Tigris
El Tigris (en arameo: ܕܩܠܬ, Deqlath; Plantilla:Lang-tr; àrap دجلة, Vaig donarŷla) és un gran riu de 1900 quilómetros de llongitut en Oriente Pròxim, el més oriental dels dos grans rius que definixen la Mesopotamia (de fet, el nom «Mesopotamia» significa «terra entre els rius»), sent l'atre el Éufrates. Naix en la confluència dels rius Maden Çayı i Dibni Çayı, represados pel embassament de Dicle. Les capçaleres dels rius naixen en els Surest de #Tauro, en l'est de Turquia. El Tigris corre cap al sur i més vesprada cap a l'est a través de la província de Diyarbakır. Més vesprada forma la frontera en Síria durant un curt tram. A continuació, el Tigris fluïx a través d'Iraq, a on s'unix al Éufrates per a formar el Shatt al-Arab, que desemboca en el golf Pèrsic. Junt en el Éufrates, el Tigris, que la seua conca hidrogràfica comprén 375.000 km², forma la Bifromia, en la que es varen desenrollar algunes de les primeres civilisacions alvançades.
Etimologia
[editar | editar còdic]El primer nom conegut del riu en sumerio era Idigna o Idigina, que pot ser interpretat com el riu ràpit o el riu que fluïx, en contrast en el seu veí el Éufrates, el cabal del qual més llent provocava que es depositaren més #sediment i construïra un llit més alt que el Tigris. En pahlaví, tigr significa flecha (de la mateixa família que el persa antic tigra-, i el persa modern têz: agut). No obstant, no sembla que este fòra el nom original del riu, sino més be sembla que va ser falcat (de forma similar que en les llengües semíticas) com a imitació del nom local sumerio. És també possible que el nom Tigris siga derivat de l'idioma kurdo, en el que tij significa agut, referint-se al Tigris com un riu agut i ràpit. Ya que no existix un equivalent a la lletra j en grec, es va utilisar la lletra g, derivant possiblement en tig a partir de tij.
Un atre nom donat a este riu, utilisat des del temps del Imperi persa, és Arvand, que té el mateix significat. El nom Arvand es referix a la part baixa del Tigris en l'idioma persa.
El Tigris és conegut en la Bíblia en el nom de Hidekel, que era un dels quatre rius en els que es dividia la corrent d'aigua que procedia del Edén, (Bíblia Génesis 2:10-14).
Descripció
[editar | editar còdic]El Tigris té una llongitut d'uns 1900 km. Naix en els monts Tauro de Turquia oriental i fluïx en general cap al surest. Recorre 400 km en Turquia, 32 km en la frontera en Síria i 1418 km en territori iraquí, fins que s'unix al Éufrates prop d'Al-Qurnah en el sur d'Iraq. Els dos rius formen el canal de Shatt al-Arab, que desemboca en el golf Pèrsic. A este riu apleguen molts afluents, com el riu Diyala, el Gran Zab i el Menut Zab.
Bagdad, la capital d'Iraq, es troba en la vora oest del Tigris, mentres que la ciutat portuària de Basora està junt al Shatt al-Arab. En l'Antiguetat, moltes de les grans ciutats de Mesopotamia es trobaven junt a algun dels dos rius, o a lo manco prop d'ells, aprofitant les seues aigües per a irrigar la civilisació sumerio. Entre les ciutats més importants del Tigris es trobaven Nínive, Ctesifonte i Seleucia del Tigris, mentres que la ciutat de Lagash estava irrigada per aigua del Tigris a través d'un canal construït cap a l'any 2400 a. C. La ciutat natal de Sadam Huseín, Tikrit, també es troba junt al riu, i ademés el seu nom està basat en el del propi riu.
En la part inferior del seu curs, el seu perfil llongitudinal molt pla va propiciar la formació d'importants pantans que es varen estendre sobre 12.000 km2 entre el Tigris i el Éufrates. Estes marismas estaven en forta decadència baixe el doble efecte de la construcció de numerosos assuts en els dos rius i d'una política de drenage desaforada, pero despuix de la guerra d'Iraq en 2003, els chiítes del sur varen destruir parcialment els dics, reconstituyendo aixina el 40% de la pantans.
El Tigris ha segut una ruta de transport important durant molt temps a través d'un territori majorment desértico. És navegable fins a Bagdad per pots de poc calat, pero es requerix de basses per al transport fins a Mossul. El comerç fluvial pel riu ha decaigut durant el XX degut a que les vies ferroviàries i carreteres entre Basora, Bagdad i Mossul han substituït una gran part del tràfic per la zona.
Administració i calitat de l'aigua
[editar | editar còdic]El Tigris és un riu molt represado, tant en Iraq com en Turquia, per a suministrar aigua per al rec a regions àrides o semidesérticas que voregen el riu. Els assuts han segut importants per a controlar les inundacions en Iraq, a les que el Tigris ha segut històricament propens despuix del desgel en les montanyes turques en abril. Els últims assuts turcs en el riu han estat subjectes a certa controvèrsia, tant pels efectes migambientals en Turquia com pel seu potencial per a reduir el cabal aigües avall.
Les forces de la coalició dirigides per Estats Units varen destruir les plantes de tractament d'aigües durant la guerra del Golf en 1990, afectant a la calitat d'aigua del Tigris.
Des de la invasió d'Iraq de 2003, la coalició d'Estats Units declara que la calitat de l'aigua del Tigris ha millorat en Iraq gràcies als seus esforços en la rehabilitació i expansió de les plantes de tractament d'aigües. No existixen verificacions independents per la falta de seguritat.
Afluents
[editar | editar còdic]Embassaments[1]
[editar | editar còdic]- Embassament de Dicle
- Embassament de Ilisu, en construcció en Turquia.
- Embassament de Cizre, en construcció en Turquia.
- Embassament de Dohuk, en el riu Dohuk, en el Kurdistan iraquí.
- Embassament de Bastora, en el riu Bastora.
- Embassament de Mossul.
- Embassament de Darbandikhan, en el riu Diala.
- Embassament de Dukan, en el riu Menut Zab.
- Embassament de Dibis, en el riu Menut Zab.
- Embassament de Samarra.
- Embassament de Hemrin, en el riu Diala.
- Embassament de Bawanur, en construcció en el riu Diala.
- Embassament de Badush.
- Embassament de Bekhme, en el riu Gran Zab.
- Embassament de Deralok, en construcció en el riu Gran Zab.
- Embassament de Adhaim, en el riu Adhaim.
- Embassament de Kut.
Història
[editar | editar còdic]El riu Tigris, un dels dos grans rius (junt al Éufrates) que definixen Mesopotamia, té una història rica i antiga que s'estén per varis milenis. El Tigris ha segut una artèria vital per a les civilisacions a lo llarc de l'història, facilitant el creiximent de ciutats, l'intercanvi d'idees i el desenroll de societats complexes. La seua importància s'estén més allà del seu paper com a font d'aigua per a comprendre dimensions culturals, econòmiques i geopolítiques que continuen molejant la regió en l'actualitat.
A la seua vora s'han desenrollat les civilisacions antigues de Sumerio i Acadia. El Tigris, junt en el Éufrates, va ser fonamental per al desenroll de la civilisació sumerio en el sur de Mesopotamia[2] (actual sur d'Iraq). Els sumerio varen construir un extens sistema de irrigación per mig de canals i dics per a aprofitar les aigües del riu en l'agricultura. Este excedent agrícola va permetre el creiximent de centres urbans com Ur i Uruk, que es varen convertir en primerencs centres de civilisació. Per una atra part baix Sargón de Acad (al voltant del sigle XXIII a. C.), el Imperi Acadio es va expandir per Mesopotamia, utilisant el riu Tigris per al transport i la comunicació entre ciutats.[3]
Sobre el Imperi Babilònic, especialment durant el regnat d'Hammurabi (al voltant de el XVIII), va utilisar el riu Tigris per a millorar el comerç i intercanvi cultural. Babilonia, situada a lo llarc del Éufrates pero conectada al Tigris per mig de canals, es va convertir en un pròsper centre de comerç i govern.[4] Mentres que el Imperi Assiri, conegut pel seu poder militar i expansió territorial, va establir les seues capitals en Nínive i Assur a lo llarc del riu Tigris. Estes ciutats varen servir com a centres estratègics per al comerç i l'administració, facilitant el transport de bens i recursos a través de l'imperi.[5]
Durant l'Edat d'Or Islàmica va ser fundada Bagdad en 762 d. C. pel Califato Abasí, Bagdad es va convertir en una de les ciutats més importants del món islàmic. Situada en el riu Tigris, Bagdad va prosperar com a centre d'aprenentage, comerç i cultura. La Casa del Saber, un centre intelectual, va florir ací, traduint i preservant texts antics grecs i perses.[6][7]
Durant l'época moderna el riu ha segut motiu de tensions geopolítiques. En especial en els sigles XX i XXI, el riu Tigris ha segut font de tensions entre països que compartixen la seua conca, com Turquia, Síria i Iraq. La construcció d'assuts per part de Turquia aigües dalt ha afectat el fluix d'aigua aigües avall, impactant l'agricultura, els ecosistemes i la disponibilitat d'aigua en Iraq i més allà. La gestió dels recursos hídrics seguix sent una qüestió crítica en la regió.[8]
Una série d'importants descobriments de llocs arqueològics han tingut lloc, a lo llarc de les vores del riu Tigris i els seus afluents, proporcionant coneiximents sobre les antigues civilisacions mesopotámicas. Ciutats com Nimrud, Nínive i Ctesifonte revelen els guanys arquitectònics, artístics i culturals dels antics imperis.[9]
Religió i mitologia
[editar | editar còdic]En la mitologia sumerio, el Tigris va ser creat pel deu Enki, que va omplir el riu d'aigua corrent.[10]
En la mitologia hitita i hurrita, Aranzah (o Aranzahas en la forma nominativa hitita) és el nom hurrita del riu Tigris, que va ser divinizado. Era fill de Kumarbi i germà de Teshub i Tašel meušo, un dels tres deus escopinyats per la boca de Kumarbi en el mont Kanzuras. Més vesprada es confabuló en Anu i els Teshub per a destruir a Kumarbi (El cicle de Kumarbi).
El Tigris apareix dos voltes en el Antic Testament. En primer lloc, en el Llibre del Génesis, és el tercer dels quatre rius que es ramifican del riu que ix del Jardí del Edén.[11] La segona menció és en el Llibre de Daniel, en el que Daniel afirma que va rebre una de les seues visions "quan estava junt a eixe gran riu que és el Tigris".[12]
El riu Tigris també es menciona en l'Islam en Sahih Al-Bujari i Muslim que va descriure el riu (Éufrates) se secarà prop del temps final per a desvelar un tesor d'or i ha prohibit a ningú prendre l'or [13] La tomba del Imam Ahmad Bin Hanbal i de Syed Abdul Razzaq Jilani es troba en Bagdad i el cabal del Tigris restringix el número de visitants. [14]
Baha'ullah, fundador de la Fe Baháʼí, també va escriure Les Paraules Amagades cap a 1858 mentres passejava per les vores del riu Tigris durant el seu exili en Bagdad.
El riu va figurar en l'escut d'armes d'Iraq de 1932 a 1959.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011) Tigris River, Including: Haditha Dam, Mossul Dam, Darbandikhan Dam, Dukan Dam, Samarra Dam, Hemrin Dam, Badush Dam, Bekhme Dam, Adhaim Dam, Ramadi Barr, Hephaestus Books.
- ↑ Leick, Gwendolyn. The Babylonians: An Introduction. Routledge, 2003.
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy. Routledge, 2014.
- ↑ Oates, Joan. Babylon. Thames & Hudson, 1986.
- ↑ Saggs, H. W. F. The Might That Was Assyria. Sidgwick & Jackson, 1984.
- ↑ Kennedy, Hugh. When Baghdad Ruled the Muslim World: The Rise and Fall of Islam's Greatest Dynasty. Dona Cape Press, 2005.
- ↑ Miskimin, David. The Intellectual Origins of Islamic Resurgence in the Modern Arab World. State University of New York Press, 1996.
- ↑ Chabot, H. The Politics of Water in the Middle East: An Israeli Perspective on the Hydro-Political Aspects of the Water Crisis. Palgrave Macmillan, 2000.
- ↑ Algaze, Guillermo. Ancient Mesopotamia at the Dawn of Civilization: The Evolution of an Urban Landscape. University of Chicago Press, 2008.
- ↑ Jeremy A. Black, The Literature of Ancient Sumer, Oxford University Press, 2004, ISBN 0-19-926311-6, p. 220-221.
- ↑ Genesis 2:14
- ↑ Daniel 10:4
- ↑ «Riyad as-. Salihin 1822 - El llibre de ahadith miscelàneus de valors significatius - كتاب المنثورات والملح - Sunnah. com - Dits i Ensenyances del Profeta Muhammad (صلى الله عليه و سلم)».
- ↑ «com/abudawud:4306 Sunan Abi Dawud 4306 - Batalles (Kitab Al-Malahim) - كتاب الملاحم - Sunnah. com - Riu de Dajal(Tigris)».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el Tigris.
- PLUTARCO o el PSEUDO PLUTARCO: Sobre els rius (De fluviis).
- XXIV: Tigris.
- Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
- William W. Goodwin (William Watson Goodwin, 1831 - 1912): clasicista nortamericà, professor de grec de la Universitat d'Harvard.
- Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
- XXIV: Tigris.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tigris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.