Criptorquidia
La criptorquidia és un trastorn del desenroll en els mamífers que consistix en el descens incomplet d'un o abdós testículs a través del canal inguinal cap al ouera. El terme procedix del grec κρυπτός “kryptós” (amagat) i ορχίς “orjís” (testícul).
Fisiologia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El descens testicular pel canal inguinal comença a observar-se a partir de l'octava semana despuix de la concepció, estant totalment completat el procés a les 40 semanes. El descens testicular té lloc en dos fases:
- El testícul descendix des de la posició en l'interior de l'abdomen fins a l'anell inguinal intern. El procés termina en la semana 12 de gestació, quedant-se en este estat fins a les semanes 26-28. Es tracta d'un procés que no és depenent del nivell d'andrógenos.
- És en la segona fase quan el testícul descendix cap a l'ouera. Succeïx en el tercer trimestre d'embaràs podent-se també donar en els primers mesos despuix del part. En este cas, és un procés depenent de andrógenos.[1]
Tractament i pronòstic
[editar | editar còdic]
Ya que la bossa complix la funció de mantindre els òrguens separats del restant del abdomen puix són molt sensibles a la temperatura, la criptorquidia deu diagnosticar-se tempranament i resoldre's lo més pronte possible, preferiblement en l'infància, entre els 6 a 9 mesos d'edat. La majoria dels casos reben tractaments hormonals o quirúrgics.
Si no s'atén de manera oportuna, poden sorgir una série de complicacions o riscs associats a la criptorquidia:
- Problemes de fertilitat (esterilitat ): per a que es formen correctament els espermatozoides els testículs deuen estar a una temperatura inferior que la temperatura corporal (menys de 36,5 °C), d'ahí la seua localisació normal en la bossa escrotal. Pero en este cas, les temperatures altes de la cavitat pèlvica destruïxen les cèlules que participen en les etapes inicials de l'espermatogénesis.[2] Encara que la cirugia no revertix completament esta complicació, sí millora significativament la fertilitat. Per una atra part, els testículs criptorquídicos solen presentar una dissociació total o parcial de la via espermática.[3]
- Malignización: la criptorquidia incrementa en quatre o cinc voltes el risc de càncer de testícul (seminoma) respecte a la població sense este problema. Ademés, per la dificultat per a palpar el testícul este càncer es diagnostica més vesprada.
- Hèrnia inguinal: per l'alteració del canal inguinal.
- Torsió testicular: es tracta d'un problema en el que el testícul pot girar sobre sí mateix i produir una interrupció de l'arribada de sanc al testícul pels gots sanguíneus, donant lloc a mort celular i necrosis testicular. Esta torsió és més freqüent en chiquets en criptorquidia.
- Menor tamany testicular: per la criptorquidia poden presentar un creiximent anormal.
- Efectes sicològics de la “ouera buida” en l'adolescent i adult.
En certes espècies com el gos, la criptorquidia és hereditària i per eixe motiu els eixemplars que la patixen són descartats per a la reproducció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hutson JM, Hasthorpe S,Heyns C. Anatomical and functional aspects of testicular descent and cryptorchidism. Endocr Rev 1997; 18 (2): 259-280
- ↑ Gerard J. Tortora. Principis d'Anatomia i Fisiologia (Novena edició). Oxford University Press.
- ↑ «Cryptorchidism and spermatic pathway complete dissociation».ANZ journal of surgery.92(5)
- 1273–1274.ISSN 1445-2197.doi:10.1111/ans.17281.Consultat el 2022-08-29.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptorquidia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.