Edesa

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Edesa va ser el nom històric d'una ciutat de la Mesopotamia superior, refundada sobre una atra anterior per Seleuco I Nicátor. La ciutat actual es diu Sanliurfa.
Història
[editar | editar còdic]Es desconeix el nom de la ciutat en les inscripcions cuneïformes, pero el seu nom posterior va ser Osroe (pel seu fundador llegendari, Cosroes I), en siríaco Ourhoï, Ourha en armeni i Er Roha en àrap (Orfa o Sanli Urfa, en la seua forma comuna).
Seleuco I Nicátor va refundar la ciutat com a colónia militar en 303 a. C., i la va cridar Edessa (en memòria de la ciutat homònima i antiga capital de Macedònia, també cridada Vodena).
A finals de el II, en la desintegració de la dinastia Seléucida, va passar al protectorat de Partia, per a ser conquistada pel Imperi romà en temps de Pompeyo, encara que en ocasions va tornar al domini partixc.
l'Imperi partixc va donar pas a un renaixcut imperi persa controlat per la dinastia sasánida, que es va apoderar en vàries ocasions de bona part de l'est d'Anatolia. Els conflictius, oscilantes i volàtils llímits dels imperis romà (i bizantino en avant) i persa sasánida varen donar peu a la batalla de Edesa en 260 d. C., a on l'imperi romà va sofrir una contundent derrota a mans perses. En eixa batalla, l'emperador Valeriano va ser capturat pels perses, baix el mando de Sapor I. Els romans es varen vore obligats a oferir contrapartides per a recuperar la ciutat, i els presoners romans varen contribuir a construir l'ingeniós sistema de irrigaació en la ciutat de la ciutat de Shushtar (en l'actual Iran). Esta victòria persa es commemora en un famós bajorrelieve en la necròpolis persa de Naqs I Rustam, molt prop de les ruïnes de Persépolis, en l'actual Iran.
Reconstruïda per l'emperador bizantí Justino I (en el nom de Justinópolis), va tornar a ser ocupada pels perses en 609 i reconquistada poc despuix per l'emperador Heraclio, per a caure en mans àraps en 638. Els bizantino varen tractar de recuperar-l'en distintes ocasions, sobretot en Romà I Lecapeno en el X. En 1031 va ser entregada als bizantino pel seu governador àrap, pero en 1087 va ser reocupada pels àraps i finalment pels turcs selyúcidas.
Els creuats la varen conquistar en 1099 i la varen convertir en la capital del primer Estat creuat, el comtat de Edesa, que va existir fins a la pèrdua de la ciutat en 1144, reconquistada per Zengi. Des de llavors va estar en mans dels sultans d'Alep, els mongoles, els mamelucos i, de 1517 a 1918, va formar part del Imperi otomà.
En el història de l'Iglésia, la ciutat és recordada com una de les primeres en adoptar el cristianisme com a religió oficial, pel presunt intercanvi de correspondència del rei Abgaro V en Jesús de Nazaret (falsa, pero considerada autèntica per Eusebio de Cesarea i atres historiadors) i pel seu bisbe Jacobo Baradeo, líder dels monofisitas siris, coneguts, pel seu nom, com jacobites.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Walter Bauer, Orthodoxy and Heresy in Earliest Christianity, 1934 (en anglés) 1971.
- A. von Gutschmid, Untersuchungen über die Geschichte dones Königliches Osroëne, en Mémoires de l'Académie impériale dones Sciences de S. Petersbourg, ser. 7, vol. 35.1, St. Petersburg, 1887.
- J. B. Segal, Edessa: "The Blessed City", Oxford and New York: University Press, 1970.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.