La Xerea
La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de Valéncia. En 2005 sumava 3.839 habitants. En l'any 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.
En l'any 2025 la seua població era de 4.277 habitants. [1]
Llímits
[editar | editar còdic]El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del Temple, passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del Justícia, va per la porta de la Mar, incloent la Glorieta pero no el Parterre (plaça d'Alfons el Magnànim) i contínua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i despuix per Pintor Sorolla cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira pel Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
Història
[editar | editar còdic]Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356), i abans, en temps dels àraps, era raval de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap xaria, que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir el camí de la llei (islàmica) o xara . La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de Bab al-Xaria. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de Sant Joan de l'Hospital, la qual s'hi començà a construir en 1238 (any de la conquista de Valéncia per les tropes del rei d'Aragó En Jaume I), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Posseïx alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:
- L'edifici del carrer de La Nau de l'Universitat de Valéncia o Estudi General.
- Palau del Marqués de Dosaigües (Museu de Ceràmica)
- Palau de Cervelló (Nou archiu municipal)
- Palau dels Boïl-Arenós (Seu de la Bossa de Valéncia)
- Palau de l'Almirant d'Aragó (seu de la Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat Valenciana)
- Banys de l'Almirant (el millor testimoni de la presència mudéixar a la ciutat)
- Colege i Iglésia del Patriarca
- Iglésia de Sant Joan de l'Hospital
- Iglésia de Sant Felip Neri
- Iglésia de Sant Esteve
- Iglésia i palau del Temple
- Iglésia de Sant Andreu (hui de sant Joan de la Creu)
- Convent de Sant Doménec o sant Domingo
- Porta del Mar (Actualment en una replica de la Porta Real de Valéncia)
- Centre Cultural Bancaja
- Cases modernistes del carrer de la Pau (cases Sagnier)
- Jardí de la Glorieta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Districte 01. La Xerea. Barri 02.» (en valencià i castellà) (PDF). Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia. Consultat el 01 de giner de 2026.
- Ajuntament de Valéncia. Pla oficial dels districtes i barris de la ciutat de Valéncia
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Xerea.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||