Anar al contingut

Malgium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Malgium (en babilona.) (també Malkum) (Ĝalgi'a o Ĝalgu'a en sumerio, i Malgû(m) en acadio) és una antiga ciutat de Mesopotamia identificada provisionalment com Tell Yassir (una d'un grup de tells cridats colectivament Tulūl al-Fāj) que va prosperar especialment en l'Edat del Bronze Mig, ca. 2000 a. C. - 1600 a. C.[1] Malgium formava una chicoteta ciutat-estat en una zona a on convergien les vores dels territoris controlats per Larsa, Babilonia i Elam.[2] Inscrit en cuneïforme com ma-al-gi-imKI, els seus deïtats principals eren Enki (el temple dels quals es dia Enamtila) i Damkina.[3][4] Se sap que allí va haver un temple d'Ulmašītum.[5] També hi havia un temple a la deesa Bēlet-ilī cridat Ekitusgestu, aixina com un temple al deu Anu.[1]

Arqueologia

El jaciment de Tell Yassir és un montícul únic d'unes 15 hectàrees. Forma part d'un grup de tells denominats colectivament Tulūl al-Fāj que han segut identificats com l'emplaçament de Malgium. Despuix de l'invasió de 2003, arqueòlecs iraquí del Consell Estatal Iraquí d'Antiguetats i Patrimoni varen portar a terme un estudi de la superfície de Tell Yassir i varen descobrir que el jaciment havia segut saquejat en gran mida, fins al punt de que les estructures administratives i palatines visibles en anteriors imàgens per satèlit ya no podien trobar-se. Ademés de fragments de ceràmica, es varen trobar vàries rajoles en inscripcions, entre elles les dels governants d'Ur III (Shulgi i Shu-Sense) i els governants de Malgium, i es va dir que Tell Yassir era l'emplaçament de Malgium, encara que esta afirmació no va ser acceptada per tots.[6][7]



En 2017 arqueòlecs iraquí, dirigits per Abbas Al-Hussainy, de l'Universitat del-Qadisiyah, varen iniciar un estudi arqueològic d'una zona a l'est del Éufrates. Este equip va treballar en Tulūl al-Fāj (el grup de tells que inclou Tell Yassir) en 2019. Durant esta prospecció es varen trobar uns 50 rajoles en inscripcions o governants de Malgium, en 48 de les inscripcions estampades. Un de les rajoles estampades, del governant Tulūl al-Fāj, també contenia una inscripció manuscrita.[8]

Història

Erro al crear miniatura:
Tacha d'argila en inscripció de Ipik-Ishtar, rei de Malgium, 1770 a. C. Procedent de Malgium. Vorderasiatisches Museum de Berlín.

Tres dels seus governants han segut identificats en certea, per mig de l'atestiguaació en les seues inscripcions com šàr (lugal) ma-al-gi-imki, Takil-ilissu, fill d'Ištaran-asû,[9] Imgur-Sense, fill de Ili-abi, i, provablement l'últim, Ipiq-Ištar, fill de Apil-Ilišo, contemporàneu de Ḫammu-rāpi de Babilonia, que va celebrar el conflicte en la ciutat en dos dels noms dels seus anys (10 i 35).[10][11] S'han propost atres tres governants, Šo-Kakka, Nabi-Enlil (fill de Šo-Kakka) i Šo-Amurrum (fill de Nabi-Enlil), tres generacions d'una dinastia, basant-se en el nom de l'any de Šo-Kakka en honor a la deesa Damkina i en les impressions de sagells.[12] La seua posició absoluta és incerta, pero sembla que varen regnar immediatament despuix de la caiguda de l'imperi de la tercera dinastia de Ur.[3]Les tablillas cuneïformes de la ciutat de Irisaĝrig (ara es creu que és la propenca Tell al-Wilayah), ara publicades, mostren que Malgium va conquistar eixa ciutat aproximadament despuix de l'any 10 d'Ibbi-Sense, l'últim governant de la tercera dinastia de Ur. Les tablillas també inclouen noms d'anys que mostren que els reis Nur-Ištar (fins ara desconegut), Šo-Kakka, Nabi-Enlil, Šo-Amurrum, Imgur-Sense i Ištaran-asu varen governar Irisaĝrig.[13][14]


Els reis de Larsa varen apuntar a Malgium en la seua busca d'expansió territorial en Gungunum celebrant la seua derrota en el seu nom de l'any 19 «Any per orde de An, Enlil i Nanna (l'eixèrcit de) Malgium va ser derrotat per les armes...», al voltant de 1914 a C,[3] Sense-Iddinam la seua derrota en el seu quint any de nom ca. 1844 a. C. i Warad-Sîn va commemorar mu ugnim mà-al-gu-umki gištukul ba(-an)-sìg, «Any: l'eixèrcit? de Malgium va ser abatut per les armes»", cap a 1831 a. C.[15] Ḫammu-rāpi, en coalició en Shamshiadad I (d'Ekallate) i Ibalpiel II (d'Išnunna), va fer campanya contra la ciutat-estat fins que el seu governant els va comprar en 15 talents d'argent. El rei de Malgium, Ipiq-Ištar, va concloure un tractat i posteriorment va proporcionar ajuda i soldats en la campanya de Ḫammu-rāpi contra Larsa. Despuix d'anys de conflicte, Ḫammu-rāpi va destruir les muralles de la ciutat de Malgium en la seua 35.º any de regnat denotant eixe any com a «Any en que Hammu-rabi el rei per les órdens de An i Enlil va destruir les muralles de la ciutat de Mari i Malgium».[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 (1990) Old Babylonian Period (2003-1595 BC): Early Periods, Volume 4 (RIM The Royal Inscriptions of Mesopotamia) (en en), University of Toronto Press, pp. 668–670. ISBN 978-1487572303.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bryce, Trevor (2009). The Routledge Handbook of The Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia (en en), Routledge, pp. 441–442.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (2013).Journal Asiatique.30(1)
    19–25.
  4. ↑ (1988).RlA.7(3–4,)
    300–304.
  5. ↑ (2015).Iraq.77
    215–24.
  6. ↑ (2019).Sumer.(65)
    63–9.
  7. ↑ (2020).NABU.Colonna d’Istria, L..Consultat el 6 de novembre de 2023.
  8. ↑ (2023).Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie.
  9. ↑ (1939).Archiv für Orientforschung.12
  10. ↑ (2013).NABU.(7)
  11. ↑ (2020).NABU.
  12. ↑ (2012).The Ancient Near East, A Life! Festschrift Karel Van Lerberghe.
    409–420.
  13. ↑ (2021).Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie.111(1)
    28-37.
  14. ↑ (2020).NAB.ISSN 0989-5671.Consultat el 6 de novembre de 2023.
  15. ↑ (2008).Revue d'Assyriologie et d'archéologie orientale.102


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malgium&oldid=1594833»