Corbícula
La corbícula o canastra de polen forma part de la tébea de la pata posterior de les abelles, present en quatre tribus d'Apinae (subfamília de la família Apidae): abelles melíferas (tribu Apini), abellots (tribu Bombini), abelles sense aguijón (tribu Meliponini) i abelles de les orquídees (tribu Euglossini). A estes quatre tribus li les crida abelles corbiculadas.[1][2]
La corbícula és un orgue més especialisat que l'escopa, la qual també servix per a transportar polen i que es troba en les pates o l'abdomen de la majoria de les espècies d'abelles.
L'abella humix les seues pates davanteres en la llarga llengua i espalma el polen que ha recolectat en el seu cap, cos, i primer i segon parell de pates, transferint-ho a l'últim parell de pates. Primer ho passa als pentines de les pates posteriors, ho espalma i comprimix i trasllada a la superfície externa de la tíbia de les pates posteriors. Allí (en la regió de la tíbia que en la majoria de les atres abelles presenta la escopa o raspall de polen) el polen és depositat en una concavidad polida, rodejada de pèls, la corbícula o canastra de polen. Un sol pèl actua de tacha que manté la càrrega de polen en el seu lloc. L'abella usa mel o néctar per a humir el sec polen i aixina millorar el seu adheriment. El color del polen recolectat pot servir per a identificar el seu orige.[3]
Solament les femelles recolecten polen i tenen corbículas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ George Gordh, Gordon Gordh, David Headrick, A Dictionary of Entomology, Science, 2003; 1040 pàgines; p. 713
- ↑ Bees (Hymenoptera: Apoidea: Apiformes) Encyclopedia of Entomology 2008. Vol. 2, pàgines 419–434
- ↑ Dorothy Hodges, The Pollen Loads of the Honeybee, publicat per Bee Research Association, 1952
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corbícula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.