Quadro mòvil

Archiu:Rähmchen Deutsch Normalmass.jpg

Quadro mòvil

El quadro mòvil o marc mòvil va ser un invent revolucionari en la pràctica de l'apicultura, originalment els panales de mel eren destruïts en collir-los, si be es recuperava la cera. L'invenció del mateix es deu a numerosos autors, François Huber va desenrollar una colmena de quadros movilistas, tipo acordeón. A posterior Jan Dzierzon va millorar la mateixa, i en 1853 Lorenzo Langstroth patenta la colmena que du el seu nom. Totes la colmenas a posteriori varen utilisar este model i els quadros mòvils de les mateixes, que poden ser definits com el mobiliari de la casa de l'abella, varen variar la seua forma segons es varen modificar les mides del llarc i la profunditat.

La colmena Langstroth utilisa quadros de 447,6 mm de llarc i 285,7 mm de profunditat, espayats a una distància de 35 mm entre els centres dels quadros. Moses Quimby havia utilisat un quadro de 470 mm de llarc i 285,7 mm de profunditat que posteriorment va ser adoptat per Charles Dadant, per a la colmena Dadant. No obstant Dadant and Sons a partir de 1917 va començar a produir la Colmena Dadant modificada a on els quadros estan separats per una distància al centre de 38 mm. Esta mida es va difondre molt per Europa, utilisant-se en Anglaterra per la major part dels apicultors comercials. Posteriorment el Germà Adán modifica esta colmena per a dur-la de dèu a dotze quadros per alça, prenent una forma quadrada. Esta colmena es denomina Buckfast Dadant.

Estructura

El quadro mòvil té quatre parts principals:

• El cabezal o llistó superior.
• Els laterals.
• El llistó inferior.

Quadros autoespaciadores

En acabant de que Lorenzo Langstroth desenrollara el seu quadro mòvil, va haver moltes crítiques al respecte en virtut que els mateixos pengen lliurement i oscilen, en la qual cosa en moure la colmena estos esclafen les abelles, varen passar a cridar-los quadros pisoteadores d'abelles pels seus oponents. Es deu a Julius Hoffman l'invenció del quadro autoespaciador. En un primer moment l'espai ho produïa proyeccions en els laterals del quadro, pero a pesar de que este quadro estava espayat, el mateix conseguia moure's. Per això Hoffman va dur estes proyeccions a una profunditat d'un terç del quadro, conseguint un disseny immillorable utilisat fins als nostres dies. Atres alternatives són separadores metàlics o de plàstic de varis models segons fabricant.