L'Illa perduda
L'Illa perduda és un barri de Valéncia, part del districte d'Algirós. En l'any 2025 tenia 8.491 habitants.[1]
Llimits
[editar | editar còdic]Està situat a l'est de la ciutat i llimita al nort en La Carrasca i Beteró, a l'est en Cabanyal-Canyamelar, al sur en Ayora i a l'oest en Ciutat Jardí.
Història
[editar | editar còdic]L'urbanisació i destrucció de l'horta va començar en l'any 1928 en la creació del barri L'Amistat, pero sobretot quan es va mamprendre el proyecte del passeig de Valéncia a la Mar.
La construcció, en vivendes de reallojament, venia donada per l'intent d'erradicar el chabolisme i acollir a damnificats de la Gran riuada de Valéncia del 57; encara que també per començar a invadir les parceles d'un àrea que enllaçaria la ciutat en els poblats marítims a través del proverbial passeig de Valéncia a la Mar. El nom ve de que, quan es varen inaugurar en 1962, estaven aïllats en mig de l'horta d'Algirós.
En l'any 1989 es va construir el Colege Públic Municipal Professor Santiago Grisolía, propietat de l'Ajuntament de Valéncia, sent aixina el primer equipament educatiu del barri. Al principi el colege es dia el Colege l'Alguer de Cerdenya, pero per motius polítics li varen canviar el nom i varen posar el del bioquímic valencià Santiago Grisolía.
Cap a finals dels anys 80 es varen construir noves finques de vivendes al voltant dels primers blocs de cases originals.
L'importància de l'Illa Perduda residix en el simbolisme i el testimoni d'una Valéncia entre camps. Va ser un primer gran boquet en l'horta que pronte començaria a perdre la seua identitat insular quan li varen brotar finques entorn. Hui, encaixada entre l'avinguda Blasco Ibáñez, carrer Crevillent i carrer Alguer, no es diferencia dels seus edificis confrontants per cap traça. Gràcies a l'encabotament de l'Associació de Veïns de la zona el barri ha conseguit perdre el llinage de Perduda i ha passat a denominar-se finalment 'L'Illa', puix com reivindiquen els veïns del lloc, el barri deu denominar-se per lo que són hui, no per lo que va ser en els anys 1970.
Segons les senyes registrades, es tracta d'un dels nous barris que més i millor ha creixcut i evolucionat en les últimes décades.
Patrimoni
[editar | editar còdic]En l'actualitat conta en 12 jardins en els seus respectius parcs infantils; dos centres de salut, un ambulatori; el Centre Municipal Jovenil d'Algirós, situat en el carrer Campoamor i gestionat per l'Ajuntament de Valéncia i es troba comunicat per mig de l'EMT i MetroValencia. Ademés, conta en tres coleges públics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Districte 13 Barri 2». Estadístiques del barri de L'Illa perduda. Oficina d'Estadística de l'Ajuntament de Valéncia
- Ajuntament de Valéncia (2025). «Estadísticas barrios»
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Illa perduda.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||