Benimàmet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Chalet de Puchades, hui llar del jubilat, en Benimàmet
Carrer Campament de Benimàmet

Benimàmet (en castellà Benimámet), és una pedania de Valéncia, que està situada en el noroest del seu terme municipal, en el districte de Poblats de l'Oest.

Toponímia[editar | editar còdic]

El terme Benimàmet prové de la forma àrap Benimahaber, Benimahabar o Benimabar, provablement escrita بني محبر (Banī Maḥbar).​

No obstant, també li l'ha fet derivar de بني محمد (Banī Muḥ ammad).​ Carmen Barceló, per la seua banda, defén la forma بني محبط (Banī Maḥbit), antropònim àrap conegut.​

En tot cas, el topònim deriva d'un antropònim format per banī («fills de») i el nom en qüestió. L'actual forma Benimàmet apareix mencionada per primera volta en l'any 1310​.

Geografia[editar | editar còdic]

Benimàmet es troba al noroest de la ciutat de Valéncia, i està considerat com a part de Valéncia. La superfície geogràfica és plana en gran part. Encara que, en la zona nordest, en la zona de la Fira de Valéncia, s'eleva entre dèu i vint metros més que en el centre de Benimàmet, que es troba a quarantatrés msnm. Sobre la distància, es troba a cinc quilómetros en setcents metros de Valéncia.

Llimita pel nort i junt en el camí vell de Llíria en el municipi de Burjassot; i per l'oest a través de l'Horta en el barri de Beniferri. Al sur fins a la séquia de Mestalla, en el barri de Campanar, i a l'oest en el municipi de Paterna pel barranc d'Endolça.

Història[editar | editar còdic]

Escut de Benimàmet

Es creu que en Benimàmet va poder haver un assentament romà, ya que hi ha hagut en el seu terme algunes troballes, sobretot monetaris. No obstant, solament hi ha certea de que va ser una alqueria andalusí, i a penes es té documentació anterior a la seua conquista per Jaume I d'Aragó. La seua primera menció apareix en el Llibre del Repartiment en la forma Benimahaber. En ell consta que el 21 d'agost de 1238 s'entreguen a Sanchís de Stada els bens pertanyents fins a llavors a Hibraim Alfachar.​

Fins a l'any 1882 fon un poble independent, moment en que va ser anexionat per limítrofs d'acort en una llei que permetia a les ciutats anexionar-se a municipis limítrofs a elles en menys de 2.000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, un colectiu de Benimàmet inicià a finals de la década dels 90 un procés de segregació de Valéncia.

Economia[editar | editar còdic]

Fira de Mostres

En tractar-se d'una ciutat dormitori, la major part dels seus habitants treballen fòra de la població, raó per la qual, en l'actualitat, tant l'indústria com l'agricultura tenen una importància marginal en l'economia de la població.

Històricament, l'activitat principal de Benimàmet va ser l'agricultura (cítrics fonamentalment) i alguna chicoteta indústria manufacturera, encara que entre els anys xixanta i huitanta del sigle XX va tindre certa importància la fabricació de mobles, particularment Sanfélix Villarrubí, a on a principis dels setanta del sigle passat va aplegar a tindre més de cent treballadors. En l'actualitat, a conseqüència de l'urbanisme desaforat que sofrix la població, les zones dedicades a l'agricultura són mínimes.

En el seu territori es troba ubicada gran part de la Fira de Mostres de Valéncia i el Velòdrom Municipal Lluís Puig.

Demografia[editar | editar còdic]

Benimàmet té característiques de població dormitori de Valéncia. A principis del sigle XX va ser lloc de segona residència per a alguns membres de la chicoteta burguesia de la capital que en estiu habitaven els chalets del barri de les Carolines, aixina com en la part nort del Carrer Felipe Valls i Plaça de Luis Cano. D'aquella época han quedat encara alguns chalets i vivendes de recreo, encara que un número important han segut derrocades per a la construcció de pisos. En la década de 1950 i, de manera continuada des de llavors, Benimàmet ha aumentat de població gràcies a l'immigració que ha rebut de les províncies de Terol, Conca i de l'interior de Valéncia.

A lo llarc dels anys 1970 varen aplegar immigrants procedents d'Andalusia, particularment de la província de Jaén, i en l'actualitat la població continua acollint immigració de la comunitat.

Segons el cens del INE, en l'any 2019, conta en una població de 14.363 habitants.

Evolució demogràfica
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2019
12.298 12.482 12.619 12.718 12.969 13.501 13.811 13.849 14.363


Patrimoni[editar | editar còdic]

Chalet de Panach, actual biblioteca de Benimàmet
  • Fira de Mostres de Valéncia
  • Velòdrom Municipal Lluís Puig
  • Iglésia i colege de Ave Maria i San José
  • Iglésia de San Vicent Màrtir
  • El Castell
  • Chalet de Joanet
  • Chalet de Panach

És ademés el lloc de naiximent de l'arquitecte Santiago Calatrava i del pintor miniaturista Meseguer.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Benimamet