Medina
Medina (àrap مدينة madīna) és una ciutat en Aràbia Saudita, i una de les més importants de la península d'Aràbia. Encara que li la sol nomenar Medina simplement, per a diferenciar-la s'usen les denominacions المدينة المنورة (Al-Madīna al-Munawwara, 'la Ciutat Lluminosa'), مدينة النبي (Madīnat an-Nabī, 'la Ciutat del Profeta') o مدينة رسول الله (Madīnat Rasūl Allāh, 'la Ciutat de l'Enviat de Deu'). Abans de l'aparició del islam li la coneixia com يثرب (Yazrib, transcrito també com Yathrib o Yatrib). L'entrada a la ciutat està totalment prohibida a persones no musulmanes, com també ho està La Meca. Al conjunt format per esta última ciutat i Medina se li crida en àrap Al-Haramayn Ash-Sharifayn, és dir, "Els Dos Sants Llocs".
Història
[editar | editar còdic]Abans del naiximent del islam existia en Medina, ademés d'àraps politeistes, una comunitat judeua composta per tres tribus, la dels Banu Qainuqa, la dels Banu Nadir i la dels Banu Qurayza.[1] En l'any 622, és dir, dotze anys despuix d'iniciada la seua predicació, Mahoma i l'incipient comunitat musulmana de La Meca decidixen emigrar a la veïna ciutat de Yazrib per a fugir de la persecució de que eren objecte. Dit any, cridat de la Hègira (en àrap, hiŷra, "migració"), marca l'inici del calendari musulmà. Mahoma i els seus correligionaris havien segut invitats a traslladar-se a Yazrib per a que actuaren d'àrbits en les freqüents disputes entre les dos tribus de la ciutat, els 'Aws i els Jazraŷ. La majoria dels habitants de la ciutat varen acceptar a Mahoma com a cap. En els voltants de la ciutat es va construir la primera mesquita, cridada mesquita de Quba, i ya en la ciutat la casa de Mahoma va ser el primer gran lloc d'oració i trobada entre musulmans. La seua estructura, en un edifici precedit d'un gran pati, va servir en lo sucesivo com a model per a la construcció de les mesquites. Els habitants musulmans de Yazrib varen sostindre numeroses escaramuzas i batalles contra els politeistes de la Meca, l'última de les quals va donar lloc a un armistici que va permetre a Mahoma peregrinar a la seua ciutat natal en març del 629, visita que va propiciar la conversió a l'islam d'importants personages mequíes. Un més despuix, els musulmans de Medina varen decidir marchar sobre La Meca. El caudillo Abu Sufyán, enviat a detindre'ls, es va convertir a l'islam i la ciutat no va tindre més remei que capitular. La Meca es va convertir aixina en centre espiritual de l'islam, encara que el centre de poder va seguir estant en Yazrib o Medina fins al advenimiento de la dinastia omeya, que va traslladar la capital a Damasc. En Medina va morir Mahoma en juny del 632. Va ser enterrat en el pati de la seua casa, que després es va convertir en la Mesquita del Profeta o Mesquita Masjid al-Nabawi, la segona en importància despuix de la de la Meca, cap a la que s'inclinen els musulmans en resar.
Clima
[editar | editar còdic]El clima en Medina és desértico, en estius molt calorosos que apleguen a 45 °C i hiverns frescs; les primaveres i els autumnes són càlits, les precipitacions són molt baixes, menys de 60 mm, que cauen entre novembre i maig.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://explorethemed. com/mohammedEs. asp? c=1
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Islam|20px|Vore el portal sobre Islam]] Portal:Islam. Contingut relacionat en Islam.
- [[Archiu:{{#switch:Aràbia Saudita|20px|Vore el portal sobre Aràbia Saudita]] Portal:Aràbia Saudita. Contingut relacionat en Aràbia Saudita.
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Medina.
- Plantilla:Cita episodi
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.