Talent (moneda)

Antiga ánfora grega. Un talent corresponia aproximadament a la massa de l'aigua que es necessitava per a omplir un ánfora.

El talent (del grec τάλαντον, talanton que significa balança o pes) era una unitat de mida monetària utilisada en l'Antiguetat. Té el seu orige en Babilonia, pero es va usar àmpliament en tot el mar Mediterrànea durant el periodo helenístico i l'época de les guerres púnicas. En el Antic Testament, equivalia a prop de 34 kg d'argent, i en el Nou Testament, a 6000 dracmes, o lo que és lo mateix, 21 600 g d'argent.

Era el pes aproximat de l'aigua necessària per a omplir un ánfora (al voltant d'un peu cúbic). Un talent grec, o talent àtic es corresponia en uns 26 kg, un talent romà en 32,3 kg; el talent egipcíac en 27 kg, i el talent de Babilonia en 30,324 kg. En l'antic Israel es va adoptar inicialment el talent de Babilonia, pero va ser modificat posteriorment. El talent pesat del Nou Testament eren uns 58,9 kg.

En el III és utilisat expressament en els tractats entre Roma i Cartago, sobretot el talent àtic, o ben eubeo, equivalent a aproximadament 27 kg, i dividit en 60 mines de 60 siclos (o cent dracmes) cada mina. El pes de les monedes i els quilats varien, lo mateix que la seua divisió: decimal, duodecimal o sexagesimal.

Durant un temps varen existir en les regions mediterrànees dos tipos de sistemes monetaris bàsics: l'àtic (6 óbolos = 1 dracma, 100 dracmes = 1 mina, 60 mines = 1 talent), que més vesprada va ser adoptat per Roma, i el cartaginés (60 shekels = 1 mina, 60 mines = 1 talent), que es va mantindre vigent durant molt temps en el periodo ptolemaico d'Egipte.

Esta unitat de mida va ser usada constantment pels cronistes antics per a descriure tesors, especialment els de el riquíssim Imperi aqueménida. Plutarco va escriure que en Susa Alejandro Magne es va apoderar de 40000 talents en monedes falcades en palau i en Persépolis va trobar una sifra equivalent. En canvi, Estrabón va afirmar que en abdós ciutats els macedonios varen capturar 40000, potser fins a 50000 talents, i que el botí capturat en totes les ciutats perses i reunit en Ecbatana va sumar 180000 talents, sense incloure els 8000 en els que va escapar a l'est Dario III Codomano. En els seus escrits, Quint Curcio Rufo sosté que solament en Persépolis es varen capturar 120000 talents, en Pasargada 6000, en Susa 50000 i en Ecbatana 26000; en total 202000 talents sense quantificar lo capturat en Babilonia. Flavio Arriano va escriure que Alejandro va capturar 50000 talents d'argent en Susa i que Dario III va fugir en 7000.

La Biblioteca històrica de Diodoro Sículo també reporta que en Persépolis es varen capturar 120000 talents, la més pròspera de les ciutats perses, 40000 talents en lingots d'or i argent i 9000 talents en dáricos d'or en Susa, i 21000 talents en Ecbatana; el total reunit en Ecbatana hauria alcançat els 180000 talents segons el croniste, encara que els números en realitat sumen 190000. Esta última coincidix en el total donat per Pompeyo Trogo en les seues Històries Filípicas segons Marco Juniano Justino, qui també va afirmar que en Susa es varen capturar 40000 talents. Els palaus de Ectabana estaven tan ricament coberts d'or i argent que més d'un sigle i varis saquejos despuix, Antíoco III Megues va extraure suficients metals preciosos com per a fondre casi 4000 talents en monedes.

L'arqueòlec nortamericà Frank Lee Holt, analisant les senyes aportades pels cronistes abans mencionats, estima que en els seus campanyes de conquista, Alejandro es va apoderar de 180000 a 200000 talents d'or i argent en Susa, Persépolis, Pasargada i Ecbatana. Holt reconeix que les cròniques podrien estar exagerant, pero menciona que cap dona sifres sobre lo capturat en Babilonia, aixina que una estimació conservadora de 180000 talents la considera perfectament plausible. Respecte del tesor de Babilonia, Holt estima que va poder equivaldre al de Susa, al voltant de 40000 talents. En total serien 220000 a 240000 talents.

Esta unitat monetària del món antic és una de les més conegudes per la seua menció en una de les paràboles de Jesús: la paràbola dels talents. De l'interpretació d'esta paràbola deriva «inteligència» (capacitat d'entendre) i «aptitut» (capacitat per a l'eixercite o eixercici d'una ocupació) donades com a primeres accepcions per la RAE per a este terme en llengua espanyola.

Bibliografia

Antiga

Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis es varen usar els llinages dels editors o traductors de les edicions usades per a indicar les pàgines.

• Diodoro Sículo. Biblioteca històrica. Vore en Bradford Welles (1963). The Library of History of Diodorus Siculus (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Estrabón. Geografia. Vore en Jones (1932). The Geography of Strabo (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Flavio Arriano. Anábasis d'Alejandro Magne. Vore en Iliff Robson (1967). Arrian: Anabasis Of Alexander (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Heródoto. Històries. Vore en Waterfield, Robin (1998). «Appendix 2: Weights, Measures, Money, and Distances», Herodotus. The histories (en en), Oxford: Oxford University Press, pp. 592-593.
• Marco Juniano Justino. Epítome de les Històries Filípicas de Pompeyo Trogo. Vore en Watson (1886). Justin, Epitome of Pompeius Trogus (en en), Londres: George Bell and Sons. Vore també en Attalus.

• Plutarco. Vida d'Alejandro. Part de Vides paraleles. Vore en Perrin, Bernadotte (1919). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Polibio. Històries. Vore en Paton, William Roger (1925). The Histories of Polybius (en en), Cambridge: Harvard University Press.
• Quint Curcio Rufo. Històries d'Alejandro Magne de Macedònia. Vore en Heydenreich, Eduard Karl Heinrich (1880). Incerti auctoris de Constantino Magne eiusque matre Helena libellus (en llatí), Leipzig: Teubner.

Moderna

• Holt, Frank Lee (2016). The Treasures of Alexander the Great: How One Man's Wealth Shaped the World (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199950966.
• Humphrey (2020). Greek and Roman technology, 2.ª edició (en en), Abingdon: Routledge. ISBN 9781315682181.
• Major, Adrienne (2010). The Poison King: The Life and Legend of Mithradates, Rome's Deadliest Enemy (en en), Princeton: Princeton University Press. ISBN 9780691150260.