Talent (moneda)
El talent (del grec τάλαντον, talanton que significa balança o pes) era una unitat de mida monetària utilisada en l'Antiguetat. Té el seu orige en Babilonia, pero es va usar àmpliament en tot la mar Mediterrànea durant el periodo helenístic i l'época de les guerres púnicas. En l'Antic Testament, equivalia a prop de 34 kg d'argent, i en el Nou Testament, a 6000 dracmes, o lo que és lo mateix, 21 600 g d'argent.
Era el pes aproximat de l'aigua necessària per a omplir un ánfora (al voltant d'un peu cúbic).[1] Un talent grec, o talent àtic es corresponia en uns 26 kg,[2] un talent romà en 32,3 kg; el talent egipcíac en 27 kg,[2] i el talent de Babilonia en 30,324 kg.[3] En l'antic Israel es va adoptar inicialment el talent de Babilonia, pero va ser modificat posteriorment.[4] El talent pesat del Nou Testament eren uns 58,9 kg.[4]
En el III és utilisat expressament en els tractats entre Roma i Cartago, sobretot el talent àtic, o ben eubeo, equivalent a aproximadament 27 kg, i dividit en 60 mines de 60 siclos (o cent dracmes) cada mina. El pes de les monedes i els quilats varien, lo mateix que la seua divisió: decimal, duodecimal o sexagesimal.
Durant un temps varen existir en les regions mediterrànees dos tipos de sistemes monetaris bàsics: l'àtic (6 óbolos = 1 dracma, 100 dracmes = 1 mina, 60 mines = 1 talent), que més vesprada va ser adoptat per Roma, i el cartaginés (60 shekels = 1 mina, 60 mines = 1 talent), que es va mantindre vigent durant molt temps en el periodo ptolemaico d'Egipte.
Esta unitat de mida va ser usada constantment pels cronistes antics per a descriure tesors, especialment els de el riquíssim Imperi aqueménida. Plutarco va escriure que en Susa Alejandro Magne es va apoderar de 40000 talents en monedes falcades en palau[5][nota 1] i en Persépolis va trobar una sifra equivalent.[7] En canvi, Estrabón va afirmar que en abdós ciutats els macedonios varen capturar 40000, potser fins a 50000 talents, i que el botí capturat en totes les ciutats perses i reunit en Ecbatana va sumar 180000 talents,[8][nota 2] sense incloure els 8000 en els que va escapar a l'est Dario III Codomano.[8][nota 3] En els seus escrits, Quint Curcio Rufo sosté que solament en Persépolis es varen capturar 120000 talents,[10][nota 4] en Pasargada 6000,[11][nota 5] en Susa 50000[13][nota 6] i en Ecbatana 26000;[14][nota 7] en total 202000 talents[nota 8] sense quantificar lo capturat en Babilonia.[16] Flavio Arriano va escriure que Alejandro va capturar 50000 talents d'argent en Susa[17] i que Dario III va fugir en 7000.[18][nota 9]
La Biblioteca històrica de Diodoro Sículo també reporta que en Persépolis es varen capturar 120000 talents,[19] la més pròspera de les ciutats perses,[20] 40000 talents en lingots d'or i argent[21] i 9000 talents en dáricos d'or en Susa,[22][nota 10] i 21000 talents en Ecbatana;[23][nota 11] el total reunit en Ecbatana hauria alcançat els 180000 talents segons el croniste,[24] encara que els números en realitat sumen 190000.[16][nota 12] Esta última coincidix en el total donat per Pompeyo Trogo en les seues Històries Filípicas segons Marco Juniano Justino,[25] qui també va afirmar que en Susa es varen capturar 40000 talents.[26] Els palaus de Ectabana estaven tan ricament coberts d'or i argent que més d'un sigle i varis saquejos despuix,[15] Antíoco III Megues va extraure suficients metals preciosos com per a fondre casi 4000 talents en monedes.[27][nota 13]
L'arqueòlec nortamericà Frank Lee Holt, analisant les senyes aportades pels cronistes abans mencionats,[28] estima que en els seus campanyes de conquista, Alejandro es va apoderar de 180000 a 200000 talents d'or i argent en Susa, Persépolis, Pasargada i Ecbatana.[29] Holt reconeix que les cròniques podrien estar exagerant, pero menciona que cap dona sifres sobre lo capturat en Babilonia,[16] aixina que una estimació conservadora de 180000 talents la considera perfectament plausible.[30] Respecte del tesor de Babilonia, Holt estima que va poder equivaldre al de Susa, al voltant de 40000 talents.[16] En total serien 220000 a 240000 talents.[nota 14]
Esta unitat monetària del món antic és una de les més conegudes per la seua menció en una de les paràboles de Jesús: la paràbola dels talents.[31] De l'interpretació d'esta paràbola deriva «inteligència» (capacitat d'entendre) i «aptitut» (capacitat per a l'eixercite o eixercici d'una ocupació) donades com a primeres accepcions per la RAE per a este terme en llengua espanyola.
Notes
- ↑ 240 millons de dracmes.[6]
- ↑ 1088 millons de dracmes.[9]
- ↑ 48 millons de dracmes.[9]
- ↑ 720 millons de dracmes.[6]
- ↑ 36 millons de dracmes.[12]
- ↑ 300 millons de dracmes.
- ↑ 156 millons de dracmes.[15]
- ↑ 1212 millons de dracmes.
- ↑ 42 millons de dracmes.[9]
- ↑ 54 millons de dracmes.
- ↑ 126 millons de dracmes.[15]
- ↑ 1140 millons de dracmes.
- ↑ 24 millons de dracmes.[15]
- ↑ 1320 a 1440 millons de dracmes.
Referències
- ↑ Talent (Biblical Hebrew), unit of measure, unitconversion.org.
- ↑ 2,0 2,1 Humphrey, 2020, p. 613.
- ↑ Waterfield, 1998, p. 593.
- ↑ 4,0 4,1 "III. Measures of Weight:", JewishEncyclopedia.com
- ↑ Plutarco Alejandro 36.1 Perrin (1919), p. 333.
- ↑ 6,0 6,1 Holt, 2016, p. 85.
- ↑ Plutarco Alejandro 37.4 Perrin (1919), p. 335.
- ↑ 8,0 8,1 Estrabón XV.3.9 Jones (1932), p. 169.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Holt, 2016, p. 88.
- ↑ Rufo V.6.9 Heydenreich (1880), p. 97.
- ↑ Rufo V.6.10 Heydenreich (1880), p. 97.
- ↑ Mayor, 2010, p. 414.
- ↑ Rufo V.2.11 Heydenreich (1880), p. 86.
- ↑ Rufo VI.2.10 Heydenreich (1880), p. 118.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Holt, 2016, p. 89.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Holt, 2016, p. 90.
- ↑ Arriano III.16.7 Iliff Robson (1967), p. 275.
- ↑ Arriano III.19.5 Iliff Robson (1967), p. 289.
- ↑ Diodoro XVII.71.2 Bradford Welles (1963), p. 321.
- ↑ Diodoro XVII.70.6 Bradford Welles (1963), p. 321.
- ↑ Diodoro XVII.66.1 Bradford Welles (1963), p. 305.
- ↑ Diodoro XVII.66.2 Bradford Welles (1963), p. 307.
- ↑ Diodoro XVII.74.5 Bradford Welles (1963), p. 333.
- ↑ Diodoro XVII.80.3 Bradford Welles (1963), p. 351.
- ↑ Justino XII.1.3 Watson (1886), p. 106.
- ↑ Justino XI.14.9 Watson (1886), p. 104.
- ↑ Polibio X.27.13 Paton (1925), pp. 167, 169.
- ↑ Holt, 2016, pp. 85-90.
- ↑ Holt, 2016, pp. 89-90.
- ↑ Holt, 2016, p. 91.
- ↑ Mateo 25:14–30; Lucas 19:11–27.
Bibliografia
Antiga
Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis es varen usar els llinages dels editors o traductors de les edicions usades per a indicar les pàgines.
- Diodoro Sículo. Biblioteca històrica. Vore en Bradford Welles (1963). The Library of History of Diodorus Siculus (en en), Cambridge: Harvard University Press.
- Estrabón. Geografia. Vore en Jones (1932). The Geography of Strabo (en en), Cambridge: Harvard University Press.
- Flavio Arriano. Anábasis d'Alejandro Magne. Vore en Iliff Robson (1967). Arrian: Anabasis Of Alexander (en en), Cambridge: Harvard University Press.
- Heródoto. Històries. Vore en Waterfield, Robin (1998). «Appendix 2: Weights, Measures, Money, and Distances», Herodotus. The histories (en en), Oxford: Oxford University Press, pp. 592-593.
- Marco Juniano Justino. Epítome de les Històries Filípicas de Pompeyo Trogo. Vore en Watson (1886). Justin, Epitome of Pompeius Trogus (en en), Londres: George Bell and Sons. Vore també en Attalus.
- Plutarco. Vida d'Alejandro. Part de Vides paraleles. Vore en Perrin, Bernadotte (1919). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
- Polibio. Històries. Vore en Paton, William Roger (1925). The Histories of Polybius (en en), Cambridge: Harvard University Press.
- Quint Curcio Rufo. Històries d'Alejandro Magne de Macedònia. Vore en Heydenreich, Eduard Karl Heinrich (1880). Incerti auctoris de Constantino Magne eiusque matre Helena libellus (en llatí), Leipzig: Teubner.
Moderna
- Holt, Frank Lee (2016). The Treasures of Alexander the Great: How One Man's Wealth Shaped the World (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199950966.
- Humphrey (2020). Greek and Roman technology, 2.ª edició (en en), Abingdon: Routledge. ISBN 9781315682181.
- Major, Adrienne (2010). The Poison King: The Life and Legend of Mithradates, Rome's Deadliest Enemy (en en), Princeton: Princeton University Press. ISBN 9780691150260.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talento (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.