Alcoy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Alcoy
Bandera d'Alcoi.svg Escut d'Alcoi.svg
Alicante-loc.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: L'Alcoyà
Partit judicial: Alcoy
Ubicació: 38°41′54″N 0°28′25″O
Altitut: 562 msnm
Superfície: 129,86 km²
Població: 58.977 (INE 2018)
Densitat: 459,53 hab./km²
Gentilici: Alcoya/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03801-03804 i 03818
Festes majors: Del 21 al 24 d'abril,
Moros i Cristians
Alcalde: Antonio Francés Pérez (PSPV)
Pàgina web: Ajuntament d'Alcoy


Alcoy és un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. És la capital de la comarca valenciana de L'Alcoyà. Conta actualment en 58.977 habitants (INE 2018).

Geografia[editar | editar còdic]

Localisació[editar | editar còdic]

El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.

Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Alcoy llimita en les següents localitats: Banyeres, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.

Clima i vegetació[editar | editar còdic]

Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria és variable, alcançant entre 350 i 850 mm.

La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.

Demografia[editar | editar còdic]

Població[editar | editar còdic]

El padró oficial de l'any 2010 otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se manté més o menys estable des dels anys 1970.

Immigració[editar | editar còdic]

Alcoy conta a soles en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa és la d'equatorians, 26,3% del total d'estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).

Llengua[editar | editar còdic]

En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els sigles XIX i gran part del sigle XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.

Atres indicadors[editar | editar còdic]

Parc de vehículs[editar | editar còdic]

En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.

Cultura[editar | editar còdic]

Festes[editar | editar còdic]

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy

Els patrons d'Alcoy són Sant Mauro, Sant Jordi i la Mare de Deu dels Lliris.

Moros i Cristians[editar | editar còdic]

En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.

Filaes:

  • Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
  • Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.

Cavalcata dels Reixos[editar | editar còdic]

La Cavalcata dels Reis Macs o Cavalcata dels Reixos Macs, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota Espanya i part de Mèxic. La primera representació de la cavalcata està documentada en l'any 1866. Està declarada festa d'interés turístic nacional.

Belen de Tirisiti[editar | editar còdic]

El Belen de Tirisiti es una obra teatral alcoyana per a chiquets que es representa en Nadal des del sigle XIX. Fon declarada Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana en l'any 2002.

Accessibilitat[editar | editar còdic]

L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1996 i en vigor des del dia 9 de novembre del mateix any.

El topònim "Alcoy"[editar | editar còdic]

Ben poquius anys fa, vaig començar a vore el nom del meu poble, ALCOY, escrit d'una manera extranya: li havien canviat la lletra Y, posant-li una I.

Vaig procurar informar-me, per si havia algun motiu o alguna rao per a que, escrivint en llengua valenciana, haguerem de fer-ho aixi. No he trobat ninguna rao, ningu motiu valit. En canvi, he comprovat que ne temin molts que reafirmen l'escriure ALCOY com a grafia correcta en llengua valenciana.

El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castellà com a llengua oficial, en força del Decret del 29 de juny de 1707, en el que Felip V derogava els antics Furs de Valencia, com tambe els d'Arago. Abans i despres del Decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY.

Des de temps de Jaume el Conqueridor, rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY. He intetat trobar una atra grafia que s'haguera generalisat durant algun temps, sense exit. Sempre ALCOY.

Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI).

En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.
Pomell de Valencianitat (1987). Josep Boronat. Editat per ADIA. Llibre sobre investigacions dedicades a la llengua valenciana i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.

Alcoyans ilustres[editar | editar còdic]

Músics[editar | editar còdic]

Pintors[editar | editar còdic]

Escritors i poetes[editar | editar còdic]

Deportistes[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]


Municipis de L'Alcoyà
Alcoy    Banyeres    Benifallim    Castalla    Ibi    Onil    Penàguila    Tibi
Capitals comarcals
Alacant · Alcoy · l'Alcora · Albocàsser · Cirat · Sogorp · Villena · Vinaròs · Oriola · Elig · Sagunt · Llíria · Énguera · Cocentaina · Xàtiva · Chiva · Moncada · Torrent · Catarroja · Dénia · La Vila · Morella · Castelló de la Plana · Borriana · Requena · Ademús · Alzira · Sueca · Chelva · Gandia · Valéncia · Ontinyent · Ayora · Elda