Harrán

Archiu:Harran beehive houses (2).JPG

Harrán

Harrán,en arameo: ܚܪܢ Jarán, Haran o Carras (en llatí: Carrhae) és un jaciment arqueològic localisat al surest de l'actual Turquia, en el creuament de Damasc, Karkemish i Nínive. La situació d'esta antiga ciutat ha segut estratègica a lo llarc de l'història. Les inscripcions asirias des del regnat de Tiglath-Pileser I mencionen este lloc cap a el 1100 a. C. en el nom de Harrānu, que significaria «carretera, ruta, recorregut» en acadio. Harrán va ser incendiada pels hititas.

Harrán va ser l'escenari de la célebre batalla de Carras. S'assentava en territori de la moderna Turquia, en la província de Harrān, lindante en Síria.

Descripció

Archiu:Harranruins1.jpg

Ruïnes de la ciutat.

Està situada prop de la frontera en Síria, 70 km al suroest de la ciutat de Sanliurfa, l'antiga Edesa, a on finalisa una llarga i estreta carretera que creua la calorosa planura de Harrán. Va ser una antiga ciutat del nort de Mesopotamia, emplaçada a l'est del riu Éufrates, a la vora del seu afluent el Djullaben, en la vall del Balikh. Per la seua situació, controlava el punt a on el camí de Damasc s'unix al de la gran ruta entre Nínive i Karkemish.

Història

Harrán era coneguda al principi de l'història per ser un dels santuaris, junt en la ciutat d'Ur, dedicats al cult del deu-Lluna Sense, venerat pels semitas de Mesopotamia. Va pertànyer al Imperi neobabilónico. Segons el Cilindre de Sippar de Nabonido, este rei va passar per la ciutat durant el llarc viage de dèu anys que va mamprendre poc abans de la caiguda de tal Imperi.

Fonts bíbliques

Li la menciona en la Bíblia —en l'Antic Testament— com la ciutat en la que es va instalar Taré, el pare d'Abraham, despuix d'haver abandonat Ur. És el lloc a on el relat bíblic situa la casa de Labán, germà de Rebeca i sogre de Jacob.

Domini hitita

La seua estratègica posició en el camí entre Nínive i Karkemish la va convertir en un centre comercial de primer orde.

En el segon mileni a. C. va ser un establiment comercial assiri conegut com Harranu («camí»). Cap a la mitat de el XIV va ser ocupada i incendiada per un eixèrcit hitita dirigit per Piyassili de Karkemish (més conegut per Sarri-Kusuh), que conduïa a Shattiwaza, pretenent hurrita al tro de Mitani. Els hititas havien ocupat abans Irridu o Irrite, situada a l'oest, en la ruta entre Karkemish i Harrán.

Domini assiri

Harrán va caure en mans d'Asiria cap a 1270 a. C., com el restant de Mitani. Va ser saquejada en l'any 763 a. C.. Al voltant de l'any 725 a. C. es va rebelar contra els assiris, els qui la reconquistaron i li varen otorgar privilegis que varen ser conculcados en algun moment indeterminat, si be li varen ser tornats pel rei Sargón II, qui la va restaurar no molts anys despuix.

Va constituir el quarter general dels assiris despuix de la caiguda de Nínive, la seua capital, en 612 a. C. i la seua derrota en una coalició d'egipcíacs contra els babilonios en la batalla de Karkemish en 605 a. C.

El temple de Sense va ser reconstruït per varis reis entre Asurbanipal i Nabónido. Herodiano menciona que, en la seua época, encara s'alçava el temple de la Lluna.

Domini babilonio

El 25 de juliol de 616 a. C. Nabopolasar va derrotar als assiris en Harrán. Despuix de la pèrdua d'Assur i Nínive, un general es va proclamar rei en el nom d'Ashur-uballit II i es va fer fort en Harrán, ciutat que finalment va ser ocupada per Nabopolasar de Babilonia en 609 a. C. Els egipcíacs varen acodir en ajuda dels assiris (juny de 609 a. C.) i units a les forces de Ashur-uballit, varen intentar recuperar Harrán per mig de sege, pero es varen retirar en agost.

Un tumult en Harrán va propiciar un colp d'Estat del general caldeo Nabónido, qui va conseguir la corona de Babilonia en 565 a. C. Nabónido va ser un governant extravagant. Va deixar en Babilonia al seu fill Belsasar (possible inspirador del colp d'Estat) i es va establir en Harrán, a on va rendir cult al deu Sense de la ciutat, i despuix en l'oasis de Tayma, en Aràbia. Dit rei rebujava el cult a Marduk, el deu de Babilonia; els seus habitants esperaven que adorara al deu local, i al no ser aixina, havia perdut el respal dels seus súbdits.

Ciro II el Gran, rei dels perses, despuix de derrotar als medos (550 a. C.) i conquistar el país de Brega (547 a. C.), va fer presoner a Belsasar en Sippar, es va apoderar de Babilonia i va anunciar el restabliment del cult a Marduk, per lo que va obtindre el respal dels babilonios. També es va guanyar als judeus, ètnia important de la ciutat que permaneixia exiliada de la seua terra originària.

Del domini macedonio al romà

En 331 a. C. va ser ocupada pels soldats macedonios d'Alejandro Magne, i el propi rei va permanéixer allí durant l'estiu de dit any.

Va formar part dels dominis dels diádocos Pérdicas de Orestia, Antígono Monóftalmos i Eumenes de Cardia fins que va passar a Seleuco I Nicátor, qui per a repoblar-la va establir allí als veterans del seu eixèrcit.

Durant l'Imperi seléucida va passar a formar part de la satrapía d'Osroene, en capital en Urhai (Edesa), una satrapía que va ser independent durant la Dinastia Abgárida i que va governar Osroene durant sigles, sense deixar de ser vassalla del Sah dels parts. No obstant, va vacilar entre Roma i l'Imperi partixc. Els romans la cridaven Carrhae. Allí va ser a on Marco Licinio Craso va ser derrotat i capturat en el seu eixèrcit pel general part Surena en el més de juny de 53 a. C., en la batalla de Carrhae. La ciutat estava poblada per descendents dels macedonios, els qui en la guerra es varen aliar als parts.

Dominis romà i bizantino

Archiu:Monnaie frappée en la cité de Carrhae.jpg

Moneda falcada en Carrhae.

Lucio Vero va arrebatar la zona de Harrán a l'Imperi partixc i la va incorporar al Imperi romà, conquistant ademés Nísibis, pero una epidèmia li va obligar a retirar-se. Un monument a la victòria erigit en Éfeso senyala a Harrán entre les ciutats someses.

l'emperador romà Septimio Sever va incorporar Osroene en 195, i, per tant, a Harrán, que va ser convertida en colónia romana per Caracalla en 21, qui la va visitar en abril de 217. Caracalla va ser assessinat ací a instigació de Macrino, prefecte de la Guàrdia Pretoriana. L'emperador Galerio va ser derrotat en les rodalies de la ciutat pels sasánidas en 296. Juliano el Apóstata va fer sacrificis en Harrán al deu Sense al començ de la seua campanya persa.

En 384, la hispanorromana Egeria, que viajava llavors per Mesopotamia, va escriure en la seua Itinerarium ad Loca Sancta que en aplegar a la ciutat es va trobar en que els únics cristians que residien permanentment allí eren solament uns pocs clercs. El bisbe la va dur a visitar una iglésia propenca, construïda sobre el solar de la casa d'Abraham, a on va assistir a la festa del màrtir sant Elpidio, que els monges dispersos pel desert de les afores celebraven cada més d'abril.

Justiniano I va reparar les muralles, de 4 km de llarc per 3 d'ample i proveïdes d'unes 187 torres. De les seues sis portes ―Alep, Anatalia, Arslanli, Mossul, Bagdad i Rakka― solament s'ha conservat la primera. Durant l'Imperi bizantí va ser cridada a sovint Helenópolis, a causa del paganisme dels seus habitants.

Carrhae, refugi de l'helenisme

Quan Justiniano I va ordenar tancar l'Acadèmia d'Atenes en 529, sèt filòsofs neoplatónicos, Damascio el Diádoco, Simplicio de Cilicia, Prisciano de Lidia, Eulamio de Frigia, Hermias de Fenicia, Diógenes de Fenicia i Isidoro de Gaza varen deixar Atenes i es varen exiliar voluntàriament en Pèrsia, baix el rei Cosroes I. No obstant, com es va firmar un tractat de pau de 532 entre Cosroes I i Justiniano I, els filòsofs varen decidir traslladar-se i establir-se en Harrán (Carrhae), prop de la frontera persa.

Domini àrap

Artícul principal → Conquista musulmana de Pèrsia.

En l'any 640 va ser ocupada sense combat pels àraps. Encara existia en eixa época el cult a Sense, i el seu temple va ser transformat en un castell del que solament es conserven hogaño les ruïnes.

Al començ del periodo islàmic, Harrán es trobava en el territori pertanyent a la tribu Mudar i era una de les principals ciutats del Diyar Mudar, la part occidental del nort de Mesopotamia (Al-Jazira), junt en Er Roha (Edesa, actual Sanliurfa) i Raqqa. Durant el govern del califa omeya Marwan II, Harrán va ser la sèu califal del Imperi islàmic que s'estenia des d'Al-Ándalus fins a Àsia Central.

Umar II va establir una escola de medicina. El palau califal va ser destruït pels Abasidas. Segons pareix, el califa Abasida Mamún, quan va travessar Harrán durant la seua campanya contra l'Imperi bizantí, va obligar als harranenses a convertir-se a una de les "religions del llibre" ―judaisme, cristianisme o islam―: en 830, dit califa, en constatar que els seus habitants eren en la seua majoria pagans, els va forçar a elegir una de les tres religions del Llibre; els ciutadans varen declarar ser sapiau-vos per a contar en la protecció de l'Islam.

En efecte, els sapiau-vos sò mencionats en el Corán, pero era un grup de gnósticos mandeos que vivien al sur d'Iraq, els quals es varen extinguir en l'época de Mamún. La relació dels sapiau-vos arrianos en els mencionats en el Corán és una matèria encara en debat.

Durant el Califato, Harrán va tindre un govern religiós sabeo que va ser derrocat en 1032 o 1033 per una milícia rural chií que no tolerava la llibertat religiosa, aliada en els pobres de la ciutat. El temple sabeo va ser al fi destruït. Pero entre 1059 i 1060 va ser reconstruït com a residència fortificada dels numairidas, la tribu àrap que va assumir el poder en el Diyar Mudar durant el XI. La dinastia numairida havia segut fundada per Waththab (990-1019), provablement en temps del tercer emir Mani (c.1059), qui cap a 1063 va reconéixer la sobirania del Califato Fatimí, que va durar fins a 1081, puix en eixe any va ser ocupada per Sharaf al-Dawla de l'uqaílida, aliat selyúcida. No obstant, el governador uqaílida Yahya ben al-Shatir va ser derrocat uns dos anys despuix per un tumult popular. Els selyúcidas la varen reprimir a sanc i fòc i varen recuperar Harrán.

Edesa va ser ocupada pels Creuats en 1104 i varen tallar el suministrament d'aigua a la ciutat de Harrán. El 7 de maig de 1104 va tindre lloc la cridada Batalla de Harrán, lliurada en la vall del riu Balikh, segons Mateo de Edesa, a uns dos dies a peu de la ciutat, en un lloc propenc a Raqqa. En ella va ser fet presoner el comte de Edesa, Balduino de Edesa, futur rei Balduino I de Jerusalem, per tropes selyúcidas. Els cronistes de la Primera Creuada, Alberto d'Aquisgrà i Fulquerio de Chartres, localisen el camp de batalla en una planura situada en direcció oposta a la ciutat de Raqqa.

Un terremot en 1114 va destruir part de la ciutat. I en fundar Imad ad-Din Atabeg Zengi la dinastia zengita, va incorporar Harrán als seus dominis en 1127.

Nur al-Din es va apoderar de Harrán en 1149 i la va embellir despuix de ser destruïda severament per un atre terremot en 1156; va transformar el lloc de nou en una fortalea.

A finals de el XII va ser la residència dels Ayúbidas junt en Raqqa.

També la va conquistar Saladino mentres estava baix el domini dels Ayúbidas. En 1181 va ser confiada en feu a Muzaffar al-Din Abu Said Gokburi, i dèu anys despuix, en 1191, Saladino la va donar en feu a Malek al-Adil. En 1202 va ser nomenat governador Hadjib Ali per conte del sultà ayúbida Malik al-Ashraf. En 1237 va ser ocupada pels khwarízmidas i tres anys més tarde la va recuperar el ayúbida Malik al-Nasir. La ciutat es va rendir sense combatre als mongoles en 1260.

Taki al-Din Ahmad, famós teòlec, va nàixer en Harrán en 1263. En 1271 va ser atacada sense èxit per Ala al-Din Taybars, els mongoles varen traslladar en represàlia als seus habitants a Mossul i a Mardin i varen destruir Harrán, incloent les mesquitas, deixant solament en peu la ciutadella. En el XIII l'historiador àrap Abu al-Fida diu que estava en ruïnes.

Domini mameluco

En 1303, despuix de la victòria dels mamelucos, tota l'Al-Jazira, incloent Harrán, va passar al seu domini. Va ser un llogaret durant sigles, pero en l'época moderna es va construir una nova ciutat a uns dos quilómetros de la vella, a on permaneixen les ruïnes, ara transformades en un atractiu turístic.

Cristianisme en Harrán

Harrán va ser un centre del cristianisme assiri des del començ, sent el primer lloc a on es varen construir obertament iglésies cristianes. No obstant, moltes persones de Harrán varen mantindre la seua antiga fe pagana durant el periodo cristià, i els antics deus mesopotámicos / assiris, com Sense o Assur, varen ser adorats durant algun temps.

Carrhae va ser la sèu d'una diòcesis cristiana abans del Primer concilie de Nicea de 325, al que va assistir el seu bisbe Gerontio. En 361, el seu bisbe Barses va ser traslladat a Edesa, capital de la província romana d'Osroena i, per tant, sèu metropolitana de la que el bisbat de Carrhae era sufragáneo. Els noms d'atres onze bisbes de Carrhae, inclós el d'Abraham de Carrhae, són coneguts des de llavors fins a Teodoro Abucara, bisbe de Carrhae des d'abans del 787 fins al cap del 813, i autor de molts tractats en siríaco i àrap. Despuix d'ell, la sèu va passar a mans de bisbes jacobites no calcedonios, dels quals Miguel el Siri menciona a dèsset que varen viure entre els sigles VIII i XII. Carrhae, que ya no té un bisbat resident, figura en l'actualitat en la llista de l'Iglésia catòlica com sèu titular.

La ciutat moderna

Archiu:Harran-beehouses.jpg

Cases tradicionals d'atobó en forma de colmenas en el poble de Harrán, Turquia.

Harrán és famosa per les seues tradicionals cases d'atobó en forma de colmena, construïdes sense res de fusta. El seu disseny permet que l'interior estiga fresc, alguna cosa essencial en esta part del món, i es pensa que no ha canviat en 3000 anys a lo manco. Algunes varen ser utilisades com a vivendes fins als anys 80 de el XX. No obstant, les que permaneixen estan estrictament reservades per a les visites turístiques. La major part de la població de Harrán viu en un poble menut, construït aproximadament a dos quilómetros del jaciment.

En el lloc històric, les ruïnes de les muralles i de les fortificacions encara estan en peu, junt a una porta de la ciutat, de la mateixa manera que algunes atres estructures. Les excavacions d'un túmulo funerari propenc, de el IV, continuen baix la direcció de l'arqueòlec turc Nurettin Yardımcı.

El nou poble és pobre i la seua vida és dura a causa del clima calorós d'esta planura. La població és d'ètnia àrap i viuen conforme a les seues arraïlades tradicions. Es creu que estos àraps varen ser assentats pel Imperi otomà durant el XVIII. Les famílies típiques reunixen de dèu a quinze chiquets que venen als visitants fullets sobre Harrán o ramilletes d'herbes (o demanen menuts obsequios, com a cintes de pèl o llàpissos labials). També intenten fer de guies. Les dònes del poble estan tatuadas i vestides en robes tradicionals beduinas.

Abans de finalisar la década de 1980, l'extensa planura de Harrán havia caigut en el desús perque les rieres de Cüllab i Deysan, el seu suministrament original d'aigua, s'havien secat. Pero la planura està sent irrigada pel Proyecte del surest de Anatolia i està reverdeciendo; el cotó i l'arròs poden ser cultivats de nou.

Política

Durant molts anys, la regió va estar representada en el Parlament turc per Necmettin Cevheri, naixcut en el sí de l'extens clan Urfa i, com Sedat Bucak, una figura establida del Partit Demòcrata de Turquia (DYP) de Süleyman Demirel. Des de que el DYP es va afonar a finals dels anys 90, la família de Cevheri recolza al conservador Partit de la Justícia i el Desenroll, actualment en el govern.

Bibliografia

• Chwolsohn, Daniil Abramovic, Die Ssabier und der Ssabismus, 2 vols. St. Petersburg, 1856. [Still a valuable reference and collection of sources]
• Green, Tamara, The City of the Moon God: Religious Traditions of Harran. Leiden, 1992.
• Heidemann, Stefan, Die Renaissance der Städte in Nordsyrien und Nordmesopotamien: Städtische Entwicklung und wirtschaftliche Bedingungen in ar-Raqqa und Harran von der beduinischen Vorherrschaft bis zu donen Seldschuken (Islamic History and Civilization. Studies and Texts 40). Leiden, 2002 .
• Rice, David Storm, «Medieval Harran. Studies on Its Topography and Monuments I», Anatolian Studies 2, 1952, pp. 36-84.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Harrán.
• Fotos de la ciutat de Harrán (en turc i anglés)