Anar al contingut

Eunuc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eunuc
El kizlar agha, cap dels eunucs negres del harem imperial otomà.

Un eunuc és un varó castrat.[1] L'extirpació dels genitals externs masculins pot efectuar-se de manera parcial (castració) o total (emasculaació).[2] A lo llarc de l'història, la castració a sovint ha servit una funció social concreta.[3] Les primeres referències escrites que es coneixen sobre castració delliberades provenen de la ciutat sumerio de Lagash en el II mileni abans de Crist.[4] En el pas dels milenis, els eunucs han servit una àmplia varietat de funcions en moltes cultures diferents: com a part de la cort noble o treballadors domèstics equivalents, per a llabors d'espionage o operacions clandestines, com a cantants castrati, concubinos o parelles sexuals, especialistes religiosos, soldats, guàrdies reals, oficials governamentals o guardians de dònes o sirvientes en els harenes.[5]

Els eunucs a sovint eren siervo o esclaus que eren castrats per a fer-los menys amenaçants en una cort real a on l'accés físic al governant podia tindre enorme influència.[6] Funcions domèstiques aparentment nimias, com tendir el llit del governant, banyar-li, tallar el seu cabell, carregar-ho en el seu llitera o inclús transmetre-li mensages, podien en teoria donar-li a un eunuc el poder de «parlar-li a l'oït» a un governant i aixina concedir un poder de facto a el siervo de confiança. Se suponia que en general no tenien aliances en la classe militar, l'aristocràcia o en les seues pròpies famílies (en tant no tenien fills ni sogres). Se'ls vea per tant com més confiables i menys interessats en crear una dinastia privada. Aixina mateix, en tant la seua condició en freqüència baixava el seu estatus social, també podien ser reemplaçats fàcilment o assessinats sense que hi haguera repercussió.

Hi ha registres d'eunucs en numeroses societats antigues i medievals, incloent l'Imperi bizantí, la China imperial, l'Imperi otomà i vàries cultures d'Àsia i Àfrica. A sovint varen ostentar poder i influència importants en estes societats, particularment en corts reals i harenes.


Per relació directa, la paraula eunuc pot ser referida a hòmens poc virils o afeminats,[7] i era una forma comuna de denominar als homosexuals durant l'Imperi romà.[8]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme eunuc prové del grec antic εὐνοῦχος (eunoukhos), atestat per primera volta en un fragment d'Hiponacte,[9] poeta i inventor de paraules compostes de el VI abans de Crist.[10] Orión de Tebas en el V despuix de Crist oferix dos orígens per a esta paraula: la primera, to tēn eunēn ekhein, «guardià de llit», referit al títul dels eunucs com cubicularios del palau imperial, i la segona, to eu tou nou ekhein, «comportar-se be en respecte a la ment», que Orión explica basat en la seua «privació del coit (esterēmenou tou misgesthai)».[11]

La primera opció va ser citada a finals de el IX pel emperador bizantí León VI en la seua Nova Constitució 98, en la que prohibix el matrimoni d'eunucs, descrivint-los com a fidels guardians del llit matrimonial i citava la paraula eunuc per a este tipo de tasca.[12] L'emperador dona més detalls que Orión i atribuïx la falta de coit masculí-femení a la castració, que diu que es realisava en l'intenció «de que no facen lo que fan els varons, o a lo manco que s'extinguixca tot lo que tinga que vore en desig pel sexe femení».[13] El monge bizantí Nikon de la Montanya Negra es va inclinar en el XI pel segon significat de Orión, declarant que prové de eunoein (eu «bo» + nous «ment») en el significat de «en bones intencions, predispost o favorable», encara que diferix en Orión en assegurar que prové de la confiança que els governants celosos depositaven en els seus sirvientes eunucs.[14] Teofilacto de Ohrid declara, en la seua obra En defensa dels eunucs, que prové de les paraules eupnoeic i ekhein «tindre, albergar», ya que sempre estaven predisposts cap al seu senyor que els «albergava».[15]


Les traduccions de la Bíblia a les llengües europees modernes, com la Bíblia de Lutero o la Bíblia del rei Jacobo, la paraula eunucs de la Vulgata ha segut traduït com un oficial o chambelán, d'acort en l'idea de que el significat original d'eunuc era guardià de llit, la primera opció de Orión. Els experts religiosos moderns no creuen que en les corts d'Israel i Judá existiren hòmens castrats,[16] a pesar de que la traducció original de la Bíblia al grec utilisava la paraula eunoukhos.

L'erudit i teòlec Gérard Vossius de el XVII explica que originalment la paraula designava la tasca de guardià de llit, encara que posteriorment es va utilisar per als hòmens castrats perque a sovint realisaven eixe treball.[17] Els etimologistas moderns s'inclinen per la primera opció de Orión.[18]

Història

[editar | editar còdic]

Antic Orient Mig

[editar | editar còdic]
Relleu de calcàrea representant a un sirviente real assiri, un eunuc. Provinent del palau central de Nimrud, 744-727 a. C., actualment en el Museu de l'Antic Orient d'Estambul.

Els eunucs eren figures familiars en l'Imperi assiri (850-622 a. C.)[19] i en l'Antic Egipte, de fet, els Texts de execraació egipcíacs de fa quatre milenis amenacen als enemics de Nubia i Àsia, destinat a «tots els hòmens, tots els eunucs i totes les dònes».[20] A voltes es convertien en regentes quan els hereus eren menors d'edat, com en el cas de l'estat neo-hitita de Karkemish,[21] mentres que ocupaven càrrecs polítics destacats en la Pèrsia aqueménida i inclús en la cort. L'eunuc Bagoas (no confondre en el cortesano d'Alejandro Magne) va ser visir d'Artajerjes III i Artajerjes IV i va anar el poder principal despuix del tro durant els seus regnats fins al seu assessinat per Darío III.[22]

Antiga Grècia, Roma i Bizancio

[editar | editar còdic]

Encara que esta pràctica estava molt estesa en l'Antiga Grècia i Roma, la seua posició en les corts reals no va començar a aparéixer fins al Imperi bizantí. Els gals o sacerdots de Cibeles eren eunucs.


A finals de l'Imperi romà, despuix de l'adopció del model de les corts orientals pels emperadors Diocleciano (r. 284-305) i Constantino (306-337), els emperadors varen començar a rodejar-se d'eunucs per a tasques com llavar-se, pentinar-se, vestir-se i funcions burocràtiques, actuant com a escut entre l'emperador i els seus administradors del contacte físic, i per lo tant gojant de gran influència en la cort imperial; un eixemple d'estos eunucs en época romana va ser Eutropio. L'emperador Juliano (r. 361-363) va lliberar als eunucs d'este servici perque pensava que tenien un sòu excessiu i es percató de la magnitut de les seues contribucions en el funcionament palatí.[23]

El poeta romà Marcial càrrega contra una dòna que té sexe en eunucs castrats parcialment, únicament els testículs (VI, 67): «¿Que per qué solament té eunucs el teu Celia, preguntes, Pànic? Celia desija les flors del matrimoni, no els fruts».[24]

En la cort imperial bizantina existien un gran número d'eunucs encarregats de funcions domèstiques i administratives, a sovint organisats en una jerarquia separada i en diferents carreres. Archieunucos, cada u a càrrec d'un grup d'eunucs, es trobava entre els càrrecs principals en Constantinopla, per baix dels emperadors.[25] baix el govern de Justiniano en el VI, l'eunuc Narsés va servir com a exitós general en un gran número de campanyes.

Les ventages dels eunucs és que evitaven que els càrrecs es convertiren en hereditaris permetent accedir a estos llocs per mèrits propis; es dedicaven més profundament en les seues tasques, evitant les obligacions familiars; i no podien ser elegibles per al tro, lo que donava seguritat a l'emperador.[26] Els que eren privats dels seus testículs i dels seus penes eren denominats com carzimasia en grec i eren venuts per preus molt alts.[27]

Eunuc en un harem, pintura de Jean-Léon Gérôme, XIX.

Els eunucs en Chinenca

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «eunuc | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-29.
  2. ↑ «emascular | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-30.
  3. ↑ "Eunuch". The New Oxford Dictionary of English. Oxford: Clarendon Press. 1998. p. 634. ISBN 9780198612636.
  4. ↑ Maekawa, Kazuya (1980). Animal and human castration in Sumer, Part II: Human castration in the Ur III period. Zinbun [Journal of the Research Institute for Humanistic Studies, Kyoto University], pp. 1–56.
  5. ↑ Tougher, Shaun. The Eunuch in Byzantine History and Society, Routledge. doi:10.4324/9780203866207. ISBN 978-1-135-23571-0.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 2026-06-20.
  7. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola: eunuc.». Consultat el 3 de juny de 2010.
  8. ↑ Rick Bertlinger. «Homosexual Eunuchs - Did You Know That Some Eunuchs Were Gai Men Or Lesbians?» (en anglés). Consultat el 3 de juny de 2010.
  9. ↑ Miller, M. (1997). Athens and Pèrsia in the Fifth Century BC: A Study in Cultural Receptivity. Cambridge: Cambridge University Press. p. 213. ISBN 0-521-49598-9.
  10. ↑ Hawkins, S. (2013). Studies in the Language of Hipponax. Bremen: Hempen Verlag. pp. 111–120.
  11. ↑ Sturz, F. W., ed. (1820). Orionis Thebani Etymologicon. Leipzig: Weigel. p. 58.
  12. ↑ Noailles, P., and A. Dain (1944). Els Nouvelles de Leon VI li Sage. Paris. p. 327.
  13. ↑ Noailles, P., and A. Dain (1944). Els Nouvelles de Leon VI li Sage. Paris. p. 325.
  14. ↑ Benesevic, V. N. (1917). Taktikon Nikona Cernogorca. St. Petersburg. p. 99.
  15. ↑ Gautier, Paul, ed. and tr. (1980). Théophylacte d'Achrida: Discours, Traités, Poésies. Thessaloniki: Association de Recherches Byzantines. pp. 308–309.
  16. ↑ Kittel, G.; Friedrich, G. (1985). Bromiley, G. (ed.). Theological Dictionary of the New Testament, Abridged in One Volume. Grand Rapids, MI: William B. Eerdmans. p. 277.
  17. ↑ Vossius, G. (1662). Etymologicon Linguae Latinae. Amsterdam: Lodewijk and Daniel Elsevir. p. 198.
  18. ↑ Maass, E. (1925). "Eunouchos und Verwandtes". Rheinisches Museum. 74: 437.
  19. ↑ Ringrose, Kathryn (2003). The Perfect Servant: Eunuchs and the Social Construction of Gender in Byzantium. University of Chicago. p. 8.
  20. ↑ Donadoni, Sergio (1997-06-23). The Egyptians (en en), University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-15556-2.
  21. ↑ Bryce, Trevor (2012). The World of the Neo-Hittite Kingdoms: A political and military history. New York, NY: Oxford University Press. p. 95.
  22. ↑ Patterson, Orlando (1982). Slavery and Social Death. Harvard University Press. p. 315. ISBN 9780674810839. ISBN 0-674-81083-X
  23. ↑ Scholz, Piotr O. (2001). Eunuchs and Castrati: A Cultural History. Translated by Broadwin, John A. and Shelley L. Frisch. Markus Weiner Publishers. p. 178.
  24. ↑ Penzer, N. M. (1965) The Harem, Spring Books, London, p. 147.
  25. ↑ http://images.library.wisc.edu/histscitech/efacs/cyclopaedia/cyclopaedia01/reference/histscitech.cyclopaedia01.i0042.pdf
  26. ↑ Norwich, John Julius. Byzantium: The Apogee. London: BCA. pp. 129–130.
  27. ↑ Norwich, John Julius. Byzantium: The Apogee. London: BCA. p. 170.
Artícul principal → Eunucs en l'Antiga China.

En China, els eunucs eren amprats en el Palau Imperial. La castració o el convertir-se en un eunuc era un requeriment per a poder treballar en la Cort de l'Emperador.[1]

Al principi, eren suficients per a cobrir la tradicional quota d'eunucs aquells delinqüents o criminals que eren condenats a la castració, pero en el temps, en aumentar el tamany de l'Estat chinenc i, en conseqüència, la seua burocràcia imperial i les seues diversificadas funcions, va sorgir la necessitat d'una major cantitat d'estos. Els eunucs varen alcançar el seu màxim apogeu a finals de l'Edat Mija, especialment durant la dinastia Ming.[2]


Va ser llavors quan es va tindre que buscar i acceptar nous candidats de diferent procedència. Pese a ser servidors en distints càrrecs, varen ser aumentant la seua importància i adquirint algunes ventages (com a chala econòmica). D'esta manera, en els llogarets molt pobres a voltes alguns pocs es realisaven l'automutilaació en l'esperança d'alcançar una millor posició social i econòmica. No eren estranys els casos en que el pare, la mare, els germans i les germanes, acompanyaven a un integrant de la família a una cita en el barber-cirugià. Est, en tècniques rudimentàries basades en el saber d'aquell llavors, procedia a l'operació.[3][4]

Segons investigacions i estudis realisats per europeus en els sigles XIX i XX, el barber primer envolia des de la seua base al pene i els testículs conjuntament en una bena comuna que ajustava fortament, lo que produïa dolor i proporcionava la forma d'una espècie d'embotit. A continuació anava retortillant cap a un costat el paquet aixina format, prenia un gavinet curve i ho alçava a distància, calculant per a un tall fort i veloç. Aplegats a este punt el barber preguntava una volta més si estaven segurs d'una decisió que seria irreversible, si el futur eunuc era major d'edat, ell devia respondre per sí mateixa, i si era menor llavors la resposta corresponia a la família, allí present. Si la resposta final era afirmativa, llavors en un sol moviment cercenaba els genitals. Després, junt en l'immens dolor, es produïa una abundant hemorràgia. El barber aplicava banys de sals i olis per a detindre-la, paper i cendra i introduïa una chicoteta vareta de metal, generalment estany, en l'orifici uretral. Llavors ocorria lo més difícil, el nou eunuc devia estar anant despacio sense major descans, i no consumir res de líquits per uns dies. A la veta del temps, se li retirava la vareta de metal abans colocada en l'orifici uretral, si conseguia orinar, llavors l'operació havia segut un èxit i ya podia escomençar a gestionar una ocupació per a servir en la Cort del Emperador. En cas contrari, el conducte s'hi havia tancat i una atroç agonia esperava al nou eunuc abans de la seua llenta mort. Alfredo Jácome Roca, en el seu artícul sobre el eunucoidisme històric,[5] confirma tot el procediment quirúrgic descrit en les castració realisades en China, aixina com les freqüents complicacions post-quirúrgiques, que comportaven una alta mortalitat. Atres autors com Stent (1887)[6] i Matignon[7] confirmen estos fets.


Els despojos genitals a voltes eren reclamats per qui anara el seu propietari, en el cas del qual el barber li'ls entregava. Pero en freqüència dits despojos no eren reclamats i en eixe cas el barber els guardava en una vaixell anotant cuidadosadament la data i a quí pertanyien. Esta conducta es devia a que si l'eunuc era acceptat en el Palau Imperial, i una volta allí conseguia fer carrera, descobriria que per a cada ascens (i en això més diners) la tradició obligava com a requisit ensenyar en un rito els restants de lo que varen anar els seus genitals. Llavors l'eunuc tornava presuroso a intentar recuperar lo que en mala hora va deixar abandonat, per ad açò el barber ho esperava dispost a entregar-li lo seu, previ cobro d'una important cantitat adicional de diners.[8]

Els eunucs en atres pobles

[editar | editar còdic]

En molts atres pobles també existia la costum de castrar a atres hòmens, convertint-los en eunucs. Encara hui existixen en l'Índia (coneguts com hijras), i fins fa poc existien els skoptsy en Rússia (inclús varen sobreviure fins a mediats del règim soviètic); també els va haver en el barroc europeu, utilisats per a la vora i cridats castrati (en italià, lliteralment, 'castrats').

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Definició d'eunuc - Definicion.de» (en és). Definició.de. Consultat el 2022-11-10.
  2. ↑ Tsai, Shih-shan Henry (1996). The eunuchs in the Ming dynasty, State Univ. of New York Press. ISBN 978-0-7914-2687-6.
  3. ↑ Smithsonian Libraries and Archives, Charles Lang (1906). Journal of the North-China Branch of the Royal Asiatic Society for the year .., Shanghai : Kelley & Walsh.
  4. ↑ Matignon, J.-J. (Dr) Auteur du texte (1936). La Chine hermétique : superstitions, crime et misère : souvenirs de biologie sociale (Nouvelle éd.) / parell li Dr J.-J. Matignon,... (en ES).
  5. ↑ Jácome Roca, A. (2019). "Aspectes socioculturals i meges del eunucoidisme històric". Revista Medicina de l'Acadèmia Nacional de Medicina de Colòmbia. Consultat el 16/12/2023.
  6. ↑ Stent GC. Chinese eunuchs. Royal Asiat Soc. Sanghai. Nº 11. 1877.
  7. ↑ Matignon, JJ. "Els enunques du palais imperial de Pekin". Arch Clin Bordeaux 1896; 5: 193-204.
  8. ↑ Stent, G. C. (1874). The jade chaplet in twenty-four beads, Trüber & co..


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eunuc&oldid=1012399»