Texts de execraació
Els '___protected_title_0___', també coneguts a voltes com a '___protected_title_1___',[1] són antics texts hieráticos egipcíacs a on es llistaven els enemics del faraó, els enemics del Estat egipcíac o veïns estrangers problemàtics.[2]
Els texts en els noms dels enemics se solien escriure en estatuillas que representaven a estrangers, bols de ceràmica o blocs d'argila o pedra, que eren destruïdes posteriorment. El procés ceremonial de trencar els noms i enterrar-los estava destinat a ser una espècie de màgia empàtica que devia afectar a les persones o llocs mencionades en els texts, el seu poder seria quebrantado i l'enemic podria sofrir fins a dolor. Els fragments es colocaven generalment prop de llocs d'enterrament o de llocs rituals. Esta pràctica va ser més comuna en temps de conflicte en els veïns asiàtics d'Egipte, sobretot durant el regnat de Sesostris III i en anys posteriors.[3]
Investigacions
[editar | editar còdic]Els texts de execración són un important recurs per als investigadors en el camp de l'història antiga del Propenc Orient dels sigles XX a. C. a el XVIII a. C. i també per als estudis bíblics.[4]
El primer grup de texts de execración va ser publicat per Kurt Sethe en 1926 i és conegut com els texts de Berlín. Georges Posener va publicar un segon grup de texts en 1957, conegut com els texts de Brusseles.[5][6] Un grup adicional de texts, denominats texts de Mirgissa, va ser publicat per Yvan Koenig en 1990.
La primera colecció de texts està inscrita en fragments de ceràmica i conté els noms d'aproximadament 20 llocs de Canaán i Fenicia i més de 30 governants de l'época. Estos texts contenen lo que és, possiblement, la primera menció coneguda de Jerusalem,[7] a principis del segon mileni abans de Crist, a finals de la dinastia XI i començos de la XII.
El segon grup de texts estan inscrits en figuritas de presoners nugats descobertes en Saqqara. Este grup conté els noms de 64 llocs, llistant per lo general un o dos governants. Estan enumerats fins a sèt països asiàtics coneguts.[8] Este grup de texts ha segut datat a finals de la dinastia XII d'Egipte.
S'han volgut vore traces de texts de execraació en la Bíblia, com per eixemple, en el Salm 137, 8-9:[9]
"Filla de Babilonia, devastadora
Beneït el que et torne
el mal que nos has fet.
Benaventurat el que prenguera i estrelara
contra la pedra els teus chiquets."
Llocs mencionats
[editar | editar còdic]Els llocs mencionats en els texts de execración inclouen:[10]
- Acre (Israel)
- Afula
- Arqa
- Ashkelon
- Beit She'an
- Byblos
- Damasc
- Donen)
- Eglon
- Mont Hermón
- Hormah
- Jerusalem
- Kedesh
- Laquis
- Lod
- Rehov
- Shechem
- Jasor
- Tir
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1971) The Cambridge Ancient History: Early History of the Middle East, Cambridge University Press, p. 494. ISBN 978-0-521-07791-0.
- ↑ Geraldine Pinch (1995). Magic in ancient Egypt, University of Texas Press, p. 92f. ISBN 978-0-292-76559-7.
- ↑ (1971) The Cambridge Ancient History: Early History of the Middle East, Cambridge University Press, p. 508. ISBN 978-0-521-07791-0.
- ↑ Albright, W.F. (1969). Studies in the history of culture: the disciplines of the humanities, Ahir Publishing, p. 18. ISBN 978-0-8369-1170-1.
- ↑ George Ernest Wright (1961). The Bible and the ancient Near East: Essays in Honor of William Foxwell Albright, Doubleday, p. 304.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (2000) Eerdmans dictionary of the Bible, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 694–695. ISBN 978-0-8028-2400-4.
- ↑ Aharoni, Yohanan (1979). The land of the Bible: a historical geography, Westminster John Knox Press, pp. 144–147. ISBN 978-0-664-24266-4.
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Textos de execración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.