Apidae
Els ápidos (Apidae) són una família d'himenòpters apócritos; constituïxen un numerós grup d'abelles que inclou a l'abella melífera o domèstica (la més coneguda), a les abelles sense aguijón, les abelles de les orquídees, les abelles paràsites, els abellots i abellots carpinteros, ademés d'atres grups menys coneguts.[1]
Biologia
[editar | editar còdic]Moltes són abelles socials, especialment les de la subfamília Apinae, pero unes atres són abelles solitàries i algunes són paràsites, és dir que posen els seus ous en els nius d'atres abelles. El comportament social sembla haver evolucionat independentment en més d'un grup. En les societats d'abelles hi ha distintes castes, en una reina (o reines) que es dedica a la reproducció i numeroses obreres no reproductives, que fan totes les tasques de manteniment del niu. Ademés estan els mascles o zánganos.
Hi ha eixemples de distints graus de socialidad en diferents espècies. Apis mellifera és un eixemple d'eusocialidad és dir del grau més alvançat de socialidad en colónies permanents. Unes atres, com els abellots, presenten un grau de socialidad menys complex en una reina iniciant anualment una colónia nova.
Totes les espècies no paràsites i en especial les eusociales són excelents polinisadorés perque visiten numeroses flors quan colectan néctar i polen.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La taxonomia ha segut modificada i encara no hi ha acort complet en la classificació. Anteriorment solament les abelles relacionades en l'abella melífera, els abellots i les abelles de les orquídees eren considerats membres d'esta família pero ara també s'inclouen totes les abelles que abans s'ubicaven en la família Anthoporidae (tribu Anthophorini), les abelles paràsites, els abellots carpinteros i unes atres. Es calcula que hi ha més de 5.750 en més de 200 gèneros en el món.[2]
Subfamílies
[editar | editar còdic]Apinae
[editar | editar còdic]La subfamília Apinae inclou abelles melíferas, abellots, abelles sense aguijón, abelles de les orquídees, Anthophorini, i atres més. Conté vint tribus. La majoria de les espècies són solitàries i construïxen simples nius baix terra. Les abelles melíferas, abelles sense aguijón i els abellots, en canvi, són eusocialés o colonials. Es creu que la eusocialidad va evolucionar independentment més d'una volta. Estos grups diferixen en característiques tals com la seua forma de comunicació entre obreres i de construcció del niu. Mundialment hi ha més de 3,500 espècies en al voltant de 160 gèneros en 20 tribus.
Tribus:[3]
- Ancylaini
- Anthophorini
- Apini
- Bombini
- Centridini
- Emphorini—(Subtribu Ancyloscelidina; Subtribu Emphorina)
- Ericrocidini
- Eucerini
- Euglossini
- Exomalopsini
- Isepeolini
- Melectini
- Meliponini
- Osirini
- Protepeolini
Nomadinae
[editar | editar còdic]La subfamília Nomadinae, o abelles cuco té 32 gèneros en 10 tribus. Són tots cleptoparásitos dels nius d'atres abelles.
Tribus:[3]
- Ammobatini
- Ammobatoidini
- Biastini
- Brachynomadini
- Caenoprosopidini
- Epeolini—(Subtribu Epeolina; Subtribu Odyneropsina; Subtribu Thalestriina)
- Hexepeolini
- Neolarrini
- Nomadini (vore: Nomada)
- Townsendiellini
Xylocopinae
[editar | editar còdic]
La subfamília Xylocopinae inclou als abellots carpinteros. Són generalment solitaris, encara que tendixen a construir els seus nius en la proximitat d'uns atres (gregarios). Alguns subgrups com Allodapini inclouen algunes espècies eusociales. La majoria construïxen nius en brots de plantes o en fusta. Hi ha 16 gèneros en quatre tribus i una tribu fòssil.
Tribus:[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Apidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.