Medina
Medina (àrap مدينة madīna) és una ciutat en Aràbia Saudita, i una de les més importants de la península d'Aràbia. Encara que li la sol nomenar Medina simplement, per a diferenciar-la s'usen les denominacions المدينة المنورة (Al-Madīna al-Munawwara, 'la Ciutat Lluminosa'), مدينة النبي (Madīnat an-Nabī, 'la Ciutat del Profeta') o مدينة رسول الله (Madīnat Rasūl Allāh, 'la Ciutat de l'Enviat de Deu'). Abans de l'aparició del islam li la coneixia com يثرب (Yazrib, transcrito també com Yathrib o Yatrib). L'entrada a la ciutat està totalment prohibida a persones no musulmanes, com també ho està La Meca. Al conjunt format per esta última ciutat i Medina se li crida en àrap Al-Haramayn Ash-Sharifayn, és dir, "Els Dos Sants Llocs".
Història
Abans del naiximent del islam existia en Medina, ademés d'àraps politeistes, una comunitat judeua composta per tres tribus, la dels Banu Qainuqa, la dels Banu Nadir i la dels Banu Qurayza.[1] En l'any 622, és dir, dotze anys despuix d'iniciada la seua predicació, Mahoma i l'incipient comunitat musulmana de La Meca decidixen emigrar a la veïna ciutat de Yazrib per a fugir de la persecució de que eren objecte. Dit any, cridat de la Hègira (en àrap, hiŷra, "migració"), marca l'inici del calendari musulmà. Mahoma i els seus correligionaris havien segut invitats a traslladar-se a Yazrib per a que actuaren d'àrbits en les freqüents disputes entre les dos tribus de la ciutat, els 'Aws i els Jazraŷ. La majoria dels habitants de la ciutat varen acceptar a Mahoma com a cap. En els voltants de la ciutat es va construir la primera mesquita, cridada mesquita de Quba, i ya en la ciutat la casa de Mahoma va ser el primer gran lloc d'oració i trobada entre musulmans. La seua estructura, en un edifici precedit d'un gran pati, va servir en lo sucesivo com a model per a la construcció de les mesquites. Els habitants musulmans de Yazrib varen sostindre numeroses escaramuzas i batalles contra els politeistes de la Meca, l'última de les quals va donar lloc a un armistici que va permetre a Mahoma peregrinar a la seua ciutat natal en març del 629, visita que va propiciar la conversió a l'islam d'importants personages mequíes. Un més despuix, els musulmans de Medina varen decidir marchar sobre La Meca. El caudillo Abu Sufyán, enviat a detindre'ls, es va convertir a l'islam i la ciutat no va tindre més remei que capitular. La Meca es va convertir aixina en centre espiritual de l'islam, encara que el centre de poder va seguir estant en Yazrib o Medina fins al adveniment de la dinastia omeya, que va traslladar la capital a Damasc. En Medina va morir Mahoma en juny del 632. Va ser enterrat en el pati de la seua casa, que després es va convertir en la Mesquita del Profeta o Mesquita Masjid al-Nabawi, la segona en importància despuix de la de la Meca, cap a la que s'inclinen els musulmans en resar.
Clima
El clima en Medina és desértico, en estius molt calorosos que apleguen a 45 °C i hiverns frescs; les primaveres i els autumnes són càlits, les precipitacions són molt baixes, menys de 60 mm, que cauen entre novembre i maig.
Referències
- ↑ http://explorethemed. com/mohammedEs. asp? c=1
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Islam|20px|Vore el portal sobre Islam]] Portal:Islam. Contingut relacionat en Islam.
- [[Archiu:{{#switch:Aràbia Saudita|20px|Vore el portal sobre Aràbia Saudita]] Portal:Aràbia Saudita. Contingut relacionat en Aràbia Saudita.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Medina.- Juan Goytisolo. , temporada 1{{#if:9}|, episodi 9}}. Televisió Espanyola (31 de març de 1989).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.