Guerra contra Estat Islàmic

Guerra contra Estat Islàmic

{{Ficha |tipocabecera = autor |titulo = Guerra contra Estat Islàmic

|subtitulo =

|imagen = 2014 military intervention against ISIS collage.png |tamañoimagen = 200px |pie =

|etiqueta1 = Data |datos1 = 5 de juny de 2014-present
(Plantilla:Edat en anys, mesos i dies). |etiqueta2 = Lloc |datos2 = Camp de batalla:
|etiqueta4 = Casus belli |datos4 = |etiqueta5 = Conflicte |datos5 = |etiqueta6 = Objectius |datos6 = |etiqueta7 = Métodes |datos7 = |etiqueta8 = Estat |datos8 = |etiqueta9 = Resultat |datos9 = En curs

• Derrota de Dáesh en Iraq, Líbia i Líban.

• Mort d'Abu Bakr al-Baghdadi, líder d'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant.
• Atacs en missils d'Iran a Iraq i de milícies pro-iranís a bases i interessos i combois estrangers en Iraq i Síria.
• Fi de les operacions de combat i retirada de les tropes de combat de la Coalició anti ISIS, d'Iraq.
• Mort d'Abu Ibrahim al Hashemi al Qurash, en Síria.

Atacs a bases de la Coalició antiyihadista per l'ofensiva israelita en Gaza. |etiqueta10= Conseqüències |datos10 = |etiqueta11= Cambis territorials |datos11 = {{{territori}}}

La guerra contra Dáesh, guerra contra Estat Islàmic o guerra contra ISIS és el conflicte armat desnugat el 5 de juny de 2014, quan el grup terroriste Dáesh, junt en militants suní i tribus antigubernamentales, va llançar una ofensiva contra els eixèrcits d'Iraq i Síria. Les forces de Dáesh ―també conegut com ISIS, Estat Islàmic o Dáish― varen atacar Samarra (Iraq) eixe mateix dia i es varen apoderar de Mossul i Tikrit durant els dies 9 i 11 de juny. A finals de més, Iraq havia perdut el control de tota la frontera occidental en Jordània i Síria.

El 29 de juny de 2014, Dáesh va declarar un califato que incloïa a Síria i Iraq. Abu Bakr al-Baghdadi, líder del grup, va ser declarat per este «califa i líder de tots els musulmans».

A mida que les forces de seguritat iraquí es retiraven cap al sur, les forces del Govern Regional del Kurdistan varen ocupar part dels territoris disputats entre Iraq i Kurdistan, incloent el centre petroler de Kirkuk. Els observadors internacionals varen interpretar la movilisació kurdo com l'última senyal de la «creixent anarquia» en Iraq.

El primer ministre d'Iraq, Nuri al-Maliki, va demanar un estat d'emergència nacional el 10 de juny, despuix de l'atac en Mossul, pero va ser denegat pel Consell de Representants d'Iraq, a on molts parlamentaris suní i kurdo varen boicotejar la sessió oponent-se a un increment dels poders del primer ministre. En agost d'eixe any, una coalició internacional va llançar la seua pròpia ofensiva en la regió per a fer front a l'insurgencia d'Estat Islàmic.

Síria va decidir intervindre en la guerra en respal aéreu, i varis mijos varen afirmar que la Guàrdia Revolucionària Iraní, al mando del general Qasem Soleimani, participava en el conflicte des de fa temps, cosa que el govern iraní havia desmentit.

El 8 d'agost de 2014, a petició urgent d'Iraq, Estats Units va decidir intervindre en la guerra, per a defendre les minories cristianes i yazidíes, ademés de resguardar a les instalacions i militars nortamericans situats en dit país. Estats Units va decidir bombardejar posicions dels terroristes, llimitant-se a realisar sol atacs aéreus. Més tart, Obama va expressar el seu desig de crear una coalició internacional en l'objecte d'acabar en els yihadistes, recolzada i conformada per trenta dos països i respalada per les Nacions Unides. Estats Units va denominar a la seua operació militar en la guerra contra Estat Islàmic com a Operació Determinació Inherent o Operació Resolució Inherent (en inglés: Operation Inherent Resolve).

Tant Nahla Al-Hababi (representant de la província de Nínive en el Parlament iraquí) com Qasim Al Araji (llegislador iraquí) i Hadi Al Ameri (secretari general de Badr), varen afirmar que Estats Units havia entregat armes al grup yihadiste. Varis analistes polítics creuen que Estats Units va crear a Estat Islàmic per a acabar en el govern del president siri Bashar A el Assad. Per una atra part, Yousaf al Salafi (un comandant de Dáesh capturat pels servicis d'inteligència pakistaní) va afirmar també que el grup estava rebent finançació d'Estats Units per a comprar armes, operar i reclutar jóvens que combaten en Síria, Iraq i Pakistan.

Pese a que l'ofensiva de la coalició contra Dáesh es basa en els atacs aéreus, les seues tropes s'han vist atacades mentres entrenaven forces iraquí en les seues respectives bases. Estes varen respondre de manera defensiva, respectant el protocol de guerra planejat, encara que es varen portar a terme algunes missions ofensives per a rescatar rehens.

En giner de 2015, Dáesh va penetrar i es va instalar en Afganistan (estant este ya en guerra) per a rivalizar en els talibán, pero l'OTAN va detindre el seu alvanç. Estat Islàmic estava ya intervenint en esta data en el conflicte libio iniciat en 2014. Posteriorment, la guerra contra Estat Islàmic es va expandir a Egipte, Nigèria i Rússia ademés d'Israel, Turquia, Yemen i Líban entre uns atres.

En juliol de 2015, la coalició confirmava la baixa de numeroses unitats d'Estat Islàmic, entre combatents, vehículs i demés unitats tàctiques.

En decembre de 2015 Rússia va entrar oficialment en la guerra civil síria recolzant al govern siri i a la seua volta va declarar la guerra al Dáesh. En març de 2016, Vladímir Putin, president de Rússia, va anunciar oficialment l'inici de la retirada de les tropes de Rússia en Síria en donar per complida la seua missió antiterrorista, pero va dir que Rússia mantindrà la seua presència en el port siri de Tartus i en l'aeròdrom Hmeymim.

Si ben Rússia solament va expressar mantindre's dins de les seues bases militars en Síria pero va continuar l'acció bèlica directa en conjunt en accions ofensives de les Forces Armades Síries per a recuperar les seues possessions perdudes que estaven en mans de Dáesh.

Numerosos manifestants varen expressar la seua oposició tant a la guerra com a l'islamofobia i el yihadisme de manera creixent; aixina mateix, Dáesh es va adjudicar l'autoria de múltiples atentats succeïts en els cinc continents.

Personalitats com el ministre de Relacions Exteriors jordà Nasser Judeh, el rei jordà Abdalá II o el papa Francisco han expressat que la guerra contra Dáesh és part d'una «Tercera Guerra Mundial» globalizado.

El 6 de decembre de 2017, Rússia va anunciar la derrota total dels terroristes de Dáesh en Síria, mentres que Iraq va declarar la derrota del grup terroriste en el seu territori tres dies despuix. Al mateix temps, Iran també va declarar la derrota de l'organisació terrorista en Iraq i Síria.

El 19 de decembre de 2018 el president dels Estats Units Donald Trump anuncie el retir dels efectius militars i civils desplegats allí en Síria expressant que dit retir es deu a que la missió derrotar a l'Estat Islàmic es va complir. L'11 de giner de 2019 el Pentágono anuncie el començ de la retirada de la maquinària militar de Síria.

A finals de febrer de 2019 la Casa Blanca va anunciar que finalment va decidir deixar en Síria entre 200 i 400 militars per a prestar respal a les forces de la coalició que permaneixquen en el país.

A principis de febrer de 2019 les forces kurdo síries respalades per l'aviació de la coalició estrangera liderada per EE.UU varen llançar un assalt final contra l'últim reducte de Dáesh en Baguz, en l'est de Síria. Finalment el 22 de març del mateix any les forces kurdo varen conseguir prendre el reducte i en això estes forces de la mateixa manera que la Casa Blanca varen declarar a Síria lliure de la presència de Dáesh i en això la victòria sobre l'organisació terrorista en Síria.

Turquia va començar el 9 d'octubre de 2019 l'operació Font de Pau en el nort de Síria en l'argument d'alluntar a les milícies kurdo de la seua frontera i delimitar una «zona segura» per a acollir als mils de refugiats siris que permaneixen en el seu territori. Debido a ello Estats Units a petició de Turquia va decidir retirar un gran contingent de tropes de la zona delimitada per Turquia per a que esta última puga portar a terme l'operació. Per un atre costat les FDS kurdo varen reclamar a EE.UU. d'abandó i traïció i varen decidir demanar ajuda a les forces militars del govern siri.

Per una atra part Rússia va fer un acort en Turquia per al control d'una zona segura en l'àrea demarcada del nort i noreste de Síria, per això patrulles militars russes i turques custodien l'àrea.

Les activitats de l'operació estrangera contra Dáesh es varen paralisar temporalment en giner de 2020 per l'amenaça d'Iran en la regió i de que este país llançara una decena de missils sobre bases estrangeres en Iraq en represàlia pel assessinat del General Qasem Soleimani i el comandant de les Forces de Movilisació Popular iraquí, Abu Mahdi al-Muhandis per part d'Estats Units, inclús algunes tropes d'alguns països de l'operació contra Dáesh es varen retirar com el cas d'Espanya i Alemània, ademés el govern iraquí havia expressat el seu desig de la retirada de les tropes estrangeres del país

Ademés les milícies pro-iranís porten a terme atacs en missils contra bases militars de les forces estrangeres i els seus interessos en Iraq i Síria des d'octubre de l'any 2019 a on es va tindre un saldo de militars estrangers morts i ferits, en resposta Estats Units i Regne Unit varen portar a terme atacs aéreus contra estes milícies, ademés també les milícies porten a terme atacs contra combois de la coalició internacional.

En març de l'any 2020 algunes de les forces internacionals es varen retirar com a part del desplegament programat per cada país i pel brot del coronavirus (covid-19).

El 9 de decembre de 2021, el conseller de seguritat nacional iraquí, Qasim al Araji, anuncie el fi de la missió de combat d'Estats Units i aliats de la coalició contra el EI. Per la seua banda el primer ministre d'Iraq, Mustafa Al-Kadhimi, anunci que les tropes de combat es retiraran del país, en lo que la missió passarà a unes funcions d'assessoria i capacitació.

Per això el 22 de decembre de 2021, les tropes de combat estrangeres es varen retirar d'Iraq, quedant solament les d'assessorament.

Després de la derrota territorial de ISIS (Dáesh) en 2019, les potències occidentals liderades per Estats Units, i els aliats de Síria com Rússia i Iran, es varen dedicar a combatre als remanentes de ISIS que es varen estajar especialment en zones desérticas com les de l'est de Síria i esta ultima agrupació terrorista es dedica a cometre atacs especialment contra les forces locals síries i iraquí. aixina com també contra les forces kurdo i poblacions civils de la regió.

Actualment es troben desplegats 900 efectius militars nortamericans destinats en Síria i 2500 efectius militars en Iraq, en el supòsit objectiu de l'eliminació duradora i total del grup terroriste Estat Islàmic, la qual es va véncer territorialment a este últim en l'any 2019.

Trasfondo

Vore també: Enfrontaments en Ambar

Originalment Estat Islàmic era una ret d'Al Qaeda, que va ser perdent afinitat en esta despuix de successius conflictes interns. A mitan del 2014, Estat Islàmic conquistava mils de localitats entre Iraq i Síria, passant a autodenominar-se Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant (en inglés: Islamic State of Iraq and Levant, o ISIS), per a aixina despuix fundar un califato en Abu Bakr al-Baghdadi autobautizado com la seua califa "Ibrahim".

A principis de giner de 2014, els yihadistes d'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant es varen apoderar de les ciutats de Faluya i Ramadi, controlant gran part de la xx Governació de Ambar. Posteriorment, l'eixèrcit iraquí va mamprendre una ofensiva contra la regió de Ambar, fortalea d'Estat Islàmic, en l'objectiu declarat de sometre la regió controlada pel govern. Samarra va ser recapturada per les forces iraquí el 5 de juny de 2014,

mentres que els intensos bombardejos sobre Faluya varen debilitar a les forces d'Estat Islàmic. No obstant, els yihadistes havien fet alvanços en la veïna Síria, des d'a on els apleguen les armes, per lo que s'han enfortit substancialment en la seua posició.

A principis de juny, els insurgents varen començar a alvançar en el centre i nort d'Iraq, despuix de la campanya de l'eixèrcit en la regió de Ambar. En eixe moment, encara tenien el control de la major part de Faluya i Garma, aixina com parts de l'A el-Haditha, Jurf A el Sakhar, Aná, Al-Qa'im, Abu Ghraib i varis assentaments més menuts en la Governació de Ambar.

En una enorme coalició entre països àraps i occidentals, escomençaria una guerra aérea en contra de l'expansió i el desplegament dels insurgents, voluntaris yihadistes de varis països del món. Els terroristes d'Estat Islàmic varen ser provocant decenes d'atentats i eixercint una série de conexions en atres cèlules terroristes com Boko Haram més un insòlit nivell propagandístic en les rets socials. Actualment Estat Islàmic cobrix una superfície important entre Síria i Iraq, ademés d'alguns territoris en Líbia i Nigèria.

Desenroll

Iraq

En la nit del 9 al 10 de juny de 2014, terroristes del grup Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant es varen apoderar de la major part de la ciutat iraquí de Mossul. S'estima que al voltant de 1300 yihadistes armats es varen apoderar de les oficines governamentals de la província de Nínive, instalacions militars i l'Aeroport Internacional de Mossul.

Es creïa que aproximadament 500 000 habitants de Mossul havien fugit de la ciutat. El primer ministre d'Iraq, Nuri al-Maliki, va demanar un estat d'emergència nacional despuix de l'atac. El 10 de juny Mossul va caure en mans dels insurgents, i al sendemà la ciutat de Tikrit, a on estos varen incendiar els edificis del govern i varen lliberar a centenars de presos de la presó local.

Encara que el Parlament no va conseguir el quorum necessari per a aprovar l'estat d'emergència, el Govern va passar a l'ofensiva el 12 de juny bombardejant posicions rebels. Al sendemà combatents d'Estat Islàmic varen entrar en la ciutat de Yalula, en l'est d'Iraq, segons va informar la cadena de televisió Al Arabiya.

Per la situació en Iraq, casi mig milló de ciutadans entre hòmens i dònes es varen allistar en l'Eixèrcit d'Iraq en la finalitat d'acabar en el terrorisme.

Contraatac governamental

El 13 de juny de 2014, les forces iraquí, en respal d'elements de la Força Quds i la Guàrdia Revolucionària iraní, es varen reunir en Samarra i varen afirmar haver recuperat parts de la governació de Saladino, en concret el poble de Dhuluiya.

Periodistes d'Al-Monitor en Mossul i Tikrit varen informar que els atacs aéreus governamentals repetits varen fer que els yihadistes d'Estat Islàmic s'apartaren de posicions fàcilment visibles dins de les ciutats. En el seu lloc, militants associats en l'Eixèrcit Naqshbandi i atres grups antigubernamentales liderats per antics oficials baazistas, varen assumir el rol visible de patrullaje i administració. Els terroristes varen designar als antics generals baazistas Azhar al-Obeidi i Ahmed Abdul Rashid com a governadors de Mossul i Tikrit. Els militants suní varen permanéixer en Tikrit i el seu estratègicament important base aérea de Spyker. En Tikrit, els insurgents varen minar les rutes que conduïen a la ciutat i varen posicionar la seua artilleria per a resistir a un possible sege.

Segons el periòdic britànic The Guardian, el 13 de juny en el cridat a les armes portada a terme per l'autoritat chiïta més important d'Iraq, el gran ayatolá Ali al-Sistani, va movilisar en menys d'un dia a aproximadament una divisió de milicians que, a diferència de l'eixèrcit regular, no fugirien en enfrontar-se en terroristes.

El 14 de juny de 2014, Al-Maliki es va dirigir a Samarra i va declarar que «Samarra serà el punt de partida, l'estació de trobada de les nostres tropes per a netejar cada polzada profanada pels passos d'eixos traïdors». La televisió estatal iraquí va assegurar que l'eixèrcit havia conseguit capturar Dhuluiya, pero oficials de seguritat en Samarra i testics varen contar a la CNN que el poble seguia estant baix control d'Estat Islàmic.

El mateix dia (14 de juny de 2014), l'eixèrcit iraquí va atacar a l'Estat Islàmic en Al-Mutasim, 22 km al surest de Samarra, obligant als terroristes a retirar-se al desert que rodeja el poble. Mentrestant, el personal mèdic de Mossul va rebre els cossos de 128 soldats i policies iraquí morts en els enfrontaments.

Ademés, es va informar que l'eixèrcit iraquí havia matat a sèt soldats kurdo en un atac aéreu en Diala. Yabar Yawar, el secretari general dels peshmerga, va dir que les conversacions en les autoritats iraquí estaven en marcha per a averiguar lo que havia succeït. Al sendemà (15 de juny de 2014), l'eixèrcit va recuperar Ishaqi i va trobar els cossos cremats de 12 policies. A fins de juny de 2014, ya eren més d'un milló els civils desplaçats en Iraq.

Alvanç continuat dels insurgents en Iraq i captura de Tal Afar i Saqlauiya

El 15 de juny de 2014, despuix de repetits intents va culminar en la captura de Tal Afar i la base aérea propenca.

Els defensors, composts principalment per turcomanos chiïtes i soldats de Mossul, varen escapar a territori controlat per kurdo. Durant la lluita per Tal Afar, varen morir 18 terroristes i 10 civils, pels atacs en artilleria dels insurgents. La guarnició va sofrir un número indeterminat de baixes. Varen sorgir rumors de la captura en Tal Afat del major general Abu Al-Waleed, pero més tarde ho va negar en la televisió estatal. Durant el dia, els terroristes varen afirmar haver eixecutat a entre 1000 i 1700 soldats capturats, mentres que l'eixèrcit va assegurar que la Força Aérea havia matat a 279 yihadistes en les 24 hores prèvies. L'anàlisis per experts militars dels vídeos d'eixecucions, pujats en Internet pels terroristes, varen confirmar la mort d'a lo manco 170 soldats.

També el 15 de juny, Estat Islàmic va alvançar en la província de Diala, apoderant-se de dos pobles en Adhaim, al noreste de Bagdad. El dia següent, uns 28 milicians voluntaris chiïtes varen morir en una emboscada organisada per Estat Islàmic al sur de Samarra. Mentres, els milicians varen assegurar haver matat a 56 insurgents en zones de l'oest i sur de Bagdad, i els combats en Diala varen deixar un saldo de 29 insurgents i huit soldats morts.

Va morir ademés el primer soldat iraní.

A l'oest de Bagdad, Estat Islàmic va conquistar Saqlauiya. S'ha presentat informació contradictòria en relació en el número de morts i l'identitat dels responsables de la mort de 44 presoners en una comissaria en Baqubah durant la nit. Segons el Washington Post, els presoners varen morir durant els combats contra Estat Islàmic, o be varen ser eixecutats "preventivament" per les forces de seguritat. També es desconeix la situació sobre l'assessinat d'un iman suní en Bagdad.

El 17 de juny, segons la BBC, l'Eixèrcit havia capturat districtes de Baquba. Per una atra part, les forces de seguritat es varen retirar del pas fronteriç d'Al-Qa'im, que va ser ocupat per yihadistes del Front al-Nusra (pertanyent a Al-Qaeda) i l'Eixèrcit Lliure Siri, dos grups de la Guerra civil síria. Ademés, a l'est de Samarra es varen descobrir els cossos de 18 membres de les forces de seguritat que havien segut eixecutats.

Baiji

El 18 de juny, Estat Islàmic va atacar la major refineria de petròleu d'Iraq, en Baiji, en morters i ametralladores. Un funcionari dins de la refineria va dir que els yihadstas havien capturat el 75 % de les instalacions, mentres que un portaveu militar va afirmar que l'atac havia segut repelit, en 40 insurgents morts.

Mentrestant, els yihadistes varen invadir tres llogarets en la província de Saladino, despuix d'uns enfrontaments que varen deixar uns 20 civils morts. Ademés, Índia va denunciar que 40 dels seus ciutadans, que es trobaven treballant per a una empresa de construcció turca en Mossul, havien segut seqüestrats per Estat Islàmic. Al mateix temps va ser eixecutat Rauf Abdel Rahman, el president del tribunal durant el juí de Sadam Husein i juge que ho va condenar a mort, que havia segut capturat per insurgents dos dies abans.

El 19 de juny, les forces governamentals varen assegurar haver recuperat el control total de la refineria de petròleu de Baiji, despuix d'uns combats en els que varen morir 100 terroristes. No obstant, un testic iraquí que va passar conduint per davant va contar a Associated Press que Estat Islàmic havia penjat les seues pancartes en torres de vigilància i havien creat llocs de control al voltant de les instalacions. Arribada la nit, abdós bandos controlaven parts distintes de la refineria. El mateix dia, Estat Islàmic va capturar l'Instalació d'Armes Químiques de A el Muthanna prop del llac Tharthar, uns 70 quilómetros al noroest de Bagdad, en una zona que havia estat ben dominada pels rebels.

La nit 20 de juny, militars d'Estats Units varen comunicar a ABC News que els 270 soldats iraquí atrapats en la refineria de petròleu havien segut superats en número i armes. I en Estat Islàmic controlant les carreteres des d'i cap a Baiji, hi havia poques possibilitats de dur suministraments als soldats. Els yihadistes planejaven esperar fins que les tropes es quedaren sense menjar i municions. El mateix dia, Estat Islàmic va assegurar haver capturat la major part de l'Aeroport de Tal Afar. Les forces kurdo, a les que acompanyava un equip de la BBC, varen ser rodejades per Estat Islàmic en tres costats en Yalula i més vesprada es va confirmar que el control del poble s'havia dividit entre els kurdo i Estat Islàmic.

El 21 de juny, els insurgents varen conseguir apoderar-se per complet de la refineria despuix d'enfrontaments nocturns en les forces governamentals. Eixe mateix dia, milícies chiïtes iraquí es varen manifestar en tot Iraq per a mostrar la seua força. La manifestació més gran va ser en Bagdad, en a on varen participar mils de membres de la milícia chiïta Brigades del Dia Promés. Ademés, Estat Islàmic es va enfrontar en militants suní aliats en Hauiya, deixant un saldo de 17 morts.

El 23 de juny, els terroristes varen capturar l'aeroport de Tal Afar i es varen fer en la pròpia ciutat. Fonts de les forces de seguritat iraquí varen confirmar per primera volta la pèrdua de la refineria de Baiji despuix de varis dies d'atacs continus.

Per a llavors, fonts varen informar que una combinació de desercions, baixes i pèrdues d'equip havia paralisat a l'eixèrcit regular iraquí, forçant al Govern a dependre cada volta més de voluntaris procedents de milícies chiïtes. El govern iraquí va admetre també que essencialment havien abandonat la zona nort del país a les forces insurgents.

El 24 de juny, Síria va llançar els seus primers atacs aéreus en territori iraquí, despuix d'atacar prèviament els passos fronteriços en Iraq controlats per Estat Islàmic. Al sendemà, Síria va llançar nous atacs aéreus, que varen deixar un saldo d'a lo manco 50 morts i 132 ferits, incloent civils, despuix d'alcançar un edifici municipal, un mercat i un banc en Al Rutba. No va quedar clar si varen entrar soldats siris en territori iraquí. Eixe dia, fonts nortamericanes anònimes varen comunicar que Iran havia establit un centre de control especial en la base aérea del-Rasheed en Bagdad i que estava volant una «flota menuda» de drones Ghods Ababil sobre Iraq. Ademés, una unitat d'inteligència de senyals iraní havia segut desplegada a la base aérea per a interceptar comunicacions electròniques entre els combatents i els comandants d'Estat Islàmic. Dèu divisions de tropes iranís regulars i de la Força Quds es varen congregar en la frontera entre Iran i Iraq i al voltant de dos dotzenes d'avions d'Iran es varen estacionar en l'oest del país. Per a llavors, els combats proseguien en la refineria de Baiji, i el govern va enviar tropes de reforç. Els insurgents també varen capturar el camp petrolífer de Ajeel, despuix de la pren del poble propenc del-Alam, i varen rodejar per tres costats la gran Base Aérea de Beleu, coneguda com Camp Anaconda baix l'ocupació nortamericana, disparant-li en morters.

Les forces de seguritat varen reportar haver matat a 60 terroristes al sur de Tikrit.

El matí del 26 de juny, els yihadistes varen ocupar el poble de Mansuriyat al-Yabal, que alberga quatre camps de gas natural, encara que les forces governamentals varen conseguir recapturar el poble el dia següent. També varen recuperar Al-Alam.

Segona batalla

Artícul principal → Segona batalla de Baiji.

El 14 de novembre, les tribus suní i les forces iraquí varen conseguir recuperar la ciutat. La refineria va ser escenari d'intensos combats, i avions de l'Eixèrcit ametrallaron posicions d'Estat Islàmic en torno de les instalacions al nort de la ciutat. despuix de ser els terroristes abatuts, la bandera iraquí va ser issada. La televisió estatal també va informar sobre la «lliberació de Baiji», citant a un alt comandant de l'Eixèrcit en el lloc, el general Abdul-Wahab al-Saadi. El 27 d'eixe més, un atre enfrontament entre soldats iraquí i membres d'Estat Islàmic va deixar un saldo de 12 terroristes morts.

Tercera batalla

Artícul principal → Tercera batalla de Baiji.

L'11 d'abril de 2015 Estat Islàmic va llançar un nou atac contra la refineria, i va tornar a fer-se en el control de part de la refineria despuix d'intensos combats.

El 20 d'abril de 2015, les forces de seguritat varen recuperar el control de la refineria.

El 15 d'agost de 2015, Estat Islàmic va tornar a atacar la refineria en 12 coches bomba, encara que solament una va aplegar a l'interior de la refineria, els demés varen causar baixes en l'extrarradi de la mateixa. Despuix d'això, es varen produir enfrontaments, que varen deixar a lo manco 20 yihadistes morts. Aixina mateix, un suïcida es va immolar en una concentració de soldats en A el Rayahs, 18 km al sur. Atres 10 soldats varen morir, una semana despuix de l'atac, en un atentat suïcida.

Ofensiva de Tikrit

Artícul principal → Ofensiva de Tikrit.

El 26 de juny de 2014, les forces governamentals varen llançar un assalt aerotransportado en Tikrit, en el que tres o quatre helicòpters varen volar fins a un estadi en l'universitat de la ciutat. Un dels aparats va ser derribat i es va estrelar en l'estadi, mentres que un atre va tindre que realisar un aterrisage d'emergència despuix de sofrir un fallo mecànic. La tripulació del segon helicòpter, que incloïa un pilot libanés, va ser capturada pels insurgents. Varen esclatar intensos combats entorn al recint universitari, mentres francotirador militars es posicionaven en edificis alts del campus. En les primeres hores de l'assalt, un helicòpter de combat va colpejar el recint del hospital de la ciutat. El dia següent (27 de juny de 2014), els combats proseguien en l'universitat, i es varen enviar a milicians chiïtes entrenats en Iran, que varen assegurar haver capturat tots els edificis alts del campus universitari.

Lliberació de Tikrit

Artícul principal → Segona batalla de Tikrit.

Des de principis de març de 2015, tant l'eixèrcit iraquí com les forces armades iranís es varen propondre lliberar la totalitat de localitat iraquí de Tikrit. Iran va enviar un contingent de la Guàrdia Revolucionària per a respalar als 30 000 combatents iraquí al mando del general Qasem Soleimani, mentres que l'aviació nortamericana va optar per mantindre's al marge de l'operació.

No obstant, el líder de la milícia chiïta més gran que ha pres part en l'operació, Hadi al Amiri, va assegurar que Al Dur havia segut «totalment lliberada», i que simultàneament s'estava preparant una operació similar en un atre poble propenc a Tikrit, Al Alam.

Finalment, l'11 de març, les forces iraquí i iranís varen conseguir entrar en la ciutat de Tikrit, pero no varen conseguir recapturar l'urbs. Els tancs varen irrompre en el barri de Qadisiya, al nort de la ciutat, i varen alvançar carrer per carrer cap al centre, en el respal de helicòpters de combat i artilleria pesada. El hospital general va ser un dels primers edificis estatals en caure en una ciutat completament buida. Les escaramuzas més intenses es varen registrar en els voltants del complex de palaus construïts per Sadam Husein, que Estat Islàmic havia convertit en el seu quarter general. Poc despuix, un atre batalló va iniciar les arremeses des del sur de l'urbs espentant als terroristes cap a la localitat propenca d'Huwaija. Abans d'alcançar Tikrit, les forces progubernamentales havien «netejat» vàries localitats en el camí i trencat la defensa de la ciutat el passat dimecres. Les autoritats del Kurdistan iraquí varen acusar al grup Estat Islàmic de haver amprat en giner bombes en gas clor en un atac suïcida contra peshmergas.

El 25 de març i a petició del governe iraquí, l'aviació nortamericana va bombardejar les posicions d'Estat Islàmic en Tikrit, colaborant d'aixina implícitament en les forces iranís.

El 31 de març, el govern d'Iraq va anunciar que l'eixèrcit havia «lliberat completament» la ciutat de Tikrit. En una primera ofensiva, les forces iraquí varen recuperar en la nit anterior el control de l'edifici de la Governació provincial de Saladino. Despuix d'este moviment, a lo llarc del dia 31 varen alvançar fins a fer-se en el domini de la majoria dels departaments del Govern, aixina com dels palaus presidencials, en a on varen issar bandera d'Iraq.

El 17 d'abril, les tropes iraquí varen afirmar haver abatut al considerat mà dreta de Saddam Husein, el líder baazista Izzat Ibrahim al-Duri, que hauria actuat contra les forces de la coalició internacional durant la guerra d'Iraq. S'ha afirmat que va ser un dels líders més importants d'Estat Islàmic, i que a la seua volta –encara que el Partit Baaz ho nega– va mantindre vínculs en Al Qaeda.

Finalment, i despuix de no aplegar a poder confirmar-se la seua mort en les proves de ADN, A el Duri va reaparéixer el 15 de maig de 2015 en una entrevista d'àudio a la televisió oficial del Partit Baaz en la que feya referència a fets posteriors als de les seues suposta mort, demanant unitat als iraquí per a expulsar del país tant als islamistes com als iranís.

Hit

Artícul principal → Batalla de Hit.

El 2 d'octubre de 2014, centenars de terroristes d'Estat Islàmic varen conseguir penetrar en la ciutat d'Hit, en Iraq, despuix d'intensos enfrontaments contra les forces locals i els aliats suní. Durant l'incursió militar en Hit, els integrants d'Estat Islàmic varen fer us de coches bomba per a atacar els centres de seguritat i els principals organismes de Govern, una série d'agressions que varen provocar la mort d'a lo manco 42 elements de seguritat d'Iraq i centenars de desapareguts. Els yihadistes varen conseguir apoderar-se d'un batalló de tancs, el quarter del Regiment d'Infanteria, el quarter general dels guàrdies fronteriços de la Quarta Regió, el Departament de Policia i cinc comissaries, lo que va incrementar el seu potencial ofensiu dau l'abandó de suministraments.

El 13 d'octubre, els yihadistes es varen apoderar completament de la ciutat, i l'eixèrcit iraquí va deure traslladar-se a una base aérea síria propenca.

El 17 de juny, un bombardeig de la Força Aérea Iraqí sobre un camp d'entrenament d'Estat Islàmic, prop de Hit, va deixar un saldo de 34 terroristes morts.

Dhuluiya

Artícul principal → Batalla de Dhuluiya.

Fonts del governe iraquí varen informar el 5 d'octubre que terroristes d'Estat Islàmic varen recuperar el control de la mitat de la ciutat de Dhuluiya, a penes un dia en acabant de que l'Eixèrcit fera retrocedir a Estat Islàmic i conseguira entrar a l'urbs, ubicada en la vora del riu Tigris, a uns 70 quilómetros al nort de Bagdad.

Recaptura de Zumar i Jurf al-Sakhar

Artícul principal → Batalla de Zumar.

El 25 d'octubre, les forces kurdo i iraquí ―en respal aéreu de la coalició internacional― varen conseguir fer-se en el control de les ciutats de Zumar i Jurf al-Sakhar. L'ofensiva en Zumar va tindre lloc durant la matinada d'eixe dia, quan les forces kurdo varen alvançar sobre l'urbs des de cinc punts diferents, causant la mort de 50 terroristes, segons la televisió iraquí.

Per separat, les forces de seguritat iraquí varen arrebatar al grup Estat Islàmic el control de la ciutat de Jurf al-Sakhar, uns 50 quilómetros al sur de Bagdad, considerada clau degut a que es troba junt a la ruta que conecta a la capital en Najaf i Kerbala. Durant les operacions, a lo manco 498 yihadistes varen ser morts.

Al Sirayia i Al Mahbubia

El 23 de novembre, les forces iraquí ―respalades per milícies chiïtes i forces de seguritat kurdo― varen recuperar les poblacions d'Al Sirayia i Al Mahbubia, que Estat Islàmic havia capturat en agost despuix d'una ofensiva llampada en el nort i l'oest d'Iraq, despuix de forts combats en els terroristes.

Samarra

Artícul principal → Batalla de Samarra.

El 12 de decembre de 2014, l'eixèrcit iraquí va lliurar forts combats contra Estat Islàmic en les afores de Samarra, en acabant de que els terroristes intensificaren el seu assalt contra la ciutat del nort del país, que alberga un dels santuaris més sagrats per als musulmans chiïtes. L'ayatolá Ali al Sistani va advertir sobre el perill que supon l'alvanç de la milícia suní cap a les ciutats santes chiïtes com Samarra i, segons el seu portaveu, va demanar més esforços militars per a recuperar territori que encara està baix control del grup terroriste en el nort i l'oest, de majoria suní.

El 20 de giner de 2015, la Força Aérea va bombardejar posicions d'Estat Islàmic en les afores de la capital i el riu Tigris. Poc despuix l'infanteria va realisar un atre atac, matant a 45 terroristes.

L'1 de juny de 2015, els yihadistes varen fer esclatar un coche bomba contra una base militar en Muthanna, al sur de Samarra, deixant 38 morts i 16 ferits.

El 16 de juliol de 2015, cinc agents iraquí i milicians progubernamentales, aixina com 6 terroristes, varen morir en un atac d'Estat Islàmic contra una sèu de la Policia en la zona d'A el Raqa, a 15 quilómetros al sur de Samarra.

El 21 d'agost de 2015, 27 soldats varen ser ferits per un atentat suïcida contra les seues posicions. L'atac va ser una resposta als últims guanys de l'eixèrcit iraquí en la zona de Yamila, entre Samarra i la província d'A l'Anbar.

Tal Afar

Artícul principal → Caiguda de Tal Afar (2014).

El 21 de decembre de 2014, una força especial pertanyent als servicis de lluita antiterrorista i denominada Unitat d'Or, va bombardejar les posicions dels combatents d'Estat Islàmic en de l'aeroport militar de la ciutat de Tal Afar, 80 quilómetros a l'oest de Mossul. Finalment, despuix d'intensos combats, les forces iraquí varen recuperar el control de l'aeròdrom i els terroristes varen optar per retirar-se.

Les zones de Sinyar, Telafar i Al Baay han segut blanc d'atacs continus de l'aviació iraquí i de la coalició internacional, que lidera Estats Units, contra els refugis i llocs d'Estat Islàmic.

El 20 d'agost de 2017 les forces iraquí varen llançar una ofensiva per a recuperar la ciutat, després de varis dies de combats, finalment el 27 d'agost de 2017 les forces iraquí varen prendre el control de la ciutat. Tal Afar va ser l'última gran comarca, que controlava Estat Islàmic en la província de Nínive, despuix de la recuperació de la seua capital, Mossul, el que fora el gran bastió dels yihadistes en Iraq.

Alvances iraquí

Durant el Nadal de 2014, i en ajuda de milicians tribals i de l'aviació internacional, les forces iraquí varen recuperar unes vint localitats al nort i a l'oest de Bagdad que estaven en mans de yihadistes. Els efectius governamentals varen llançar vàries ofensives simultànees en eixes zones, a on varen morir també decenes de terroristes d'Estat Islàmic. En la província occidental d'A l'Anbar, catorze llogarets varen ser recuperades per l'Eixèrcit iraquí en la zona d'Al Yazira, en l'oest de la ciutat d'Al Ramadi. La ciutat d'Hadiza i el sur de la zona de Saladino varen ser bombardejades per l'aviació internacional.

Les forces iraquí varen iniciar una operació en àrees situades al nort de la localitat d'Al Dalueia. Ademés també varen ser lliberats el poble d'Al Tarisha i atres cinc en el sur de A el Dalueia, també es va decidir que estes accions continuaran fins a la recuperació de totes les zones baix el control d'Estat Islàmic en el sur de Saladino.

El 4 de giner de 2015, les forces de seguritat iraquí varen matar a 42 terroristes d'Estat Islàmic en combats a lo llarc del país. Trenta d'ells varen perir en un enfrontament en el districte de A el Baghdadi, dèu varen ser abatuts en Haditha, i atres dos varen morir en ser repelit un atac prop de la frontera en Aràbia Saudita, que va deixar un policia fronteriç iraquí mort i dos ferits.

Al sendemà, l'eixèrcit va lliberar els poblats d'Al-Bu Hadid i Al-Bu Nasser, en la província de Ramadi, i va desactivar uns 35 artefactes explosius deixats per Estat Islàmic en les cases dels seus habitants. Per un atre costat, 26 yihadistes varen morir en un atre enfrontament en Baiji.

El 12 de giner, 18 terroristes varen morir i atres 7 varen ser ferits durant una operació realisada per l'eixèrcit en A el Nabaeh, al nort de Bagdad.

El 22 de giner, es va reportar que l'eixèrcit havia lliberat vàries localitats en les governacions de A el Anbar i Nínive, en «decenes» de terroristes morts.

El 3 de març, l'Eixèrcit d'Iraq va reprendre el poder de localitats estratègiques en Saladino i Hamarin, després de que el dia anterior iniciaren un operatiu per a recuperar Tikrit, en mig d'una forta ofensiva contra el grup yihadiste, ademés varen lliberar els llogarets de Mubarak al Farhan i Albu Said, a uns 30 quilómetros a l'est de la població d'Al Dur, també estratègiques perque el seu control permet tallar la via de suministraments d'Estat Islàmic provinent de Kirkuk.

El 21 de març, les forces de seguritat i milícies chiïtes afins varen lliberar les poblacions d'Albu Jalifa i Albu Janfar, situades al nort de la ciutat Al Karma, a uns 50 km a l'oest de Bagdad. Les forces governamentals varen matar a 17 yihadistes i varen ferir a atres 17 durant l'operació que va dur a la recuperació del control d'eixes dos localitats.

L'1 de juny, Estat Islàmic va atacar en coche bomba l'instalació militar de A el Mazni, Faluya, provocant a lo manco 40 morts, 20 ferits i la destrucció de gran part de la mateixa.

El 4 de juny, l'aviació iraquí va bombardejar un comboi d'Estat Islàmic en el disrito de A el Qa'im, a l'oest de la província de Ambar, prop de la frontera en Síria, matant a 150 terroristes.

Mossul

Artícul principal → Caiguda de Mossul.

En juny de 2014 el EIIL va prendre la ciutat de Mossul de manera ràpida, capturant moltes armes i reduint a l'eixèrcit iraquí de manera molt eficaç. Luego que el governador d'Estat Islàmic en Mossul morira durant el Nadal de 2014, es va posar de manifest que Estats Units planejava recapturar la ciutat. A fins de giner, les forces iraquí varen començar els preparatius per al gran assalt.

El dia 21 de decembre de 2014, al voltant de 5000 soldats peshmerga varen lliberar una série de localitats que voregen l'urbs. Aixina mateix, varen ocupar un àrea de 500 km² i varen tallar importants rutes de suministraments d'Estat Islàmic entre Mossul, Tal Afar i Síria. No obstant, els oficials kurdo varen assegurar que no tenien intencions d'expandir-se més allà de les pròpies regions kurdo, i que la responsabilitat de lliberar Mossul recaïa en l'eixèrcit iraquí. S'estima que a lo manco 255 terroristes haurien mort durant les operacions kurdo, inclós el nou governador d'Estat Islàmic.

El 17 d'octubre de 2016 una força de prop de 30 mil hòmens varen iniciar una ofensiva cap a la ciutat de Mossul en respal de la coalició internacional liderada pels EE. UU., i com a locals per les forces iraquí i kurdo iraquí; fins al 27 d'octubre del mateix entre 800 i 900 islamistes d'Estat Islàmic haurien mort i les forces locals recolzades per Estats Units estan a sol 10 km del bastió de Dáesh. Les forces kurdo iraquí es mouen en direcció nort sur este i oest i alvancen de manera molt ràpida i el seu comandant és el general Abdelghani al-Assadi.

Entrada iraquí i reconquista de Mossul

La campanya terrestre per a recuperar Mossul iniciava el 16 d'octubre de 2016 com un pas més a les ofensives inicials per a prendre la regió que varen començar el 24 de març de 2016. Forces d'èlit iraquí varen alvançar el 4 de novembre de 2016 en els carrers de Mossul, a on s'han topat en una férrea resistència dels combatents yihadistes d'Estat Islàmic.

El 29 de juny de 2017, l'eixèrcit iraquí va capturar casi per complet la ciutat de Mossul reconquistando la mesquita Al Nuri a on Al-Bagdadi va proclamar el grup islamiste Dáesh en l'any 2014. Solament varen quedar alguns focs d'una dèbil resistència yihadista en Iraq. En això el Govern iraquí va declarar el fi d'Estat Islàmic en Iraq, encara que no és segura la derrota de Desh en Iraq ya que l'organisació terrorista ha traslladat la seua capital a la ciutat de Tal Afar dins d'Iraq. Tras de 8 mesos de combats, finalment Mossul va ser completament lliberada d'Estat Islàmic i reconquistada per les forces armades iraquí el 8 de juliol de 2017. Segons senyes de la ONU, la lliberació de Mossul va provocar 80 000 morts i ferits i el desplaçament de casi 0,9 millons de persones.

Diyala

El 26 de giner de 2015, la província de Diyala va ser lliberada per les forces iraquí, despuix d'expulsar a l'Estat Islàmic de les últimes localitats que controlaven en el noreste de Baquba, segons el cap de la Policia provincial de Diyala, Jamil al Shammari. En els mesos anteriors, els focs de combat principals s'havien produït especialment en la zona nort. Les últimes lluites varen esclatar el divendres en una zona ubicada en les afores de Muqdadiya, que els terroristes ya havien intentat prendre sense èxit en vàries ocasions.

El 16 de juliol de 2015, un yihadiste suïcida es va immolar en un mercat en Jan Bani Saad, en la província de Diyala, a 35 km de Bagdad, provocat 120 morts i 130 ferits. Dies despuix, el llançament de dèu missils en Baquba va provocar nou morts. El 22 de juliol, el llançament de quinze morters va provocar un civil mort prop de Jan Bani Saad. També varen ser seqüestrats tretze hòmens. Aixina mateix, sis persones varen morir per l'explosió d'un coche bomba entre les poblacions de Baladruz i Mandali. El 10 d'agost, un nou atentat contra un mercat en Baquba va provocar quaranta morts i una atra explosió a l'est de la ciutat va provocar atres sèt morts. El 8 d'octubre, 35 persones varen morir i 45 varen resultar ferides en un atac en morters en la ciutat de Baquba.

Kirkuk

Vore també: Referèndum d'independència del Kurdistan iraquí de 2017

El 30 de giner de 2015, Estat Islàmic va llançar un atac sobre la localitat de Kirkuk. Els atacs varen començar en la matinada en bombardejos en vàries posicions dels peshmerga, causant a lo manco cinc baixes, entre elles la d'un comandant kurdo. Maktab Khalid, un àrea al suroest de la ciutat de Kirkuk, va ser capturada pels yihadistes despuix de forts enfrontaments en les tropes kurdo, segons informes de CNN. es va especular que Estat Islàmic buscaria alluntar als kurdo i la coalició del seu bastió en Mossul. Ademés, en el suroest de Kirkuk, Estat Islàmic va atacar posicions kurdo capturant algunes àrees, incloent parts del jaciment petrolífer de Khabbaz. Es va reportar que a lo manco quinze amprats petrolers desparecieron després de que la companyia perguera contacte en ells, i podrien haver segut seqüestrats. Posteriorment, varen ser trobats.

El 17 de juny de 2015, la coalició va bombardejar diverses posicions d'Estat Islàmic en les afores de Kirkuk, matant a 45 yihadistes i ferint a 22. Aixina mateix, nou vehículs i una atarassana varen ser destruïts en els atacs.

El 6 de juliol de 2015, els yihadistes varen atacar posicions kurdo en les zones de Mogamaa Shahid, Mariam Beik i el poble d'Al Morra, a on al principi varen conseguir capturar algunes zones. Els atacs varen ser repelits i varen morir decenes de yihadistes i un soldat kurdo.

A mitan d'octubre de 2017 el Govern Iraquí es va fer en el control total de la província de Kirkuk desplaçant aixina als Peshmerga de dita província la qual estos últims la varen reclamar (al mateix temps que varen reclamar l'independència del govern d'Iraq) i davant això es varen produir trobades violentes entre els Peshmerga i les forces del Governe Iraquí.

Al Baghdadi

El 12 de febrer de 2015, Estat Islàmic es va fer en el 90 % de Baghdadi, una localitat situada en l'oest d'Iraq, amenaçant una base aérea a on les forces militars d'Estats Units estan entrenant a tropes iraquí. Els funcionaris varen afirmar que un atre grup de terroristes va atacar llavors la fortament vigilada base aérea d'Ayn A el Torreu, a uns cinc quilómetros al suroest de la localitat, pero no va conseguir accedir al lloc.

Uns 320 infants nortamericans estan entrenant a membres de la Sèptima Divisió iraquí en la base, que ya havia segut alcançada per proyectils de morters en a lo manco una oportunitat prèvia des de decembre de 2014. El Pentágono va assegurar que la base no havia segut atacada de forma directa, afegint que «va haver informes de fòc indirecte ineficaç en les rodalies de la base».

No obstant, varis mijos varen informar que els terroristes d'Estat Islàmic haurien penetrat fins al punt que dits combatents nortamericans hagueren quedat atrapats, lo que el Pentágono va negar.

Posteriorment es va indicar que les forces iraquí varen conseguir repelir de l'atac i salvar a les tropes d'Estats Units

Més tart, el portaveu del Pentágono va reconéixer que la base va ser en efecte atacada, pero no se sabia en certea si havia segut reglotada.

L'atac va ser finalment repelit pels infants, saldant-se en entre 20 i 25 yihadistes morts. No es varen produir baixes nortamericanes.

Finalment, el 6 de març de 2015, les forces iraquí varen conseguir expulsar als yihadistes de la ciutat. Els combatents en terra varen conseguir reconquistar la comissaria i tres ponts sobre el riu Éufrates, que estaven en mans del grup Estat Islàmic des de setembre de 2014. Ademés, l'eixèrcit va conseguir ―en respal de la coalició internacional― desplaçar als terroristes de sèt pobles al noroest de la ciutat, en direcció a Haditha.

Al Dur

El 6 de març de 2015, les forces iraquí varen conseguir expulsar al grup Estat Islàmic de la localitat de A el Dur, a 25 km de la ciutat de Tikrit. En les operacions varen participar tropes regulars, aixina com i milicians chiïtes i tribals, respalats per l'aviació iraquí. A el Dur era un atre dels blancs prioritaris de l'actual campanya.

Ramadi

El 15 de maig de 2015, Estat Islàmic va prendre l'edifici del govern en Ramadi, despuix d'un atac que va iniciar en dos atentats suïcides i va deixar uns 50 morts. Els terroristes varen fer esclatar sis coches bomba durant la matinada per a obrir-se camí fins al recint fortificado, en el centre de la ciutat. Va ser la segona volta en menys d'un més que intentaven conquistar-la. A lo manco 50 persones, en la seua majoria policies i civils armats, varen resultar mortes en mans dels yihadistes, despuix de fer-se en el control de la majoria dels barris del centre de la ciutat de Ramadi.

El 22 de decembre de 2015 les forces iraquí varen llançar una atra ofensiva per a recuperar Ramadi, per a l'atre dia varen assegurar lliberar més del 90 per cent de la ciutat del grup Estat Islàmic. Finalment cinc dies despuix la ciutat va ser lliberada gràcies a l'esforç de l'eixèrcit iraquí, dels servicis de lluita antiterrorista, de la força aérea iraquí, les policies locals i federals, aixina com de tots els combatents tribals i per supost els bombardejos de la coalició internacional liderada per Estats Units.

El 9 de febrer de 2016 les tropes d'Iraq varen conseguir recuperar el control de zones situades a l'est de Ramadi de mans del grup terroriste Estat Islàmic, obrint la ruta que comunica esta urbs en Bagdad i en una important base militar. Encara queden alguns punts de resistència d'Estat Islàmic.

Al Qaim

El 10 de juny de 2015, a lo manco 16 destacats membres d'Estat Islàmic varen morir i atres 11 varen resultar ferits en un bombardeig de l'aviació iraquí en Al Qaim, en l'oest iraquí i prop de la frontera en Síria. Entre els fallits figura Ismail Abu Shami, responsable dels assunts petrolers del grup terroriste i que fora la mà dreta del dirigent Abu Sayyaf, mort en Síria a mitan de maig en un bombardeig de la coalició internacional i el director de la policia islàmica d'Estat Islàmic en la veïna Al-Bukamal, en el costat siri de la frontera, mentres que atres dos eren supostament cabecilla del batalló Khorasán. Ademés, varen ser abatuts un dirigent de saudí i un atre pakistaní. Finalment A el Qaim va ser lliberada d'Estat Islàmic en novembre de 2017.

A l'Anbar

El 27 de juny de 2015, les forces iraquí varen obtindre els seus primers guanys en Ramadi despuix d'arrebatar els barris de A el Thas i A el Hamira. Aixina mateix, 17 soldats varen morir en un atentat contra una improvisada base militar en Faluya.

El 13 de juliol de 2015, les forces iraquí varen iniciar una massiva operació militar des de dos fronts (Fallujah i Ramadi) per a expulsar a Estat Islàmic de la província Al-Anbar. En la primera operació, les forces conjuntes iraquí han conseguit dominar la localitat d'Al-Tash, en el sur de Ramadi, capital del-Anbar, despuix de infligir grans pèrdues en les files d'Estat Islàmic. L'eixèrcit i els voluntaris armats iraquí es varen fer en Al-Malaab al-Olumbi, en l'oest del-Anbar, i després varen repelir un atac d'Estat Islàmic contra esta zona. En esta província, les forces de seguritat iraquí han recuperat el control del barri del-Mazyaq, en la ciutat d'Al-Jalediya, en una operació que ha acabat en la vida de membres d'Estat Islàmic i ha provocat la fugida de decenes d'atres terroristes.

Conforme a fonts fidedignes, entre els terroristes abatuts es troben 6 cabecilla. Aixina mateix, el 13 de juliol havien caigut les localitats de Albu Shayal i Al-Shiha, ubicades en l'est de Ramadi, les forces iraquí varen matar a varis yihadistes abans de fer-se en el control de la zona del-Malaab al-Olumbi, en l'oest de la província. En un atre operatiu similar, l'Eixèrcit secundat per les forces populars, conegudes com Al-Hashad Al-Shabi, varen recuperar el domini total de la localitat d'Al-Sayar, situada en el nort de Fallujah, que estava baix el control d'Estat Islàmic, i varen assegurar haver matat a més de 160 terroristes.

El 26 de juliol de 2015, l'eixèrcit iraquí recapturó l'universitat d'A l'Anbar, en Ramadi, i va alvançar pel barri de A el Tamim. Aixina mateix, recapturó el tossal de Masheideh. Durant la semana, varen morir 18 soldats en atacs suïcides.

El 13 d'agost de 2015 varen morir quinze soldats i cinc varen resultar ferits en una emboscada contra els uniformats, que es dirigien a A el Hamdiya des de A el Buaziya, en Ramadi. En resposta, dèu yihadistes varen morir pel bombardeig contra les seues posicions en Al Hamdiya. I diecisieste soldats varen morir en l'Institut Tècnic de Saqawiyah, Faluya, per quatre coches bomba. Despuix, varen esclatar enfrontaments, que varen destruir sis vehículs de l'eixèrcit iraquí; no es varen precisar senyes sobre les baixes d'Estat Islàmic. Ademés, tres soldats varen ser assessinats per Estat Islàmic a l'est de Faluya. Com a contraatac, quatre yihadistes varen morir per fòc d'artilleria prop de Faluya.

El 22 d'agost, 50 soldats varen morir en dos emboscada, segons va informar un alt funcionari provincial. El 23 d'agost, el cap de les operacions militars en Anbar, el major general Qassim al-Dulaimi, va resultar lleument ferit en un atac en atentats suïcides i dispars de morter en la zona rural de Jaramshah, nort de Ramadi, que va deixar 17 soldats i sis milicians suní morts. El 27 d'agost, Estat Islàmic va atacar en sis coches bomba la sèu que dirigix les batalles contra Estat Islàmic en la zona de A el Tarah, nort de Ramadi, que va causar la mort a cinc persones, entre ells al vicecomandante d'operacions en A el Anbar i al comandant de la X Brigada de l'Eixèrcit. Mentrestant, l'Eixèrcit iraquí recapturó la zona de Yaba, 90 km al nort de Ramadi; varen morir 27 membres d'Estat Islàmic i 5 membres de tribus.

El 2 de setembre, 12 soldats varen morir i 16 varen ser ferits en dos atentats suïcides en la zona de A el Buhaya i Mashtur, prop d'Haditha. En els enfrontaments posteriors, huit yihadistes i tres soldats varen morir. Aixina mateix, sèt terroristes varen morir en un atac aéreu de la coalició a l'oest de Ramadi. El 8 d'octubre, l'eixèrcit iraquí, respalat per la coalició internacional, va conseguir lliberar els districtes de Zankura, Albu Jleib i A el Adnaniyah, entre uns atres, al nort i oest de Ramadi.

Sinjar

Estat Islàmic es va apoderar de Sinjar en agost de 2014, cometent atrocitats de tot tipo contra la minoria religiosa yazidí que vivia en la ciutat. Mils de yazidíes varen quedar llavors atrapats durant semanes en condicions molt difícils en els monts Sinjar. Esta situació dramàtica va ser un dels motius esgrimits per Washington per a llançar una campanya d'atacs aéreus en Iraq contra Estat Islàmic. El 12 de novembre de 2015 les forces kurdo iraquí en respal de l'aviació de la coalició internacional varen llançar una àmplia ofensiva contra Estat Islàmic per a recuperar la ciutat nortenya de Sinjar, situada en una ruta d'aprovisionament estratègica dels yihadistes. Més de 20 000 combatents varen alvançar des de les montanyes de Sinjar, al nort de la ciutat, i des de l'est i l'oest de la ciutat. Finalment el 13 de novembre els kurdo en ajuda dels bombardejos de la coalició internacional varen conseguir lliberar Sinjar tallant la ruta d'aprovisionament d'Estat Islàmic.

Pren de Faluya per Estat Islàmic, i reconquista iraquí

El 22 de maig de 2016 forces iraquí en respal de l'aviació nortamericana varen llançar una gran ofensiva en el motiu i objectiu de recuperar el gran bastió d'Estat Islàmic en Iraq. Faluya està aproximadament a 65 quilómetros a l'oest de Bagdad i ha estat baix el control de Dáesh durant més de dos anys. NBC News va indicar citant a un alt oficial, el nom del qual no es va revelar, que hi ha 20 000 forces de seguritat participant de l'operació, mentres s'espera l'arribada d'atres 15 000. Ademés avions de combat iraquí varen atacar Faluya i varen matar a decenes de combatents d'Estat Islàmic. També va ser alcançat un taller per a la fabricació de bombes. Finalment el 26 de juny de 2016 i despuix de dos anys de control yihadiste i despuix de violents combats, l'Eixèrcit d'Iraq va desestajar a l'Estat Islàmic de la ciutat de Falluyah, considerada pel autoproclamado "califato" com un dels seus principals bastions. Faluya, la segona ciutat més important de la província de l'Anbar, estava considerat com el principal bastió d'Estat Islàmic despuix de la ciutat septentrional de Mossul.

Destrucció del patrimoni de l'humanitat per Estat Islàmic en Iraq

Estat Islàmic va portar a terme destrucció de varis patrimonis de l'humanitat i temples religiosos en Iraq. Un cas és el de la tomba del Profeta Jonás ubicada en una mesquita en Mossul el 24 de juliol de 2014, no solament varen destruir dita tomba a mazazos sino que també varen destruir el santuari del iman Encara Bin Al Hasán.

Estat Islàmic va portar a terme la destrucció de temple sagrat de Nabu en la ciutat asiria de Nimrud, Nimrud era considerada la capital del món fa tres milenis el complex va ser la capital del món. Asurnasirpal II, un dels grans reis guerrers de la civilisació asiria, va transformar la ciutat bíblica de Calah en una gran urbs, borrada del mapa per ISIS. Dáesh també han anunciat el derrocament de vàries portes de l'antiga ciutat asiria de Nínive, un recint de 750 hectàrees plantat en Mossul en les afores de la confluència dels rius Tigris i Josr. En concret, els yihadistes han reduït a enrunes les portes de Mashki ―‘la porta dels abrevaderos’― i Adad ―que du el nom d'un deu homònim, deidad de la tormenta per a acadios, assiris i babilonios―. En un vídeo han difòs la seua intenció (en ajuda de deu, segons ells) de destruir les piràmides de Giza en Egipte.

Hawiya

El 21 de setembre de 2017 una ofensiva és portada a terme per les forces iraquí recolzades per la coalició internacional arremet contra Hawiya (nort), últim bastió urbà en mans de Dáesh en Iraq dins de la província de Kirkuk. Finalment conseguixen capturar-la a principis d'octubre del mateix any. En la captura de Hawiya, l'últim bastió dels milicians de negre en el nort d'Iraq, l'única zona que seguix baix control d'Estat Islàmic, és una franja junt a la frontera oest en Síria. Hawiya està situada prop de la ciutat petrolera de Kirkuk, dins de la mateixa província de Kirkuk.

Rawa, Al Rumana i Al Qaim

Artícul principal → Campanya de l'oest d'Iraq.

El 17 de novembre de 2017 forces iraquí varen anunciar la lliberació de Rawa de Dáesh, estes junt a la milícia suní Multitut dels Clans, varen alvançar des de tres direccions (sur, est i oest). Esta ciutat i la població homònima eren les últimes àrees dominades per Dáesh en el territori iraquí, despuix de haver perdut Al Rumana i Al Qaim el més de novembre de 2017. Despuix d'esta victòria, el 9 de decembre el primer ministre Haider al-Abadi va anunciar oficialment "el fi de la guerra contra Daesh", en considerar-se totalment derrotat en Iraq al grup terroriste.

Síria

Artícul principal → Guerra Civil Síria.

Raqa

Artícul principal → Batalla del Raqa (2017).

Vore també: Sege del Tabqa

El 14 de giner de 2014 la ciutat de Raqa és presa per Estat Islàmic i la convertix en el principal bastió i capital de la seua organisació en Síria.

El 10 d'agost de 2014, Estat Islàmic va llançar un sege sobre la base aérea de A el Tabqa. Una semana despuix, la Força Aérea va bombardejar el complex, matant a 31 terroristes i huit civils, mentres que l'Eixèrcit va enviar reforços. El 19 d'agost, es varen donar les lluites més feroces, escomençant en dos atacs suïcides, seguits d'un assalt en terra per 200 yihadistes. El combat no amainó sino fins al dia 22 d'agost, quan Estat Islàmic va intentar penetrar el sege per tercera volta, que va ser repelit una volta més.

El 24 d'agost de 2014, els yihadistes varen conseguir penetrar en la base i capturar vàries parts de la mateixa, al mateix moment en que l'Eixèrcit es retirava, deixant una chicoteta guarnició darrere. La base va ser capturada eixe mateix dia. Estat Islàmic va destruir un MiG 21 i va capturar grans cantitats d'armament, mentres que el restant dels aparats varen poder ser evacuats. El 27 d'agost, 20 soldats varen ser capturats en les zones circumdants, mentres que 27 militars i 8 terroristes varen morir en combats en els camps a l'est de Hama.

El 28 d'agost de 2014, l'aviació síria va bombardejar una reunió de comandants i juges de la Sharia, matant a la majoria dels presents. També va ser bombardejat un camp d'entrenament d'Estat Islàmic, prop de la represa de Baath. Segons el OSDH, 160 soldats siris varen ser eixecutats per Estat Islàmic entre els dies 27 i 28. En el combat varen morir 346 terroristes i al voltant de 400 soldats (250 d'estos últims, eixecutats).

El 14 de setembre de 2014, l'aviació síria va llançar un atac contra un camp d'entrenament, prop de la frontera entre les províncies de Deir Ezzor i Raqa, matant a lo manco a dèsset yihadistes, incloent un chiquet.

A fins de novembre de 2014 es varen intensificar els bombardejos sobre Raqa. Un atac de la Força Aérea va matar a al voltant de 135 persones, en la seua majoria civils. Els mijos locals varen donar a conéixer que unitats de l'Eixèrcit haurien destruït un túnel de 30 metros i un edifici ocupat pels terroristes. Per un atre costat, militants siris varen afirmar que 10 persones ―incloent 3 yihadistes d'Estat Islàmic― varen morir durant un bombardeig sobre un pont en el riu Éufrates.

El 26 de maig de 2015, la Força Aérea va tornar a atacar la base aérea, matant a 140 terroristes.

El 6 d'agost de 2015, la coalició internacional va bombardejar un quarter yihadiste en A el Tabqa, causant la mort a 29 terroristes.

El 15, 16 i 17 de novembre de 2015 després dels atentats de París de novembre de 2015, França va portar a terme massius bombardejos sobre Raqa, la capital d'Estat Islàmic en Síria junt a Estats Units. Rússia per la seua banda també decidix bombardejar la ciutat el dia 17 del mateix més.

El 5 de novembre de 2016, les FDS llancen una ofensiva denominada Ira del Éufrates per a aïllar la ciutat en el respal dels bombardejos de la coalició internacional. El 6 de març de 2017 les FDS tallen les rutes d'aprovisionament cap als territoris de l'est.

El 14 de juny de 2017 violents combats es registren en les portes de la ciutat despuix d'una progressió des de l'est i oest.

Finalment el 17 d'octubre de 2017 després de quatre mesos de combats les Forces Democràtiques Síries junt al respal dels bombardejos de l'aviació nortamericana varen conseguir recuperar el control de la ciutat de Raqqa, despuix d'estar des de l'any 2014 en poder d'Estat Islàmic.

Ofensives per a la reconquista de Raqa

Al Raqa en agost de 2017

El 24 de maig de 2016 les forces kurdo i les milícies síries ―en el respal de l'aviació nortamericana― varen llançar el seu major colp per a tractar de reprendre el control del principal bastió d'Estat Islàmic en Síria (Raqa). Per al 4 de maig de 2016 les tropes síries varen conseguir entrar en la ciutat recolzats pels bombardejos de l'aviació russa, és la primera volta que en dos anys les tropes síries conseguixen entrar en Raqa. El principal objectiu de l'operació és alcançar la ciutat de Tabqa, el llac Torreu i recuperar el control de la carretera que unix Raqa en Alep.

El 6 de juny de 2017 les Forces Democràtiques Síries varen entrar en Raqa recolzats per l'aviació nortamericana. Les FDS varen entrar en un barri a l'est de Raqa cridat Al Meshleb. Estes forces síries varen començar a alvançar en novembre de 2016, en l'inici de l'Operació Ira del Éufrates, recuperant àmplies zones controlades pels terroristes. La ciutat està rodejada des de l'est, el nort i l'oest.

Assalt al jaciment de Shaer en Homs

Artícul principal → Primera batalla del camp de gas de Shaer.

En la nit del 16 de juliol de 2014, Estat Islàmic va llançar un assalt massiu al jaciment gasífero de Shaer, situat en la regió del desert de Palmira. L'atac va començar com un atentat suïcida, seguit per atacs als llocs de control de l'Eixèrcit. Despuix de 12 hores de combat, els terroristes varen capturar els huit llocs de control militar i es varen assegurar el camp de gas. Despuix de l'atac, Estat Islàmic va publicar en Internet un video en el que mostraven dos lanzacohetes i dos tancs que haurien capturat, aixina com els cossos de 50 persones, molts aparentment eixecutats. Poc despuix, els militars varen llançar una contraofensiva per a recuperar el camp de gas, que va incloure atacs aéreus. Al sendemà, les forces especials síries, que es varen unir a la batalla com a tropes governamentals varen recuperar parts del camp de Shaer. Entre 11 i 20 soldats, i entre 30 i 40 terroristes d'Estat Islàmic varen morir durant els enfrontaments del dia.

El 19 de juliol de 2014, una aeronau síria va deure retirar-se del camp pel fòc d'ametralladores pesades de 23 mm des de posicions d'Estat Islàmic, mentres que la batalla va semblar assentar-se en tàctiques de «colpejar i córrer», després de que les forces governamentals conseguiren recapturar grans àrees del camp de gas, pero encara estaven tractant de prendre el control de les afores. Més tart, es va informar que entre 60 i 65 soldats varen morir durant el dia, ya anara per fòc amic o en la lluita contra el grup Estat Islàmic.

Al sendemà (20 de juliol de 2014), les forces del govern varen expulsar al grup Estat Islàmic fora del camp de gas, mentres que la lluita va continuar en les seues afores. Segons una atra font, Estat Islàmic encara tenia el control del camp de gas, a pesar dels esforços de l'Eixèrcit.

El 22 de juliol de 2014, els nous reforços del govern varen aplegar a la base aérea de Tiyas, a l'est de la ciutat d'Homs, mentres que atres sis soldats varen perir.

El 26 de juliol de 2014, l'Eixèrcit recapturó el camp de gas i els tossals circumdants, en acabant de que les forces d'Estat Islàmic es retiraren. Segons els militars, açò es va conseguir gràcies a una «operació de precisió en la que varen morir decenes de terroristes». Per la seua banda, Estat Islàmic va afirmar que va complir el seu objectiu, ya que es varen retirar despuix de destruir les instalacions i capturar a lo manco 15 tancs i decenes d'eixides.

Recaptura de Shaer

Artícul principal → Segona batalla del camp de gas de Shaer.

El 28 d'octubre de 2014, Estat Islàmic va tornar a atacar la refineria. No obstant, per a les 9 a. m. del 29, l'eixèrcit va recuperar alguns sectors de la mateixa, i el 30 d'octubre varen prendre el control dels pous 101 i 102.

En canvi, el OSDH va reportar que els terroristes s'havien fet en el camp eixe mateix dia, forçant als militars a retirar-se. Al sendemà, Estat Islàmic va capturar la Companyia de Gas de Hayyan. Al Masdar va informar que havien intentat sitiar la base T4, atac que va ser repelit per l'eixèrcit. Aixina mateix, el mig també va reportar que, per a eixe moment, s'havien produït 36 baixes en el bando governamental, i 100 terroristes varen caure morts. Estat Islàmic també es va fer en el tossal de Zimlat A el Maher (Siriatel), obligant als militars a retirar-se a la base T4.

El 3 de novembre de 2014, Estat Islàmic va prendre el jaciment de Jahar, mentres que l'eixèrcit va capturar el llogaret de Kherbet A el Tayyas. El dia 5 varen recuperar Zimlat A el Maher i varen assegurar els camps de Jahar i A el Moher, aixina com la companyia de Hayyan. Si ben Estat Islàmic retenia parts de la refineria, no varen tardar en mamprendre la retirada per l'artilleria i els bombardejos aéreus. Segons A el Masdar, l'eixèrcit prenc com a presoners a 13 yihadistes, 12 d'ells estrangers (9 chechens, 2 saudí i 1 malayo).

El 6 de novembre de 2014, l'eixèrcit va terminar d'assegurar el jaciment de Shaer i el tossal de Siriatel. En esta segona batalla varen morir 250 yihadistes, 27 soldats siris i 31 integrants de les Forces de Defensa Nacionals.

Deir Ez Zor

Artícul principal → Sege de Deir ez-Zor.

El 3 de decembre de 2014, Estat Islàmic va atacar posicions militars per mig de coches bomba manejats per suïcides. Tres dies més vesprada, els terroristes varen llançar una ofensiva ― «en gran número» i «des de varis eixos», en paraules de l'expert militar Hassan Hassan― contra l'aeroport militar de Deir Ezzor.

Si be varen conseguir alguns alvanços durant el primer parell de dies, no varen conseguir penetrar la llínea de defensa, per lo que l'ofensiva va ser repelida per tropes de l'eixèrcit siri i bombardejos realisats per l'aviació d'eixe país sobre un comboi de suministraments. Com a resultat del fallanc atac, varen morir a lo manco 100 yihadistes, entre ells 30 estrangers.

L'intent d'ocupació va continuar per semanes, i el 19 de decembre de 2014 l'Eixèrcit va afirmar haver eliminat a lo manco a 190 terroristes durant les 72 hores prèvies. El 24 d'eixe decembre, 11 yihadistes d'Estat Islàmic, entre ells un jordà i un egipcíac, haurien perit a causa d'una atra operació realisada per l'eixèrcit siri. L'eixecució de tres civils va atraure l'ira dels residents de les ciutats de Sbeihan i al-Dweir, que varen arremetre contra una reunió de yihadistes de Dáesh (Estat Islàmic), destruint una camioneta equipada en una ametralladora pesada i matant als sèt terroristes que anaven a bordo de la mateixa.

Durant giner de 2015, a lo manco 74 terroristes havien mort en combats contra l'eixèrcit siri en diverses zones de la capital provincial i sis pobles que la rodegen, aixina com també l'aeroport militar.

A principis de febrer de 2014, Estat Islàmic va deure retirar-se cap a les localitats de A el Muhasan i A el Buarm davant la contraofensiva de l'eixèrcit en l'aeroport.

El 6 d'agost de 2015, 11 yihadistes varen morir pel bombardeig efectuat per la coalició internacional contra l'antic edifici de l'Organisme de Consum, ara un tribunal dels yihadistes, en Al Mayadin (Deir Ezzor).

El 5 de setembre de 2017 les forces síries recolzades per l'aviació russa varen entrar en la ciutat i varen declarar la victòria sobre els terroristes per al 25 del mateix més les forces síries recolzades per Rússia controlen el 85 per cent de la ciutat. cal destacar que en el sege varen morir un Tinent General rus que dirigia el comando de les accions i tres soldats russos més. ^{cita requerida}

A principis de novembre de 2017 els mijos oficials siris varen anunciar que l'eixèrcit, recolzat per l'aviació russa, reconquistó la totalitat de la ciutat de Deir Ezzor, situada en l'est del país, ric en petròleu. Per la seua banda l'agència Sana va indicar que Deir Ezzor va ser "totalment lliberada".

Alep

Artícul principal → Batalla d'Alep (2012-present).

El 14 de decembre de 2014, les forces armades lleals al Govern siri varen enfortir el seu sege sobre el sector rebel d'Alep, alvançant cap a l'única via d'aprovisionament entre eixa ciutat i Turquia, mentres l'emissari de l'ONU intentava obtindre un alto el fuego.

En esta lluita varen participar rebels moderats i combatents del Front al Nusra. Un vehícul militar va ser danyat i tres soldats presos com a presoners, ademés 34 terroristes islamistes varen morir.

El 8 de giner de 2015, A el Nusra va llançar un sege contra les localitats chiïtes d'Al Zahra i Nubl, i varen trobar feroç resistència de les Forces de Defensa Nacionals ―compostes per civils― i Hezbolá. L'ofensiva va ser repelida per abdós organisacions, que varen assegurar haver eliminat a lo manco a 175 terroristes.

El 28 de maig, Estat Islàmic va llançar una ofensiva contra els rebels i el Front a el Nusra per a conquistar la ciutat d'Azaz i el pas fronteriç en Turquia de Bab Salama. Durant els primers nou dies, Estat Islàmic va arrebatar als seus oponents les localitats de Sauran Azaz, Garnata i A el Taqla. També es varen produir enfrontaments en el llogaret de Shij Rih, que varen deixar 14 milicians d'Estat Islàmic i 6 rebels morts. Pero, al final, ni varen conseguir prendre el lloc fronteriç ni Azaz. Durant l'ofensiva, varen morir 87 yihadistes, 35 d'ells estrangers, i 67 rebels.

Durant el més de juliol, tant Estat Islàmic i el Front a el Nusra com l'oposició moderada, recolzada per Estats Units, varen cercar a les tropes lleals al règim i a les milícies afins en la ciutat d'Alep, que es troba en una greu crisis humanitària.

El 10 d'agost, el Front a el Nusra va decidir abandonar les seues posicions en pobles de la frontera entre Alep i Turquia i en atres zones del nort d'Alep, cedint el seu control al Front Llevantí, un conglomerat de faccions islamistes opositores. Eixe mateix dia, Estat Islàmic va llançar una ofensiva contra els rebels pel control de la fronteriça ciutat de Marea. L'atac va començar en la pren de control del llogaret Un Hos, en el que varen morir 37 rebels i 10 yihadistes. Al sendemà, quatre atentats suïcides en Marea varen provocar la mort de 25 rebels i huit yihadistes, quatre d'ells suïcides. En paralel, els yihadistes varen tractar d'alvançar per l'eix que conformen l'àrea de A el Mazra i el poble de Hirbel, en les proximitats de Marea. Aixina mateix, la coalició va bombardejar a Estat Islàmic en les afores d'Al Mazra en les zones d'Un Hush, Un Qura i Hur a el Nahar. L'objectiu de l'ofensiva és, segons l'OSDH, «tancar el nuc entorn a Marea». Estat Islàmic va continuar el seu alvanç capturant la localitat de Tlaline. També controla la carretera situada a l'oest de la localitat, que conduïx a la frontera turca, a 25 km.

També l'11 d'agost, Estat Islàmic va atacar l'aeroport militar de Kueires, Alep, que es va saldar en a lo manco 26 yihadistes i 15 soldats morts. El 24 d'agost, Estat Islàmic va tornar a atacar Kueires i l'ofensiva continua. Abdós parts estan utilisant artilleria i l'aviació síria bombardeja posicions yihadistes. Fins al moment, han mort 62 yihadistes i 51 soldats siris, entre ells 40 oficials.

El 27 d'agost, Estat Islàmic va prendre el control de cinc localitats, dos d'elles en la frontera en Turquia, i rodege casi per complet la ciutat de Marea. Durant la primera semana d'octubre, Estat Islàmic va realisar la seua major expansió des d'agost: va conquistar els llogarets de Tel Farah, Fafin, Kfar Suis, Maarata i Kafr Qars, la presó de Andrat i l'escola d'Infanteria, en el nort d'Alep.

El 16 d'octubre de 2015 les forces síries varen llançar una nova ofensiva a l'objecte de recuperar Alep. En este nou esforç militar li acompanyen Rússia en respal aéreu, centenars de milicians del partit chiïta libanés Hizbulá i, segons asseguren fonts diplomàtiques, soldats iranís.

Al Hasakah

Artícul principal → Primera ofensiva del Hasakah.

En durs combats que varen tindre lloc en el sur de la capital provincial de A el Hasakah, l'eixèrcit siri va eliminar a al voltant de 50 terroristes d'Estat Islàmic. Aixina mateix, una font militar va precisar que unitats varen repelir un atac portat a terme contra la zona de Tal Ghazal situada al surest de la ciutat de Qamishli, conseguint causar baixes i ferits a l'enemic. El 24 de decembre, l'eixèrcit va llançar un nou atac en Tal al-Qassayeb i Tal Ghazal, matant a 70 terroristes.

En la primera semana de febrer de 2015, les forces de seguritat recapturaron 25 pobles a lo llarc de la província, i varen indicar que es dirigien a Tal Bark ―a 25 km de distància― i Tal Amis, un dels principals bastions dels terroristes en la regió. Segons fonts locals citades per l'agència A el Hadath, l'alvanç governamental hauria forçat a A el Baghdadi a fugir a la governació iraquí de Nínive.

El 27 de febrer, despuix de cinc dies de combats, els soldats peshmerga varen arrebatar el control de 103 llogarets de la província nort-occidental síria d'Al Hasaka als terroristes d'Estat Islàmic. A lo manco 282 yihadistes varen perir en els combats. Segons informes, este alvanç va ser realisat baix el «respal eficaç» de l'aviació de la coalició internacional.

El 30 de març, varis mijos locals varen reportar que les forces síries havien lliberat 33 localitats de la governació, que es trobaven baix control d'Estat Islàmic.

El 14 de setembre, dos coches bomba varen esclatar front bases militars síries i kurdo en la ciutat de A el Hasakah, que varen deixar 26 morts. I al sendemà, 7 persones més varen morir en un atentat suïcida contra la sèu del Departament de Recursos Hídrics en el barri de Maishiah.^{cita requerida}

Assalt al jaciment petroler siri d'Omar

El OSDH va confirmar que Estat Islàmic s'havia fet en en el jaciment petroler siri d'Omar, i va informar que durant l'operació varen morir a lo manco 19 terroristes, 12 d'ells estrangers. L'organisació no va senyalar si l'autoria del fet recaïa en Síria o en Estat Islàmic, pero va resaltar que va ser informada de l'arribada de tropes despuix dels atacs aéreus. Un comandant d'alt ranc a càrrec dels jaciments de petròleu cridat Abu al-Teem al-Saudi va ser assessinat.

Palmira

Artícul principal → Ofensiva de Palmira.

Artícul principal → Tercera ofensiva de Palmira.

Artícul principal → Quarta ofensiva de Palmira.

Entre els dies 13 (quan Estat Islàmic es va apoderar del històrica ciutat de Palmira) i el 17 de maig de 2015, despuix de violents combats en l'eixèrcit en eixa mateixa localitat, Estat Islàmic «es va retirar de la majoria dels barris» del nort de la ciutat, menys de 24 hores despuix de haver-se apoderat d'eixa zona. El governador d'Homs, província de la que forma part Palmira, va indicar per la seua banda que l'atac d'Estat Islàmic en el nort de la ciutat havia segut «abortat». Ademés, quatre caps del grup yihadiste haurien segut abatuts en una operació militar d'Estats Units, segons el OSDH. El director de la ONG, Rami Abdel Rahman, va precisar no obstant que «els combats continuaven en la perifèria nort de Amiriya entre forces lleals (al president siri Bashar al Torreu) i els yihadistes». Pese a la retirada, l'amenaça seguia present, ya que els terroristes rodejaven pràcticament tota la ciutat i es trobaven a 1 km del lloc arqueològic de Palmira, declarat patrimoni mundial de l'humanitat per l'Unesco. S'estima que varen morir més de 500 persones en dos dies.

El 22 de maig, Al Tanaf, l'últim lloc fronteriç en Iraq que encara quedava en mans de les autoritats síries, va caure en mans d'Estat Islàmic.

Ademés, va prendre les antigues ciutat de Nimrud i Dur Sharrukin i les antigues ciutats d'Hatra i Nimrud (asiria). En apoderar-se de les ruïnes de Palmira, Dáesh va volar el Temple de Bel, d'uns 2000 anys d'antiguetat, el Temple de Baal Shamin i atres restants inigualables com les torres funeràries, l'Arc del Triumfo i una part del carrer de les columnes.

El 17 de juliol de 2015 l'Eixèrcit siri, recolzat per combatents del Moviment de la Resistència Islàmica del Líban (Hezbolá) va prendre el control de les localitats del-Maqale i Al-Mashtal. Palmira, un dels sis llocs en Síria declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), va caure en mans dels takfiríes a finals del maig passat.

El 16 de març de 2016, dèu mesos en acabant de que Dáesh la conquistara, les tropes del president Bashar al Assad, acompanyat per forces russes varen recuperar el control sobre tota la ciutat i les ruïnes arqueològiques que són Patrimoni de l'Humanitat. L'Eixèrcit siri va iniciar la seua ofensiva a principis de març en respal de la Força Aérea de Rússia la qual en les 40 intervencions, els avions de combat russos varen bombardejar a lo manco 120 bases yihadistes. Segons el OSDH, en els combats varen morir 400 milicians de Dáesh i uns 180 soldats.

L'11 de decembre de 2016 els yihadistes de Dáesh reconquistaron la ciutat després de haver-la perdut huit mesos arrere pel règim siri. L'ofensiva de Dáesh dur quatre dies i en el combat es va aplegar a rodejar casi per complet la base rus-síria T4, la qual queda prop de dita localitat.

El 2 de març de 2017 milícies afins al govern siri, forces síries i russes (en la participació de les seues forces especials) varen lliberar la ciutat després d'un més i mig alvançant 60 km adins de la ciutat, sobre les pèrdues dels terroristes ascendixen a més de 1000 morts i ferits. Han segut destruïts 19 tancs, 37 coches blindats, 98 camionetes en l'armament pesat i més de 100 vehículs. En esta batalla el general major rus Petr Milyukhin va ser greument ferit en chafar una mina. Posteriorment va ser traslladat a un hospital en Moscou (Rússia).

Alvanços siris cap a Palmira i cap a atres zones

Durant la nit del 8 de juliol, l'Eixèrcit siri va conseguir alvançar i prendre la localitat d'A el Bairat acostant-se cap a Palmira, i varen precisar que l'aviació bombardejava la partix nort de la ciutat a on s'ubica un camp militar segons va comunicar la televisió nacional síria. Les tropes governamentals varen expulsar als yihadistes des del barri de Nazel a el Hayal, a 6 km de Palmira. Atres unitats de l'eixèrcit siri, recolzades per les milícies, varen lliberar dels yihadistes el surest de la ciutat d'Al Hasakah, un dels centres administratius dels kurdo siris. La televisió nacional de Síria va informar que l'eixèrcit va destruir un camp del Front a el Nusra, entre la ciutat de Latakia i la frontera en Turquia. Durant l'operació els militars varen abatre a 25 terroristes. Anteriorment, es va comunicar que les tropes síries, en respal d'Hezbolá, continuaven atacant al front a el Nusra prop de la ciutat de Zabadani.

Alvanços d'Estat Islàmic en Homs (abril-agost de 2015)

En pocs dies, el grup terroriste es va fer en el control de gran part de l'est de Homs, limítrof en la província iraquí d'A l'Anbar. El 13 de maig, els yihadistes varen iniciar una ofensiva en la part oriental de Homs, a on varen capturar els pobles d'Al Sujna i Al Ameriya, aixina com la ciutat monumental de Palmira i els jaciments de gas d'Al Arak i Al Hil. Per a mediats d'eixe més, Estat Islàmic controlava la mitat de la República Síria.

El 25 de maig, el grup terroriste, ademés, va prendre el control de noves zones de la província d'Homs, va informar el OSDH. Els extremistes varen alvançar per la ruta que unix la ciutat monumental de Palmira ―que havia caigut el dia 20― en Damasc i es varen fer en el domini d'unes mines de fosfat i vivendes adjacents en l'àrea de Jinifis. Aixina mateix, també es varen fer en Al Walid, també conegut com Al Tanf, l'últim pas fronteriç entre Síria i Iraq.

El 2 de juny, Estat Islàmic va prendre el control de la localitat de Basire, situada en un important creuament de carreteres, que conduïx a Damasc cap al sur i Homs.

El 6 d'agost, Estat Islàmic va arrebatar el control al règim siri de l'estratègica localitat de Quariatain, despuix de l'atac en 3 coches bomba, que va deixar 18 soldats morts. A principis de juny, va ser reconquistada per tropes síries. Despuix de prendre el control, va seqüestrar a 230 persones, entre ells 60 cristians. Aixina mateix, va lliberar 22 cristians en el nort de Síria.

Tal Abyad

Artícul principal → Ofensiva de Tal Abyad.

El 31 de maig de 2015, les forces kurdo i els mercenaris del ELS (Eixèrcit Lliure Siri) varen llançar una ofensiva sobre la localitat de Tal Abyad, fronteriça en Turquia, que es trobava des de feya més d'un any en poder d'Estat Islàmic. Per al 16 de juny, Tal Abyad es trobava en mans aliades L'ofensiva va concloure en 10 de juliol, i les forces aliades estaven a menys de 35 km de Raqa.

Manbij

Artícul principal → Ofensiva sobre Manbij.

El 31 de maig de 2016 combatents àraps i kurdo siris varen conseguir entrar en la ciutat de Manbij en respal dels bombardejos de la coalició aérea nortamericana. Manbij, era un bastió del grup Estat Islàmic en el nort de Síria, tot un alvanç en la seua ofensiva per voler reconquistar la ciutat. Finalment el 6 d'agost del mateix, les FDS kurdo àraps varen conseguir recuperar la ciutat despuix de dos mesos d'ofensiva contra esta localitat estratègica del nort de Síria. Ademés gràcies als bombardejos de la coalició varen conseguir arrebatar vàries localitats aledaño a Manbij. En dita ciutat es presumix que tres soldats nortamericans varen morir per l'impacte d'un missil guiat per làser. Finalment el 13 d'agost de 2016 les forces kurdo-àraps varen lliberar en la seua totalitat a la ciutat de Manbij d'Estat Islàmic, en lliberar-l'els terroristes varen lliberar a casi 2.000 persones que tenien com a escut.

Al Bab

Després d'intensos combats (des de cap a més de tres mesos) i en la participació de forces turques, Hizbullah, forces russes, forces del govern siri i del ELS la ciutat del Al Bab es va lliberar casi en la seua totalitat el dia 23 de febrer de 2017 després de combats contra Dáesh, segons el ministre de Defensa turc lo pijor de la batalla passe i casi per complet la ciutat es va conseguir lliberar.

Al Tabqa

A fins de març de 2017 centenars de civils varen fugir de la ciutat per l'enfrontament de les forces d'Estat Islàmic i les de les Forces Democràtiques Síries (FSD), una aliança armada liderada per milícies kurdo. Les FSD tracten de progressar en direcció a Al Tabqa, després de conquistar la carretera que unix esta localitat en l'est de la veïna província d'Alep i la ciutat del Raqa i busquen estretir el sege entorn a A el Tabqa per a irrompre en el seu interior. Les FSD (recolzades per Estats Units) varen informar de que els seus combatents es varen fer en el domini total de l'aeroport militar del Tabqa, a uns 58 quilómetros del Raqa.

Al Sujna

El 12 d'agost de 2017 l'Eixèrcit de Síria va lliberar la ciutat d'Al Sujna, considerat el major bastió del grup terroriste Estat Islàmic en la Província de Homs, ademés de lliberar el llogaret d'Al Terfawe, al noreste de l'urbs, aixina com el llogaret d'Abu al Alaya, a 73 quilómetros a l'est de Homs.

Mayadin

El 14 d'octubre de 2017, les forces del règim recolzades per l'aviació russa reprenen Mayadin, un dels últims bastions de Dáesh, situat en la província de Deir Ezzor (este).

Al Bukamal

El 10 de novembre de 2017 Rússia va confirmar la lliberació de la ciutat d'Al Bukamal en una operació conjunta entre les tropes síries, l'aviació russa i les milícies chíies.

Assalt final contra l'últim reducte d'Estat Islàmic en Baghuz

A principis de febrer de 2019 les forces kurdo síries respalades per la coalició estrangera liderada per EE.UU varen llançar un assalt final contra lo que era l'últim reducte d'Estat Islàmic ubicat en Baghuz, en la Governació de Deir ez-Zor, en l'est de Síria. En eixe lloc es trobaven centenars de combatents estrangers yihadistes lluitant i centenars de persones que varen ser preses com a escuts humans pels yihadistes que es varen negar a rendir-se davant les forces recolzades per EE.UU. La pren de Baghuz va supondre el final d'una guerra global de quatre anys contra EI, que va aplegar a controlar grans franges de Síria i Iraq. A lo manco 62 persones varen morir al principi d'esta suposta ofensiva final, majorment per agotament i desnutrición, despuix d'escapar de territori en poder d'Estat Islàmic, va dir el Comité Internacional de Rescat, dos terceres parts eren chiquets menors d'un any.

Per a contrarrestar l'assalt els yihadistes més experimentats varen realisar ataques suïcides contra els combois de l'aliança arabo-kurdo i varen resistir a l'ofensiva que varen realisar dites forces. Ademés mils de civils varen estar atrapats en els combats que varen dificultar finalisar la batalla i prendre el reducte. Un conteo va donar com a resultat que unes 60 mil persones varen eixir del reducte. Finalment el 22 de març del mateix any les forces kurdo varen conseguir prendre el reducte i en això estes forces de la mateixa manera que la Casa Blanca varen declarar a Síria lliure de la presència de Dáesh i en això la victòria sobre l'organisació terrorista en Síria.

Guerra en quatre fronts (setembre de 2016-present)

Eixèrcit siri i els seus aliats (SAA) i la Força Aérea Russa (RUAF)

Una volta cercat Mossul gran cantitat d'integrants d'Estat Islàmic varen passar a Síria, lo que va permetre organisar una gran ofensiva primer en Palmira obligant a l'eixèrcit a retrocedir 40 km fins a l'aeroport T4, i després un atac en tots els fronts en la bossa de Deir er Zor, en la qual l'eixèrcit va perdre vàries zones en especial el cementeri lo que va dividir la bossa en 2. Encara que a finals de giner l'ofensiva es va detindre estabilisant-se per a inicis de febrer.

Pel seu costat l'eixèrcit siri va alvançar sense grans contratemps seguint la carretera Alep - Al Bab prenent poblats i viles, per al 5 de febrer ha aplegat fins a la vila de Umm Arkilah a poc quilómetros al sur del Bab.

El 7 de febrer les forces tigre varen prendre Majbel i Tell al Hawara quedant a 4 km al sur del Bab, aproximant-se per Tadif. Per la seua banda, Estat Islàmic va reprendre la seua ofensiva en Kasnahser en via que conecta Damasc en Alep. En Homs l'eixèrcit siri va reprendre els camps de gas al nort de Palmira i la carretera al voltant de llac Jabbul.

El 8 de febrer l'eixèrcit siri (SAA) continue en la seua ofensiva al sur del - Bab prenent la vila de Tuman, per a llançar-se a continuació cap a Dayr Qaq. Mentres que les seguix l'ofensiva de la FSA en Al- Bab des del hospital. Mentres contínua el llent alvança a Palmira. Ademés va capturar el tossal del-Wusta en el llac Jabbul.

El 9 de febrer les SAA es troben en control de Deir Qaq, la vila de Shamawiyah i Abu Taltal, trobant-se ya en les afores del Bab. Contínua la lluita en Khanaser la SAA tracta d'espentar a Estat Islàmic llunt del camí que unix Alep. S'informa d'una emboscada en el cementeri de Deir ez Zor a lo manco 20 soldats de la SAA capturats.

Forces Democràtiques Síries (SDF) i els kurdo - Operació Fúria del Eúfrates

Durant la caiguda d'Alep els kurdo varen estar del costat oficial, encara que la seua intervenció no va ser important, aprofitant l'estancament de l'ofensiva turca, es varen llançar a la conquista ampliant el seu domini fins al Éufrates alvançant sense contratemps durant tot el hivern, sent detinguts per Dáesh en l'assut de Tabqa, per al 4 de febrer varen anunciar la tercera fase de l'ofensiva del Raqa, la qual alvança des del nort.

El 2 de giner les SDF informen de la pren de Nediye, Swailem, Dehlan, Bîrsan and Êrîêr i Mayan al nort de Raqa

El 7 de febrer l'ofensiva kurdo alvança sense contratemps aplegant fins a Abba Susah al nort de Raqa. Informen de tancs turcs destruïts en Azaz, per missils disparats des de Efrin.

El 9 de febrer les SDF varen capturar les viles de Senne i Mezila, per a aproximar-se a Raqa des de tres vies, ademés de la vila de Shanaynih.

El 10 de febrer s'anuncia un atac conjunt en les SAA cap a Deir er Zor i la captura de Ma'izalah i Shenina quedant aixina a pocs km de l'antic quarter de la divisió 17 de l'eixèrcit siri.

Rebels recolzats per l'eixèrcit turc (FSA) - Operació Escude del Eúfrates

Per una atra part, rebels recolzats per l'eixèrcit turc alvançava casi sense contratemps en 2016, prenent un gran franja en la qual en cert esforç es va prendre Dabiq (localitat associada a una llegenda islàmica), pero despuix de la repren/reprén de Palmira, Estat Islàmic va organisar varis assalts en els que va destruir o va capturar tècnica militar turca incloent els seus tancs Leopard de fabricació alemana. Despuix de durs combats varen conseguir prendre el hospital del Bab, pero el seu alvanç s'ha detingut, per a inicis de febrer en l'alvanç de l'eixèrcit siri des d'Alep els combats se centren en Bzaah, una localitat al sur del Bab en un intent de rodejar-la.

El 2 de giner el vocero de Ahrar al-Sham, Abu Yousef al-Muhajir: anuncia que pronte es reiniciarà la lluita per Alep.

El 9 de febrer s'informa de la mort de 3 soldats i 11 ferits per un bombardeig erròneu de la RuAF, mentres s'han donat enfrontaments en les SAA en el sur del Bab.

El 10 de febrer s'anuncia la captura de Qabasin i l'unió de Ahrar al Sham a l'ofensiva en Al Bab.

Batalla per Mossul

És un gran operatiu en coordinació en els kurdo, milícies i l'eixèrcit iraquí en la que es varen llançar ofensives des de varis fronts en el sector occidental de la ciutat, sent cercada completament a finals del 2016, l'operació s'ha enfrontat a una cruenta resistència per part d'Estat Islàmic, els quals han organisat numerosos contraatacs i operacions suïcides, lo que agregat a la guerra urbana ha fet que la batalla siga particularment sanguinosa, fins a inicis de febrer de 2017 l'eixèrcit va aplegar a les vores del Tigris donant per lliberada la part occidental de la ciutat i detenint l'ofensiva.

La nova ofensiva que es prepara per a la pren de Mossul, pot vindre de tres fronts: la primera a través del Tigris, sortejant les seccions destruïdes dels ponts en Mossul, la segona des de l'aeroport al sur de la ciutat o realisant un sege complet de la ciutat per a realisar un alvanç en tots els fronts.

Líban

Artícul principal → Ofensiva de Qalamun de 2014.

El 2 d'agost de 2014, combatents d'Estat Islàmic varen batallar en els tossals libanesos d'Arsal contra tropes libaneses, deixant un saldo de 14 suboficials i dos oficials morts, i decenes de yihadistes suní morts en els combats. Per una atra part, 22 soldats i 20 policies varen desaparéixer, i 85 militars varen resultar ferits, segons l'Eixèrcit i una font de la seguritat. Els yihadistes varen seqüestrar llavors a 19 soldats i 15 policies libanesos. Per una atra part, el 28 d'agost varen ser lliberats cinc militars libanesos. No era la primera volta que ocorre això, ya que sèt havien segut seqüestrats en anterioritat.

Qaa i Nahle

El 28 de març de 2015, unitats d'èlit de l'Eixèrcit libanés varen alvançar en el noreste del Líban, prenent del control de dos posicions estratègiques, les operacions varen ser ràpides i varen conseguir recuperar posicions en les localitats de Qaa i Nahle, en la regió de Arsal, fronteriça en Síria. Estes zones, de la mateixa manera que un atre tossal recuperat el més anterior, que estaven ocupades per grups armats extremistes, són estratègiques perque des d'elles es divisa Síria.

Kurdistan

La batalla per Kobane

Artícul principal → Batalla de Kobane.

A mitan de setembre de 2014, Estat Islàmic va iniciar l'ofensiva contra Kobane, un dels tres principals enclavaments kurdo de Síria, i des de llavors no ha deixat de conquistar terreny pese als bombardejos de la coalició internacional. Des de l'inici de l'ofensiva yihadista, la ciutat permaneixia sitiada per l'est, l'oest i el sur, pero no aixina pel nort, per a on llimita en el territori turc.

El 5 d'octubre de 2014, Estat Islàmic va seguir alvançant cap a Kobane, desnugant una crisis humanitària en la frontera en Turquia. En el córrer dels dies, la batalla pel control de Kobane havia alvançat fins a instalar-se junt a la frontera. Al sendemà, despuix de perdre a 20 terroristes, Estat Islàmic va conseguir issar la seua bandera en un edifici residencial. El president turc va afirmar que la caiguda de la ciutat en mans dels 9000 yihadistes era «imminent».

Per al 10 d'octubre, Estat Islàmic s'hauria fet en el 40 % de la ciutat.

L'11 d'octubre de 2014, els yihadistes varen mamprendre un atac al noreste de Kobane, en un intent de rodejar-la completament, mentres que en el seu interior cada volta s'acostava més al centre de la població. Eixe dia els avions de la força multinacional varen tindre com a blanc posicions dels radicals tant dins com en les afores de Kobane, sobretot en les rodalies del complex de seguritat pres per Estat Islàmic.

El Mando Central d'Estats Units va anunciar que entre el 10 i 11 d'octubre, la coalició va efectuar nou atacs contra les posicions d'Estat Islàmic en Síria, concentrats en Kobane, a on va destruir dos camps d'entrenament i vehículs de combat dels yihadistes.

El 17 d'octubre, despuix d'una ofensiva llançada per l'Eixèrcit iraquí, i intensos combats i bombardejos de l'aliança internacional, Kobane hauria quedat temporalment a resguart del sege després de sofrir a lo manco sis bombardejos. cal recordar que els yihadistes controlaven el 50 % de l'urbs, en la qual varen llançar ofensives en l'est i prop del centre, a el hora que els milicians kurdo atacaven en el suroest.

No obstant, l'urbs no va anar completament lliberada d'Estat Islàmic, continuant encara sitiada pels yihadistes en lluita contra els bombardejos de la coalició i les forces kurdo. Ademés, es va fer notable que els turcs s'han posicionat en la frontera del seu país per a combatre a Estat Islàmic si els terroristes decidixen creuar.

En dita ciutat, els terroristes varen capturar 3 avions MIG de procedència síria, i desertor iraquí els haurien entrenat per a operar-los.

Per a mediats de novembre de 2014, el número de morts durant la batalla per Kobane havia ascendit a al voltant de 1200 persones entre tots els bandos, i en menys de dos semanes Estat Islàmic hauria passat a controlar solament el 20 % de l'urbs.

A fins de giner de 2015, les baixes d'Estat Islàmic sumaven a lo manco 1278 terroristes morts pels bombardejos de la coalició.

El 15 de giner de 2015, el terroriste canadenc John Maguire ―que anteriorment havia cridat a la realisació d'atentats en Canadà―, va morir combatent en Kobane. Aixina mateix, atres 4 ciutadans canadencs d'orige somalí varen perir en diverses parts de Síria.

Per al 27 de giner de 2015, les forces kurdo controlaven el 90 % de l'urbs, havent forçat als terroristes a mamprendre la retirada, i sitiat als últims reductes en el sur de la ciutat.

El 6 de març, els kurdo varen expulsar completament al grup Estat Islàmic, fent-li fugir cap a la ciutat de Yarabulus.

En maig de 2015, Estat Islàmic va tornar a atacar Kobane en tres coches bomba, un d'ells en el pas fronteriç en Turquia, que va deixar 12 morts i 70 ferits. A continuació, uns 100 terroristes varen entrar a la ciutat per l'oest, sur i surest. Els yihadistes es varen atrincherar en quatre edificis en civils; en un d'ells els terroristes es varen volar en explosius que duyen. Finalment, l'assalt es va saldar en 223 civils, 35 milicians kurdo i 92 terroristes morts.

Sinyar

Artícul principal → Batalla de Sinyar.

El 17 de decembre de 2014, 8000 soldats peshmerga kurdo varen llançar una ofensiva per a recapturar la ciutat de Sinyar, que es trobava baix el control d'Estat Islàmic des de feya quatre mesos. Dos dies despuix, varen conseguir trencar el sege impost per Estat Islàmic al mont Sinyar, i varen iniciar l'evacuació dels civils allí cercats.

A lo manco 80 membres d'Estat Islàmic varen morir durant les primeres 24 hores d'operacions kurdo en eixa zona i en la propenca Zamar, en el nort d'Iraq, segons el dirigent del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) iraquí, Mohiedín al Mazuri. Els batallons kurdo A el Zerifani i Dohuk, baix les órdens del comandant Aziz Wizi, varen anar els protagonistes d'esta victòria front al grup Estat Islàmic.

Per al 21 de decembre de 2014, les forces kurdo haurien lliberat més de la mitat de l'urbs, incloent el hospital principal, en un saldo de 400 membres d'Estat Islàmic morts.

Segons testimonis de residents locals, Estat Islàmic hauria eixecutat a 45 dels seus terroristes per no haver conseguit defendre la ciutat.

El 9 d'agost, 16 yihadistes varen morir en repelir les tropes kurdo un atac contra la zona de Sinyar.

Aràbia Saudita

El grup terroriste Estat Islàmic va atacar per primera volta Aràbia Saudita el 22 de maig de 2015, quan va atentar en una mesquita chiïta en el llogaret de A el Qadaih, a les afores de Qatif, que va causar 21 morts. El 29 de maig va atentar contra una atra mesquita chiïta, que va deixar 4 morts. Encara que varen anar els primers atacs reivindicats per Estat Islàmic, ya en novembre de 2014 s'havien produït atres arremeses contra chiïtes: hòmens armats varen obrir fòc en una huseiniya (oratorio chiïta) contra els fidels, matant a huit d'ells.

En resposta als atacs, es varen produir centenars de detencions. Entre abril i agost es varen detindre a casi 950 persones relacionades en el terrorisme. També s'han produït atacs per part dels hutíes en la frontera en Yemen.

Rússia

El 24 de juny de 2015, el vocero d'Estat Islàmic, Abu Muhammad al-Adnani, va declarar la creació d'una nova wilayat (governació o emirat en àrap), en la regió russa del nort del Caucas. El súbdit del-Baghdadi a càrrec d'esta regió és Abu Mohammad al-Qadari. L'organisació terrorista no solament va declarar la seua possessió de les terres, sino que va fer subdivisions: Dagestán, Chechènia, Ingusetia i el cridat KBK (Kabardia, Balkaria i Karacháyevo-Cherkesia).

Eixe mateix dia, forces especials Spetsnaz es varen enfrontar contra Estat Islàmic prop de Guimrý, en Dagestán, matant a dos terroristes. El 2 d'agost, huit terroristes varen ser morts en un enfrontament contra les forces de seguritat en Dagestán.

A principis del 2016, es varen registrar atacs per part de membres d'Estat Islàmic a comissaries, zones turístiques i emboscades a militars en Dagestán i Chechènia.

Afganistan

Guerra d'Afganistan (2015-present) Estat Islàmic conta en 6000 combatents ben entrenats en eixe país.

Província de Nangarhar

Despuix de l'atentat de Kabúl a on varen morir 81 persones i 200 més varen resultar ferides, el govern afgà en mig de la guerra en el Talibán inicia una ofensiva aérea i terrestre en respal d'Estats Units contra Estat Islàmic en la província de Nangarhar, bastió de Daesh, el 24 de juliol, morint 63 yihadistes el primer dia. Per a agost d'eixe mateix any la sifra de terroristes morts era de 300.

Llançament de «la mare de totes les bombes»

Artícul principal → Bombardeig de Achin.

El 13 d'abril de 2017 es va llançar contra una ret de túnels i búnkeres del grup Estat Islàmic i Jorasan la major bomba no nuclear llançada jamai en el història més precisament la GBU-43. Esta és coneguda com «la mare de totes les bombes» i estava dirigida a eliminar a tots els fonamentalistes que estaven baix terra en els túnels i búnkeres de dits grups yihadistes en el districte de Achin en la província de Nangarhar en Afganistan.

Tunis

Assalte a Ben Gardane

A principis de març del 2016 membres d'Estat Islàmic procedents de Líbia varen intentar prendre la ciutat de Ben Gardane atacant principalment la comissaria pero varen ser repelits per forces de seguritat tunecinas en respal de helicòpters i soldats. El saldo d'eixa batalla varen ser 11 membres de seguritat morts, 7 civils i 36 yihadistes morts.

Despuix d'este succés el govern de Tunis aumente la vigilància en càmares de seguritat i enviant soldats a la frontera en Líbia a on es varen registrar escaramuzas.

Líbia

Artícul principal → Guerra de Líbia de 2014-2016.

Derna

Artícul principal → Campanya de Derna.

La presència d'Estat Islàmic en Líbia es va iniciar el 5 d'octubre de 2014, quan la ciutat de Derna, ubicada en la província costera de Cirenaica, va caure en mans del grup terroriste, donant-li control total sobre els seus 100 000 habitants.

Sirte

Artícul principal → Batalla de Sirte (2015).

El grup Estat Islàmic va difondre un video en la decapitació de 21 cristians coptos egipcíacs en la costa de Sirte. La resposta egipcíaca va ser bombardejos contra les seues bases i atarassanes. I el 19 de maig de 2015, Estat Islàmic va publicar un atre vídeo en l'assessinat de 28 cristians etíope en el surest de Líbia.

El 20 de febrer de 2015, un grup d'extremistes identificats com a membres d'Estat Islàmic varen invadir la ciutat libia de Sirte, rica en petròleu. cal destacar que entre la ciutat de Sirte i la frontera en Egipte es concentren fins al 66 % dels jaciments de petròleu libio.

El 22 de maig, Estat Islàmic va ocupar de nou la ciutat de Sirte, despuix d'afiançar les seues posicions en Líbia gràcies al caos que país sofrix des de l'assessinat de l'expresident Muamar Gadafi en 2011. De moment, els governs occidentals no semblaven disposts a combatre'ls en eixe territori, a diferència dels bombardejos que realisen en les seues posicions en el Mig Orient.

El 29 de maig, la base militar d'Al Qardabiya, des de la que es controla l'aeroport civil de Sirte, va ser capturada pels terroristes, segons va informar una font de seguritat. Estat Islàmic va capturar Sirte i les seues afores sanceres despuix de la conquista d'una estratègica planta elèctrica. El 6 d'agost, Estat Islàmic va assessinar a un juge.

Durant agost, va haver enfrontaments entre Estat Islàmic i membres de la tribu Feryan, que varen deixar 106 morts, la majoria de la tribu Feryan. Segons mijos locals, Estat Islàmic va atacar un hospital en Sirte i va assessinar a 22 membres d'atres tribus, que es trobaven hospitalisats. La violència es va desnugar per l'assessinat d'un important sacerdot musulmà.

Ofensiva per la recuperació de Sirte (2016)

El 9 de juny de 2016 forces libias oficials del govern varen conseguir penetrar en la ciutat recolzades per bombardejos de l'aviació russa i nortamericana. Les forces lleals al govern varen anunciar el 12 de maig el començ de l'ofensiva per a alanzar a el IS en la zona llitoral de 200 quilómetros que "va conquistar" en 2014. En els combats des del començ de l'ofensiva per la recuperació de la ciutat més de 100 soldats libios afins al govern d'unitat han mort des de que fa un més esta força mamprenguera una ofensiva per a recuperar-la i va haver més de 250 ferits. Encara els combats pel control de la ciutat continuen.

El 5 de decembre de 2016 el GNA anunci la lliberació total de la ciutat, en total en l'última ofensiva varen morir entre 600 i més de 700 milicians libios de el GNA en els combats.

En Líbia, Estats Units va organisar en total 14 bombardejos, alcançant un total de 492 des del començ de l'operació.

Pren de camps petrolers del Bahi i Al Mabouk

El 3 de març de 2015, mercenaris d'una agrupació terrorista vinculada a Estat Islàmic varen arremetre contra dos camps petrolers de Líbia: Al Bahi i Al Mabouk. El coronel Ali al Hassi va manifestar que «els extremistes varen prendre el control dels camps de A el Bahi i de A el Mabouk i estan de camí a prendre el camp d'Al Dahra, en acabant de que les forces encarregades de la seua vigilància es retiraren, per falta de munició». En els enfrontaments entre les forces de seguritat i el grup també es varen registrar varis incendis en el terminal d'Al Sedra. Pels atacs als camps petrolers, la corporació estatal petrolera libia va solicitar acollir-se a una clàusula de força major per a eximir a l'Estat de les seues obligacions contractuals, i va advertir del perill per a atres terminals i instalacions.

El 2 d'agost, cinc persones varen morir per enfrontaments entre l'eixèrcit i milícies islamistes prop del port petroler de Brega, en la ciutat d'Abjabiya.

Harawa

El 5 de juny de 2015, Estat Islàmic es va fer en el control d'Harawa, a l'est de Sirte, segons un comunicat publicat en les rets socials, i una font militar va confirmar que els terroristes havien ocupat els edificis governamentals.

Mojtar Belmojtar

El Govern libio reconegut per la comunitat internacional havia informat de que el conegut yihadiste algerí Mojtar Belmojtar havia mort el 14 de juny de 2015, en un atac nortamericà en territori libio, que segons fonts militars del país africà va ser portat a terme en la localitat de Ajdabiya, ubicada prop de Benghazi. Posteriorment es va demostrar lo contrari degut a que en giner de 2016 Mr Malboro com és també cridat va ordenar l'atac contra el hotel d'Uagadugú la capital de Burkina Fasso, en esta ocasió els terroristes varen atacar el café-restaurant Li Cappucino i el hotel Splendid, en la qual varen morir 27 persones de 18 nacionalitats distintes i més de 50 varen resultar ferides.

Atres enfrontaments contra Estat Islàmic

El 29 de maig de 2015, un soldat de l'Eixèrcit libio lleal al Govern impost per la OTAN despuix de la caiguda de l'expresident Muammar Kaddafi, establit en Tobruk, va morir en un combat en yihadistes d'Estat Islàmic en la localitat d'Al Bayda, va informar una font de seguritat.

Atres quatre soldats lleals al govern de Tobrukok varen resultar ferits en una escaramuza que es va lliurar en les afores de Bab Lamluda, una chicoteta localitat situada en la ruta que conduïx a Bengazi, la segona ciutat del país norteafricano.

L'1 de juny, Estat Islàmic va declarar la guerra a les milícies armades locals, hereues del derrocament del president Muamar Gadafi, ademés de continuar els enfrontaments contra el govern libio, en assent en Trípoli.

El 2 d'agost, varen morir huit soldats en l'atentat contra un lloc de control en la ciutat de Abjabiya. I el 6 d'agost, quatre militars varen morir en enfrontaments entre l'eixèrcit i les milícies islamistes de Maylis a el Shura i Zuar de Bengasi.

Ports del Sidra i Ras Lanuf

El 4 de giner de 2016 una facció terrorista d'Estat Islàmic va atacar els ports petrolers d'Al Sidra i Ras Lanuf. Per una atra part, Estat Islàmic va assegurar controlar de forma «total» Ben Jawad, a pocs quilómetros del port de A el Sidra.

Ben Yawad i Nofliya

El 31 de maig de 2016 unitats de les tropes lleals a l'Eixèrcit del Govern d'Unitat Nacional de Líbia (GNA) reconquistaron les ciutats de Ben Yawad i Nofliya, a l'est de Sirte i sense pèrdues per a les forces de GNA.

Ofensiva governamental en l'est de Líbia

El 16 de juliol de 2015, les forces islamistes lleals al Govern cesante de Trípoli varen atacar posicions de la branca libia d'Estat Islàmic en Derna. Segons la font, efectius de la plataforma de milícies Maylis a el Shura i Zuar a el Derna varen iniciar una nova ofensiva en el llançament de vàries eixides de tipo Haun contra posicions d'Estat Islàmic en la zona d'Al Fatayah, en l'extrarradi de Derna. Maylis a el Shura i Zuar de Derna, integrades en la plataforma Fajr Libya, lleal al Govern de Trípoli, combatien des de fa semanes al grup Estat Islàmic en Derna.

Per una atra part, una font de seguritat de la ciutat oriental de Bengasi va assegurar que forces armada dirigides pel general Jalifa Haftar, cap de les forces lleals a l'Eixecutiu de Tobruk, varen bombardejar esta matinada el barri de A el Laiti, escenari de combats des de fa dies. La font va indicar que Hafter, considerat un dels principals esculls per a la pau en el país, va usar vàries eixides de tipo Hauser en resposta a la mort d'Atiya a el Naili conegut per "Afarit" (el diablillo), un dels seus comandants més importants comandant d'una brigada de forces especials de l'Eixèrcit libio en Bengasi, en els enfrontaments a tres bandes que se succeïxen des de fa dos semanes en esta ciutat, la segona en importància del país.

Intervenció de França, Estats Units, Itàlia i Regne Unit

A fins de febrer de 2016 avions nortamericans varen bombardejar un campament de l'organisació terrorista Estat Islàmic en Líbia per a desmantellar a un grup de radicals tunecinos que presuntament estaven relacionats en els dos atentats perpetrats el passat any en Tunis. L'atac va tindre com a objectiu un campament prop de Sabratha. Estats Units va portar a terme varis atacs puntuals contra objectius terroristes en Líbia per terra i aire en els últims anys. Els més notoris varen ser el bombardeig, en decembre de 2015 en Derna, que va acabar en la vida del supost líder d'Estat Islàmic en Líbia, Abu Nabil.

En febrer de 2016 el diari francés Le Monde va afirmar que forces especials franceses estan establides en territori libio per a missions especials de combat de la mateixa manera que el Regne Unit va desplegar també les seues forces especials dins del territori libio.

L'1 d'agost de 2016, a petició del Govern d'acort Nacional (NGA per la seua sigles en anglés) libio, Estats Units va bombardejar objectius de Dáesh en la ciutat de Sirte.

Egipte

Artícul principal → Insurgencia en el Sinaí.

Les forces armades egipcíaques mantenen des de finals de 2014 la guerra contra una organisació terrorista denominada Wilayat Sina la qual manté llaços i ha jurat llealtat a Estat Islàmic. Els combats se centren en el nort de la península del Sinaí i des de llavors ha matat a centenars de terroristes.

En maig de 2015, Leon Panetta (exsecretari de Defensa nortamericà) va expressar el respal del seu país a la força militar panárabe durant una entrevista en el president Abdel Fattah El Sisi, va informar el 29 de maig de 2015 un comunicat oficial. El Ministeri de Salut egipcíac va difondre un reporte, segons el qual, en 2014, 643 militars i civils no beligerants varen morir per atacs i atentats dinamiteros en el Sinaí reivindicats per grups islamistes, el més actiu dels quals és Ansar Beit A el Maqdis, que va jurar a fins d'eixe any llealtat al grup Estat Islàmic.

El 29 de juny, els terroristes varen assessinar al fiscal general d'Egipte, Hisham Barakat, en explotar una bomba al pas del seu comboi en El Cairo. Dies abans, tres juges havien segut assessinats a tirs en el seu coche. Estat Islàmic també és responsable de l'explosió d'una bomba front al consulat italià en El Cairo, que va causar la mort d'un civil.

L'1 de juliol, centenars de terroristes varen llançar una ofensiva contra llocs de control de l'eixèrcit i una comissaria en la ciutat de Sheij Zueid, bastió dels yihadistes, deixant més de 50 morts. L'eixèrcit va respondre en atacs aéreus, en decenes de morts. Poc despuix, varen destrossar una patrulla militar en un missil, varen perir tots els tripulants.

Nigèria

Artícul principal → Insurgencia islamista en Nigèria.

Cap a 2014, la ret terrorista Boko Haram va conquistar decenes de localitats nigerianes, fundant un califato propi, i jurant a la seua volta llealtat al califato de la banda terrorista Estat Islàmic.

Boko Haram és responsable del seqüestre de més de 200 chiquetes en Chibok i de centenars de morts pels freqüents atentats, normalment en el nort del país, i, sobretot, en mercats i estacions d'autobús.

Camerún

El 19 de giner de 2015, vàries persones varen morir i més de 60 varen ser seqüestrades en un atac del grup terroriste Boko Haram en el nort de Camerún, coincidint en l'arribada de tropes chadianes al país per a detindre l'alvanç dels yihadistes nigerians.

Chad

Boko Haram va aplegar a Chad cap a 2015. Per una atra part, tropes cameruneses i chadianes es varen enfrontar el 4 de febrer d'eixe any en Boko Haram en la ciutat de Fotokol, en la frontera entre Camerún i Nigèria.

Somàlia

L'Estat Islàmic va ocupar el 26 d'octubre de 2016 la ciutat portuària somalí de Qandala, primera localitat d'este país en ser presa pel grup terroriste. En decembre d'eixe any, les Forces Armades de Somàlia varen reprendre el control de la ciutat expulsant als terroristes.

Filipines

Marawi

L'Eixèrcit intenta expulsar als yihadistes de Marawi, en l'illa de Mindanao, ciutat que va escomençar a ser invadida per Estat Islàmic i els combats varen iniciar el 23 de maig de 2017. Es va originar principalment per una operació de la policia i l'Eixèrcit filipí contra els grups yihadistes Maúte i Abu Sayyaf ―abdós afiliats a Estat Islàmic―, en la finalitat de capturar al líder d'esta última organisació.

Vore també

• Insurgencia iraquí posterior al retir de les tropes nortamericanes
• Guerra contra el terrorisme
• Guerra Civil Síria
• Triàngul suní
• Guerra de Líbia (2014)
• Guerra d'Afganistan
• Insurgencia en el Sinaí
• Insurgencia islamista en Nigèria
• Guerra moderna
• Hivern Àrap
• Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant
• Crisis migratòria de 2015 en Europa
• Incursió nortamericana en Síria (2015)