Hammurabi

Detall del còdic d'Hammurabi, en l'estela que es conserva en el museu del Louvre

Hammurabi (en amorrita Ammurapi, el Pare que cura) fon rei de Babilònia, el sext de la I dinastia, des de 1793 a 1750 a. C. segons la cronologia més aceptada. És famós per haver elaborat el còdic de lleis que porta el seu nom. És un dels conjunts llegals més antics que es conserven. En esta obra es poden llegir més de 200 normes per a regir la vida quotidiana de Mesopotàmia i dels assunts de govern i fon un model per als juristes posteriors. El còdic fon escrit en una estela que en el sigle XII a. C. fon botí de guerra dels elamites i va ser portada a Susa a on es va trobar en 1901; hui està en el Museu del Louvre.

Va nàixer en l'any 1810 a. C. i succeí a Sin-Muballit, supostament son pare. Tingué uns anys pacífics al començament pero vers l'any 1764 a. C. es posà davant d'una coalició en Elam, Assur (Assíria), els Gutis, Eshunna i Malgium que en 1763 aC va sitiar i rendir Larsa.^[1] Despuix es va girar contra els seus aliats i conquistà la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. En 1759 a. C. ocupà Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra en Assíria que en general fon victoriosa per a Hammurabi, i vers en l'any 1750 a. C., quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors).