Canonge
Plantilla:Vegeu3 Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítul d'una catedral o d'una colegiata. Cal diferenciar entre els canonges seculars i els canonges regulars, com ara els canonges agustinians, els premonstratencs o els del Sant Sepulcre. La funció dels canonges d'un capítul està regulada pels cànons 503 a 510 del codex del dret canònic.[1] Les antigues dignitats que corresponien als canonges catalans ja al X eren l'ardiaca, l'arxiprest, el sagristà i el cabiscol. En el càrrec concorrien sovint beneficis eclesiàstics com la prebenda. La contínua evolució d'esta institució ha anat creant noves canongies fins al punt que, segons el concordat de l'any 1851, el nombre de canonges de les seus metropolitanes era de 24 i el de les sufragànies, de 16.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Canonge.
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Colecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canonge» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Caput IV: de canonicorum capitulis al Codex Iuris Canonici al web del Vaticà (consultat el 14 de març de 2012) Plantilla:La