Anar al contingut

Karkemish

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Museum of Anatolian Civilizations091.jpg
Karkemish

Karkemish, Carchemish o Carquemís (/kɑːrˈkɛm.ɪʃ/ kar-KEM-ish, en hitita: Kargamiš,[1] Plantilla:Lang-grc) va ser una important ciutat dels imperis mitanno, hitita i assiri, situada en lo que hui és l'actual frontera turc-síria, coneguda pels romans com Europus. És famosa per ser el lloc de l'important batalla de Karkemish entre babilonios i egipcíacs, mencionada en la Bíblia, quan la ciutat és anomenada Jerablus, provablement una mutació del nom en una llengua local per a la ciutat, Jarablos (també Djerablus, Jarâblos) i la proximitat en les actuals ciutats de Yarábulus en Síria i Karkamış en Turquia.

Localisació geogràfica

[editar | editar còdic]

L'antiga Karkemish estava situada 100 km al noreste de l'actual Alep, en Síria, i 60 km al surest de l'actual Gaziantep, en Turquia, en la vora occidental del Éufrates, lo que li permetia controlar el principal vau d'este riu i per tant la via comercial des de la costa cap a Anatolia.[2] Esta posició estratègica explica bona part de la seua importància per als imperis de l'antiguetat.

Turquia ha construït una base militar sobre les ruïnes de Karkemish, lo que impedix l'accés lliure a la zona.

Història de la ciutat

[editar | editar còdic]

El nom més antic conegut de Karkemish és ___protected_title_7___.[1] Va estar poblada des del neolític, convertint-se pronte en un important centre mercantil, mencionat ya en el tercer mileni abans de Crist. Va tindre tractes comercials en Ugarit, Mitani i Ebla, entre uns atres. Texts de Ebla la citen com una important capital de caràcter neohitita,[3] a mitan del tercer mileni a. C.[4] No obstant, en el creixent poder de Mitanni, sembla que la ciutat va poder convertir-se en vassalla d'este imperi; aixina, quan Egipte invadix Mitanni, el faraó Tutmosis I erigix una estela prop de Karkemish per a celebrar les seues victòries (aprox. 1500 a. C.). En 1457 a. C. l'eixèrcit del faraó Tutmosis III va lliurar una batalla prop d'Alep i despuix va prendre Karkemish.[5]

Al voltant del 2000 a. C., es varen construir circuits interns amurallados.[4] En l'época d'ocupació hitita del nort de Síria, el tro de Karkemish va estar ocupat per Piyassili, fill de Suppiluliuma I. El nou monarca va adoptar el nom hurrita de Sarri-Kusuh,

El control egipcíac de la zona no dura molt, i pronte Mitanni recupera la seua antiga posició de potència dominant en Síria, fins al moment en que el rei hitita Suppiluliuma I (mediats de XIV) conseguix destruir en la Primera Guerra Síria el poder de Mitanni, deixant al regne reduït a unes poques fortalees, entre les quals Karkemish és la més important. La fase de la seua màxima expansió es remonta a l'inici del primer mileni a. C.


En la Segona Guerra Síria, Suppiluliuma va conquistar Karkemish, i va instalar a un dels seus fills, Piyassili, que va adoptar el nom hurrita de Sarri-Kusuh, en homenage a la llengua parlada per la major part de la població.[2] i va governar com virrey hitita en la ciutat. A partir d'este moment, Karkemish es convertix en la principal fortalea hitita en Síria, i en el núcleu de la seua administració en la zona. Els virreyes de Karkemish, sempre membres de la família real hitita, varen estar encarregats de defendre la frontera oriental del regne contra els alvances enemics, primer d'Egipte i després d'Asiria.

Esta posició es va mantindre fins a la repentina desaparició de l'imperi hitita a causa de l'invasió dels pobles de la mar (aprox. 1200 a. C.).[2] Karkemish va conseguir sobreviure a dita invasió i els virreyes de la ciutat davant l'absència d'un monarca en Hattusa, capital hitita, varen adoptar per a sí mateixos el títul de Gran Rei i varen conservar un extens regne de cultura hitita durant algun temps; A principis de el X els luvio-arameos estaven sólidament establits la gran curva que dibuixa el Éufrates al sur de Karkemish,[6] no obstant, el creixent poder assiri no va poder ser combatut, i pronte (començos de el X), Karkemish pert casi tot el seu regne a mans de Tiglatpileser I,[2] sent reduïda a tributària asiria en el IX Per una atra part, Anatolia interior, va ser presa de l'anarquia seguida deguda a la solsida de l'imperi hitita i pels primers intents d'expansió asiria, dirigits pel mencionat dalt Tiglatpileser I.[2] En temps de Tiglatpileser, Malatya i Karkemish eren les ciutats luvitas més importants. Abdós es caracterisen per una mescla d'influències hitito-luvitas i hurritas. Eixemple d'això, va anar el rei Ini-Teshub de Karkemish, que tenia el mateix nom hurrita que un rei de el XIII[7] D'esta época són els texts de la dinastia de Suhi I de Karkemish, jeroglífics trobats in situ, dedicats a el història de la construcció del lloc troballa. Els texts en contingut sobretot religiós, informen sobre empreses militars i obres hidràuliques.[8]

En el principi de les inscripcions figuren les divinitats principals de Karkemish junt en els títuls, la genealogia i la glorificació dels príncip. El deu de la tormenta, Tarkhundash (o Tarhkuìsh), Karkukhash i Kubabash eren les figures principals del panteón.[8]

En l'any 876 a. C., el rei assiri Asurnasirpal II va afranquir el Tigris, va rebre en passar els tributs locals dels estats arameos de Bit Bahiani, Azalla, Bit Adini i Til-Abni, i va aplegar al Éufrates. Ho va travessar en Karkemish, a on va rebre el tribut del príncip neohitita local, Sangara,[9] dinasta que va fer front a Salmanasar III, qui en 849 i 848 a. C. va travessar el seu país sense conseguir sometre-ho.[10]


En el 752 a. C., el rei Kamanash I de Karkemish reconeixia en una inscripció com a monarca seu al rei de Urartu Sardur II (765 a. C.-733 a. C.).[11][12] En temps també d'este rei regnava en Karkemish un príncip cridat Asti-Ruwas. Durant el seu regnat va ser construïda la gran escalinata de cerimònies. Mentres que els nous relleus creats per a esta construcció presenten vestigis d'influència asiria i també urartea,[13] es pot deduir del text corresponent als relleus, que Asti-Ruwa ademés de ser contemporàneu de Sardur II, era el seu vassall.[14] Pero no hi ha unanimitat en l'interpretació del text.[15]

L'estat hitita de Karkemish va permanéixer independent fins al regnat del rei assiri Sargón II (722-705 a. C.).[16] En l'any 717 a. C., el rei assiri, en el pretext d'unes intrigues de Karkemish en el rei Medixques de Frigia, per a anexionar esta posició clau en el Éufrates i va instalar allí assiris,[17] que també usaran la ciutat com a important centre administratiu. Durant l'época de Nabopolasar de Babilonia i del seu fill, Nabucodonosor II (finals de el VII), els assiris varen sofrir una série de derrotes i varen perdre la seua capital Nínive, per lo que varen intentar retirar-se primer a Harrán i posteriorment a Karkemish.[18] En l'any 607 l'objectiu principal de Nabopolasar era conquistar Síria. L'obstàcul principala per a esta conquista era el campament fortificado de Karkemish, que estava defés per una guarnició egipcíaca, composta principalment per tropes estrangeres i mercenaris grecs. Cap al fi de 607 a. C., no llunt de Karkemish, Nabopolasar va conseguir establir un cap de pont a l'oest del Éufrates. Alguns mesos més vesprada, la seua guarnició, va ser sitiada i exterminada pels egipcíacs. Una nova tentativa feta a l'any següent sobre un atre punt del riu solament va tindre un èxit temporal, ya que un contraatac egipcíac va obligar a l'eixèrcit babilonio a abandonar Karkemish.[18]

En la primavera de 605 a. C., els assiris es varen preparar per a una última batalla (605 a. C.) contra els babilonios. Nabopolasar va nomenar al príncip hereu cap de tot l'eixèrcit i li va encarregar la missió de forçar el pas del riu i prendre Karkemish. Afranquint per sorpresa el Éufrates va atacar pel sur i per l'oest de la ciutat, els punts més vulnerables. La batalla que va començar fòra de les muralles, va proseguir en l'interior en un cos a cos. Karkemish va ser incendiada i la guarnició egipcíaca i els mercenaris aniquilats. Alguns supervivents varen fugir, pero les tropes de Nabucodonosor els varen alcançar en la regió de Khama i els varen exterminar (vore batalla de Karkemish).[19]

La victòria dels babilonios va implicar la desaparició de l'imperi assiri i la conquista per part de Babilonia de Karkemish, moment a partir del com la ciutat languideció, sense que es registren més successos d'importància associats a esta.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (1988).Anatolian Studies (British Institute at Ankara.(38)
    99-108.ISSN 00661546.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 167.
  3. ↑ (2010) Sources for a Soci-Economic History of the Neo-Hittite States (en anglés), Winter Verlag, pp. 35-51.
  4. ↑ 4,0 4,1 Solé, Bachs y Castelreanas, 1988, p. 166.
  5. ↑ Cassin, Elena (1984). Els imperis de l'antic Oriente II. El fi del segon mileni, 14 edició, p. 207. ISBN 84-323-0041-1.
  6. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 1.
  7. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 101.
  8. ↑ 8,0 8,1 Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 103.
  9. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 18.
  10. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 24.
  11. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 38.
  12. ↑ Inscripció trobada en Cekke. Cf. Barnett, R. D. (1948). Hittites Hieroglyphic Texts at Aleppo. Iraq (10). pp. 122 i ss.
  13. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 111.
  14. ↑ Bossert, Helmut Theodor (1952). Studi Classici i Orientali, Chafa: Chafa University Press, p. 58.
  15. ↑ Merigi, P. (1953). Studi Classici i Orientali, Chafa: Chafa University Press, p. 34.
  16. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 3.
  17. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 51.
  18. ↑ 18,0 18,1 Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, p. 85.
  19. ↑ Cassin, Bottéro y Vercoutter, 1986, pp. 85-86.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1988) «Les vicissituts de les excavacions de Karkemish», Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini. ISBN 84-395-0686-4.
  • (1986) Els imperis de l'antic Oriente III. La primera mitat del primer mileni, Madrit: Sigle XXI. ISBN 84-323-0048-9.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Karkemish&oldid=858339»