Iglésia de Sant Joan de la Creu (Valéncia)

L'iglésia de Sant Joan de la Creu, antigament iglésia parroquial de Sant Andrés, sítia en carrer Poeta Querol n.º 6 de la ciutat de Valéncia (Espanya), va ser una de les primeres que es va fundar despuix de la conquista de Jaime I d'Aragó, sobre una antiga mesquita. La seua configuració actual data, no obstant, d'entre 1602 i 1615 i la seua primera pedra la va posar el Patriarca i arquebisbe de Valéncia Juan de Ribera.

Descripció

És una iglésia d'una sola nau en capelles entre els contraforts i capçalera poligonal. En la seua frontera els elements decoratius es concentren especialment en la porta, mentres que el restant és un mur pla de rajola sobre zócalo de pedra arrematat per una balaustrada en boles.

Als costats s'obrien dos chicotetes capelles un de que els seus arcosolios és encara hui visible. La portada és ya de finals del XVII i destaca per l'us de columnes salomòniques i de ménsulas laterals sobre les que semblen esgolar-se dos figures femenines. El edículo superior estava presidit per una estàtua de Sant Andrés de la que hui només queden les traces de la seua creu en la seua característica forma d'aspa.

Lo més destacat és, no obstant, la decoració rococó del seu interior, obres d'Hipólito Rovira i del seu discípul Luis Dumenge en la segona mitat del XVIII. Realisada en estuc, pero treballat en una calitat excepcional, les recarregades formes plenes d'àngels, teles i vegetació semblen trepar per les parets.

Despuix d'haver estat tancada durant 50 anys va obrir les seues portes en 2009 permetent gojar de la seua increible restauració. Dita llabor ha segut portada a terme per la fundació «La Llum de les Imàgens», junt en la restauració també de San Martín Bisbe i Sant Antonio Abad i Sant Esteban Protomártir. Estes tres iglésies varen formar part del recorregut expositiu «La Glòria del Barroc» que va finalisar en setembre de 2010, convertint-se en una exposició única i irrepetible, ya que va juntar en les seues iglésies obres d'art de diferents localitats espanyoles, algunes inclús considerades patrimoni nacional.