Cirugia

Es denomina cirugia (del grec χείρ, jeir, ‘mà’, i ἔργον, érgon, ‘treball’: χειρουργεία, jeirourguéia, ‘treball manual’) a la pràctica que implica la manipulació mecànica de les estructures anatòmiques en un fi mèdic, be siga diagnòstic, terapèutic o pronòstic. D'acort en la Organisació Mundial de la Salut (2012) una cirugia major és tot procediment realisat en el quirófan, que comporte l'incisió, manipulació o sutura d'un teixit i que generalment requerix anestèsia regional, general, raquídea o sedación profunda per a controlar el dolor.

Terminologia

A l'acte de realisar una cirugia se li denomina procediment quirúrgic, operació o simplement cirugia. En este context, el verp operar significa realisar una cirugia. El adjectiu quirúrgic significa ‘pertanyent o relatiu a o relacionat en la cirugia’; per eixemple, els instruments quirúrgics. El pacient o subjecte en el que es realisa la cirugia pot ser una persona o un animal. Un cirugià és una persona que practica la cirugia, i el assistent d'un cirugià és una persona que practica la assistència quirúrgica. Un equip quirúrgic inclou un cirugià, un assistent de cirugià, un proveïdor d'anestèsia, un enfermer circulant i un enfermer instrumentiste. La cirugia generalment s'estén de minuts a hores, pero generalment no és un tipo de tractament continu o periòdic.

Els noms de la cirugia de la escissió a sovint escomencen en un nom per a l'orgue que es va a extirpar (tallar) i terminen en -ectomía.
Els noms dels procediments que impliquen tallar en un orgue o un extrem del teixit terminen en -otomía. Un procediment quirúrgic que talla per mig de la paret abdominal per a accedir a la cavitat abdominal és una laparotomia.
Els noms dels procediments mínimament invasivos que impliquen chicotetes incisions per mig de les quals s'inserta un endoscopio terminen en -oscopia. Per eixemple, una cirugia en la cavitat abdominal es diu laparoscopia o laparoscopía.
Els noms dels procediments per a la formació d'una obertura permanent o semipermanente, cridada estoma, en l'extrem del cos terminen en -ostomía.
El terme que denomina la reconstrucció, la cirugia plàstica d'una part del cos comença en el nom de la part del cos a ser reconstruïda i termina en -plastia. Per lo tant, una rinoplàstia o rinoplastía (rino- s'utilisa com prefix per al nas) és la cirugia reconstructiva o cirugia estètica per al nas.
La reparació de l'estructura anormal danyada o congènita termina en -rrafia.
La reoperación es referix a una tornada a la sala d'operacions despuix d'una cirugia inicial, i es realisa per a tornar a abordar un aspecte de l'atenció del pacient millor tractat quirúrgicament. Les raons per a la reoperación inclouen el sagnat persistent despuix de la cirugia, el desenroll o la persistència de l'infecció o, més insidiosamente, la retenció d'objectes estranys.

Història

Artícul principal → Història de la cirugia.

Fins a finals del XVIII (en França i Alemània) o mediats del XIX (en Espanya) les professions de cirugià i de mege eren diferents, inclús en distintes consideracions socials.

Edat Antiga

Estava molt poc desenrollada. Les tasques manuals estaven despreciades pels científics (filòsofs) de la salut, entenent la cirugia com una aberració del verdader tractament de les malties, que venia donat per una simple ajuda a la naturalea curadora (en la dieta i fitoterapia).^{cita requerida}

Edat Mija

Comença a tindre una gran importància.^{cita requerida}

Cirugia àrap

Les grans figures de la cirugia àrap de la Edat Mija varen ser Abulcasis (Abul Qasin al-Zahrawi, 936-1013), naixcut en Medina Azahara, a les afores de Còrdova, i Albahad Mameu (939-1020). L'obra d'Abulcasis (Al-tasrif) dedica una bona part a la cauterisació en distintes dolències, el drenage d'abscesos, flebotomia, extirpació de tumors, tractament d'hèrnies, fractures i luxacions^[1]

Cirugia cristiana

La cirugia no es va desenrollar sino fins als sigles XII i XIII. En Europa, la demanda va créixer per a que els cirugians estudiaren formalment per molts anys abans de practicar. D'esta manera, Universitats com Montpeller, Pàdua i Bolonya varen ser particularment conegudes. En el XII, Rogerius Salernitanus va compondre la seua Chirurgia, en la que va assentar les bases per als moderns manuals quirúrgics occidentals. En el XIII els estudis de cirugia més importants es porten a terme entorn a Bolonya, a on es crea una escola de cirugia. El més important dels cirugians és Lanfranci de Milà, que va escriure una cirugia magna, que és una enciclopèdia del saber quirúrgic fins al XIII. En el XIV nos tenim que desplaçar a França, a on varen descollar Henri de Mondeville (cirugià de cambra de Felipe IV de França i descriptor d'un tractament nou per a les ferides quirúrgiques) i Guy de Chauliac (Guido de Chauliaco) (c. 1260-1368), que també elabora un tractat que serà reeditat i utilisat fins al XVI. Guy de Chauliac, fa 600 anys, va fer una descripció del cirugià a la que els sigles poc han afegit i res han llevat:

Que el cirugià siga audaç en les coses segures i precavido en les perilloses; que evite els tractaments i pràctiques defectuoses.

Renaixença

Erro al crear miniatura:

Hieronymus Fabricius, Operationes chirurgicae, 1685.

Durant el XVI es revoluciona la cirugia per l'introducció de la càtedra de cirugia en moltes universitats franceses i espanyoles (en relació en la d'anatomia); apareix nou material quirúrgic, i troba un revulsiu en la multitut de conflictes bèlics que es desenrollen en Europa. En este context, va haver alvanços importants en l'art de la cirugia durant este periodo. El professor d'anatomia de la Universitat de Pàdua, Andreas Vesalius, va ser una figura fonamental en la transició renaixentista de la medicina clàssica i l'anatomia basada en les obres de Galeno, a un enfocament empíric de la "pràctica" de dissecció. Apareix en l'escena internacional el considerat com a pare de la cirugia moderna, Ambroise Vaig parar (c. 1510-1590), Era cirugià de l'eixèrcit francés, que canvia el tractament de les ferides i l'amputació de membres d'una manera radical. La pràctica per a cauterizar les ferides d'arma de fòc en el camp de batalla havia segut utilisar l'oli hervir, que era un procediment extremadament perillós i dolorós. Vaig parar va escomençar a amprar un emoliente menys irritante, fet de yema, oli de rosa i trementina. També va descriure tècniques més eficients per a la lligam eficaç dels gots sanguíneus durant una amputació.

XVIII: Ilustració

A pesar de tot lo dit, el XVIII és el gran sigle dels cirugians. Comencen a adquirir un èxit professional molt important en gran reconeiximent social i és quan comencen a posar-se per damunt del mege en prestigi i honoraris. Durant este sigle apareixen els Reals Coleges de Cirugia i es comença a donar valor al coneiximent teòric en la base de la formació del cirugià. Destaca John Hunter (1728-1793).

XIX

A pesar de tots estos alvanços produïts en sigles anteriors, la cirugia del XIX s'enfrontarà a varis problemes: el dolor, l'infecció i l'hemorràgia, que esquivarà en tres nous descobriments: la anestèsia, la antisepsia i la hemostasia.

XX

La cirugia del XX, una volta resolts els problemes, va tindre un ràpit desenroll, en el que es destaquen:

l'us d'antibiòtics en profilaxis i tractament posquirúrgic;
els transplants;
la cirugia laparoscópica.

XXI

La cirugia laparoscópica és una tècnica quirúrgica que es practica per mig de chicotetes incisions, usant l'assistència d'un sistema òptic que permet a l'equip mèdic vore el camp quirúrgic dins del pacient i actuar en ell. Es diu a estes tècniques de cirugia de mínima invasió o mínim-invasiva, ya que eviten els grans corts de bisturí requerits per la cirugia oberta o convencional i possibiliten, per lo tant, un periodo posoperatorio molt més ràpit i confortable. Actualment, ademés, s'estan escomençant a explorar els usos de noves tecnologies dins de la cirugia. Podríem nomenar l'implantació experimental de realitat aumentada en el quirófan, a on el cirugià pot anar rebent diferents tipos d'informació a temps real, ya siga informació sobre el pacient, com el seu historial mèdic, radiografies, o inclús, sobre la mateixa operació, que està realisant. Un eixemple real d'esta nova forma d'operar, s'està portant a terme en el Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrit, a través de l'us d'Holens [1] (ulleres de realitat aumentada).

Branques de la cirugia

Especialitats quirúrgiques

Angiología i cirugia vascular: subespecialidad de cirugia general, encarregada del tractament mèdic quirúrgic dels gots sanguíneus, exceptuant els gots cardíacs i els grans gots
Cirugia bariátrica: alta especialitat de cirugia general, encarregada del tractament quirúrgic de l'obesitat
Cirugia cardiovascular: subespecialidad de cirugia general, encarregada del tractament quirúrgic de malties orgàniques del cor, aixina com els gots cardíacs i els grans gots
Cirugia general i de l'aparat digestiu: especialitat troncal i encarregada del tractament mèdic quirúrgic d'afeccions orgàniques de les vísceres de la cavitat peritoneal, hèrnies de la paret abdominal, aixina com del maneig del restant del cos quan no hi ha subespecialistas específics disponibles.
Cirugia oncològica: subespecialidad de cirugia general, encarregada del tractament quirúrgic de processos neoplásicos orgànics, pilar fonamental del tractament del càncer junt en la quimioteràpia i la radioteràpia.
Cirugia oral i maxilofacial: especialitat troncal i encarregada del tractament quirúrgic d'afeccions orgàniques de boca, dents, cara, cap i coll
Cirugia pediàtrica: subespecialidad de pediatria, s'encarrega de la correcció quirúrgica de malformacions congènites i d'atres malties dels chiquets i adolescents.
Cirugia plàstica i reconstructiva: subespecialidad de cirugia general, encarregada de la correcció i mejoramiento d'anormalitats d'orige congènit, adquirit, tumoral o involutiva que requerixquen reparació o reposició de la forma corporal i la seua funció
Cirugia toràcica: subespecialidad de cirugia general, encarregada del tractament quirúrgic d'afeccions orgàniques que es troben en la caixa toràcica a excepció del cor, els grans gots i l'esòfec.
Coloproctología: subespecialidad de cirugia general, s'encarrega del tractament mèdic quirúrgic de les malties del còlon (també conegut com a intestí gros), recte i ano
Neurocirugía: subespecialidad de cirugia general, s'encarrega del tractament quirúrgic de malties orgàniques del sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric.
Oftalmologia: especialitat troncal, encarregada del tractament mèdic quirúrgic de l'ull, sistema muscular propi i sistema lagrimal
Otorrinolaringologia: especialitat troncal, encarregada del tractament mèdic quirúrgic de l'oït, nas i laringe
Traumatologia i ortopèdia: especialitat troncal que s'encarrega del tractament mèdic quirúrgic de les malties de l'aparat músculoartroesquelético
Urologia: subespecialidad de cirugia general, encarregada del tractament mèdic quirúrgic del renyó, sistema urinari i aparat reproductor masculí

Tipos de cirugia

Els procediments quirúrgics es classifiquen generalment per urgència, tipo de procediment, sistema del cos implicat, grau d'invasió, i instrumentació especial. Basat en el temps: La cirugia electiva es fa per a corregir una condició que no és mortal i es porta a terme a petició del pacient, subjecte a la disponibilitat del cirugià i de l'instalació quirúrgica. Una cirugia semi-electiva és una que deu fer-se per a evitar l'incapacitat permanent o la mort, pero es pot pospondre per un curt temps. La cirugia d'emergència és una cirugia que deu realisar-se en prontitud per a salvar la vida, les extremitats o la capacitat funcional. Basat en el propòsit: La cirugia exploratòria es realisa per a ajudar o confirmar un diagnòstic. La cirugia terapèutica tracta una condició prèviament diagnosticada. La cirugia estètica es fa per a millorar subjetivamente l'apariència d'una estructura normal. Per tipo de procediment: L'amputació consistix en tallar una part del cos, generalment una extremitat o un dígit; La castració és també un eixemple. La resecció és l'eliminació de tot o part d'un orgue intern o part del cos. La reimplantación implica tornar a conectar una part del cos tallada. La cirugia reconstructiva implica la reconstrucció d'una part lesionada, mutilada o deformada del cos. L'escissió és el tall o extracció d'un orgue, teixit o una atra part del cos del pacient. La cirugia de transplant és la substitució d'un orgue o part del cos per l'inserció d'un atre de diferents humans (o animals) en el pacient. L'extracció d'un orgue o part del cos d'un ser humà viu o animal per al seu us en transplant és també un tipo de cirugia. Per part del cos: Quan la cirugia es realisa en un sistema o estructura d'òrguens, pot classificar-se per l'orgue, sistema d'òrguens o teixit involucrat. Els eixemples inclouen cirugia cardíaca (realisada en el cor), cirugia gastrointestinal (realisada dins del tracto digestiu i els seus òrguens accessoris) i cirugia ortopédica (realisada en ossos o músculs). Per grau d'invasividad dels procediments quirúrgics: La cirugia mínimament invasiva implica una incisió externa més chicoteta per a insertar instruments miniaturizados dins d'una cavitat o estructura corporal, com en cirugia laparoscópica o angioplastia. Pel contrari, un procediment quirúrgic obert tal com una laparotomia requerix una incisió gran per a accedir a l'àrea d'interés. Per equips utilisats: La cirugia làser implica l'us d'un làser per a tallar el teixit en lloc d'un bisturí o instruments quirúrgics similars. La microcirugía implica l'us d'un microscopi d'operació per a que el cirugià veja chicotetes estructures. La cirugia robòtica utilisa un robot quirúrgic, com els sistemes quirúrgics Dona Vinci o Zeus, per a controlar l'instrumentació baix la direcció del cirugià.

Les faixes postoperatorias són utilisades comunament en diversos procediments quirúrgics, com a cirugia d'abdomen, liposucció, cirugia de mama, cirugia de contorn corporal, cesàrees, cirugia d'esquena, cirugia de la regió inguinal i cirugia plàstica. Estes faixes proporcionen soport, compressió i estabilitat en les àrees intervingudes, ajudant a reduir la tensió en la zona quirúrgica i favorint una adequada cicatrisació. L'us de faixes postoperatorias és indicat i supervisat per l'equip mèdic, seguint les recomanacions específiques de cada procediment i pacient.

Vore també

Enllaços externs

Referències

↑ Rodríguez Montes, José Antonio,; Noguerals Forges, Fernando, ([2012]). Patologia quirúrgica general, Editorial Centre d'Estudis Ramón Areces. OCLC 785335553. ISBN 978-84-9961-063-4. Consultat el 13 d'abril de 2020.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cirugía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Rodríguez Montes, José Antonio,; Noguerals Forges, Fernando, ([2012]). Patologia quirúrgica general, Editorial Centre d'Estudis Ramón Areces. OCLC 785335553. ISBN 978-84-9961-063-4. Consultat el 13 d'abril de 2020.

[1]