Cirugià
La cirugia de Mohs, també coneguda com a cirugia micrográfica, és un tipo de cirugia microscòpica controlada, altament eficaç per a tractar certs tipos comuns de càncer de pell.[1] El procediment de Mohs, creat en els anys 1930 pel cirugià Fredrick I. Mohs,[2] es controla micrográficamente, de manera que el pacient permaneix en el quirófan mentres s'estudia per microscopi el teixit extret, proporciona el retir exacte del teixit cancerós, mentres que s'aforra el teixit sà.[2] La cirugia de Mohs és relativament costosa comparada a atres modalitats quirúrgiques.[3] No obstant, en les parts estèticament importants com el parpalla, nas i llavis, la taxa baixa de resecció de teixit no compromés (sà), fa d'est un procediment d'elecció per a molts meges.
Taxes de curació
La cirugia de Mohs s'acompanya d'una taxa de curació d'entre el 97 % i el 99 % per al carcinoma basocelar primari, el tipo més comú de càncer de pell, i per al carcinoma de cèlules escamosas.[4] El tipo recurrent de la carcinoma basocelar té una taxa més baixa de curació en la cirugia de Mohs, entorn al 94 %.[4] També s'ha utilisat en el tractament del melanoma in situ, en una taxa de curació del 77 %, i certs tipos de melanoma (taxa del 52 %), encara que actualment no es recomana per al tractament del melanoma invasor.[4][5]
Indicacions
Atres indicacions de la cirugia de Mohs inclouen el dermatofibrosarcoma protuberans, els tumors de la cèlula del huso, el queratoacantoma, els carcinoma de glándulas sebáceas, el carcinoma adenoide microcístico, el tumor de Merkel, la maltia de Paget de sen, el fibroxantoma anormal, el sarcoma uterí[1] i l'angiosarcoma.[6]
Procediment
El procediment es realisa habitualment en la consulta del mege baix anestèsia local. Un chicotet bisturí s'utilisa per a tallar (i raspar) tot el tumor visible. S'utilisa un marge quirúrgic molt chicotet, generalment d'1 a 1,5 mm de "marge lliure" o pell no afectada. El marge eliminat és molt menor que l'habitual de 4 a 6 mm per a l'extirpació del càncer de pell. Despuix de cada extracció quirúrgica dels teixits, la mostra es processa, es talla en el criostato en làmines histològiques, s'teñir en hematoxilina-eoxina i, a continuació, és examinada pel anatomopatólogo que determina les seccions de les cèlules canceroses.[2] Si es troba càncer en una vora, la seua ubicació es marca en el mapa que es realisa sobre els teixits en qüestió i el cirugià reseca dit vora.[1] Este procediment es repetix fins que no es trobe més càncer.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 CASTRO, A.; SCHOENDORFF, G.; GINER, J. i MONTESDEOCA, N.. Cirugia de Mohs. Rev Esp Cirug Oral i Maxilofac (en espanyol) [online]. 2008, vol.30, n.2 [citat 2010-01-09], pp. 121-125. ISSN 1130-0558.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 CUEVAS, J.; D'EUSEBIO, I.; DÈU, I. i CASTINEIRA, I.. Cirugia de Mohs: Aplicació de la tècnica a neoplasia del pene (en espanyol). Actes Urol Esp [online]. 2007, vol.31, n.9 [citat 2010-01-09], pp. 1076-1081. ISSN 0210-4806.
- ↑ American Cancer Society. «Treating Basal Cell Carcinoma» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2010. Consultat el 9 de giner de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mikkhail, George, R. Mohs Micrographic Surgery (en anglés). 1991, W. B. Saunders Co., p. 4-13.
- ↑ Gross, K. G., et al. Mohs Surgery, Fundamentals and Techniques (en anglés). 1999, Mosby. pp.211-220
- ↑ Gross, K. G., et al. Mohs Surgery, Fundamentals and Techniques. 1999, Mosby. pp. 193-203
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cirugía micrográfica de Mohs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.