Orriols (Valéncia)
Orriols és un barri de la ciutat de Valéncia (Espanya), pertanyent al districte de Rascanya[1] junt en els barris de Torrefiel (oest) i Sant Llorenç (est). Està situat al nort de la ciutat i llimita al nort en Poble Nou i al sur en Sant Antoni. Va ser un municipi independent fins a l'any 1882, en que va ser anexionat a la ciutat de Valéncia.[2][3] La seua població en l'any 2025 era de 18.677 habitants [4]
Història
[editar | editar còdic]L'orige d'Orriols està en l'alqueria andalusí de Rascanya, que Jaume I donó a Guillem Aguiló, franca de tributs, en l'any 1237.[2] La citada alqueria en el sigle XV pertanyia al canonge de la Catedral de Valéncia, Pere d'Oriols. Al seu decés, ocorregut en l'any 1404, va heretar l'alqueria el Monasteri de Sant Jerónimo de Cotalba (en Alfahuir), si ben no es va prendre possessió de l'herència fins a l'any 1489, despuix de sostindre un llarc litigi en els que es consideraven aixina mateix successors del señorío d'Oriols. Els monges varen nomenar patró de lloc a Sant Jerónimo i varen canviar l'antic nom de Rascanya pel d'Oriols (hui Orriols) en recort del seu benefactor.[2][3]
Sigles XVII i XVIII
[editar | editar còdic]L'historiador Escolano va escriure en 1611 que Orriols estaven composts per a penes 16 cases rurals.[5] Fins al sigle XVIII els alcaldes i regidors del poble, en virtut de proposta de terna, eren nomenats pel prior de Cotalba, que també gojava el domini directe de tot el terme en terç-diezmo, fadiga i luisme.[2]
Orriols va deixar formalment de ser señorío en motiu del Decret del 6 d'agost de 1811, emés per les Corts de Càdis, pel que s'incorporaven a l'administració estatal tots els senyorios aristocràtics i monástics i s'abolia el vassallage feudal, convertint-se en municipi independent en ajuntament propi.[2][3]
En l'any 1859, complint una solicitut del Govern Civil, l'Ajuntament d'Orriols va definir formalment el seu terme municipal.[5] Durant la Revolució Cantonal de 1873, l'Ajuntament d'Orriols es va adherir al Cantó de Valéncia, sent bombardejat durant les operacions de sege al mateix.[2] El creiximent de Valéncia i, especialment, les construccions de l'antic arraval de Sagunt i de l'antiga carretera de Barcelona varen acostar els llímits de la ciutat a Orriols, que va anar un municipi independent fins a 1882, any en que, junt en Benimàmet, va ser anexionat al municipi de Valéncia.[2][3][6] Encara que administrativamente el núcleu d'Orriols pertanyia a Valéncia, el seu caràcter aïllat en l'horta li va dotar d'unes característiques peculiars i certa autonomia fins a la fusió completa en el restant de la ciutat ben entrat el sigle XX.[7]
XX
[editar | editar còdic]A partir de 1928, es va incorporar a Orriols el cridat barri de Don Bosco,[8][9] pròxim al també naixent núcleu de Torrefiel. Més tart, en setembre de 1936, estant Orriols baix el govern del Comité Eixecutiu Popular de Valéncia, els revolucionaris de la Columna de Ferro varen assaltar el penal de Sant Miguel dels Reis a on varen lliberar als presos allí detinguts. En posterioritat el núcleu original d'Orriols va ser rodejat per les finques que varen prendre el nom del seu constructor: José Barona Alcalà (1927-2010);,[3] per a esta época, Orriols contava en una important presència de població gitana; numerosos familiars de presos de Sant Miguel dels Reis constituïen també part dels habitants de la localitat. Construït en les décades de 1950 i 1960, el barri de Barona va absorbir a gran part de l'immigració de l'interior d'atres parts d'Espanya que va aplegar durant esta época; va ser molt conflictiu en la década de 1980[3] pero va recuperar certa normalitat en décades posteriors,en quedar completament conurbado en la ciutat de Valéncia. En la década de 1990 es va construir el Nou Orriols, una zona residencial de major calitat pegada al vell Orriols,[10] que posteriorment prendria el nom dels horts que anteriorment existien allí ("Horts de Sant Lorenzo"), passant a ser el barri de [[ Sant Llorenç]].
Época contemporànea
[editar | editar còdic]En l'actualitat és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de la ciutat de Valéncia, sent ademés un dels més densament poblats i en major creiximent.[2][11] De l'antic poble solament queden alguns carrers i unes poques alqueries en l'horta immediata, mentres que el restant ha desaparegut en l'urbanisació.[6]
És considerat un barri d'immigració per antonomàsia. En l'any 2005 Orriols contava en un 16,3 % de població estrangera (el segon barri en major percentage de la ciutat, despuix de La Roqueta). Segons algunes publicacions, cap a 2008-2009 tenia una taxa d'immigració del 50 %.[11][12] En l'any 2010, en el 31,2 % el barri d'Orriols era el que presentava el major percentage d'estrangers de la ciutat.[13]
El barri d'Orriols acull al 47,9 % de la població estrangera del districte de Rascanya. Els llocs majoritaris de procedència són Àfrica, Amèrica del Sur i Àsia.
| Total | Unió Europea | Europa sense UE | Àfrica | Amèrica del Nord | América Central | Amèrica del Sud | Àsia | Oceania i uns atres | Apátrides | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Els Orriols | 4548 | 564 | 296 | 989 | 20 | 420 | 1423 | 836 | - | - |
| Rascaña | 9849 | 1627 | 792 | 1850 | 56 | 863 | 3074 | 1584 | 2 | 1 |
| Percentage | 47,9 % | 34,7 % | 37,4 % | 53,5 % | 35,7 % | 48,7 % | 46,3 % | 52,8 % | 0 % | 0 % |
Font: Padró Municipal d'habitants. 01/01/2021
Demografia
[editar | editar còdic]Població
[editar | editar còdic]| 1991 | 1996 | 2001 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 17.726 | 16.638 | 16.086 | 17.261 | 17.001 | 16.594 | 16.089 | 15.944 | 16.099 | 16.019 | 16.298 | 16.423 | 16.818 | 16.743 | 16.570 | 17.092 |
Font: Padró Municipal d'habitants. 01/01/2023
| Total | 0-15 | 16-64 | 65 i més | |
|---|---|---|---|---|
| Total | 17.092 | 2548 | 11.513 | 3031 |
| Hòmens | 8462 | 1288 | 5972 | 1202 |
| Dònes | 8630 | 1260 | 5541 | 1829 |
Font: Padró Municipal d'habitants. 01/01/2023.
| Alta per immigració | Alta per naiximent | Alta per canvi de domicili | Atres altes | Total d'altes | Baixa per emigració | Baixa per defunció | Baixa per canvi de domicili | Atres baixes | Total de baixes |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1532 | 137 | 916 | 246 | 2831 | 705 | 181 | 912 | 494 | 2292 |
Font: Padró Municipal d'Habitants 2022.
Comunicacions
[editar | editar còdic]- Autobús EMT: Per Orriols circulen les llínees 11, 12 i 16 de la EMT Valéncia.
- Tramvia:[14] Circula per Orriols la Llínea 6 del tramvia, en tres estacions: la estació d'Orriols, l'estació Estadi del Llevant i l'estació Sant Miquel dels Reis.
- Taxis: Hi ha parades de taxis en el carrer Duc de Manes i en les rodalies del Centre Comercial Arena.
- Metro: Estan disponibles les llínees 3 i 9 del metro, en la estació de Machado.
Administració i política
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Alcaldes d'Els Orriols.
El barri Els Orriols va constituir un municipi independent des de 1821 fins a 1882, per això contava en un alcalde propi. A partir de 1882 el barri es anexionat a Valéncia i el seu alcalde va passar a ser el de la ciutat, que actualment és María José Català, que eixercix este càrrec des de l'any 2023.
Servicis
[editar | editar còdic]- En el barri existixen associacions com el webcciv. org/new/conoce-el-cciv/ Centre Cultural Islàmic de Valéncia:[15] De l'any 1994.
- Biblioteca Municipal d'Orriols.[16]
- Complex deportiu d'Orriols:[17] És una instalació de la Fundació Deportiva Municipal de Valéncia (FDM), a on hi ha activitats i cursos tant per a chiquets com a adults, ademés de sales, pistes de pádel i tenis, entre atres.
Patrimoni
[editar | editar còdic]- Monasteri de Sant Miguel dels Reis: del sigle XVI, és l'actual sèu de la Biblioteca Valenciana i de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.[18]
- Estadi Ciutat de Valéncia: De mitan del sigle XX, és el estadi oficial del Alce Unió Deportiva.[19]
- Parc Municipal d'Orriols: parc públic de 3,2 hectàreas inaugurat en l'any 2000.
- Ermita de Sant Jerónimo: Construcció religiosa de 1848 (reconstruïda en 1998).[20]
- Parròquia de Sant Jerónimo: Temple catòlic modern.[21]
- Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor: iglésia del sigle XV (iglésia de Santa Catalina de Siena), traslladat a Orriols a mitan del sigle XX.[22]
- Alqueria d'Albors o de Sant Llorenç. Vell molí i edifici agrícola. Hi ha restants des del sigle XIV, encara que la configuració actual és del sigle XVII. Rehabilitat en l'any 2009, acull'universitat popular i centre de joventut.[23]
-
Monasteri de Sant Miguel dels Reis
-
Estadi Ciutat de Valéncia
-
Parc Municipal d'Orriols
-
Ermita Sant Jerónimo
-
Parròquia de Sant Jerónimo
-
Iglésia del Sagrat Cor, antiga de Santa Catalina de Siena
-
Alqueria d'Albors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «valéncia. es/cas/barrios-seccions? p_p_id=EstadisticaPorMapasdebarriosCartografia_INSTANCE_rnxlcdxgNOwW&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_EstadisticaPorMapasdebarriosCartografia_INSTANCE_rnxlcdxgNOwW_codigo=Barrio15N&_EstadisticaPorMapasdebarriosCartografia_INSTANCE_rnxlcdxgNOwW_jspPage=%2Fmapa_barrios. jsp&_EstadisticaPorMapasdebarriosCartografia_INSTANCE_rnxlcdxgNOwW_anyo=2022 Rascanya. Cartografia dels barris i seccions de Valéncia. Ajuntament de Valéncia. Barris / Seccions - Valéncia». www. valéncia. es. Consultat el 2022-03-06.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 (2009) «Orriols», Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana, Editorial Prensa Valenciana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. viuvalencia. com. Consultat el 2024-04-16.
- ↑ «Districte 15. Orriols. Barri 01.» (en valencià i castellà) (PDF). Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia. Consultat el 01 de giner de 2026.
- ↑ 5,0 5,1 Ballester Olmos, José Francisco (1984). Orriols, la seua història i la seua gent. ISBN 84-398-2968-X.
- ↑ 6,0 6,1 «enciclopedia. cat/ec-gec-0047748. xml els Orriols | enciclopèdia. cat». www. enciclopedia. cat. Consultat el 2022-03-06.
- ↑ «com/quienes-somos/historia-de-orriols/ Història d'Orriols» (en és). Orriols Conviu. Consultat el 2022-03-07.
- ↑ Llevant-EMV (ed.): «levante-emv. com/valéncia/2012/09/20/color-estalla-barona/937489. html El color esclata en Barona». Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ «blogspot. com/2021/12/barrio-don-bosco-primado-reig. html VALÉNCIA EN BLANCO I NEGRE: BARRI DON BOSCO (PRIMAT REIG)». VALÉNCIA EN BLANCO I NEGRE. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ Nonada. és (ed.): «es/2012/08/orriols-lucha-por-subir-de-categoria. html Orriols lluita per pujar de categoria». Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ 11,0 11,1 «es/project/els-orriols-valéncia/ Els Orriols (Valéncia)» (en és). participabarrio. Consultat el 2024-04-21.
- ↑ Llevant-EMV (ed.): «levante-emv. com/valéncia/2009/06/29/ano-despues-video-nazi/606392. html Un any despuix del vídeo nazi». Consultat el 14 d'agost de 2014.
- ↑ Llevant-EMV (ed.): «levante-emv. com/valéncia/2010/06/03/benicalap-orriols-torrefiel-barrios-multirracials/711218. html Benicalap, Orriols i Torrefiel, els barris més multirracials». Consultat el 10 d'agost de 2014.
- ↑ «metrovalencia. es/es/consulta-estaciones/ Consulta estacions» (en és-és). Metrovalencia. Consultat el 2024-04-20.
- ↑ «archive. org/web/20140819090353/http://www. webcciv. org/es/? page_id=2 CCIV - Centre Cultural Islàmic de Valéncia». Archivat des d'el webcciv. org/es/? page_id=2 original, el 19 d'agost de 2014. Consultat el 15 d'agost de 2014.
- ↑ «mcu. es/dimbe. cmd? apartado=buscador&accion=detalle_biblioteca&ps=1387&filtro=3 Directori de biblioteques espanyoles». directoriobibliotecas. mcu. és. Consultat el 2024-04-19.
- ↑ «fdmvalencia. es/es/instalaciones/complex-deportiu-orriols/ Complex deportiu Orriols» (en és-és). Fundació Deportiva Municipal Valéncia. Consultat el 2022-03-04.
- ↑ «avl. gva. es/contacte Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua».
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. levanteud. com. Consultat el 2024-04-19.
- ↑ «es/historia-de-la-ermita/ Parròquia Sant Jerónimo – Web de la Parròquia Sant Jerónimo de Valéncia.» (en és). parroquiasanjeronimo. és. Consultat el 2024-04-19.
- ↑ «es/historia-de-la-parroquia/ Parròquia Sant Jerónimo – Web de la Parròquia Sant Jerónimo de Valéncia.» (en és). parroquiasanjeronimo. és. Consultat el 2024-04-19.
- ↑ jdiezarnal. com/valenciaiglesiasantacatalinasiena. html Iglésia de Santa Catalina de Siena - c/ Santiago Rusiñol, 28 - Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor
- ↑ «uv. es/catedra-horta-valéncia/es/catalogos-patrimonio/alqueria-albors-sant-llorenc-1286073147434/CatalegPatrim. html? id=1286155615902 Alqueria d'Albors o de Sant Llorenç». www. uv. es. Consultat el 2024-04-19.
- Ajuntament de Valéncia. Pla oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
- Montesinos i Martínez, Josep(2006): “ Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia “, Societat i patrimoni, 2, Universitat de Valéncia, pp. 91-141
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Orriols (Valéncia).
- ayto-valéncia. es Ajuntament de Valéncia
- ayto-valéncia. es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Dt15Ba1_Els_Orriols.pdf Pla d'Orriols en la web de l'Ajuntament de Valéncia
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||