Iglésia de Sant Martín i Sant Antonio

L'iglésia de Sant Martín Bisbe i Sant Antonio Abad, sítia en el carrer sant Vicente 11 Màrtir de la ciutat de Valéncia (Espanya), va ser construïda en el XIV contant en reformes dels sigles posteriors: XV, XVI i XVII, sent els seus estils gòtic valencià i barroc, remontant-se la seua antiguetat a l'época de la conquista de la ciutat de Valéncia per les tropes de Jaime I, el Conquistador.

Història

El cult que, des del XIV, es professava en esta iglésia a Sant Antonio Abad, va fer sorgir la falsa creència de que la parròquia havia segut consagrada primitivamente baix la advocación d'este Sant, adoptant posteriorment la de Sant Martín. En la documentació existent sobre la parròquia és freqüent trobar a l'iglésia a partir de la segona mitat del XVII, mencionada baix els dos titulars, encara que no seria fins a l'any 1902, quan el temple va ser definitivament consagrat en la advocación completa de Sant Martín bisbe i Sant Antonio Abad.

La seua fàbrica actual, en ampliacions i reconstrucció posteriors, correspon a les obres de 1372 a 1401, en les que es va aprofitar per a l'ampliació del temple l'espai ocupat per un antic azucaque, otorgat graciosamente a la parròquia pel Consell general de la ciutat en 1372.

La construcció gòtica presenta un tipo de planta llongitudinal, d'una sola nau, sense travessia, en la particularitat de la seua irregularitat, en forma trapezoidal, puix només el mur del Evangeli és paralel a l'eix del temple, estant en àngul l'occidental i meridional que s'adapten al traçat dels carrers que les voregen, especialment a l'oest, el carrer de Sant Vicente, l'antiguetat del qual excedix a la de l'iglésia, en tractar-se d'una antiga via romana en el costat a on aguaita l'edifici parroquial.

En el transcurs dels sigles XVI al XVIII, el temple va sofrir importants obres que varen canviar la fisonomia de la construcció primitiva, sobretot en l'interior, i en part, també, en l'exterior. En el XVI, va tindre lloc la construcció de l'actual capçalera del temple a costa d'una casa confrontant derribada a tal efecte.

El presbiteri es va cobrir interiorment en una volta de forn, que arranca d'un gran cornisamento en el que s'inclou un friso renaixentiste decorat en mensulones foliados alternant en els caps dels Apòstols, i que s'acopla a l'estructura poligonal d'este, decorant la seua intradós en casetones clàssics en els que s'inserten relleus figuratius, i obrint en lo alt una llanterna, com si de cúpula es tractara.

Durant els anys de la renovació de l'iglésia es va dotar a totes les capelles laterals d'una nova cubrición totalment falsa en forma de conya més o menys ovoidal, segons els casos, simulant cupulines, en que el seu intradós s'òbrin chicotets lunetos que engloben círculs pintats figurant óculos.