per Ivette Mora Leyva. Editor Reverte, 2007. ISBN 84-291-7907-0 pag 402
- ↑ «Contaminació de l'aire: causes i tipos».
- ↑ Our World in Data.Consultat el 2025-04-04.
- ↑ International Initiative for Impact Evaluation (3ie). «Contaminació de l'aire en llocs tancats: no hi ha fum sense fòc (report)». Caracas: Corporació Andina de Foment. Consultat el 21 de giner de 2020.
- ↑ «Black carbon: Better monitoring needed to assess health and climate change impacts — European Environment Agency» (en en). www.eea.europa.eu. Consultat el 1 d'abril de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 2 d'abril de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contaminación atmosférica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.