Prefix
En morfologia llingüística, un prefix (del llatí praefixus, participi de praefigĕre: ‘colocar davant’)[1] és un morfema de la classe dels afijos que s'antepon a una raïl, lexema o base lèxica per a formar una opció lexical en diferent significat (prefix derivatiu) o que expressa categories gramaticals diferents (prefix flexivo).[2]
En espanyol, tots els prefixos són derivatius, i no existixen prefixos flexivos; un eixemple és el prefix re-, que genera, entre uns atres: renàixer, recaure, repassar, etc. No obstant, en alguns idiomes els prefixos són casi exclusivament flexivos, com succeïx en molts subgrups d'idiomes nigerocongoleses i en alguns idiomes ye. Al procés per a crear noves paraules o neologismes per mig de prefixos li'l coneix com «prefijación». La prefijación pot ser una classe de derivació o de flexión, encara que açò últim és tipológicamente menys freqüent; per eixemple en espanyol pràcticament tots els prefixos són derivatius.
Els prefixos en els idiomes del món
[editar | editar còdic]Els prefixos són un procediment morfològic moderadament freqüent en els idiomes del món; al voltant d'un 40 % dels idiomes del món utilisen en alguna mida important els prefixos com a part de la morfologia.[3]
Els idiomes exclusivament o casi exclusivament prefijantes són solament un 16 % dels idiomes del món. Els idiomes que usen preferentment sufixs es concentren en Àfrica (especialment entre els idiomes nigerocongoleses) i en el centre de Mèxic (especialment entre els idiomes otomangueanos). En molts idiomes ―com els idiomes indoeuropeos― els prefixos són prou asimètrics respecte als sufixos, ya que s'usen en la derivació, pero no en la flexión.
Prefixos en espanyol
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Prefixos de l'espanyol.
En l'idioma espanyol, el paper dels prefixos és més llimitat que el dels sufixos, ya que s'usen solament en la derivació, mai en la flexión (a diferència de lo que ocorre en els sufixos). Fonológicamente els prefixos mai provoquen canvis d'accent, a diferència dels sufixos i són sempre átonos.[nota 1]
En idioma espanyol, generalment els prefixos provenen d'antigues preposicions d'orige llatí (els prefijoides en canvi provenen tant dellatí com del grec). Lo que vol dir que un prefix és la sílaba o paraula que s'antepon a la raïl d'una paraula, per a formar una atra paraula en un atre significat pero mantenint sempre la relació en el vocablo inicial.
Escritura
[editar | editar còdic]En l'idioma espanyol, l'us i l'ortografia dels prefixos estan prou definits des de temps antics, sobretot en comparació a atres idiomes com el anglés. No obstant, l'Associació d'Acadèmies de la Llengua no varen oferir regulació normativa respecte a la seua escritura fins a la Ortografia de la llengua espanyola de 2010.[4]
Tipos de prefixos
[editar | editar còdic]Podem classificar-els per les seues característiques, per la seua posició o pel seu orige. Per les seues característiques podem dir que existixen dos tipos de prefixos: els prefixos pròpiament dits i els prefijoides. Estos últims posseïxen un caràcter semblat al dels prefixos, encara que en algunes diferències:
- Posseïxen un significat lèxic, perque són, en realitat, sustantius que provenen de lexema llatins, grecs o estrangers, no de preposicions.
- Formen séries no de paraules derivades, sino de paraules compostes, eixemples: aeroport, aeroflota, aerotransportado, aeromoza.
- Com formantes lèxics, poden aparéixer tant a principi com a final de les paraules com sufixos, eixemples: tall soviètic bíblio tall, grafo 'mania / reprografia, fagocitar, aerófago. Sobre la seua posició, alguns prefixos poden superpondre's a paraules derivades formades en atres prefixos (per eixemple, retscobrir); uns atres se situen davant d'elexema directament. Sobre el seu orige, la majoria provenen dellatí i uns atres del grec, a voltes inclús a través dellatí. Moltes paraules gregues varen ser traduïdes allatí calcant prefixos grecs en atres llatins: fiquemorfosis dona lloc a transformatio (d'a on l'espanyol «transformació»). Per lo que toca al seu significat, poden classificar-se en estos cinc tipos:
- De negació: a- / an-; anti-; contra-; dones- / dis- / de-; ex- ; extra-; in- / im- / i-.
- Locatius: davant-; circum- / circun- ; entre- / inter-; infra-; pos- / post; sub- / baix-; super- / sobre-; trans- / despuix de-; ultra-; vice-.
- Temporals: davant-; pos- / post-; pre-.
- D'intensificació: archi-; extra-; hiper-; re-; super-; ultra-.
- De cantitat i tamany: bi- / bis-; mini-; mona- / mon-; multi-; pluri-; semi-; uni-.[5]
Orige
[editar | editar còdic]La majoria dels prefixos de l'espanyol provenen d'antigues preposicions llatines. No obstant la classe dels prefijoides són raïls llatines o gregues, usades per a formar neologismes.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ La morfema ex (/eks/) ―calificat usualment com a prefix― és excepcional sobre la seua capacitat de soportar accent d'intensitat secundari, perque per a molts parlants sembla ser tònic i no átono
- «exmarido» /ˌi(k)s-maˈɾanat/
- «la meua extrabajo» /la meua ˌi(k)s-tɾaˈbaχo/
- «els meus ex amics» /els meus ˌeks-aˈmigos/. Eixes paraules són pronunciades en dos accents tònics ―al modo de «naturalment» /natuˌɾal-ˈment/, «possiblement» /poˌsible-ˈment/, etc.―. Inclús és freqüent la lexicalización del prefix com «el meu ex» o «el meu expareja».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ rae. es/drae/? val=prefijo «Prefix», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2014.
- ↑ Martínez Jiménez, José Antonio (2011). «Anàlisis morfològic. La formació de paraules: Derivació i composició», , Akal edició, Madrit: Akal Societat Anònima, p. 9. ISBN 9788446033677.
- ↑ Haspelmath, M.; Dryer, M. S.; Gil, D.; Comrie, B. (2005): WALSin: The World Atles of Languages Structures, ISBN 0-19-925591-1.
- ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. § 2.2.2 L'escritura de paraules en prefixos.
- ↑ José Alberto Miranda, La formació de paraules en espanyol. Salamanca: Edicions Colege d'Espanya, 1994, pp. 79-100.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prefijo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.