Silla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Silla
Localització de Silla respecte del País Valencià.png Escut de Silla ornamentat.svg
Localització de Silla respecte de l'Horta Sud.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Carlet
Ubicació: 39°21′48″N 0°24′33″O
Altitut: 8 msnm
Superfície: 25 km²
Població: 19.683 hab. (2023)
Densitat: 738,68 hab./km²
Gentilici: Siller/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46460
Festes majors: 20 de giner i 6 d'agost
Alcalde: Vicente Zaragozá Alberola (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial de Silla


Silla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar | editar còdic]

Port fluvial de Silla

Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de L'Albufera de Valéncia.

El relleu és totalment pla i és mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits en Picassent on hi ha una elevació, coneguda com El cau de les Raboses, apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental és troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera. El clima és de tipo clima mediterràneu.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Silla llimita en les següents localitats: Picassent, Alcàsser, Beniparrell, Albal, Valéncia, Almussafes i Sollana totes de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap Suhayla, que vol dir terreny pla i pantanós, i pel pas del temps derivà en el nom actual.

L'alqueria de Silla va ser donada pel rei Jaume I el 15 de giner de l'any 1233 a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'Orde de Montesa. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del 1243 la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians venguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.

En l'any 1248 és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors.

En l'any 1317 acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any 1837 que és produïa la Desamortisació de Mendizábal i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.

En l'any 1907 en l'Iglésia Parroquial, és produïx un robo, del Sagrari s'endugueren el Copó en unes Formes consagrades. Despuix de 3 dies, un llaurador, mentres treballava en l'hort, les troba enterrades baix un taronger, les Sagrades Formes, robades. Despuix de molts tombos i d'haver passat una guerra enterrades en un galliner, en un corral i en una porta, estes Sagrades Formes, permaneixen Incorruptes. Des de fa 100 anys, el poble de Silla venera el milacre.

Discorrien els primers dies de la guerra civil en Espanya (1936-1939), quant l'ilustre fill de Silla, En Elies Olmos Canalda, archiver de la Catedral de Valéncia, acompanyat i ajudat per un amic natiu del mateix poble, chòfer de professió, traslladaren el Sant Grial (Sant Càliç) a Silla, (desconeixem els dies que permaneixqué el Sant Grial en esta població). El dia 2o de juliol de 1937, els dos valerosos amics, traslladaren tan apreciada joya de la cristiandat a Carlet, on va permanéixer ocult fins al dia 3o de març de 1939. Acabada tan fratricida guerra incivil, el canonge Olmos Canalda reintegra el Sant Càliç al seu venerat lloc.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Vedreño, dimití en setembre de 1979-Alcalde Accidental José Antich Brocal. PSPV-PSOE
1983 - 1987 Lluís Martínez Benaches PSPV-PSOE
1987 - 1991 Lluís V. Martínez Benaches, dimití en 1989 PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francesc Baixauli PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francesc Baixauli PSPV-PSOE
1999 - 2003 Teresa Badenes EU
2003 - 2007 Josep L. Pitarch i Tortajada BNV
2007 - 2011 Francesc Baixauli Mena PSPV-PSOE
2011 - 2015 Serafín Simeón PP
2015 - 2019 Vicente Zaragozá Alberola PSPV-PSOE
2019 - 2023 Vicente Zaragozá Alberola PSPV-PSOE
2023 Vicente Zaragozá Alberola PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 19.683 habitants en l'any 2023 segons el INE.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2018 2021 2023
4.421 4.973 6.243 6.732 6.639 7.117 7.768 10.090 16.145 16.525 15.614 17.546 18.597 18.467 19.211 19.6831

Economia[editar | editar còdic]

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.

Dins del regadiu es troben l'arròs, les hortalises i la dacsa. En secà queden oliveres i garroferes. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i vàries granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de mobles, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, joguets, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

Monuments[editar | editar còdic]

Fumeral del rajolar d'Almudéver, Silla.
  • Iglésia parroquial de Nostra Sra. dels Àngels. En dos cúpules i dos torres en el frontispici.
  • Torre àrap. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional.
  • Casa Palau. Situada en la plaça del poble i adossada a l'iglésia següent la seua construcció de l'any 1794.
  • Monument desaparegut dedicat al Abnegat llaurador, inaugurat en la década dels anys setanta. Es trobava situat al principi de l'Albereda.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Festes patronals. Es celebren a partir del 6 d'agost en honor del Sant Crist de Silla.
  • Fira de Sant Sebastià . Es celebra el fi de semana de giner que coincidix més prop del 20 de giner, dia del patró Sant Sebastià.

Accessos[editar | editar còdic]

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-31. Aixina mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu A-7. També conta en estació de ferrocarril de les llínees C-1 y C-2 de Rodalies Valéncia de RENFE.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent