Tel Donen

Tel Donen: Mur sur de la ciutat.

Tel Donen ("Mont de Donen", תל דן en hebreu), també coneguda com Tel el-Qadi (Mont del juge en àrap, تل القاضي), és un jaciment arqueològic en Galilea, Israel, pròxim a les altures del Golán, segurament sobre l'antiga ciutat bíblica de Donen, llímit nort del Regne d'Israel, coneguda com Laís en el Llibre dels Juges abans de la seua conquista per la tribu de Donen.

Geografia

Aigües del riu Donen, tributari del Jordán, en les rodalies de Tel Donen

A l'oest de Donen es troben les montanyes meridionals de la cordillera del Líban, mentres que a l'est i al nort estan el mont Hermón. El derretimiento de la neu de Hermón proporciona la major part d'aigua del riu Jordán a través d'un afluent, el riu Donen, fent a l'àrea de Tel Donen altament fèrtil. L'exuberante vegetació resultant fa que la zona que rodeja a Donen semble un tant fòra de lloc comparada en la regió àrida a la seua entorn.

Història de Donen

Inscripció Tel Donen. כתובת תל דן en el Museu d'Israel en Jerusalem

Periodo pre israelita

D'acort en els restants arqueològics trobats, la ciutat de Donen va ser ocupada originalment a finals del Neolític (ca. 4500 a. C.), encara que en algun moment del quart mileni abans de Crist va ser abandonada, abandó que va durar prop de 1000 anys.

Segons el Llibre dels Juges, abans que la tribu de Donen ocupara els terrenys, la ciutat va ser coneguda com Laís, i va forjar una aliança en la ciutat de Sidón, lo que presumiblement indica que els habitants de Donen eren fenicios. Esta aliança va tindre escassos beneficis pràctics, per la distància entre Donen i Sidón, acreixcuda per estar separades per la cordillera del Líban. Aixina mateix, a causa de les montanyes de Hermón, la ciutat també es va aïllar dels assiris i dels arameos; la Septuaginta menciona que la ciutat va ser incapaç de fer una aliança en els arameos. El text masorético no menciona els arameos, pero afirma en canvi que la ciutat no tenia "relacions en cap home", encara que els crítics textuals creuen que es tracta d'un error tipogràfic, entenent Adham (home) en lloc de Aram (arameos).

Ocupació per la tribu de Donen

D'acort en la narració del Llibre dels Juges sobre l'ídol de Miqueas, la tribu de Donen no tenia en eixe moment cap territori israelita al seu nom, per lo que, despuix d'explorar el territori, varen decidir finalment atacar la ciutat de Laís per a capturar-la, ya que la terra al voltant d'ella era fèrtil, la ciutat estava desmilitarizar i no tenia aliances polítiques lo suficientment efectives.

La majoria dels erudits bíblics creuen que la tribu de Donen era un dels cridats Pobles de la Mar, per lo que es varen mantindre en les seues embarcacions a inicis del vora de Débora, i no tenien terres israelitas pròpies, encara que alguns erudits conservadors argumenten que la tribu de Donen va ser contínuament migrando degut a que varen ser expulsats de les seues terres originals pels filisteos.

La narració en Juges descriu a la tribu de Donen derrotar brutalment al poble de Laís i cremant la ciutat per complet, despuix de lo que varen construir la seua pròpia ciutat en el mateix lloc. No obstant, els erudits textuals creuen que el relat sancer sobre l'ídol de Miqueas és una "taca" en el història del santuari de Donen, feta per un o més escritors que s'oponien a la presència d'ídols, i que, per lo tant, la brutalitat aparent en que es descriu als danitas pot no reflectir la realitat històrica.] El relat afirma que Laís després va ser rebatejada com Donen, i que tenia un santuari ple d'ídols, que es va mantindre en us fins a l'época en que va ser capturada la ciutat, mentres que la casa de Deu va deixar d'estar en Siló. Els estudiosos creuen que lo primer es referix a la conquista asiria del Regne d'Israel per Tiglatpileser III en 733/732 a. C., i que lo últim es referix al temps de la reforma religiosa d'Ezequías; una atra possibilitat, no obstant, recolzada per una minoria d'estudiosos, és que l'época en que va ser capturada la ciutat és un error tipogràfic i deuria dir el temps de captiveri de l'arca, en referència a la batalla d'Eben-Ezer, i la captura filistea de l'Arca, i que la cessació de la casa de Deu en Siló també es referiria a açò.

Regne d'Israel

Segons el Llibre dels Reis, Jeroboam I va establir dos ídols d'or en forma de becerros: un en Donen pel nort, i un atre en Betel pel sur. Alguns estudiosos creuen que ací és a on s'origina en realitat l'història elohísta del becerro d'or d'Aarón, per l'oposició en alguns sectors de la societat israelita (inclosos els propis elohístas) a l'ídol d'aparent cult de Jeroboam. No obstant, estudiosos de la Bíblia creuen que Jeroboam estava tractant de superar al santuari de Jerusalem (Temple de Salomón), per mig de la creació d'una sèu de Deu que s'estenguera per tot el regne d'Israel, i no només un chicotet espai per damunt de l'Arca de l'Aliança en Jerusalem. La sèu de Deu en el santuari de Jerusalem tenia un querubín a cada costat, mentres que els estudiosos creuen que Jeroboam estava usant els becerros per a representar els dos costats de la seua sèu destinada a Deu - lo que implicaria que tot el seu regne era igual en santitat a l'Arca

Donen va sofrir durant l'era de l'expansió dels arameos, per ser la ciutat israelita més propenca a ells. Les distintes incursions senyalades en el Llibre dels Reis sugerixen que Donen va canviar de mans per lo manco quatre voltes entre el regne d'Israel i els arameos, en el temps que Israel estava governada per Ajab i el rei dels arameos era Ben Hadad I i els seus successors. Al voltant d'este temps, l'estela de Tel Donen va ser creada pels arameos, durant un dels periodos del seu control de la ciutat de Donen. Quan l'imperi assiri es va expandir cap al sur, el regne d'Israel va aplegar a ser inicialment un estat vassall, pero despuix de rebelar-se, els assiris varen invadir la ciutat, que va caure definitivameente a mans de Tiglatpileser III en 733/732 a. C.