Abella zángano
.jpg){kind=link}
Els zánganos són les abellas mascles d'una colmena; es desenrollen en celes més grans que les obreres, de 6,5 mm de diàmetro i procedixen d'ous sense fecundar (partenogénesis). Est és el sistema característic dels himenòpters, cridat haplodiploidía, per a determinar el sexe dels seus descendents, en el que els mascles tenen la mitat dels cromosomes que les femelles.[1]
Naixen als vintiquatre dies de la posada; la cela operculada és fàcilment reconeixible, ya que descolla per ser més abultada que la d'una obrera. Quan es permet construir panales a les obreres sense cera estampada, és factible que construïxquen panales zanganeros, i si els panales tenen làmines de cera, poden modificar alguna part engrandint les celes. Si la làmina té les celdillas en mides per a obreres, poden construir celes grans en la part baixa del panal o si tenen espai entre les alces; totes les colónies potents acondicionen celes per a machos, en els quals la reina depositarà ous no fecundados que donaran orige a zánganos.
Com en la cambra d'crío tots els panales que posa l'apicultor són en celes d'obrera, la cantitat de mascles que naixen és llimitada, pero en sumar-se els naixcuts en vàries colmenas són suficients per a saturar les zones de fecundació de reines. Si els panales són construïts en la seua totalitat per les obreres en l'época de major mielada, és freqüent trobar una gran cantitat de celes grans de macho.
Els zánganos apareixen normalment en primavera, perdurant en tota l'estació reproductiva de la colónia, primavera-estiu-comence d'autumne, sempre que existixquen reines sense fecundar, sent el temps de vida d'aproximadament tres mesos. Si el fluix d'aliment és escàs, les abelles obreres expulsen als machos, morint de fret o fam fòra de la colmena. Les colmenas en reines vérgens els toleren fins a la fecundació de la mateixa.
La fecundació de l'abella regna es produïx en el vol de fecundació o vol nupcial, que les reines repetixen normalment en dos, tres i fins a en cinc oportunitats. Copulando en ple vol per a caure a la pastura moltes voltes junts. Després de la còpula, el zángano mor, ya que es desprén el seu aparat genital. Les reines copulan en varis zánganos. La reina guarda en l'interior de la seua espermateca l'esperma dels diferents mascles en que copuló. Els zánganos no posseïxen aguijón, ya que el aguijón és en realitat un ovipositor modificat.
Característiques d'un zángano
[editar | editar còdic]Els zánganos són fàcilment reconeixibles per vàries característiques: els seus grans ulls, que podem observar des de la part superior, major tamany, el seu abdomen rectangular llarc i robust i el seu vol sorollós. Els seus ulls, en ser grans, li permeten tindre un ampli camp de visió; és sense dubte la casta que millor veu, ya que deuen poder localisar les femelles vérgens en el vol de apareamiento. Tenen una llengua molt curta, lo que els impedix libar el néctar; per això són alimentats per les obreres. No tenen corbícula en el tercer parell de pates com les obreres, lo que els impedix el transport de polen o propóleo. El no posseir glándulas odoríferas els permet entrar a qualsevol colmena en virtut de que les guardianes que vigilen les entrades els permeten l'accés. No tenen aguijón.
Les funcions del zángano
[editar | editar còdic]Fecundar a la reina, entre els dotze i vintiquatre dies de la seua eclosió estan madurs per al apareamiento, que es realisa en l'aire per mascles que es concentren en grans grups.[2]
En el vol nupcial els zánganos més forts fecundarán a la reina, en virtut de que l'alcancen més fàcilment, en el seu vol vertical dins de la concentració de machos. Solen tindre llocs específics a on es posen en el dia a l'espera d'un vol de fecundació, i si no conseguixen fecundar una reina, retornen a les colmenas. Este comportament els convertix en possibles transmissors de malalties.
Es coloca sobre les celdillas en crío reemplaçant a les obreres nodrices per a produir calor i calfar la crío, lliberant a les nodrices per a atres funcions.cita requerida
Els zánganos realisen la trofalaxis, que és la conducta de repartir aliment entre individus. El néctar, en gran percentage d'aigua, deu passar vàries voltes pel buche de les abelles per a aplegar a ser mel. D'esta forma, els zánganos contribuïxen a l'elaboració de la mel.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dons del cel. Abella i mel en el Mediterràneu antic, pág. 41, en Google books
- ↑ Apicultura, Juan Manuel Sepúlveda Gil, Selecció i Cruzamiento, pág. 88, Editorial AEROS ISBN 84-7003-032-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abeja zángano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.