Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor (Valéncia)
La iglésia parroquial de La nostra Senyora del Sagrat Cor, també prèviament denominada iglésia de Santa Catalina de Siena, de Valéncia, és un temple catòlic situat en el barri d'Orriols, declarat genèricament com Be de rellevància local per la Generalitat Valenciana.[1]
El convent
[editar | editar còdic]El convent va nàixer gràcies a Nicolasa Calatayut, Leonor García i Juana Pons, pertanyents a la tercera Orde Seglar de Predicadores, a les que més vesprada se'ls afegiria Sor Eulalia Fortuny. La solicitut es va enviar a Gaspar Fayol, Pare Vicari General dels Dominicos d'Aragó.[2] Aixina que, el 23 de giner de 1491 les Beatas es varen instalar en unes cases provisionals situades en els terrenys de l'antic cementeri ya clausurat, que es localisava junt a la porta de la muralla de la ciutat, l'anomenada porta dels Judeus. D'esta forma, el convent va sorgir en un fervor absolut, de fet, el rei Fernando el Catòlic va cedir els primers terrenys i la ciutat de Valéncia donó una plaça per a ampliar l'espai a construir.[3]
Història arquitectònica
[editar | editar còdic]L'iglésia formava part d'un conjunt més gran en el que colindar un convent de monges dominicas. Se situava en la calle Pintor Sorolla, en la poma a on més vesprada s'alçaria el primer edifici del Tall Inglés en la ciutat de Valéncia.[2]
Va ser necessària el derrocament del conjunt per a la construcció del nou centre comercial. No obstant, despuix de diverses querelles, es va poder conservar l'Iglésia de Santa Catalina, encara que en una nova ubicació. De tal modo, en 1970 l'iglésia va ser desmontada i desplaçada al seu nou emplaçament: el barri d'Orriols. No obstant, les parets, construïdes per mig de la tècnica del tapial, no varen poder desmontar-se, lo que va complicar el seu transport.[2][3]
Les obres del convent original es varen estendre fins a les primeres décades d'el XVI. Centrant-nos en l'element neuràlgic, l'iglésia va començar la seua construcció a finals de 1510, i va ser consagrada el 4 de febrer de 1543 per l'arquebisbe de Fez, Francisco Mexia. L'edifici va sofrir diverses renovacions internes, com la de 1675, que es va centrar en la decoració, cobrint d'estuc en motius florals l'edifici. No obstant, estos no han aplegat als nostres dies.
L'estil arquitectònic de l'edifici és el gòtic tardà, predominant en els primers anys de la Renaixença valenciana. En el seu perímetro exterior s'observa una tàpia que rodeja els seus quatre costats. Aixina mateix, posseïa una capella central acompanyada de dos laterals. Sobre l'àbsit, est tenia una fisonomia poligonal, mentres que als peus s'erigia un campanar de planta quadrada. A destacar el cor, de vital importància donada la naturalea d'esta comunitat de clausura dedicada al cult. També, sobre el convent, est estava anexat a l'iglésia, de fet, era dels més imponents i grans en tota la ciutat de Valéncia, caracterisat per la presència de dos magnes claustres.
La reedificación
La reedificación va començar en 1971, quan la Comissió Permanent de l'Ajuntament de Valéncia va autorisar la reconstrucció de l'iglésia. El procés va durar quatre anys, culminant en 1975, data de la consagració de l'edifici. Aixina mateix, cal senyalar que en este proyecte varen participar figures com l'arquitecte espanyol Alejandro Ferrant Vázquez o el aparejador Francisco Mira Bas.
Com s'ha dit prèviament, es va optar per reutilisar els elements arquitectònics originals tant de l'iglésia com del convent destruït. No obstant, molts dels elements varen ser canviats de lloc o eliminats durant el procés. És rellevant senyalar que les parets varen tindre que ser reconstruïdes en rajola de nou, ya que el tapial no va aguantar les llabors de trasllat. Com a resultat, la planta de l'edifici no guarda una relació fidedigna en la seua estructura primigènia.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2023-12-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'iglésia de Santa Catalina de Siena en Valéncia, una construcció de dos móns» (en és). Les Províncies. Consultat el 2023-12-18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Algarra Pardo (2000). Història de l'antiga iglésia de Santa Catalina de Siena, parròquia de La nostra Senyora del Sagrat Cor, Espais del Nort.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Algarra Pardo, Victor. Berrocal Ruiz, Paloma. Alomà Magri, Juan. Història de l'antiga iglésia de Santa Catalina de Siena, parròquia de La nostra Senyora del Sagrat Cor. (Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor, del 25-V-2000 al 17-VI-2000). Valéncia, ESPAIS DEL NORT, S. A, 2000.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora del Sagrat Cor (Valéncia).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora del Sagrado Corazón (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.