Colmena

Archiu:Honey comb.jpg

Colmena

Archiu:Ruche artificielle.jpg

Colmena artificial.

La colmena és el niu constituït per panales de cera, d'una colónia d'abellas i, per extensió, la colónia que habita en ella.

Les colmenas d'abelles poden aplegar a contindre fins a huitanta mil individus, i estan constituïdes per tres castas: les obreres, els zánganos i l'abella regna. Les abellas que es veuen comunament són les obreres, que també constituïxen la part més numerosa de la colónia.

Les abelles formen les seues colónies de modo molt diferent a com fan uns atres insectes socials, com els abellots, les formigas o les termitas. Per a constituir un nou grup, l'abella regna madura abandona la colmena, duent-se conseguixc un gran número d'obreres i deixant a les reines que estan per nàixer en les seues celes reals i el restant de lo que queda de la colónia original. Este procés es denomina enjambrazón i al grup d'abelles en la seua nova reina se li crida eixam. No cal confondre un eixam en la colónia que es troba en l'interior de qualsevol recint o habitàcul, en els seus panales de cera.

L'agrupació de colmenas dispostes en una ubicació determinada per un apicultor es denomina colmenar o apiario o alveolar.

Parts d'un habitàcul de colmena movilista

Marcos o quadros mòvils.

Un habitàcul, per a albergar una colmena, fabricat per a l'eixercici de l'apicultura, consta de vàries parts:

• Sol de l'habitàcul i tauler de vol.
• Cambra d'crío o alça inferior.
• Alça melífera.
• Entretapa de fusta o d'un atre material en un forat central per a l'alimentació en cas necessari.
• Sostre de l'habitàcul.
• Quadros mòvils.

Classes d'abelles

Una colónia d'abelles es compon d'una reina, d'abelles obreres i de zánganos. La reina (mare o mestra) té la missió de posar ous i distribuir-los i de mantindre la cohesió de la colónia en les seues feromones. Posa un ou en cada celdilla del panal. La cantitat d'ous és variable, depenent de l'época de l'any i de les condicions de la colónia: si les floració escassegen i per això l'entrada de néctar i polen és escassa, la posada disminuïx; pero quan les floració aumenten, també ho fa la posada. Pot aplegar a posar dos mil ous diaris durant eixe temps. Les obreres són molt numeroses i s'encarreguen d'arreplegar el néctar en el que fabriquen la mel per a la seua alimentació i, junt en el polen, el pa d'abella per a nutrir a les larves d'abella (cresas), que ixen en les celdillas dels ous depositats per la reina. Les obreres segreguen la cera per les glándulas de l'abdomen, en la que construïxen les celdillas dels panales i les tanquen en una finíssima capa. Este procés es diu «operculado» i ho realisen tant en celdillas d'crío com de mel.

El tercer tipo d'abella ho conformen els zánganos, machos, que moren despuix d'haver fecundado a les reines vérgens, ya que el seu aparat genital es desprén del cos i queda adherit al cos d'ella per a permetre que els espermatozoides passen a la espermateca. Al final de la temporada apícola les abelles obreres maten a la majoria dels zánganos a excepció de les colónies més fortes que els permeten sobreviure.