Joan Valls i Jordà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Joan Valls i Jordà
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor
Naiximent: 1917
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1989
Lloc de defunció: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Valls i Jordà (Alcoy, 1917 - † 1989) fon un poeta valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Joan Valls naixqué en la població d'Alcoy, en l'Alcoyà, en l'any 1917. En a soles catorze anys comença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: En l'any 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra.

En l'any 1936 escriu el seu primer llibre de poemes en castellà Sol y nervio. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l'any 1940, i un any despuix publica el seu llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any 1947 publica el seu primer llibre de poemes en valencià: La cançó de Mariola.

En l'any 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca en el poema Elegia de l'àngel. Un any despuix publica L'home pot esser (sic) àngel, i a continuació Presoner de l'ombra (1955), Grumet a sols (1958) i L'íntim miratge (sic) (1959).

Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona en Paradís en blanc (1964), el Ciutat de la Palma en Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en Versos a Sara (1967). En l'any 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix Hereu de solituds (sic) (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d'un eremita urbà (1975), guanyador del Premi Ausiàs March de Gandia i Cent serafins (1975).

En l'any 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins a finals de 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (sic) (1984) i Anys i paranys (1985).

En Quadern roig (sic) (1986), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava La rosa rotidiana (que es va publicar pòstumament en 1990).

Cites[editar | editar còdic]

L'obra del poeta alcoià Joan Valls (1917-1989) és una de les més extenses i profundes de la lliteratura catalana del sigle XX, que abasta des de 1936, any de publicació del seu primer llibre en castellà, fins el 1990 en què es va editar pòstumament el poemari "La rosa quotidiana". L'obra poètica de Valls es troba hui per hui fora dels circuits normals de difusió, la qual cosa dificulta la recepció i la consideració d'excel·lència literària que mereix. És per això que inaugurem el portal antològic de poesia catalana contemporània amb aquest poeta oblidat
Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes

Traduït al valencià:

L'obra del poeta alcoyà Joan Valls (1917-1989) és una de les més extenses i profundes de la lliteratura catalana del sigle XX, que abasta des de 1936, any de publicació del seu primer llibre en castellà, fins a l'any 1990 en que es va editar pòstumament el poemari "La rosa quotidiana". L'obra poètica de Valls es troba hui per hui fòra dels circuits normals de difusió, lo qual dificulta la recepció i la consideració d'excelència lliterària que mereix. És per això que inaugurem el portal antològic de poesia catalana contemporànea en este poeta oblidat
Biblioteca Virtual Miquel de Cervantes

Enllaços externs[editar | editar còdic]