Tell
Tell[1] (plural: tells), també escrit com tall o tel (en àrap تلّ, tall, i en hebreu תל, tel, ‘tossal’ o ‘montícul’), és un terme que designa un jaciment arqueològic en forma de montícul de terra que resulta de l'acumulació i la subsecuente erosió de materials depositats per l'ocupació humana durant llarcs periodos. Un tell consistix fonamentalment en l'acumulació de rajoles d'atobó i atres elements constructius, en una alta proporció de pedra o margas, aixina com una menor cantitat de restants domèstics. La distribució geogràfica d'este fenomen s'estén des de la vall del Indo cap a l'est fins al surest d'Europa cap a l'oest.
La paraula s'usa habitualment com un terme general arqueològic, particularment en l'arqueologia del Próximo Oriente. En ocasions s'utilisa també com topònim —és dir, com a part del nom d'una ciutat o localitat—. L'eixemple més conegut d'això és el de la ciutat de Tel Aviv (en hebreu, ‘El tossal de la primavera’), si ben Tel Aviv no es troba realment sobre un tel. En l'Próximo Oriente, a sovint una ciutat moderna es troba localisada en les rodalies d'un antic montícul, moltes voltes en un nom de tell similar; per eixemple, la ciutat de Llaureu es troba a uns pocs quilómetros d'un antic tossal denominat Tel Llaureu. La ciutat de Mossul, en Iraq, està propenca a Tell Hassuna, un dels jaciments arqueològics en evidències més antigues de ceràmica en Mesopotamia. Una ocupació més adequada del terme és el cas del tell de Akka, una loma sobre la qual se situa l'actual ciutat israelita d'Acre.
En ocasions la paraula tell s'aplica erròneament a un jaciment arqueològic la forma del qual no garantisa tal designació. El d'Amarna, en Egipte central, freqüentment mal cridat Tell el-Amarna, és el millor eixemple d'això.
Equivalència
[editar | editar còdic]La paraula 'tell' procedix de l'acadia tilu, "montícul". Els seus equivalents que descriuen els montículs de ciutats en Egipte, Pèrsia i Turquia són, respectivament, kom, tepe i hüyük.[2] La paraula turca corresponent és höyük, com en Çatalhöyük, o tepe.[3][4] Els topònims que indiquen montículs d'habitació en la zona dels Balcans es traduïxen a sovint com ‘tomba’: magoula o toumba (degut a que els menuts tells poden confondre's en facilitat en túmulos o enterrament) en Macedònia i Tesalia. La paraula mogilă s'usa en Bulgària, gomilă en Eslovènia i măgură en Romania.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Ian Shaw i Robert Jameson (ed.) (1999). A dictionary of archaeology (en en), Malden, Massachusetts: Blackwell Publishers. ISBN 0–631–17423–0.
- ↑ Dictionary.com - Tepe
- ↑ [http://starling.rinet.ru/cgi-bin/response.cgi?root=config&morpho=0&basename=data�lt urcet&first=1836 Starling.ru Turkic Etymology - Tepö]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «tell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.