Picassent

Picassent
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	L'Horta Sur
• Partit judicial:	Picassent
Ubicació:	39°21′44″N 0°27′40″O
• Altitut:	50 msnm
Superfície:	85,78 km²
Població:	23.202 hab. (INE 2025)
• Densitat:	253,68 hab./km²
Gentilici:	Picassenter/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46220
Festes majors:	10 de juliol i 8 de setembre
Alcalde:	Conxa García Ferrer
Pàgina web:	Web oficial de Picassent

Ermita de la Verge de Vallivana

Picassent (en castellà Picasent), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de Valéncia, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

Geografia

Picassent llimita en les següents localitats: Alcàsser, Alfarp, Almussafes, Benifayó, Llombay, Montserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de Valéncia. Situat en l'extrem suroest de l'Horta valenciana, el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.

En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la N-332 o per l'autovia A-7 E-15. També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Història

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En l'any 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Conta en 23.202 habitants segons el cens del INE de l'any 2025.

Administació

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Julián Crespo Santamargarita	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Francisco López Campos	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991	PSPV-PSOE EUPV
1991 - 1995	Vicente Bta. Tarazona Fortuny	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
1999 - 2003	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
2003 - 2007	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2007 - 2011	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2011 - 2015	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2015 - 2019	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2019 - 2023	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2023 - 2027	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE

Demografia

Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica de Picassent
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2007	2018	2022	2024	2025
2.643	3.313	4.052	4.500	4.898	5.322	6.007	6.974	8.433	11.143	13.691	14.604	15.438	16.333	18.556	20.709	21.761	22.695	23.202

Economia

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del sigle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronger.

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Monuments

Torre Espioca, en Picassent

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.

• Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any 1738.

• Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de Valéncia. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el sigle XI, i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castell d'Alédua (en Llombay) i atres més.

Plats típics

La pilota dolça postre típic de la població de Picassent i Alcàsser. Els ingredients son: armela, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

Procés d'elaboració

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Picassent
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Picassent
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Picassent.