Anar al contingut

Regnes luvio-arameos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Fusionar des de

Els regnes luvitas, regnes luvio-arameos o regnes siri-hititas, (coneguts segons el historiografia tradicional com neohititas) varen ser un conjunt d'estats luvio-arameo, sorgits despuix de la caiguda del imperi hitita en el 1200 a. C., que varen adquirir importància des de l'any 1000 a. C. en avant. Varen jugar un paper molt important en el Propenc Orient, ya que varen ajudar a atres regnes com Egipte, Israel, els regnes de la Transjordania com Moab i Amón, les ciutats dels fenicios etc., a conservar la seua autonomia d'Asiria durant sigles.

La seua hegemonia va durar més de quatre sigles, abans de ser casi tots ells conquistats per Asiria a fins de el VIII.

Història

[editar | editar còdic]

Els regnes luvio-arameos apareixen com a conseqüència del colapse dels imperis hitita i mitanio, durant la gran crisis durant la transició de l'Edat de Bronze Mediterrànea a l'Edat de Ferro en el Mediterràneu oriental. Durant eixe periodo varen aparéixer els cridats pobles de la mar, un calificatiu imprecís per a diversos grups que varen realisar incursions militars en el Mediterràneu oriental.

Llista de Regnes luvio-arameos

[editar | editar còdic]

Els estats luvio-arameos poden ser dividits en dos grups: un grup al nort a on luvitas en forta tradició hitita tenien el poder i un grup al sur d'arameos que varen aplegar al poder entorn a l'any 1000 ac. Encara que estos estats són considerats com alguna cosa unificat, són pensats com a conjunts realment no units, inclús com a regnes separats.[1][2]

El grup nort inclou:

El grup arameo del sur inclou:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tübinger Bibelatlas / Tübingen Bible Atles. Siegfried Mittmann, Götz Schmitt (eds.), Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft, 2001, Map B IV 13-14
  2. O.R. Gurney, The Hittites. Harmondsworth: Pelican, 2nd ed., 1976 = 1954. p. 39-46.
  3. Vore la pàgina Tayinat Website pel Departament de Civilisacions de Pròxim i Mig Orient de l'Universitat de Toronto

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Liverani, Mario (1996). L'antic orient: història, societat i economia, Crítica, Barcelona..
  • Francisco Gràcia Alonso, Glòria Munilla Cabrillana (1960). Protohistòria: pobles i cultures del Mediterràneu entre els sigles XIV i II a. C., universitat de Barcelona.
  • Brinkman, J. A., "Notes on Aramaeans and Chaldaeans in southern Babylonia in early seventh century BC", Orientalia, 46, 1977, págs. 304-325.
  • Pérez Largacha, Antonio (2006). Història antiga d'Egipte i del Próximo Oriente, akal.


Referències

[editar | editar còdic]