Poble kurdo

Poble kurdo

Els kurdo o curdo són un poble iranio que habiten la regió montanyosa del Kurdistan, en Orient Pròxim o Àsia Occidental, repartida principalment entre els Estats sobirans de Síria, Iraq, Turquia i Iran. També existix població kurdo en un àrea geogràfica més extensa, que comprén des dels monts Tauro fins a l'oest dels replanells d'Iran; i des del mont Ararat (des de 1923 despuix del extermini dels armenis de la otrora Armènia Occidental) fins al peu dels tossals contigus a les planures mesopotámicas, en enclavaments significatius en l'extrem oriental de Síria i en Armènia i la Província Autònoma de Najicheván en Azerbaiyan. Els kurdo són en la seua majoria musulmans suníés, encara que una important minoria encara seguix la religió tradicional kurdo, el yazidismo.

Si ben els kurdo es cohesionan per elements com la llengua, el kurdo, existixen variants idiomàtiques per tot el Kurdistan. En Turquia els kurdo parlen el kurmanyi (o kurdo norteny) i el zaza. En el nort d'Iraq es parla el sorani i els kurdo d'Iran, ademés del sorani i el kurmani, també parlen distints dialectes en el surest del país.

El poble kurdo és la minoria ètnica més gran d'Oriente Pròxim que no es troba establida en alguna forma d'Estat nació propi. Són entre 36,4 i 45,6 millons de persones —segons estimacions de 2016, encara que no existixen censos oficials—, que habiten principalment (en orde descendent) en Turquia, Iran, Iraq i Síria. Hi ha també una important presència kurdo en la Unió Europea i alguns Estats postsoviéticos.

Despuix de la Primera Guerra Mundial, en la que varen recolzar als aliats contra el Imperi otomà, els kurdo varen conseguir per mig del Tractat de Sèvres el reconeiximent de l'independència del seu país. No obstant, este acort internacional mai es va ratificar i va ser substituït pel Tractat de Lausana, que va supondre la partició de l'Imperi otomà.

Kurdo significa "héroe" en idioma persa.

Història

Artícul principal → Kurdistan#Història.

Edat Antiga

L'història del poble kurdo escomença en el 612 a. C. És un dels pobles indígenes de les planures i terres altes de Mesopotamia. No obstant, ni els acadèmics ni el poble kurdo estan d'acort en els orígens del grup. Una de les teories indica que els kurdo són descendents directes dels medos, l'imperi que va dominar la zona fins a la seua anexió pel imperi persa en 549 a. C.

Existix documentació de la presència dels kurdo des de el IV L'historiador grec Jenofonte, en el seu llibre Anábasis, relata una expedició Grega per la península de Anatolia. Com a poble, es varen enfrontar a la Asiria aqueménida, sent derrotats en 550 a. C.

Vore també: Casa de Kayus

Edat Mija

Durant la expansió musulmana els kurdo terminarien convertint-se a l'islam, pero sense perdre el seu idioma i identitat distintiva a pesar d'estar dividits en numerosos principats que varen ser disputats entre l'Imperi otomà i el persa.

El sultà kurdo Saladino (1138-1193) va ser fill de Ayyub, governador de Tikrit, i nebot de Shirkuh, lloctinent de Nur al-Din, senyor de Síria (1146-1174). Shirkuh es va fer en el control del Califato Fatimí d'Egipte (1169) en una campanya militar costejada per Nur al-Din i el mateix any va ser heretat per Saladino a la mort del seu tio.

Va dissoldre el Califato d'El Caire (1171) i, una volta proclamat sultà d'Egipte, va entrar en disputa en Nur al-Din, el seu senyor. A la mort de Nur al-Din (1174) es va fer en el poder en Síria, al nort fins a Armènia, a l'oest Mossul i el Kurdistan (1186), i en gran part dels Estats Creuats (1187).

Vore també: Bohtan, Dinastia ayubí, Dinastia marwánida, Dinastia Shaddádida, i Guerres árabo-bizantino

Edat Moderna

Durant la guerra turc-persa (1730-1736), els kurdo varen recolzar als otomans perque els varen prometre més autonomia.

Vore també: Batalla de Dimdim i Beth Garmai

Edat Contemporànea

Tractats de Sèvres i Lausana

Artícul principal → Tractat de Sèvres.

En la finalitat de la Primera Guerra Mundial, les potències vencedores es varen repartir el Oriente Pròxim en zones d'influència per mig del Acort Sykes-Picot. Les conferències posteriors en la ciutat de Sèvres varen discutir la forma en que es repartirien els territoris que havien estat baix domini del Imperi otomà.

El president d'Estats Units, Woodrow Wilson, va enviar a la Comissió King Crane per a tractar en les negociacions la qüestió sobre la creació d'un Estat armeni independent (Armènia de Wilson). Més vesprada, la Comissió va recomanar la creació del Kurdistan en una quarta part del territori d'Anatolia. L'informe sugeria que abdós estats serien administrats com a mandats d'Estats Units.

En la taula de negociacions, França va acceptar la creació d'un Estat kurdo, en la reserva de que no incloguera cap dels territoris kurdo que havien segut garantisats als francesos per l'Acort Sykes-Picot.

Ademés de França, els participants en la Conferència de Sèvres varen ser Regne Unit, Estats Units (com a observador), Itàlia, Japó, Armènia, Bèlgica, Grècia, Hiyaz (hui Aràbia Saudita), Polònia, Portugal, Romania, l'estat serbi-croata-eslové (més vesprada Yugoslàvia), Checoslovàquia, Turquia i una delegació kurdo que va actuar com a observadora en les discussions concernents al Kurdistan.

El resultat de la conferència va ser un proyecte de tractat de 433 artículs, firmat en Sèvres el 10 d'agost de 1920 pero mai va entrar en vigor ya que les parts concernents no ho han ratificat. Encara que el Tractat i en específic l'artícul 62 va definir les fronteres i l'hipotètica composició del futur Kurdistan, molts territoris en majoria kurdo situats a l'oest del Éufrates varen ser exclosos.

En resposta al Tractat de Sèvres, el general Mustafá Kemal Atatürk i els grups nacionalistes turcs varen posar en pràctica els seus plans per a la lliberació de Turquia de l'ocupació estrangera, conseqüència de la partició de l'Imperi otomà. La guerra d'independència turca va conseguir la seua major victòria militar per mig de la batalla de Dumlupinar, que va culminar el 9 de setembre de 1922 en la derrota de l'eixèrcit grec en el Egeo i la Anatolia occidental.

Per la seua banda, els aliats es varen afanyar a reconéixer de facto l'independència política de la nova república, tement que la Turquia kemalista poguera passar-se al camp soviètic. Baixe este raonament, el Tractat de Lausana, firmat per Regne Unit, França, Itàlia, Japó, Grècia, Romania, el regne serbo-croata-eslové i Turquia el 24 de juliol de 1923 va reconéixer –de jure- a l'Estat turc i va dividir el territori dels kurdo.

El Tractat de Lausana va ser una victòria per al poble turc. No obstant, per als kurdo, va marcar el començ d'una nova fase de sumissió. Els artículs del 40 al 45 especificaven que les minories en qüestió eren les «minories no musulmanes» (armenis, grecs, etc.). Les autoritats nacionalistes d'Ankara es varen refusar a incloure'ls entre les minories protegides per les estipulacions constitucionals.

Al mateix temps, les autoritats turques varen adoptar polítiques demogràfiques tendientes a encorajar als turcs a retornar i equilibrar el pes al seu favor en la nova república. A partir d'este moment l'insurrecció kurdo es va convertir en un fenomen endèmic dins del marc del Oriente Pròxim, caracterisat per #alçament armats en Turquia, combinat en periodos d'enfrontaments en Iran i Iraq.

Des de 1945

Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial en Europa en 1945, els kurdo demanen davant la ONU l'independència del seu territori. En 1946 es funda la República de Mahabad (Iran), d'un any de duració.

En 1978, Abdullah Öcalan funda el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que escomença a operar en Turquia. En 1984, l'PKK desencadena una guerra oberta contra Turquia.

En Plantilla:Nts guerrillers i més de Plantilla:Nts militants actius, el conflicte va supondre un total de Plantilla:Nts morts i 3000 pobles kurdo destruïts fins a 1999, quan Öcalan va ser arrestat i els militants de l'PKK varen depondre les armes.

Entretant, es va perpetrar el atac químic a Halabja en 1988 contra la població Kurdo d'Iraq. No obstant, des de la caiguda del règim de Sadam Huseín despuix de la invasió d'Estats Units i els seus aliats en 2003, es va concedir als kurdo, que varen colaborar activament en les tropes d'ocupació aliades, la creació de la Regió Autònoma del Kurdistan.

Dins de la guerra civil síria iniciada en 2011, el president Bashar al-Ásad va promulgar un decret pel que va acordar la ciutadania als habitants d'orige kurdo, de la que estaven privats des de 1962. Des de 2014 es varen resistir a l'invasió yihadista del Estat Islàmic i s'han defés de l'instauració de la seua califato en territori kurdo.

Vore també: Segona guerra kurdo-iraquí

Nacionalisme

Artícul principal → Nacionalisme kurdo.

El moviment independentiste kurdo va sorgir a principis de el XIX.

• Abdullah Ocalan, líder del PKK condenat a cadena perpètua, escritor d'ensajos polítics a on planteja una solució democràtica al conflicte del poble kurdo.
• Ali ibn al-Athir (12 de maig de 1160-1233) va ser un historiador kurdo musulmà naixcut en Şırnak, Anatolia.
• İsmet İnönü, president democràtic de Turquia (1884-1973) de pare kurdo i mare turca, va favorir l'integració dels kurdo en la república kemalista, fins que va ser derribat per un colp militar en 1960.

Comunitats kurdo

El poble kurdo constituïx un colectiu heterogéneu des del punt de vista ètnic. Està marcat per un caràcter tribal —varen ser en la seua majoria nómades fins al final de la Primera Guerra Mundial— que finalment ha dificultat l'establiment d'un estat.

Vore també: Jaf, Refugiats kurdo, i Kurdistan iraní

Turquia

Artícul principal → Kurdistan turc.

La major part dels kurdo habita en Turquia, el grup dels quals de població era d'aproximadament 15 millons en 2016 (el 18 % del total del país).

Vore també: Immigració turca en Alemània

Iraq

Artícul principal → Ataque químic a Halabja.

En Iraq, els kurdo són la quarta part de la població, és dir, uns cinc millons de persones. La (Unió Patriòtica del Kurdistan (PDK) es va fundar en 1975 i preval l'influència de la família Barzani en Iraq, a on tenen un alt grau d'autonomia sobretot en Erbil.

• Yalal Talabani, president d'Iraq.

Síria

Artícul principal → Rojava.

Els kurdo representen aproximadament el 10 % de la població en Síria.

L'Unió Europea i els kurdo

Al començament de la década de 2000, en el seu procés encaminat a la adheriment de Turquia a l'Unió Europea, el Parlament turc va aprovar una série de reformes als drets culturals dels kurdo, com la normativa aplicable a les retransmissions radiofòniques i televisives en idiomes distints del turc (concretament en kurdo) aprovada per l'Alt Consell Audiovisual. Estes mides buscaven per a complir en alguns dels criteris de l'UE en matèria de drets humans.

En el marc de la guerra contra Estat Islàmic (EI), el Consell de ministres de Relacions Exteriors de l'Unió Europea va acordar en 2014 l'entrega d'armes als Peshmerga (combatents kurdo en Iraq). Reunits d'urgència en Brusseles, els cancellers dels Estats membres de l'UE varen acordar unànimement l'enviament de #armament als kurdo que combatien als yihadistes del EI. No obstant, des de llavors l'UE ha reiterat el seu respal a l'integritat territorial d'Iraq.

Per una atra part, en giner de 2016 es va realisar la XII Conferència Internacional en el Parlament Europeu sobre l'Unió Europea, Turquia i els kurdo.

Sobre l'emigració kurdo a l'UE, dels aproximadament 2,5 millons de persones de nacionalitat o orige turc que viuen en Alemània, un milló són kurdo.

Vore també: Adheriment de Turquia a l'Unió Europea, Crisis migratòria de 2015 en Europa, Immigració turca en Alemània, i Refundació de l'Unió Europea

Cultura

Artícul principal → Kurdistan#Cultura.

• Ehmedê Xanî, escritor, poeta i filòsof kurdo.

Bibliografia

• (2020) Els Llibres De la Catarata (ed.). Kurdo. ISBN 8490979022.
• Velázquez Elizarrarás (2007). «V», Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (ed.). el%20kurdistan&hl=és&pg=PA375#v=onepage&q=dret%20internacional%20i%20geopolitica%20en%20el%20cas%20de el%20kurdistan&f=false L'estudi de cas en les relacions jurídiques internacionals: modalitats d'aplicació del dret internacional. ISBN 9703243355.
• (1992) IEPALA (ed.). Kurdistan, una colónia internacional: reflexions crítiques sobre la realitat del poble kurdo. ISBN 848543692X.

Enllaços externs

• M. I. Pampín, Claus de la situació en Iraq, El conflicte kurdo en Iraq,
• Implicancias del problema kurdo per al futur d'Iraq;
• N. Méndez Construcció i deconstrucción nacional en Mig Orient: el cas d'Iraq, en Transoxiana, Journal Lliure d'Estudis Orientals.

[[Categoria:#Ètnia d'Iran|Kurdo]] [[Categoria:#Ètnia de Turquia]] [[Categoria:#Ètnia dividides per fronteres internacionals]] [[Categoria:#Ètnia d'Iraq]]