Anar al contingut

Mardin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mardin
Per a atres usos d'este terme vore Província de Mardin.


Mardin (Plantilla:Lang-syr, , àrap ماردين), és una ciutat situada en el surest de Turquia i capital de la província de Mardin. Conta en una població de 82.134 habitants segons el cens de 2007.[1]

La ciutat pertanyia a la província de Diyarbakır fins a formar la seua pròpia. Mardin és la capital de la província del mateix nom, es destaca per la seua arquitectura d'estil àrap, i pel seu emplaçament estratègic en una montanya rocosa que s'alça sobre les planicies del nort de Síria.[2] Posseïx una població variada de kurdo, turcs, assiris i àraps.

Mardin ve de la paraula que vol dir «fortalea». Hi ha els qui sostenen que la paraula ve de "Maridin", que significa "rebels contra la impiedad", i uns atres de "Mar Din" que vol dir "Santa Religió" o "Santa Fe".

En l'actualitat, Mardin aspira a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO.[3]

Història

Monasteri de Deyrülzafarân, un monasteri de siris ortodoxos a alguns quilómetros de Mardin.

El territori de Mardin i Karaca Donağ era conegut com Izalla en l'Edat del Bronze tardà (divers: Azalzi, Azalli, Izalla), originalment un regne hurrita.

Després es varen assentar els assiris cristians, que apleguen en el III, de fet l'antiga religió asiria-babilònica va perdurar en Mardin fins al XVIII.[4] La majoria de les iglésies i monasteris siris ortodoxos que perduren en la ciutat són de el V, tals com el monasteri Deyrülzafarân. Entre les iglésies importants de Mardin es destaca "Kırklar Kilisesi" (Iglésia dels 40 màrtirs), construïda originalment en el 569 en nom de Benham i de Saro, els noms dels dos fills d'un governador arameos que els va manar eixecutar perque ells s'havien convertit al cristianisme. Mardin sempre va ser un àrea molt cristiana, inclús durant el mandat musulmà entre els sigles VII i XII, i encara durant el seu rol com a ciutat capital per la dinastia turca artúquida, qui va governar Anatolia de l'est i el nort de la Mesopotamia entre els sigles XII i XIV. La madrasa de el XII, Sitti Radviyye, és la més vella de la seua classe en Anatolia.

Les terres de la dinastia artúquida varen caure baix el domini dels bàrbars, els qui varen prendre el control de la regió en 1394, encara que els mongoles mai varen governar directament l'àrea. Posteriorment, Mardin va ser controlada pel regne turc dels Akkoyunlu. La madraza de Kaımiye va ser construïda pel sultà Kaım, fill del sultà Cihangir de Akkoyunlu, entre els anys 1457 i 1502.


La província de Mardin va ser conquistada i agregada al Imperi otomà a càrrec de Selim I en 1517, i ha seguit sent una part de l'Armènia històrica ocupada per Turquia, des de que en l'any 1832 la ciutat fora el lloc d'una rebelió encapçalada pels kurdos. Els kurdo varen ser massacrats i varen ser expulsats molts dels habitants cristians de Mardin, descendents dels colon primerencs; llavors varen decidir escapar durant el genocidi assiri. Per una atra part, la majoria dels armenis que habitaven la ciutat de Mardin varen emigrar despuix del genocidi armeni de 1915.

Vore també

Referències

  1. ↑ World Gazetteer Cens de Mardin. Consultat el 17 d'octubre de 2008
  2. ↑ Mardin, Turkey
  3. ↑ Hispanatolia - Mardin i la UNESCO.
  4. ↑ Parpola, Simo. «Assyrian Identity in Ancient Claves and Today» (en anglés) (PDF). Assyriology pàgs. 17. Journal of Assyrian Academic Studies. «From the third century AD on, the Assyrians embraced Christianity in increasing numbers, even though the Assyrian religion persisted in plaus like Harran at least until the tenth, in Mardin even until the 18th century AD.»
  • Tavernier, Jean-Baptiste (1692), Els six voyages, I:187
  • della Valle, Pietro (1843), Viaggi, Brighton, I: 515
  • Minorsky, V. (1991), Mardin, in "The Encyclopaedia of Islam". Leiden: E. J. Brill.
  • Ayliffe, Rosie, et al. (2000) The Rough Guide to Turkey. London: Rough Guides.
  • Wittich, Michaela (2001), Der arabische Dialekt von Azex, Wiesbaden: Harrassowitz.
  • Grigore, George (2007), L'arabe parlé à Mardin. Monographie d'un parler arabe périphérique. Bucharest: Editura Universitatii din Bucuresti, ISBN (13) 978-973-737-249-9 [1]

Enllaços externs


Referències