Taima (oasis)
Taima o Teima (àrap تيماء; en taimanítico, 𐪉𐪃𐪒, TMʾ) va ser una antiga ciutat situada en el noroest de l'actual Aràbia Saudita, emplaçada en mig d'un vast oasis històricament habitat i rodejada d'un mur de pedra i fanc sobre un tossal, que controlava les rutes comercials que travessen el desert entre Yathrib (Medina) i Dumah. Hui és un lloc arqueològic de 500 hectàreas de la província de Tabuk, en les proximitats de l'actual Talma, a 400 km de Medina i a 830 metros sobre el nivell del mar. Usava la seua pròpia escritura denominada taimanítica.
Es conserven documents que acrediten que tenia una colónia judeua, en pous i edificacions. Aixina mateix es menciona en varis passages bíblics en el nom de Tema (fill d'Ismael). En el Llibre de Jeremías (23, 25) el profeta es pronuncia en contra seua, i apareix també en fonts asirias i babilòniques.
L'explorador Charles Huber va descobrir en l'any 1883 l'anomenada Estela de Teima, que llista als deus adorats en la ciutat en el VI a. C.[1]
Història
[editar | editar còdic]La seua condició de gran oasis va fer el lloc òptim per a la seua ocupació, datant-se els seus primers restants durant el segon mileni (Edat del Bronze final). Va estar governada per chicotetes forces locals fins a l'arribada dels assiris en el IX a. C., als que varen deure tribut.
Va prosperar en els sigles VII-VI a. C. gràcies al comerç, ya que per la seua condició d'oasis i lloc estratègic entre el Mediterràneu, Egipte, Mesopotamia i Aràbia va ser un lloc important de trobada de caravanes, tant que el rei assiri Tiglatpileser III va denominar en el seu honor Porta del Desert a una de les entrades fortificadas de Nínive, la capital.
La Crònica de Nabonido relata que va ser el destí del rei neobabilónico Nabonido (Nabonid), durant el llarc viage de 10 anys que va efectuar, encara que no relata les seues intencions en total claritat. La ciutat pertany llavors a Babilonia.
Va pertànyer al regne nabateo de Petra gràcies a la seua condició de trobada de caravanes i per això va entrar en la seua millor época entre els sigles IV a. C. i I d. C.[2]
En el II va passar a pertànyer al Imperi romà quedant inclosa en l'Imperi Romà en el seu alvertent oriental. Més tart va jugar un paper important dins del Imperi islàmic.
Rebuig de Tudela la va visitar en el XII durant el seu viage en busca d'assentaments judeus.[3]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
Entre ells destaquen:
La gran muralla perimetral en torres de guàrdia que delimita 3 dels costats de la ciutat vella, de el VII a. C. en avant, que li va valdre la fama durant l'Edat Mija. Es conserven prop de 15 quilómetros d'uns 8 metros d'esgambi. Conserva en el seu interior corredors i escales, i té grans acumulacions d'arena en abdós vertents. Els cementeris. Multitut d'esteles i llocs en inscripcions en varis idiomes, com arameo, tamúdico o nabateo, lo que nos dona una idea de l'importància de l'enclavament. El castell de Qasr Al-Ablaq, al suroest de l'emplaçament, construït pel guerrer poeta Samuel ibn 'Adiya i el seu yayo en el VI.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ficha d'estela». The British Museum.
- ↑ «Els nabateos: el misteriós poble que esculpió Petra» (en és-mx). Molt Interessant. Consultat el 2024-03-12.
- ↑ «Rebuig de Tudela, un Marque Pol hebreu en l'Edat Mija» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2024-03-12.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taima (oasis)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.