Torrent (Valéncia)

Torrent
Erro al crear miniatura:
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Catalunya
• Província:	Girona
• Comarca:
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut:	44
Superfície:	8
Població:	182 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal:	17123
Festes majors:
Alcalde:	Josep Maria Ros Marull (Cm)
Pàgina web:

Torrent
Erro al crear miniatura:
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Horta Sur
• Partit judicial:	Torrent
Ubicació:	39°26′20″N 0°27′56″O
• Altitut:	66 m.
Superfície:	69,3 km²
Població:	90.928 hab. (INE 2025)
• Densitat:	1.259,66 hab./km²
Gentilici:	torrentí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46900
Festes majors:	30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde:	Amparo Folgado Tonda
Pàgina web:	Web oficial de l'Ajuntament

Erro al crear miniatura:

La Torre, situada en la Plaça Major

Erro al crear miniatura:

Auditori de Torrent

Pont Blau de Torrent

Torrent (en castellà Torrente) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya situat en la comarca de L'Horta Sur, d'a on és la seua capital, en la província de Valéncia.

Història

Fundació

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys despuix de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra en Hugo de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de maig de 1238 és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arqueològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del sigle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

== Demografia ==Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Torrent conta en 182 habitants.

Evolució demogràfica
1900	1920	1940	1960	1981	2001	2011	2017	2020	2022	2024	2025
8.489	10.045	13.632	24.177	51.762	65.417	80.829	80.630	83.962	85.142	89.401	90.928

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Llenas Tauler	UCD
1983 - 1987	Josep Llenas Tauler	IU
1987 - 1991	Jose Blanch Gargallo	IU
1991 - 1995	Josep Blanch Gargallo	IU
1995 - 1999	Josep Blanch Gargallo	IU
1999 - 2003	Josep Blanch Gargallo	IU
2003 - 2007	Josép Blanch Gargallo	IU
2007 - 2011	Josep Maria Ros Marull	n/d
2011 - 2015	Jose Maria Ros Marull	IU
2015 - 2019	Josep Maria Ros Marull	IU
2019 - 2023	Josep Maria Ros Marull	C. Electoral
2023 - 2027	Josep Maria Ros Marull	Cm

Monuments

• La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la voltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metros. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.

Museus

• Museu Comarcal de l'Horta Sur: És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del sigle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

Festes

Moltes de les seues festes són similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

• Porrat de Sant Antoni Abat (giner): És fa una foguera i una bendicio d'animals.
• 1 de febrer: L'entrà de la flor. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
• 3 de febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els sanblaiets, que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris són chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el rossejat.
• 15 al 19 de març: Falles.
• Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
• Festes de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de maig és realisa l´Enramà en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
• Festes de la Verge dels Desamparats: És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

Personages rellevants

• Anabel Medina: tenista, medalla d'argent en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
• Manuel Herreros: conegut com Champi fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Torrent
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Torrent
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torrent (Valéncia).

• Web del museu comarcal de l'Horta Sur
• Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent
• Web de La opinión de Torrent