Forn d'Alcedo
Forn d'Alcedo (Horno de Alcedo en castellà) és una pedania de Valéncia que pertany al districte de Poblats del Sur.
Geografia
Forn d'Alcedo es troba situat al sur del nou caixer del riu Turia. Els llímits del barri el conformen el riu i a la fita en el municipi de Sedaví; a l'oest choca en les llínees de ferrocarril i confronta en el barri de La Torre, mentres que a l'est topa en la pista de Silla i el barri de Castellar-L'Oliveral.
Dispon d'un colege de primària i infantil, el CEIP Forn d'Alcedo. El barri inclou diversos polígons industrials. El Forn d'Alcedo té el principal vial de comunicació en la V-30 o autovia de circumvalació situada al nort del poble, que l'enllaça en la pista de Silla i el restant de les eixides i entrades a la ciutat.
Les estacions de tren més propenques són la de la Font de Sant Lluís, al nort, i la d'Alfafar - Benetússer, al sur. Queda conectada en Pinedo a través d'una carretera secundària. El barri és servit per les llínees 9 i 23 de l'EMT de Valéncia i la llínia 183 del Metrobus.
Història
L'àrea que hui ocupa Forn d'Alcedo sembla correspondre's en l'antic rahal de Benimassot, que ya apareix en el Llibre del Repartiment, en una donació que fa Jaume I a Ferran Humbert, Bonifaci Pellicer, Bernat Baster, Bernat de Salaverd i Ramon Ferran. A esta donació varen seguir prou atres, en lo que el rahal va quedar repartit entre varis cavallers, escribans i abat, que el varen destinar a una explotació agrícola prou intensa.
Les primeres senyes estadístiques de Forn d'Alcedo són de mitan del sigle XIX, quan pertanyia al desaparegut municipi de Russafa. En estes dates la major part dels casi 2.000 habitants de la partida vivien repartits per l'horta, en alqueries i cases de labrança, mentres que el núcleu històric a penes contava en uns pocs carrers.
En l'any 1877 Forn d'Alcedo, junt en tot el territori de l'antic municipi de Russafa, va passar a formar part del terme municipal de Valéncia. La primera expansió es va donar en la década de 1960 en la construcció d'un grup de 320 vivendes de la Cooperativa de treballadors ferroviaris, als que es varen sumar en les décades següents nous edificis de vàries altures. Aixina que, la pedania té en l'actualitat dos parts dividides per l'antiga carrera de Malilla: a l'oest el núcleu històric i a l'est l'eixample.
Demografia
Segons les senyes oficials del INE, en l'any 2025 conta en 1.374 habitants censats. [1]
Economia
Núcleu tradicionalment agrícola, encara conserva una bona superfície d'horta, encara que actualment els sectors més importants són el ferroviari i l'indústria del moble, en el Polígon Industrial Forn d'Alcedo, al sur-oest del núcleu principal.
Dana 2024
Durant la DANA de l'any 2024, la pedania valenciana de Forn d'Alcedo va sofrir inundacions que varen aplegar a superar els tres metros en algunes zones. Encara que no va haver víctimes mortals, varen sofrir greus inundacions que varen provocar importants danys materials: vivendes i comerços anegats, el 95% dels vehículs varen ser inutilisats i el polígon industrial va quedar devastat.
La resposta veïnal i solidària ha segut destacable. Voluntaris de tota la comarca varen acodir per a colaborar en les llabors de neteja i repartiment d'ajuda, mentres que l'alcaldia es va convertir en un centre llogístic per a distribuir aliments, aigua, medicines i roba, no solament als residents locals, sino també a veïns de municipis propencs com Sedaví i Castellar. Camions municipals i brigades de neteja varen iniciar el desescombro, especialment en les àrees més afectades.
El CEIP Forn d'Alcedo va reobrir les seues portes en novembre de 2024 despuix de permanéixer tancat pels danys causats per la DANA. Una volta finalisades les tasques de neteja i reposició del material afectat, uns 170 alumnes varen reprendre les classes. L'alcaldesa de Valéncia, María José Català Verdet, va visitar el centre i va reconéixer la llabor conjunta de docents, famílies, voluntaris i administracions per a recuperar l'activitat escolar.
Vore també
Referències
- ↑ «Districte 19 Barri 1». Estadístiques de la pedania de Forn d'Alcedo. Oficina d'Estadística de l'Ajuntament de Valéncia
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Domínguez, Moisés (18 de noviembre de 2024). «Reabre el colegio de Horno de Alcedo tras el parón por la dana»
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Forn d'Alcedo
- Instituto Valenciano de Estadística
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla (1987). «Legislación sobre las alcaldías de barrio». En Mercedes Alcañiz Moscardó, ed. Pobles del Sur (1ª edición). Valéncia: Ajuntament de Valéncia. p. 67
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Forn d'Alcedo.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||