Cabanyal-Canyamelar
Cabanyal-Canyamelar és un barri del cap i casal del Regne de Valéncia, típic i tradicionalment mariner. Un dels pocs reductes de la ciutat de Valéncia a on el valencià és l'idioma majoritari.
La seua població en l'any 2025 era de 19.685 habitants.[1]
Història
[editar | editar còdic]El primer núcleu de població que va sorgir en la zona té els seus orígens en el sigle XIII i lligat íntimament a la seua rodalia en la mar Mediterrànea.Creat com una chicoteta agrupació de barraques als costats de la séquia dels Àngels, que havia pres el seu nom de la chicoteta ermita de La nostra Senyora dels Àngels, situada a on s'alça actualment l'iglésia del mateix nom.
L'agrupació de vivendes situades al nort de la séquia va prendre el nom de Cap de França (Punta de França), mentres que la situada al sur, més populosa, va prendre el nom de Cabanyal.
Ya a finals del sigle XVII el Cabanyal es va convertir en un lloc popular per als valencians que desijaven viure entre la plaja i l'horta, per lo que varen començar a construir alqueries prop de les barraques. Un parell d'incendis, en especial l'ocorregut en febrer de 1796,varen arrasar casi totalment la població a finals del sigle XVIII, per lo que es va decretar que en avant les cases es construïren com les de l'horta, formant carrers amples i alineades.
El Canyamelar, va sorgir aproximadament per aquelles dates, i sembla que va prendre el seu nom del cultiu de la canya de sucre (en valencià canyamel), que es va cultivar allí fins a mediats del sigle XVIII. Des de llavors el creiximent ha segut continu i simultàneu en els tres núcleus, que varen acabar convertint-se en un solament a mitan del sigle XIX.
El Poble Nou de la Mar
[editar | editar còdic]El Poble Nou de la Mar es va conformar com a municipi independent de Valéncia en 1821. Va ser un poble a on la seua principal activitat era la peixca, i els seus llímits comprenien al sur en Villanueva del Grao, a l'oest en la partida de Sant Tomás de Valéncia, al nort en la séquia de la Cadena (actual Malvarrosa, Valéncia) i a l'est en la mar Mediterrànea.
Estava subdividit per tres seccions. El més pròxim al Grau és el Cañamelar, que s'estenia des del Riuet fins a la séquia del Gas. El Cabanyal s'estenia a continuació des de la séquia del Gas fins a la séquia dels Àngels i la Punta de França des de la dels Àngels fins a la séquia de la Cadena.
Monuments destacats
[editar | editar còdic]- Llonja dels Peixcadors
- Casa dels bous
- Cases modernistes del sigle XIX i sigle XX
- Casa museu Vicent Blasco Ibañez
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Districte 11. Poblats Marítims Barri 2. Cabanyal-Canyamelarfechaacceso=01 de giner de 2026» (en valencià i castellà) (PDF). Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia.
- Ajuntament de Valéncia (2025). «Estadísticas barrios»
- Ajuntament de Valéncia
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- Instituto Valenciano de Estadística
- Llorente, Teodoro (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 458, 459
- Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Ciudad, patrimonio y ciudadanía». Ingeniería y Territorio. nº 75. Barcelona. p. 96-103
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cabanyal-Canyamelar.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||