Anar al contingut

Lexema

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Una classificació estructuralista de lexema.

El lexema o raïl és el morfema o part d'una paraula que du el significat referencial, és dir, aporta a la paraula una idea o concepte interpretable fàcilment pels parlants, això ho distinguix d'atres morfemes gramaticals abstractes o gramemas el significat de les quals és més difícil de precisar per als parlants. Vàries paraules poden compartir el mateix lexema. Per tant, els lexema contrasten en els gramemas, que són components gramaticals que no tenen un significat per sí mateixos, sino que són interpretables com a elements relacionals, que modifiquen o complementen la significació de la paraula en una frase; és dir, els gramemas no tenen una referència extralingüística clara. elexema és la part fonamental d'una paraula, té significat lèxic definit per conceptes i entitats tant reals com a imaginàries que s'arrepleguen en el diccionari, que explica a qué es referixen dites raïls.[1] En ocasions la raïl constituïx la paraula sancera, pero en unes atres apareix alguna morfema més.

Classificació de lexema

[editar | editar còdic]
  • Independents: És aquell que no va junt a un atre monema: blau, arbre, llet (alguns llingüistes insistixen, de tots modos, en que estes paraules també tenen sufix buit o sufix -i en alguns casos). Eixemples més clars de lexema sense afijos són: les preposicions en espanyol com per a i en, les conjuncions com i i que, i els números com dos i cinc. Per eixemple, forn; elexema de forn és pa.
  • Dependents: És aquell que va necessàriament unit a un atre monema. La primera part de les següents paraules és elexema (raïl): pat-o, am-a-r, cali-graf-ía, cam-a.

Reconéixer elexema d'una paraula

[editar | editar còdic]

En moltes llengües, donada una família de paraules, és possible reconéixer elexema comú degut a que és una part invariable de la paraula que no canvia o canvi molt llaugerament. Per eixemple, en espanyol:

pel – o,       pel – uca,          pel – aje,          pel – uquero,         pel – usa      

En ocasions algunes paraules semblaren contindre el mateix lexema, no obstant, cal comprovar si este aporta el mateix significat de la paraula en que tracta de relacionar-se, de lo contrari, estaríem front a lexema distints. Per eixemple:

Pèl: Cabell del cap humà.
Perill: Risc o contingència imminent de que succeïxca algun mal.

Pèl i perill no compartixen el mateix lexema.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Martínez Jiménez, José Antonio (2011). «Anàlisis morfològic. La formació de paraules: Derivació i composició», , Akal edició, Madrit: Akal Societat Anònima, p. 8. ISBN 9788446033677.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gómez, L. (s/f). Anàlisis morfològic: teoria i pràctica. Ed. SM Internacional.
  • Mervyn F. Lang (1990): Formació de paraules en espanyol: morfologia derivativa productiva en elèxic modern, Ed. Càtedra, ISBN 84-376-1145-8.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]