Amegilla cingulata

Amegilla cingulata (Amegilla cingulata)

Amegilla cingulata és una espècie d'abella de banda blava nativa d'Austràlia. Actualment, vàries organisacions científiques estan investigant cóm A. cingulata beneficia a l'agricultura a través de la seua distintiva polinisació per zumbido. Estes abelles són molt importants per a la producció d'aliments i contribuïxen a lo manco al 30% de la producció els cultius en Austràlia.

Taxonomia

Amegilla. cingulata va ser descrita per primera volta pel entomólogo danés Johan cristià Fabricius en 1775. El seu epítet concret cingulata prové de la paraula llatina cingulum ("cinturó") en referència a les bandes blaves que presenta esta abella en l'abdomen. El gènero Amegilla conté més de 250 atres espècies, pero molts són difícils de distinguir, de modo que són fàcilment confundibles.

Descripció

Amegilla cingulata té un aspecte molt cridaner, similar a moltes atres espècies de Amegilla. A diferència de les abelles domèstiques, presenta unes franges blaves en tonalitats pàlides opalescentes en el seu abdomen. El mascle es distinguix de la femella pel número de bandes completes, tenint cinc quan les femelles presenten quatre. En terme mig Amegilla cingulata pot medir entre 10 i 12 milímetos.

Distribució i hàbitat

És nativa d'Austràlia, també s'ha descrit en Papúa Nueva Guinea, Indonèsia, Timor Oriental, Malàsia i Índia, pero també pot referir-se a indentificaciones errònees de espècimen d'alguna espècie similar com Amegilla zonata que viu en zones tropicals i subtropicales. Estes abelles habiten en caixcos urbans, boscs, àrees boscoses, i brezales. És possible trobar-les per tota Austràlia, en l'excepció de Tasmania.

Comportament

Amegilla cingulata pot picar pero no és tan agressiva com atres abelles. Es mou de forma més ràpida que atres espècies d'abelles. Els mascles dormen aferrats als tallos de les plantes durant la nit. Es tracta de criatures solitàries que no creen eixams. Les femelles que habiten caus en #argila blanes, a diferència d'espècies socials com les abelles de mel, les quals viuen en grans colónies.

Alimentació

Recolecta la major part del seu néctar de flors blaves, com Acanthus ilicifolius. Encara que atres investigacions mostren que s'alimenta també de Lambertia formosa, Grevillea buxifolia, aixina com de Abelia grandiflora i de diferents espècies d'espliego. També s'alimenta d'algunes atres flors no blaves i introduïdes com Sàlvia coccinea, Solanum lycopersicum i Solanum melongena i d'alguns membres de la família Verbenaceae. Usa el método de polinisació per zumbido o polinisació vibratoria, que consistix en fer vibrar les flors per a que es desprenga el polen. La seua zona d'alimentació es restringix a uns 300 m al voltant del seu niu i les femelles solen fer nou vols al dia.

Amenaces

És depredada per molts animals, incloent el sapo de canya, granotes i pardals. Els seus nius són parasitados per la abella cuco Thyreus nitidulus. Activitat humana, com per eixemple la neteja de vores dels rius, pot amenaçar l'hàbitat d'esta abella.